Construccions d'interès a la Vila de Sitges 2014

A la part alta del pujol de la Vila Vella s'aixecava l'antic Castell de Sitges, que va esdevenir Ajuntament l'any 1869.

*L'edifici va subsistir fins el 1888; duia en una pedra d'angle la data del 1525 i era un edifici gòtic tardà, menys les parts N i E, destruïdes pel bombardeig el 1649 i reconstruïdes el 1682.Al centre hi havia la torre mestra, circular, medieval, i era notable la gran sala del primer pis al costat de la capella gòtica de volta estrellada.

*En 1888-89 hi fou bastida l'actual casa de la vila, un casal quadrangular isolat, neogòtic, obra de l'arquitecte Salvador Vinyals. En unes obres posteriors es trobaren fragments de ceràmica del final del bronze al segle IV dC, fet que sembla abonar la possible identificació amb Súbur.

*Al mateix puig, al lloc dit el Baluard, hi ha l'Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, encarada a ponent mirant les platges de la Ribera i que ha donat lloc al paisatge més pintoresc de la vila, plasmat per pintors, poetes i escriptors. L'actual edifici és, almenys, el tercer en el mateix indret. El primer fou probablement romànic, erigit per Guislabert coetàniament al castell i documentat el 1135 sota l'advocació de Santa Tecla.

*Un nou temple gòtic fou acabat el 1322 amb un altar major dedicat a santa Tecla i capelles laterals dedicades a sant Vicenç, sant Salvador i sant Bartomeu, aquest darrer copatró. Subsistí en la seva estructura general fins al segle XVII. L'edifici actual és en bona part el beneït el 1672; espaiós, amb tres naus de volta de punt rodó amb nervadures, fou ampliat al segle XIX amb la capella del Puríssim Cor de Maria i la capella del Santíssim, del 1863. Sobresurten a l'exterior dues torres asimètriques; la més baixa, a l'esquerra, dita del Comunidor, és del 1674 i conté el rellotge de la vila des del 1868, quan s'enderrocà la Torre de les Hores del Carrer Major.

*La torre de la dreta, amb dos cossos octagonals amb el cloquer, fou reformada el 1863 i acabada per una imatge de la Puríssima feta a Vilanova. Malgrat algunes pèrdues sofertes el 1936, conserva alguns altars barrocs, com el dels Dolors, fet el 1702 per l'escultor Joan Roig i daurat per Joan Muixí. Hi ha també el retaule gòtic de Sant Bartomeu i Santa Tecla, del pintor napolità Nicolau de Credença, del qual només resta la part central i les osseres dels Ribes i Pacs i de Bernat de Fonollar.

*L'orgue fou fabricat per fra Bartomeu Triall i Joan Roig i s'inaugurà el 1697.
A llevant de l'església i sobre l'antic hospital que Bernat de Fonollar erigí abans del 1326 i la seva capella de Sant Joan Baptista, gòtica, però molt reformada, el ciutadà americà Charles Deering féu bastir l'important conjunt de Maricel, format per diversos edificis situats a banda i banda del carrer de Fonollar i units per un pont.

*Charles Deering havia conegut a París Ramon Casas, que el portà a Barcelona i el relacionà amb Miquel Utrillo, a qui, després de visitar Sitges i haver comprat l'hospital el 1910, encarregà de dirigir les obres del futur museu, del qual el nomenà administrador. Amb elements petris i escultòrics procedents de llocs molt diversos, com la imatge de la torre de Sant Miquel, de la façana, procedent del cap de pont de Balaguer, i l'art d'un gran nombre de mestres d'obres, fusters, ferrers, picapedrers i la inspiració inimitable de l'escultor Pere Jou, autor dels notables i intencionats capitells, el 1913 contenia ja la famosa casa museu, amb peces de mobiliari, objectes decoratius, pintures i escultures que formaven una extraordinària mostra d'arts sumptuàries.

*Per una desconfiança de confusa inspiració, pel que sembla, el 1921 Deering portà una gran part de les obres d'art als Estats Units i Maricel restà buit. Els locals foren llogats per l'ajuntament de Sitges vers el 1936 per instal•lar-hi la col•lecció Plandiura i la col•lecció de miniatures navals i altres objectes i curiositats marineres aplegades per Emerencià Roig i Raventós, a més de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Ambdues col•leccions i la biblioteca foren inaugurades el 14 de juny de 1936, cinquè aniversari de la mort de Rusiñol.

*El 1956 l'Ajuntament adquirí les dependències de l'altra banda del carrer de Fonollar que ara constitueixen l'anomenat Maricel de Terra, en oposició al Maricel de Mar. Les dependències de l'antic hospital foren adquirides per la Diputació de Barcelona per instal•lar-hi la col•lecció d'antiguitats llegada pel ginecòleg barceloní Jesús Pérez Rosales, inaugurada el 1970.

*Potser l'edifici i institució més famós de la Vila Vella és El Cau Ferrat, fet per Santiago Rusiñol sobre les roques que dominen la mar, damunt unes mo-destes cases de pescadors del segle XVI. El “descobriment” de Sitges per Rusiñol sembla que s'escaigué per atzar el 1891, quan l'artista, acompanyat del pintor Meifrén, passà per Sitges en tartana cap a Vilanova i la Geltrú per a visitar el Museu Balaguer, i a la carretera fou reconegut pel sit-getà Rossend Bartés i altres amics que el convidaren a sopar. A Rusiñol li agradà el poble i pensà de traslladar-hi el seu primer Cau Ferrat (col•lecció de ferros) del carrer de Muntaner de Barcelona.

*Encarregà les obres a l'arquitecte Francesc Rogent i s'aprofitaren pedres del vell castell aterrat de poc per a fer la casa de la vila. Ambdues cases s'inauguraren el 1894. Rusiñol llegà El Cau Ferrat a Sitges el 1931, i el 1933 es constituí en museu.
El Palau del Rei Moro és un edifici d'origen medieval, situat al carrer d'en Bosc, al nucli vell de la vila. Consta de planta baixa i pis, sota coberta de teula àrab. El portal d'accés és d'arc de mig punt, adovellat, i els murs són fets de carreus; a l'interior es conserven arcs corresponents a la construcció original. El palau fou restaurat després de la guerra civil per Frederic Montornés.

*L'edifici de l'antic mercat, també situat al nucli antic de Sitges, és al costat de la casa de la vila. Fou la primera construcció de ferro que es féu i la projectà i dirigí Gaietà Buïgas i Monravà. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, amb coberta de dos vessants. Els plànols daten de l'any 1889 i fou inaugurat el 15 d'agost de 1890.
Altres edificis que destaquen són la casa Rectoral, que a l'interior conserva arcs de pedra dels segles XIII i XIV, la Casa Pañella, Can Misas, Can Font, Can Bartomeu Carbonell, també coneguda com la casa del Rellotge, situada on al segle XVII hi havia un dels sis portals de la muralla nova de Sitges, Casa Andreu, Can Severiano Virella, Can Carreras, Can Sebastià Sans i Bori, Casa Planes, Casa Catasús, ocupada per l'hotel Romàntic, Can Robert, Can Boladeres, Can Llopis (actual Museu Romàntic) i Can Freixa o Can Gili, entre d'altres.

*El Santuari del Vinyet, abans a ponent de la vila i ara integrat en la zona urbanitzada del mateix nom, prop de la carretera a Vilanova, es troba documentat des del 1174. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Vinyet, segons tradició marededéu trobada, sedent amb el Fill a la falda en actitud de beneir, obra de la fi del segle XII o inici del XIII. L'església fou reconstruïda en diverses ocasions i en una de les portes de l'actual edifici consta l'any 1552. Però la major part del santuari és obra del 1727 al 1733, dins l'estil neoclàssic, d'una nau i capelles laterals; té molts exvots i algunes miniatures navals. El campanar és del 1872.

*Al Racó de la Calma hi havia un bust de bronze de Borrell i Nicolau dedicat a Rusiñol; fou adquirit per l'ajuntament el 1932 i traslladat el 1977 al pati de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol i posteriorment retornat al Racó de la Calma. El 1977 s'inaugurà un segon monument als jardinets del baluard Vidal i Quadras, vorejant la platja de Sant Sebastià, per subscripció popular, obra de Nicolau Ortiz seguint un esbós de Pere Jou. Des d'aquest any s'instituí el dit Ram de tot l'any a Rusiñol, ofrena floral de les sitgetanes a l'estàtua de Rusiñol.

*A la Ribera, prop de la punta, hi ha el monument a Domenico Theotokópoulos, El Greco, alçat per subscripció popular el 1898, malgrat la crisi, gràcies als dots de convicció de Rusiñol. L'escultura, obra de Josep Reynés, hagué de ser reproduïda el 1972 per Ortiz (la salabror l'havia damnificada).