jueves, 17 de enero de 2008

Història de Catalunya (2008)


Vuit-cents anys
del Naixement del Conqueridor Jaume I (1208 – 2008)


El Diari AVUI es nega a publicar un doble full sobre Història de Catalunya,disfressada amb articles d’opinió,entrevistes a Historiadors catalans i resums en la celebració de les Diades Sant Jordi,11 Setembre,etc-.
A partir de l’Any 2008 inicio aquesta secció a l’Ordinador per tal de comptabilitzar-ne les vegades que el nostre Diari AVUI hi remptabilitzat la Història de Catalunya-.
Primer escrit,aparegut al Suplement de Cultura al Diari AVUI,el dia 6 Desembre 2007,la Diada de la Constitució Espanyola.
Títol: Sobre la Història i la Llegenda del Rei Jaume I.
Autor:Josep M. Salrach.
En el present,els Historiadors catalans,iimmergits en la seva circunstància,revisen el passa històric de Catalunya i el reescriuen-.Es tracta d’un diàleg entre dos temps que dóna a la Història de Catalunya un particular cromatisme,molt propi de cada moment de la història general-.Els Historiadors catalans coneixen bé els principals Estudis sobre la Vida i Obra del Conqueridor en Jaume I :els de Ferran Soldevila,el Robert I.Burns,l’Ernest Belenguer,en Josep M.Pujol i en José Luís Villacañas-.A aquesta llista d’Historiadors catalans s’han d’afegir els llibres de Stefano M.Cingolani (Jaume I-.Història i mite d’un rei) i l’Antoni Furió (El rei conqueridor-.Jaume I: entre la història i la llegenda)-.
(Any 1208-2008)-.Vuit-cents anys del Naixement del Conqueridor en Jaume I,és un punt d’arrencada i un bon pretext a més dev raons d’oportunitat per un coneixement del personatge-.Precisament l’Historiador de Catalunya,l’Antoni Furió ens presenta un llibre de divulgació,d’una equilibrada síntesi que ens hi permetrà obtenir un bon coneixement de les realitzacions del Rei Jaume I,a través del llibre “El Rei conqueridor.Jaume I :entre la història i la llegenda”,que consta de tres parts:
*Infantesa i adolescència del rei: el naixement a Montpeller,la curta estada a Carcassona a mans de Simó de Montfort,la minoritat a Montsó sota la custòdia dels Cavallers del Temple i els inicis de la vida política activa amb el matrimoni amb l’Elionor de Castella,les relacions a voltes ja turmentoses amb la Noblesa i els primers projectes de lluita contra l’Islam-.
*Les grans Conquestes del Rei:L’Illa de Mallorca,el Regne de València i Múrcia,presentades com a fruit de l’entesa entre la bel.licositat i voluntat de grandesa del Rei,la cipiditat i rapacitat dels poderosos i la ideologia religiosa que el justificava-.Sobresurt la vocació i capacitat militar del rei,així com el pragmatisme,que l’empeny cap a la prudència desequilibrada a vegades per la rauxa-.
*Política Exterior del Rei com ara la renúncia a la política ultrapirinenca,és a dir,el tractat de Corbeil-1258,interpretada com un acte de realisme,on s’examinen els darrers anys del Conqueridor,entelats pel fracassat Projecte de Croada a Terra Santa,les desavinences amb l’Infant Pere,la darrera Revolta Nobiliària i l’Aixecament dels Musulmans valencians-.
En Furió vol davallar Jaumev I dels altars,sense caure en la desmesura,quan extreu dev la Crònica passatges en què el Rei es mostra satisfet del dolor que causa als musulmans,i els contraposa als escrits dels vençuts,carregats de laments i nostàlgia,és a dir que cada generació interrpreta el passat des del seu present-.
Títo: La Sapienza.
Autor:Stefano Cingolani-.Historiador Universitat de Roma-.
Un fascinant Diàleg entre el mrei Jaume I per mitjà de la Crònica i l’Autor que furga en la interioritat del Rei Jaume I,el Conqueridor-.Aquest llibre comença pel final,amb Jaume I moribund,tot i repassant el temps viscut-.El recorregut fascina pelm complex exercici de l’autor,sempre situat entre la intencionada i parcial Memòria del Rei i la multiforme realitat;no és una obra de divulgació ni d’erudició acadèmica,sinó un Assaig ben fet,basat en una Immersió personal en la Crònica,en la vida i en la psicologia del Rei Jaume I-.N’hi ha aportacions,algunes de sorprenents i potser discutibles-.
La narració de l’Eatapa final del Regnat assoleix un Climax de tensió dramàtica,quan el Rei bel.licós,però realista i prudent,sembla perd el nord -.Com si s’enfrontés als seus propis fantasmes,es deixa arrossegar a un fantasiós Projecte de Croada a ultramar-.Devia ser llavors,en plena crisi interior pel fracàs d’aquest Projecte,que va escriure la Crònica-.I,dramàtica,també, la compareixença al Concili de Lió l’any 1274,on el Papa esperava rellançar les Croades a Terra Santa-.
Cap Rei,només Jaume I hi va assistir al Concili de Lió,i és queb potser ja ningú hi creia-.Tanmateix,Jaume I dón consells a tort i a dret i,sense parar esment en l’edat,s’ofereix a participar-hi--.No se n’padona que l’Audiència l’escolta,dissortadament,entre escèptica i burleta-.I al final,ja en la frontera de la mort,el dramatisme creix perquè la seva obra polític i militar,tan esforçadament construïda,trontolla per les revoltes,desavinences i aixecaments-.L’autot en Cingolani fa la tasca de Despullar el Mite per retornar-li la humanitat i reintroduir-lo en la Història de Catalunya-.

Un monjo als Orìgens de Catalunya.
L’Abat Oliba de Cerdanya
1.008 – 2.008


Mil.lenari del Nomenament de l’Abat Oliba (1008 – 2008)



L’Abat Oliba de Cerdanya va néixer l’any 971,segle X,fill dels Comtes de Cerdanya i besnét per tant de Guifré el Pelós-.L’Any 1002,bo i renunciant als Comtats,va entrar com a monjo al Monestir Benedictí de Ripoll-.I en pocs mesos d’interval,l’any 1.008 va esdevenir Abat del Monestir tant de Ripoll com de Cuixà,en aquest moment dos grans Centre religiosos i culturals de Catalunya-.
La presentació de l’Any Oliba de Cerdanya i el seu mil.lenari va tenir llo ol’ 1 Desembre 2007 a les 6 de la tarda al Monestir Benedictí de Santa Maria de Ripoll,davant la Tomba del Comte Guifré,besavi de l’Abat Oliba de Cerdanya-.
L’Any Oliba de Cerdanya-2008 pretèn resseguir els indrets on aquell Abat dels Monestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Ripoll,és considerat un Pare de la Pàtria Catalana,amb la participació de la Comunitat de Sant Miquel de Cuixà i el Monestir de Montserrat i,de moment junt amb els Municipis de Toluges,Perpinyà,Prada i Elna-.El Mil.lenari d’aquest nomenament servirà per a reconèixer durant l’any 2008 el perfil d’aquerst personatge eclesiàtic i alhora Promotor cultural de Catalunya,que amb l’establiment de la famosa Pau i Treva,iniciava fa mil anys el Moviment Pacifista Internacional existent en l’actualitat-.És a dir,el celebrar l’Any Oliba de Cerdanya,és situar el personatge de la Pau i Treva en un avançat al seu temps en el context de la Forja Nacional de Catalunya-.
Durant tot l’any 2008 hi haurà tant a Catalunya com als Països Catalans nombrosos Actes commemoratius,també religiosos com festius,a més de conferències,concerts musicals i publicacions,com ara la Reedició de Biografia de l’Abat Oliba de Cerdanya escrita per l’Eduard Junyent,revisada per en Ramon Ordeig,a més de la traducció al francès de “La petita història de l’Abat Oliba”
Ara bé,el que secelebrarà en aquest Mil.lenari 1.008 – 2.008,és el “Mil.lenari d’un Abadiat”,com va explicar el Pare Prior del Monestir de Sant Miquel de Cuixà,Monsenyor Daniel Codina-.
Acte d’Obertura
del Mil.lenari del nomenament de l’Abat Oliba.
Està decidit que serà el dia 30 Març 2008 al Monestir Benedicti de Sant Miquel de Cuixà,solemnement amb una Missa Pontifical-Abadial i la inauguració de la Rehabilitació d’un dels més singulars Espais del Cenobi Benedictí,la Capella de la Santíssima Trinitat-.L’Abat Oliba de Cerdanya va ser designat Bisbe de la ciutat de Vich l’any 1,017,i des d’allà va funar el Monestir de Montserrat-.
Per tant,s’iniciarà a patir del mes de març l’Any Oliba no només a Catalunya sinó als Països Catalans,tot i tenint en compte l’impuls constructor de l’inovidable Abat,ben bé responsable de diversos Monuments catalans i excel.lent Valedor de l’Art Romànic a Catalunya-.
Jornades dels Estudis Romànics
Durant l’Any Oliba,les Jornades d’Estudis Romànics a Catalunya,que ja celebren 40 anys d’experiència,es dedicaran a l’Abat Oliba de Cerdanya,amb diferents sessions de treball i d’estudi amb l’objectiu de conèixer a més del Personatge al maig a Toluges,bo i coincidint amb les Festes de Pau i Treva del poble,també els diversos treballs de l’Abat-.
A la Catalunya Nord,precisament,és on els diferents Municipis implicats pretenen difondre una Figura del Personatge força descoineguda-.Els dies 7 i 8 de març d’aquest Any 2008 també es faran les Jornades Universitàries al Monestir de Montserrat,presidit pel seu Abat monsenyor Josep Maria Soler,qui ja ha destacat l’Abat Oliba de Cerdanya com a Renovador d’una Vida Monàstica arrelada al territori que l’envolta i força oberta a la cultura de l’èpca en aquest territori,i a més va destacar que es reinstal.larà la seva Escultura a la Plaça Abat Oliba de l’Escultor Cusachs-.

Catalunya:terra de Comtes i Abats
Viatge als als Orígens de Catalunya.


Pla de potenciar la creació de productes culturals vinculats al Patrimoni paisagístic,cultural i històric de Catalunya.
El Departament d’Innovació,Universitats posa en marxa el Pla de dinamització amb un pressupost de gairebé quatre milions d’Euros,conjuntament amb els Ajuntaments de Ripoll,Gombrèn i Sant Joan de les Abadesses amb l’objectiu de convertir el conjunt arqueològic dels Castells de Mataplana i el Santuari de la Mare de Déu de Montgrony i el Palau de l’Abadia,el Monestir de Sant Joan de les Abadesses i elñ cnjunt monàstic de Santa Maria de Ripoll en renovats focus d’Atracció cultural i dotar-los del necessari equipament per tal d’ésser un producte cultural d’alt nivell-.
El Projecte va ser aprovat el 29 Octubre 2007 per la Mesa Sectorial de Turisme,bo i comptant amb una dotació de 3.950.000 €,impulsat pel Departament d’Innovació,Universitats a través de la Direcció General de Turisme i el Consorci Ripollès i el desenvolupament conjunt dels Ajuntaments de Ripoll,Gombrèn i Sant Joan de les Abadesses-.
El pla Terra de Comtes i Abats té com a específics objectius contribuir a la diversificació econòmicas de la Comarca del Ripollès mitjançant el desenvolupament del Turisme Cultural i la posada en valor del seu Patrimoni Cultural material i immaterial,tot fent una especial incidència en els municipis que han registrat importants processos de reconversió,com ara Ripoll i Sant Joan de les Abadesses-.
Actuacions especials en els següents llocs:
*Escenaris de la Llegenda del Comte Arnau:es tracta de posar en valor Indrets on la Tradició situa els Fets protagonitzats pel Comte Arnau,com ara el forat de Sant Ou o les Escales de tres-cents glaons de Montgrony-.
*Conjunt del Castell de Mataplana:a destacar la Història del Castell de Mataplana i la dels seus Senyors Hug de Mataplana,mort a la conquesta de l’Illa de Mallorca,l’Huguet,el Trobador i Ponç,l’objectiu de les Sàtires de Guillem de Berguedà,és a dir,la Cort Trobadoresca que hi havia en aquest Castell-.
*Ripoll,bressol de Catalunya i origen de la Nació Catalana:a destacar el personatge del Comte Guifré elPelós i el mite del Comte Arnau,vinculat a Mataplana i a Sant Joan de les Abadesses i la Llegenda del 9 Barons de la Fama i el primer Escut de Catalunya amb el Gos Gànguil de l’Heroi Otger Català,del cognom del qual neix la paraula Catalunya-.
*Grans Monestirs Romans,l’incloure els dos conjunts monàsstics de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses,el conjunt més ric i que ambdós van ocupar un destacat paper i molt rellevant en els inicis i els origens de la Història de Catalunya-.

El Pensament de l’Edat Mitjana apareix diferenciat per Regions i per Autors amb una classificació temporal per Segles i alhora el Kurt Flasch ressalta que eels temes més elevats estan lligats a uns Indrets i uns Anys concrets que els engrandeixen-.
“La Retòrica Nova” de Ramon Llull
en català modern,Editorial Obrador Edèndum-.
Aquesta Editorial edita “El Pensament Filosòfic de l’Edat Mitjana”,autor Kurt Flasch-.Un llibre que pertany a l’Escola Sociològica integrada per autors Étienne Gilson (La philosoohie au Moyen Áge-.1952),John Marembon (Early Medieval philosphi,1983),Alain de Libera (Pewnser au Moyen Áge,1991),autors emblemàtics encara sense traducció en llengua catalana-.
El llibre “El pensament filosòfic de l’Edat Mitjana” presenta un visió sintètica i profunda del Pensament Occidental,des de Sant Agustí,Boeci i Dionisi Areopagita fins a Leonardo de Vinci,Maquiavel i Luter-.Una de les característiques de Curt Flasch,és que no entén l’Edat Mitjana i el Món Medieval com un Tot homogeni,amb una escolàstica unitària,sinó com una Època de Conflictes complexa i discordant-.
En Kurt Flasch adverteix que no ha pretès escriure cap Tractat Exhaustiu,sinó que es limita als moments cruicials de cada època-.Per exemple al Capítiol XIV dedica una especial atenció a en Ramon Llull i les innovacions filosòfiques que va proposar tant a la seva ART com al seu objectiu apologètic-.El Betat de l’Illa de Mallorca,de costat a Mestre Eckart i Guillem d’Ockham,ressalta com una figura de relleu en un context filosòfic Occidetal ampli-.Pàgines com aquesta ajuden a mantenir el Prestigi Internacional de l’intel.lectual mallorquí de l’Edat Mitjana més significatiu-.



Els Països Catalans d'Enhorabona


L’Any 2008 és l’any de la Història de Catalunya,de la Història dels Origens dels Països Catalans i així Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears commemoren enguany el Vuit-cents Aniversari del naixement del rei Jaume I (1208-2008) i,segur,es reflectiran la visió que cada territori té d'aquest monarca des dels punts de vista educatiu i pedagògic davant les escoles catalanes d’arreu-. No en tinc ni idea si a Sitges,les activitats previstes especialment a les escoles seran conferències, actes divulgatius i exposicions,i potser algun Concurs interscolar,sempre adreçades als col•legis d'ensenyament Primari i Secundari-.Ja m’agradaria força perquè és una efemèride pedagògica davant la societat sitgetana de força superació en tots els aspectes-.
Hom diu que un país,on la història ens ha dividit,aquest personatge universal català de Jaume I esdevé un valor compartit de les regions que formen els Països Catalans,amb la construcció d’un nou espai social i identitari i singularment la coratjosa obertura de la modernització d’una societat catalana en llengua i continguts fins ara fracturada,desvertebrada i espanyolitzada cada cop més-.
La Història dels Països Catalans s’ha d’escriure de nou,però amb la força de les escoles públiques i privades concertades i en aquest cas destacar la figura del Rei Jaume I com el màxim representant del que durant el segle XXI els catalans de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar facin com una indestriable fita del que l’any 2008 volen ésser-.Perquè l’acció social i cultural de Jaume I ens enfortirà la llengua catalana i les escoles catalanes en llengua i contigunts com en aquells temps de l’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana (APEC)-.I sobretot el sumar i sumar, l’apropar-se tots junts al que ha estat el millor referent del pasta dels catalans i buscar espais d’encontre per enfortir vuit segles desprès, aquell somni que ha trobat la seva millor expressió en l’actual capacitat d’autogovernar-se democràticament en un país on els protagonistes del futur són els ciutadans i les ciutadanes en igualtat de drets des de la diversitat, la pluralitat, la llibertat de conviccions-.
A banda del Vuit-cents Aniversari ,també hi tenim el repte d’un mil.lenari-.El Mil.lenari del nomenament de l’Abat Oliba de Cerdanya com Abat dels Monestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Ripoll,on es troba la tomba del Comte Guifré i per tant considerat un dels Pares de la Pàtria Catalana i gran promotor cultural com a eclesiàstic-.Hom ja anomena l’any 2008 l’Any Oliba-.El nom de Cerdanya és perquè va ser fill dels Comtes de Cerdanya i per tant besnét de Guifré el Pelós-.L’Any 1008 va esdevenir Abat del Monestir de Ripoll i de Cuixà,els dos centres culturals i religiosos de l’època-.
En la nostra visita al Monestir de Montserrat l’any 2006 vam sentir la meva dona i jo mateix que “sent Bisbe de Vic ,va fundar el Monestir monserratí l’any 1025 en un intent de renovar la vida monàstica arrelada a Catalunya i oberta a la cultura dels Països Catalans-.
I,de debò que la gran Catalunya o els Països Catalans són d’enhorabona l’any 2008 perquè cap català ni de soca-rel i dels altres esdevinguts catalanets no podrem dir mai que les nacions,la Nació Catalana,no va nèixer com els homes i les dones en uns minuts d’infantament,sinó durant molt de temps,llargs i indefinits i per tant hores d’ara els onze milions de catalans els seguim construient i enfortint-los,no com un favor sinó com un deure i un dret envers en Jaume I i l’Abat Oliba de Cerdanaya-.
Ara bé ,com a testimonis i memòria històrica el que no podem ni deben permettre és la politització dels dos personatges,sinó posicionar-los-hi com a personatges històrics que van fer la gran Catalunya entre petites clarors i grans foscors,en unes determinades circunstàncies amb uns determinats fets,malgrat que tots dos si no han estat definitoris,sí que tot plegat han condicionat tot el procés històric durant segles i van saber conduir la societat catalana de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova de manera irreversible vers uns determinats camins-.
Tots dos personatges universals,sense cap mena de dubte han estat colossals figures,excepcionals pertsonatges que la Divina Providència els hi ha posat als territoris de parla catalana en uns trascendents moments de la formació dels Països Catalans com a lluminosos capdavanters i uns vertaders estructuradors i pares de la Pàtria catalana-.Dos emblemàtics Aniversaris l’any 2008,que ens en recorden l’inici d’unes notables trajectòries polítiques,religioses i culturals,que mai no podem deixar d’agrair des dels establiments escolars de la també emblemàtica Vila de Sitges-.
Independentment de lers heroïcitats i gestes històriques del Rei Jaume I,sí que m’agrada destacar com a excel.lència l’splendor de Catalunya sota el lideratge ètic i estètic del gran Líder espiritual l’Abat Oliba de Cerdanya,creador i impulsor de la Pau i Treva alhora que dinamitzador de la vida intel.lectual a través d’Escriptoriums i Biblioteques,a més d’un gran defensor de l’Art Romànic i no l’oblidarem mai,el qui va donar força empenta i emprenta a la muntanya de Montserrat-.
Com a professional de la docència i especialista en Ciències Socials i Humanisme,en penso que l’any 2008,és el moment en els diferents establiments escolars de Sitges que s’hi relacionin aquests dos personatges,bo i commemorant aquests dos Aniversaris,tot promovent celebracions -que com a sitgetans i catalans li devem- que ajudin a conèixer i reconèixer uns personatge excepcionals, unes figures amb una obra que cal fer perviure-.

No hay comentarios: