miércoles, 20 de febrero de 2008

Vuit-cents Aniversari Jaume I

Vuit-cents anys del Naixement del Conqueridor Jaume I (1208 – 2008)

Jaume I el Conqueridor, rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, va nèixer a Montpeller el 2 de febrer de l’any 1208, fill i successor de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller-.Durant els quinze primers anys del seu regnat va mantenir diverses lluites contra la Noblesa aragonesa que van acabar, mercès a la intervenció del Papa de Roma,amb la signatura de la Concòrdia d’Alcalá el mes de març de l’any 1227-. Aquest Tractat,justa la fusta va marcar el triomf de la Monarquia sobre els nobles, donant-li l’estabilitat necessària per a iniciar les campanyes contra els musulmans-.Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I decideixen preparar la Conquesta de l’Illa de Mallorca l’any 1228, que l’any següent, el 5 de setembre de 1229,les tropes catalanes aconsegueixen conquerir i posteriorment l’èxit els acompanya cap a Menorca (1231) i les Pitiüses - Eivissa i Formentera- (1235)-.
Després del gran triomf militar aconseguit a les Illes Balears i les Pitiüses, el dia 9 d’octubre del 1238, tropes catalanes i aragoneses entraven a la ciutat de València, la qual depenia del Califa de Bagdad al-Mustansir Billah que es rendiria, força atemorit per les amenaçadores tropes cristianes del Rei Conqueridor-.Neixia així el vulgo dicto “Regne de València”, la conquesta del qual acabava el 1245, arribant, fins i tot a conquerir Múrcia-.Els territoris valencians van ser repoblats - sense ser expulsats els musulmans,que s’hi convertirien en vassalls dels Senyors arribats del Nord,és a dir pels catalans i els aragonesos: els catalans van ocupar preferentment les comarques banyades per la Mediterrània, que, conseqüentment, ara són de parla catalana, i els aragonesos van ocupar les comarques interiors, inicialment de parla aragonesa i avui de parla castellana-.Jaume I va morir a València el 27 de juliol de 1276, després d’un Regnat de seixanta-tres anys, quan viatjava cap al Monestir de Poblet on volia ingressar com a Monjo, després de ser derrotat a la batalla de Llutxent el juny del mateix any-. En l’actualitat les seves despulles descansen en el Monestir Reial de Santa Maria de Poblet (Tarragona),el panteó reial de la Corona d’Aragó-.
Sembla mentida que la imatge i els fets d'un personatge que va venir al món fa ni més ni menys que vuit-cents anys encara tinguin ressò i siguin recordats, especialment pels mallorquins i pels valencians-. I no pot ser d'una altra manera,ja que en Jaume I va ser el fundador dels antics Regnes de Mallorca i València, és a dir, el que va dotar-los d'entitat territorial, política, cultural i lingüística-.La seva infantesa va ser molt poc afortunada: el pare va morir quan tenia cinc anys a Muret defensant els càtars, va ser ostatge de l'enemic del seu pare -el francés Simó de Monfort-, va ser educat pels templers i als 9 anys va començar a regnar uns Estats, els nobles dels quals estaven sublevats-. A pesar d'aquests inicis, temps a venir va ser un dels monarques més importants de l'Europa Occidental (sic), admirat i recordat per les seves grans conquestes-.Els valencians li deuen la creació del Regne de València com a entitat independent, regida pels Furs, una de les primeres mostres de la recuperació del Dret Romà a l'Edat Mitjana (d'altra banda, com diu Joan F. Mira, pocs regnes compten amb data exacta de naixement, 9 d'octubre de 1238, i també de defunció, 29 de juny de 1307).
La seva de legislador ha estat bandejada per les gestes militars, molt més enlluernadores, però va ser Jaume I qui, a banda de la promulgació de privilegis i franqueses per als diferents Estats de la Corona d'Aragó, va establir la convocatòria periòdica de Corts o va crear les primeres entitats municipals-.En vida de Jaume I,el poble d’ Elx no pertanyia al Regne de València, va ser el seu nét qui hi va incoporar la vila, però va donar les primeres passes-. L'any 1265 el regne musulmà de Múrcia, protectorat de Castella, s'havia sublevat contra Alfons X-. Aquest, ocupat d'apaivagar altra revolta a Andalusia, va demanar al seu sogre, el Rei Jaume I, que l'ajudés a sufocar la sublevació a Múrcia-.
El rei hi va acudir, i vila rere vila, va fer capitular tot aquest territori-. A Elx va entrar el 20 de desembre i aquí va establir una colònia de persones que havien vingut amb ell-. Aquesta política repobladora, d'una banda, permetia controlar de forma més eficaç la comunitat musulmana que romania a les seves terres, encara que marginats políticament i econòmica; i, d'altra, va facilitar que a finals de segle Jaume II s’hi fes fàcilment amb tot el territori al sud de la frontera del primigeni Regne de València-.No oblidem que l'Edat Mitjana era una època permanentment en guerra, la crueltat de la qual no tenia miraments i, en aquest cas, l'entrada del rei a la Ciutat de Mallorca va ser una veritable matança sense contemplacions-.Jaume I també va ser titlat de massa sever, fama que potser va guanyar-se per les seves condemnes exemplaritzants, com ara quan va manar que tallessin la llengua al Bisbe de Girona, que havia deixat anar els seus secrets de confesió, o quan el seu fill Pere, amb el benaplàcit seu, va ofegar al seu germanastre per haver defensat els interessos de la Noblesa-.

No hay comentarios: