Patronat Cultural amb Escola afegida (1926)

La recerca arxivística a Sitges.


(1775 - 2010)





No és gens ni mica una qüestió d’opció,és una qüestió de supervivència,és a dir,de si volem ésser quelcom més escaient o volen tancar i viure de l’oblit per sempre-.Si volem una super escola pública i no una acadèmia,hem d’acreditar i per acreditar-nos-en a Sitges no n’hi ha prou amb les hores de classe,sinó fer recerca i estudiar a fons uns nous models de futur-.Els resultats són que potser avancem poc des del punt de vista educatiu dels ciutadans sitgetans,i si no fem això,Sitges i l’Escola Pública ems quedarem enrere-.
Heus ací una proposta de Grup Escolar en règim graduat,l’any 1926,a través de la creació d’un Patronat de Cultura,feta pel mestre màrtir de Vallcarca i Alcalde accidental de Sitges durant la República,en un moment que els sitgetans somniaven en el “Grup Escolar Santiago Rusiñol” com a homenatge al seu mecenes cultural-.
L’Antoni Canals i Porta,mestre de l’Escola particular-privada de l’Empresa Cimentera de Vallcarca,davant el greu problema escolar fa la proposta de crear al municipi de Sitges un “Patronat de Cultura”,molt similar al que regeix el Sant Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges,que fos prou autònom per tal de ponderar la voluntat local en pro d’una tant benemèrita “Institució escolar a la vila”-.Aconseguir el projecte,els plànols,el plec de condicions i el presspost del “Patronat de Cultura”,tot i estudiant alhora els mitjans més adequats per a cristal.litzar-lo a l’emblemàtica Vila de Sitges-.
Una primera etapa,seria el permetre practicar-hi l’Educació primària en règim graduat tant dels nois com de les noies al mateix edifici escolar-.Una segona etapa el successiu descapdellament dels Plànols preparats de l’aquesta Institució cultural fins a arribar a l’execució completa del “Patronat de Cultura”: amb un pensionat,unes classes per al perfeccionament dels diversos oficis a aprendre, l’Aula-Escola de l’art de la Forja i una altra aula per al perfeccionament de les indústries locals de Sitges, com ara el calçat,el tèxtil,així com crear-hi un Centre d’Iniciatives de bon gust i de la moda.
Mitjans per a aconeguir-lo
El Consistori Municipal de Sitges o en el seu nom el “Patronat de Cultura” sol.licitaria, primer als particulars una desinteressada aportació econòmica en bé de la Vila i segon el sufragar una part del sosteniment de l’edifici per a escola o dels interessos i amortitzacions d’altres capitals que se sol.licitessin a entitats ,com l’Institut Nacional de Previsió,la Caixa de Pensions,Bancs locals,etc-.
Les condicions per a la consecució d’aquest “Patronat de Cultura” serien: a) els terrenys que siguin de propietat municipal;b)la construcció de l’edifici escolar,adjunt al Patronat de Cultura seria amb un préstec de la Caixa de Pensions,pagant l’Ajuntament de la vila el 5% anual pels interessos del préstec-.L’amortització podria ser d 2 a 20 anualitats,a voluntat del Municipi sitgetà,mitjançant el pagament d’un cànon anyal de capital i interessos compresos,a pagar per quantes parts,al venciment dels corresponents trimestres naturals-.
Les hipoteques tant dels terrenys com de l’Edifici i el gravamen sobre una de les partides del capitol d’ingressos del Pressupost Municipal,suficient per a cobrir el cànon que havem esmentat,serien les garanties-.
Al setmanari sitgetà “La Gaseta de Sitges”,el patrici sitgetà,l’ Antoni Canals i Porta,com a pare de família i destacat membre i mestre oficial del Patronat d’Acció Social de Sitges,traductor del francès de les obres “El pont del diable” i “El mort a cavall”,succesor del mossèn Pere Baixeres,en la Direcció de l’Escola de nois al nucli Vallcarca,de Ciments Fradera,S.A. Eren moments en què el Grup Escolar de Sitges va estar a punt de ser construït,com consta de l’Ofici de l’Ajuntament,nº 724,adreçat pel Batlle accidental,l’Antoni Canals i Porta al Director General del Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya en els següents termes:
“Sou pregat de disposar que sigui inscrit en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya,per durant el termini de quinze dies hàbils,dels Plec de Condicions,Plànols i Pressupostos per a la construcció d’un Grup Escolar en aquesta Vila,exposició la qual es farà als efectes d’allò previst a l’article 26 del Reglament per a la Construcció de les Obres i Serveis Municipals de data de 2 de juliol de 1924”-.
Ep ! Sitges disposat a tot per un edifici escolar.
Hom parla d’un Patronat de Cultura
Preocupat com qualsevol patrici sitgetà per la manca d’un edifici escolar per a l’ensenyament públic,planteja solucions al problema escolar que Sitges pateix de fa molt de temps,bo i aprofitant les constants iniciatives sobre la construcció del Grup Escolar a la vila de tant de prestigi social -.
“Bastir un Grup escolar”-.
Com a pare de família,el que penso que s’ha de fer,tots quants sentim la gravetat per la manca d’Escoles Graduades i un Grup Escolar per acollir-les-hi per als nostres fills,que resolguin el fet “de resultar sempre malmesos els esforços dels directors de les Empreses Docents amb què avui comptem” i els desigs de tots aquells sitgetans,en els quals tenim confiats l’Educació i la Instrucció dels nostres fills-.
Un cop més confirma que en Miquel Utrillo i Morlius ,també està molt interessat en la la urgent solució al problema de l’edifici escolar,quan diu: “Què en voldria, si fos possible, unes Escoles sense primera pedra...”,bo i manifestant-se d’acord amb ell,del gran perill dels projectes de Grup Escolar,que a Sitges acaben malament !-.
Tothom llença idees,homs planteja la viabilitat de projectes,es formulen plànols i pressupostos i si aquests,algun cop tenen sort de merèixer la deguda aprovació, es posa la Primera Pedra amb gran lluïment-.Però,després passen mesos,anys i acaben així a Sitges: en què ningú no se’n recorda ja-.És de tantíssima urgència el que Sitges tingui un edifici escolar per a les Escoles Graduades que el que més ens n’esborrona és pensar el temps que en resta encara d’estar-ne mancats,fins i tot no tinguem bastit un edifici municipal o estatal en estat de normal funcionament -.Entenem ,doncs,que és molt prioritari el tenir,de bell antuvi, constituïda una Entitat,és a dir,un Patronat de Cultura,que avui podria estatjar-se en una casa que reunís les condicions-.En aquesta casa fer la seva organització i el seu funcionament per traslladar-se més tard a l’edifici construït “ad hoc”,com a Patronat de Cultura,necessari per al que pretenem-.
D’aquesta manera, n’avançaríem la tasca desitjada i no ens trobaríem en l’aflictiva present situació de perllongar-se més dies i més anys encara,partint de la suposició que l’Ajuntament de Sitges pugui aconseguir l’èxit en el finançament,tan necessària per tal de poder portar a terme el projecte del Patronat Cultural amb efectes escolars-.Més d’un cop hem pensat l’efecte tan dolent que produirà a propòsit de visites d’intel.lectuals d’Espanya,de periodistes americans en mostrar els sitgetans la bellesa de la Platja d’Or,la Ciutat-jardí de Terramar,el museu Cau Ferrat,l’edifici Maricel,quan de notable i encisador té la Vila de Sitges,que no poguem mostrar-los-hi un Edifici escolar digne del que mereix Sitges i parió a tot l’esmentat-.
Que en tan bell lloc, el nostre jovent posa el nom de Sitges per la seva vocació cultural,quina és la resposta si ens pregunten on es forma aquesta intel.lectualitat sitgetana per satisfer la seva curiositat a l’hora d’acompanyar-los-hi i honorar-los-hi-.Caldria informar-los-en que per educar i instruir, moltes famílies s’han vist obligades d’emigrar a Barcelona,que unes altres s’han pensionat al voltant de Sitges i un no reduït nombre es troben que no poden hivernar a Sitges com voldrien,perquè la manca d’un Edifici Escolar a la Vila de Sitges els hi reté-.Tot això és ben vergonyós,però n el podrà desmentir ningú-.Forçosament el nostre jovent ha de ser autodidacta-.
No hi ha prou que a Sitges comptem amb algun petit Cenacle,on s’hi apleguin uns quantsenamorats de les Arts i de les Lletres,els quals pel fet de llegir algunes obres de les seves biblioteques es considerin prou capacitats de llençar-se a la brega-.No és possible que a Sitges hi hagi vertadera cultura,mancat del Grup Escolar per a l’escola Graduada i que la cultura no s’adquireix només en llegir molt,que cal sadollar-se de coneixements abans d’això,hom ha d’aixoplugar-se al Grup escolar,a l’Escola Graduada-.
S’entén per Escoles Graduades,Centres socials d’Instrucció i d’Educació,essencialment i fonamental per a tots els homes,especialment en les primeres edats de la vida-.El Grup Escolar per a l’Escola Graduada es diferencia de l’escola Unitària o monodidàctica,un sol programa,un sol mestre,malgrat que aquest mestre tingui un Auxiliar pagat per l’Ajuntament de Sitges-.L’Escola Graduada té diverses classes o aules,diferents mestres sotmesos a la Direcció d’un primer Mestre o cap de professor amb diferents programes pel Grau de coneixements,si bé sota un sol pla i una sola organització-.
L’Escola Graduada al Grup Escolar es divideix en : Elemental,Ampliada i Superior,segons les matèries que abarquen-.Sitges no en té encara Escoles Graduades,Ampliades i Superiors que constitueixen un Centre Cultural que honorés a hores d’ara la Vila-.Que convingui en anomenar-les Grup escolar “Santiago Rusiñol” o Grup escolar “Dr Bartomeu Robert” han de ser Escoles Graduades ,Ampliades i fins Superiors-.
Les Escoles Graduades a Sitges,acollides al Grup escolar deurien tenir a més de l’Ensenyament Primari amb les seves Seccions o Graus de nois i de noies,degudament separades i amb diferents Graus d’Ensenyaments a començar per Pàrvuls y,l’Ensenyament Secundari que comprèn el Batxillerat i el Comerç-.I,a més dels estudis Oficials que comptessin amb classes especials per a Adults,per exemple,Teneduria de Llibres,Comptabilitat,Llengües,mecanografia,taquigrafia,reforma de lletra,dibuix,pintura,treballs manuals i labors per a la llar,música i escola de tall i confecció,etc-


El percentatge que representa la població escolar no és possible que hi tinguin decorós sosteniment les Set Escoles que en aquest moment hi ha Sitges a més de les Escoles Nacionals,amb que Sitges compta a l’hora present-.Cap pare,ni tutor ni encarregat podem estar satisfets de la Tasca Docent dels mestres nacionals de Sitges;ni els mestres tant nacionals,com particulars o religiosos,malgrat la seva bona voluntat,poden complaure els desitjos dels pares-.Ara bé com que les Escoles d’Ensenyament Primari Públic,per bé que siguin Graduades depenen de l’Estat i contràriament l’Estat no até l’Ensenyament Secundari més que en els seus Centres Oficials,l’Institut,Escola de Comerç,etc-.
A més,a Sitges podem tenir,també,una Entitat escolar,en forma d’ “Annexa” al Patronat de Cultura i fins i tot annexa a l’oficial estatal-.Les famílies sitgetanes podem tenir una Entitat escolar amb unes funcions concretes,pròpies, que les hi afavoreixen i les hi vinguin de gust per tal de fomentar la cultura sitgetana-.L’Estat espanyol es reservaria el dret dels nomenaments de Mestres d’Ensenyament Primari,però,els sitgetans hauríem de saber acoplar aquests mestres als nostres ensenyaments a l’Escola Annexa,mitjantçant un Plus que se’ls satisfés i així reduiríem el personal docent,triant-hi el nombre més indispensable en benefici dels pressupostos de l’Escola annexa al Patronat Cultural-.
Fins i tot,podríem els sitgetans aconseguir un “Quadre de Mestres”,amb caràcter permanent,tot comptant amb el personal de l’Estat i alguns personatges ben valuosos de la Vila de Sitges-.Alguns mestres serien permanents,només els caps de setmana-.
Els mateixos sitgetans elegirien un Director escolar com a cap del professorat,responsable alhora del Patronat Cultural,investit d’una autonomia tant per a la presdència del Patronat Cultural com per a l’organittzació de l’Escola annexa en règim de graus, al que s’hauríem de sotmetre els altres mestres no estatals i el personal del Patronat Cultural-.Aquesta direcció hauria de rebre major retribució econòmica per raó del càrrec i de les seves responsabilitats-.
Aquesta “Escola Annexa” al Patronat de Cultura,que ni seria privada-seglar ni privada-religiosa,sinó també annexa a l’Escola estatal se sostendria amb l’impost de la matriculació dels escolars,amb una altra subvenció aconseguida per subscripcions i aportacions del Socis protectors,i també sol.licitant ajudes econòmiques tant a l’Ajuntament de Sitges,la Diputació Provincial com del Govern Civil de Barcelona-.Així,l’entitat cultural constituïda,haurà de posseir a més de material escolar,també el material científic,un museu,un laboratori per facilitar l’Ensenyament Primari o Secundari,una Biblioteca escolar,on hi concorressin tota classe de socis del “Patronat Cultura”tant Numeraris com Protectors,tot i assistint-hi a cursets d’estudi,xerrades,etc-.
L’Entitat cultural es regirà per estatuts i reglaments-.La nostra proposta és la de presentar al Municipi de Sitges la creaciór d’ una Comissió de Cultura-escolar,com fan a Barcelona,integrada per membres de l’Ajuntament,els veïns de Sitges perquè tingui cura de la problemàtica de l’Ensenyament i la Cultura en general sitgetana-.
Resposta del nét l’Orriols Canal
Em plau molt que m'hàgiu enviat aquest projecte del meu pare per a lacreació a la nostra vila d'un Patronat de Cultura, en ple 1926, amb elsubsegüent bastiment d'un Grup Escolar graduat, públic en les primeresetapes, que fos digne de Sitges, i alhora amb un annex al marge de lacobertura estatal, que permetés impartir ensenyament mitjà , superior i pera adults amb càrrec a les matriculacions i amb aportació de subvencionspúbliques i privades. Una escola que, d'aquesta manera, abarcaria des deparvulari fins a completar el batxillerat o el comerç, a més de formacióprofessional per a adults. Em quedo astorat davant d'aquest macro projecte sorgit de la iniciativad'una sola persona, idea tan difícil de materialitzar, encara que per a miresulta un programa summament interessant i per al qual calia una valentia iuna empenta extraordinares que ell sens dubte tenia. Jo no l'he conegut prouper poder-lo amidar fins aquest punt; només tenia cinc anys quan va morir iconec la seva obra i els seus valors per via familiar o aliena, encara que,malgrat això, ha estat sempre per a mi un gran referent.He indagat les germanes més grans que jo, (jo sóc el novè de nou germans,cinc dones i quatre homes, i d'aquests darrers nomès quedo jo) i nungú hasentit a parlar mai d'aquest treball. No sé vos d'on l'heu tret, suposo quede l'arxiu municipal, encara que no hi queda prou clar. De tota manera elfet de saber que aquest document existeix ja és molt important per anosaltres, encara que no l'hàgim vist mai ni en sabéssim res abans d'ara.Gràcies per la vostra recerca i per la notícia.A part de tot això, vodria comentar-vos un petit detall del vostre article al'ECO del dia 10/11 que ens ha cridat l'atenció. Quan parleu de la mort delpare, dieu que fou assassinat a la carretera de les Costes i que el seucadàver aparegué a Ribes del Penedès, tal com se'n deia alehores de SantPere de Ribes, al nucli de les Torres. Les notícies que a nosaltres sempreens han pervingut és que el mataren en el mateix indret, poc més o menys, onel van trobar, no pas a les Costes-.



VIVÈNCIES
Escrit del l’Oriol Canals en ocasió d’un escrit a l’Eco de Sitges

Temps era temps en un petit poble de la costa, vivia un home amb tots els seus que no eren pas pocs: dona i nou fills. Provenia d’una família benestant anada a mal borràs. Superant els avatars de la vida i acomodant-s'hi, havia aconseguit una plaça de mestre a la colònia industrial del poble veí. Era una persona profundament creient i pietosa amb un gran esperit de servei, d’aquella gent que necessita comprometre’s fins al moll de l'os. Estimava sobre manera la seva família, la seva terra amb els seus costums. Estava integrat de ple a la vida parroquial i era membre de la Junta d’Obres que devia ser, poc més o menys, el que ara són els Consells Pastorals parroquials. Políticament militava en un partit que en aquells dies era mal vist per la situació del moment. A més, ocupava un lloc destacat a l’Ajuntament de la vila. I per si no en tingués prou, encara dirigia un grup teatral en una institució benèfico-social dependent de la parròquia. Quan per les festes de Nadal feien “Els Pastorets” mobilitzava tota la fillada. Un grapat d'angelets, pastors i pastoretes i fins i tot algun que n’enviava a ajudar la tramoia, portaven els mateixos cognoms. I aquest esperit l'encomanà a tota la família.
Però un estiu esclatà una guerra estranya i començà una persecució despietada. Algú, discretament, l’advertí que fóra prudent que es fes fonedís una temporada fins que les aigües tornessin a mare. Però ell deia que tenia dona i nou fills i que no era qüestió de deixar-los sols enmig d'aquella disbauxa. I a les petites d’una nit d’agost, gent armada trucà a la porta de casa seva amb el pretext que havia d’anar a prestar declaració a les milícies locals. La mare despertà els dos nois grans de disset i vint anys. El pare els va recomanar que tinguessin cura de la mare i dels germans i s’acomiadà de la seva dona, l’abraçà molt fort i li va dir que no es tornarien a veure mai més. “Fins al cel”, li digué. Al matí següent, amb els primers raigs del sol, aparegué mort en un tombant de carretera a pocs quilòmetres de la vila.
Oriol Canals
Testimoni Històric a l’Eco de Sitges
L’Antoni Canals i Porta,successor dell mossèn Pere Baixeres a l’escola de Vallcarca.Va nèixer a Barcelona el 13 Octubre 1888, fill dels pietosos consorts Antonio Canals i Puigener i Teresa Porta Montané-.Va cursar els seus estudis amb excel.lència en l’internat dels PP Jesuites de Sarrià amb els seus germans l’Ignasi i en Ferran,aquest avui profès en la Compañía de Jesús.Amb el seu germà Ignasi va continuar la labor industrial de la Casa Canals, en la manufactura de teixits de cotó-. La seva actividat en la indústria va ser agermanada amb la tasca de l’apostolat seglar i el conreu de les lletres-. A destacar la seva participació a les Conferencias de San Vicente de Paul ,en la Congregación Mariana y San Luis Gonzaga-.Contrau matrimoni amb la Josefa de Casacuberta i Porta, de familia barcelonesa molt distingida per les seves virtuts i seguint el costum dels seus pares, tots els estius venía amb la seva família a passar la temporada de banys,bo i seguint sent un enamorat de les coses tradicionals de Sitges-.L’any 1922 va tenir el gust l’Antoni Canals i Porta, no només de costejar la festividat del Corpus Christi,tot i instal.lant l’Ou com Balla al Cap de la Vila, si no que, per a la Festa Major va regalar sis magnífics “cabezudos” que acompanyessin els gegants que presidien les nostres balls populars-.L’any 1924, la seva casa pairal la va convertir, adquirint la finca contigua, en un magnífic edifici que embelleix el C/ Jesús-.L’any 1926 va traslladar el seu domicili a la Vila de Sitges i ben aviat va sorgir l’apòstol seglar i especialment en la campanya en favor dels Exercicis Espirituals en la Quaresma de 1931,portada a efecte a l’Arxiprestat,que va resultar la creació de la Casa para Exercicis Espirituals a la finca de Solicrú,a Vilanova i la Gelltrú-.Membre del Patronat d’Acció Social i Catòlica de Sitges,a més de Secretari de l’Acció Catòlica, va dedicar llargues hores a la tasca de l’ensenyament d’obres escèniques als joves obreros del Patronat,en el treball del qual, a part de la seva caritat i abnegació, revelava la seva cultura artística-.
Va traduir del francés “El pont del diable” i “El mort a cavall” de l’Enric Géon,les representacions de les quals van marcar una època del gust artístic en aquell centre de la Vila-.Va succeir el mossèn Pere Baixeres en la direcció de l’Escola particular de nens a la Colònia Cementos Fradera,S.A. de Vallcarca d’aquest terme municipal de Sitges,on hi va desenvolupar,fins a l’any 1936,on va desenvolupar-ne una labor d’Educació Cristiana molt mertòria,i a la seva escola,fins el juliol de 1936,es va ensenyar la Doctrina Cristiana i es van resar les corresponents oracions a Déu Nostre Senyor i la Santíssima Verge-.
Els elements de la nostra Vila el van elegir Regidor municipal tot i ocupant el càrrec de Tinent d’Alcalde,i per llicència que disfrutava Salvador Olivella i Carreras,Alcalde-President,per motius de salut,el Sr Canals i Porta hi actuava d’Alcalde accidental el dia 19 Juliol 1936-.De temperament pacífic,caritatiu i deferent amb tothom,però esmeradament amb els treballadors,va restar confiat a la seva llar-.En els primers dies no era gens de sospitar el risc dels esdeveniments i menys encara les seves criminals derivacions,majorment en aquesta Vila-.Però la inducció al vandalisme i al crimen va prosperar,bo i essent-hi el Sr Antoni Canals i Porta,una de les seves primeres víctimes-.
A les 0’ 30 del dia 16 Agost 1936,una patrulla de control local va anar a buscar-li sota el pretext d’unes declaracions-.S’hi va acomiadar,carinyosament, de la seva esposa i dels seus fills i en la mateixa nit el van assassinar-.A les 6 del matí del dia 16,el cadàver de l’exemplar patrici sitgetà jeia,travessades les temples,a l voraviu de la carretera de Sitges a Sant Pere de Ribes,enfront del caserie de Les Torres-.Tot seguit va ser enterrat al cementiri de la veïna pooblació i el dia 29 Octubre 1939 va rebre-hi definitivament sepultura a la nostra necròpoli sitgetana,al nínxol dels seus avis materns-.