Mor la Figuera de les Tres Branques (2005)

Mor la Figuera de les Tres Branques l'Any 2005
No,no és una qüestió menor-.Quan l'AMPA del CEIP Esteve Barrachina lluitava els anys 90 del segle XX per a aconseguir un Ensenyament de Qualitat a la Vila,la Núria Alcàzar i Alquèzar,la seva Presidenta,tria com a emblema de la Junta Directiva la Figuera de les Tres Branques,una figuera que s'abocava a les aules de la planta baixa del CEIP Esteve Barrachina-.
Un arbre amb tres branques,que representant-ne el nostre "Dios Uno y Trino" (El Pi de les Tres Branques),és el símbol del Catalanisme arreu,singularment a Berga al Campllong,el somni d'en Cinto Verdaguer i els Països Catalans-.
Quan el Claustre de Professors del centre escolar es prodiga i s'entossudeix,-colze a colze- amb l'AMPA i l'Ajuntament de la Vila per tal de convertir "la Escuela Nacional en Escola Catalana Total",sortosament,un Mestre de Català,en Froilan Franco,tot recolzat per l'Equip Directiu del CEIP E.Barrachina de l'any 1988 fins l'any 1998,inicia un procés redreçador de la Llengua i Literatura catalanes a la seva aula de 8è "A" d'EGB,sota l'alè encoratjador del símbol més bell i més vell a prop de l'edifici escolar: la Figuera de les Tres Branques :un estímul tant per a la creació poètica escolar com per a les narracions breus a publicar setmana rere setmana pel Club Amics de l'Eco (la premsa més ben tractada en aquella aula del Mestre de Català,com a Premsa a l'Escola...),publicades en els darrers anys 90 del segle XX-.
La sitgetaneïtat d'aquesta Figuera de les Tres Branques va resultar tot un repte per a la catalanitat de l'ensenyament al CEIP Esteve Barrachina,bellament impresa en les nostres consciències d'alumnes d'aquelles aules-.Des de la Llei Moyano (1857) fins l'any 1980,la nostra Escola Pública ha passat,sofert i s'ha beneficiat,de tot n'hi ha hagut,les diverses reformes educatives sense la presència de la llengua catalana,llevat de l'any 1914 a 1923 amb la Mancomunitat i l'any 1931 a 1938 amb la Segona República,sota l'imperi del bilingüisme-.
I,no és descobrir res nou de trinca:la Figuera de les Tres Branques va merèixer la Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes,tot plegat per al Mestre de Català,en Froilan Franco així com per a la Junta Directiva del Club Amics de l'Eco: els cantors de la figuera més famosa a la Vila de Sitges-.El Mestre públic en Paulino Garcia que e.p.d.,de l'entorn d'aquesta figuera en deia: "El Lloc dels Passos Perduts",ja que un dia si i un altre també els escolars hi feien corró i diversos mestres hi feien petar la xerrada sota el seu fullam-.
Quan al cap de tants anys,l'AMPA,l'Equip Directiu i el Claustre de Professors del CEIP Esteve Barrachina,proclamaven unitàriament arreu de la Vila la significació de l'expressió Escola Catalana Total,hi incidien en la necessitat de caminar vers una diferent pedagogia,formada pels mateixos sitgetans en el recés més íntim del seu castell interior,enllà on ni els enganys contra la llibertat no puguessin arribar mai-.
El Mestre en Froilan Franco i els seus deixebles catalanitzats,que durant 10 cursos prenen la Figuera de les Tres Branques com "un somni per la llengua i literatura catalanes",hi vivien l'esperit de les cadenes no lliguen ni les parets no reclouen,ai las !-.
Doncs,aquest Model sitgetà per al Català a l'Aula,fruit d'un concepte de "Memòria Històrica del Pi de les Tres Branques" entre els alumnes i el seu Mestre de Català,l'any 2005 el donem per mort (sic)-.Hores d'ara,n'esperem que no sigui un toc d'atenció envers la llengua catalana...!-.La seva esbelta figura produint dues menes de figues:grogues i negres (sic),només és hores d'ara una mena de Forquilla amb dues punxes amb fortes arrels,una soca i un tronc gruixuts que farà molt difícil la seva arrencada-.La seva Imatge,ja només en resta en fotografies i en el tapís de l'AMPA a més d'una tela del pintor sitgetà en Jordi Baijet i Achon de l'any 1997 al despatx particular del Mestre de Català en Froilan Franco-.
La Figuera de les Tres Branques va acabar el seu recorregut vital,potser per la sequera de l'any 2005 o potser perquè l'aixeta ha estat massa estreta per no malversar ni una gota d'aigua,potser un somni d'arbre davant milers d'infants que no tenen dret a l'aigua dolça-.La seva desaparició,és ja reposada per una alktra nova de trinca:l'any 2000 per en Jordi Baijet i Vidal,l'actual Alcalde de Sitges,tot essent Director aleshores del CEIP Esteve Barrachina-.
Dol de la Cultura Escolar que a través d'una figuera idealitzada,hom aprenia la poesia i la prosa en llengua catalana-.Un referent de la cultura escolar somniat-.D'un arbre minúscul,semblantment al mossèn Jacint Verdaguer,els escolars sitgetans construïen en català una Aula total d'Escola Catalana a Sitges-.La bella i vella Figuera de les Tres Branques al CEIP Esteve Barrachina,mor en olor de sitgetaneïtat i catalanitat-.Sí,ja en sabem: "Que els somnis,somnis són"-.El Pi de les Tres Branques és un arbre somniat,però,l'independentisme de Catalunya hi viu al seu aixopluc,encara l'any 2005-.Sota aquella Figuera de les Tres Branques,Déu n'hi do el gaudi per la presència de la llengua pròpia de Sitges a l'Escola Pública-.