Froilan

Del "Calaix de Sastre" a tota "La Calaixera" (2012)

2012-02-08T04:00:00.000-08:00

El portal ‘Memòria personal' és un variat catàleg de les tribulacions ciutadanes-.El fons inclou el relat d'una religiosa perseguida per la Inquisició.Un dels textos narra els estralls de les febres del segle XVII.El notari Pasqual relata com Perpinyà va sobreviure al setge del 1641 menjant carn humana i de rata.

*La història menuda de Barcelona té un referent conegut, des de fa molts anys, en el Baró de Maldà,en Rafel Amat i de Cortada, que entre els anys 1769 i 1819 va escriure els 52 volums del seu Calaix de Sastre. Com no podia ser d'una altra manera, aquest conegudíssim Dietari forma part del Fons documental de Memòria personal.

*Però el Baró no ha estat l'única persona que es va dedicar a aixecar Acta de la quotidianitat del país, i al costat del Calaix de Sastre,el portal exhibeix molts altres volums que amaguen relats i històries personals de gran interès. Ben bé es pot dir que ara el calaix s'ha ampliat a una calaixera sencera i en cada compartiment que s'obre apareix una història interessant.

*Per exemple la d'Anna Domenge, fundadora del Convent de les MM Dominiques de Perpinyà, que va ser perseguida i detinguda per la Inquisició, empresonada i processada per ser sospitosa de “pacte i Illution del dimoni”.La religiosa va deixar escrit un Dietari en què relata la Vida Monàstica de la seva Congregació i la seva experiència a la presó de Barcelona, on va ser conduïda i tancada pel Tribunal Eclesiàstic.L'Anna Domenge va escriure en un volum de 167 folis que, segons la fitxa de Memòria personal, ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació precari.

*Més ben conservat està el Manuscrit d'en Miquel Parets, un Menestral barceloní del segle XVII que va deixar constància dels Estralls que la Pesta va fer a la ciutat emportant-se, fins i tot, els membres de la seva família.El Manuscrit d'en Parets ja és conegut entre els Historiadors catalans que han investigat el període de la Guerra dels Segadors, i recentment l'Editorial Barcino ha editat un primer volum de la Crònica.

*Entre els Documents ja coneguts que també incorpora aquest Arxiu virtual hi ha el Dietari que va escriure en Jaume Safont. Aquest Notari va viure la segona meitat del segle XV i durant unes dècades va ser l'encarregat d'emplenar el Dietari de la Generalitat de Catalunya.Al costat d'anotacions de to polític i administratiu, en Jaume Safont també va deixar constància d'esdeveniments singulars, com ara el pas del Cometa Halley i l'aparició de balenes a les platges del litoral barceloní.

*La guerra vista per aquells que la van patir és un tema que apareix amb molta freqüència en els Dietaris inventariats. En aquest sentit, un dels més interessants és el del Notari de la ciutat de Perpinyà,en Pere Pasqual, que relata el setge que la Capital rossellonenca va patir el 1641 per part de les Tropes franceses.És un dels episodis de la Guerra dels Segadors, ien Pere Pasqual relata com la desesperació de la població, defensada per Tropes castellanes, els va obligar a menjar carn humana i rates per sobreviure.

*Tant d'impacte va causar la Guerra dels Segadors en el Notari en Pere Pasqual que va deixar escrit el Consell que va transmetre als seus fills, que va convidar a marxar de Perpinyà i a instal•lar-se en un altre punt perquè en aquella terra de pas el perill que es reproduís una guerra sempre seria present.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

La dona,víctima de la Tradició i la seva llarga marxa (2012)

2012-02-06T09:31:00.001-08:00

La massa de pàries més gran de la Humanitat la constitueixen els milions de dones sotmeses a aberrants tradicions imposades per costums suposadament venerables,fes atàviques,supersticions ancestrals,pràctiques tiràniques.

*Avergonits per la violència domèstica contra dones que encara es fa a les societats democràtiques –a Finlàndia proporcionalment més que a Espanya-,per la persistent explotació sexual de dones i per la discriminació de la dona en camps de l’activitat social,l’opinió pública europea oblida la situació de la dona a la immensa Geografia del Món emergent i,en particular,del món de cultura musulmana,i abandona a la seva sort més d’un terç de la Humanitat-.

*La llarga Marxa de la Dona envers la dignitat humana i lal libertat personal ha estat des de sempre irregular i vacil.lant,dependent de circunstàncies històriques,de Religions,cultures i tradicions.I,tanmateix Europa va iniciar pels volts del segle XII un Camí de Reconeixement i d’Alliberament de la Dona (CRAD) que amb ferotges oposicions i retrocessos periòdics,ja no s’ha aturat després de les consolidacions aportades per la Il.lustraciói les Revolucions Socials dels segles XVIII,XIX i XX-.No ha estat igual a la resta del món,llevat de la prolongació europea que representen el Canadà,els EUA,Austràlia,Nova Zelanda...

*A mitjan del segle VII,-en una societat tribal i nòmada,el profeta Mahoma va dictar que “la dona estaria subordinada a l’home”,agafant-lo de la pràctica de tradicions locals,que quedarien Sacralitzades en Religió.D’aleshores ençà la Humanitat va fer i està fent copernicans avenços tant en les Ciències com en les Relacions interpersonals i socials,llevat d’aquella part de si mateixa que,imbuïda per convicció o per imposició d’una Doctrina de l’Alta Edat Mitjana,segueix creient en una subordinació irracional,que es manifesta en múltiples pràctiques.A tall de mostra,la dona necessita el permís de l’home per sortir de casa,treballar o relacionar-se amb els altres;la dona estèril és repudiada,i l’adúltera,real o suposada,lapidada.

*Nenes de 10 anyets són casades amb homes madurs,les mutilicacions genitals,ablació del clítoris,circuncisiió dels llabis externs i interns,infibulació –no exclusives del món musulmà- ,amb el coactiu propòsit de preservar la virginitat i la fidelitat de la dona,escontinuen practicant massivament,i no se n’escapen,fins i tot,les nenes de famílies establertes aEuropa.Mutatis mutandis,per recordar aquestes mutilacions l’escriptorasomali Hyaan Hirsi Ali,informaque la mutiliació practicada en l’home,significaria:escapçar el gland,emascular elstesticles i deixar la resta del penis com una mena de bossa buida-.

*Ara bé,milons de dones defensen ,víctimesde la tradició, la seva pròpia submissió,cosa que no demostra una superioritat moral de la submissió,sinó la fèrria posició dominant de l’Home que la imposa (sic)-.Tothom sap que cap conquesta de la dona no prové de la Tradició,sinó de la Revolta contra la Tradició-.

*La crítica de la tradició constitueix el Fonament Espiritual d’Europa i des aprofitar la millor ajuda que hom pot aportar a la universalització dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals,que són una conquesta de la Humanitat sencera-.

Principis destacats de la Constitució de 1812,àlies La Pepa

2012-02-05T09:35:00.000-08:00

Hi celebrem el Bicentenari de la Constitució Espanyola 1812 recull molts dels Principis Fonamentals, que encara hi són vigents al segle XXI.

*Alguns els hi tenim tan assumits que sembla increïble que en un altre temps les coses no en fossin iguals.Però allò vertader és que, en el moment de la seva Proclamació,van significar una autèntica Ruptura amb el que existía amb anterioritat.

*És quelcom tan important mostrar als ciutadans que “Principis que per a ells són tan habituals com ara la Llibertat individual, la Llibertat de premsa, o la inviolabilitat del propi domicili són Drets que encara hi disfrutem l’any 2012, però que s’hi plantejaven com a absolutament moderns i innovadors en La Pepa.
Heus ací un extracte dels Principis Fonamentals de la Constitució de l’any 1812,àlies La Pepa, explicats en un senzill llenguatge i també enllaçant amb el Text integre.

*Soberanía Nacional:La Constitució de 1812 defensa que la Sobirania hi resideix, essencialment en la Nació,la Nació espanyola entesa com la reunió de tots els espanyolss d’ambdós Hemisferis.Per tant hi pertany a aquesta exclusivament el Dret d’establir les seves Lleis Fonamentals.Tanmateix hi estableix que la Nació española és lliure i independent,i no és ni pot ésser-ne Patrimoni de cap Família ni persona. Separació de Poders La Constitució de 1812 intenta diferenciar, clarament,qui fa les Lleis,qui les executa i qui les aplica:

*Poder Legislatiu: “la Potestat de fer les Lleis hi resideix en la Corts amb el Rei”;
*Poder executiu: “la Potestat fer executar la Llei,resideix en el Rei”;
*Poder Judicial: "la Potestat d’aplicar les Lleis en les Causes Civils i criminals resideix en els Tribunals establerts per la Llei”.

*Dret de Representació: La nació estarà representada per les Corts,els Diputats de les quals són elegits en base a la población i de forma igual en ambdós hemisferis: "Les Corts són la reunió de tots els Diputats que representen la Nació, nomenats per els Ciutadans en la forma que es dirà ". "La base per a la representació nacional és la mateixa en ambdós hemisferis."

*Llibertat d’Expresión / Llibertat de Premsa i imprenta: “Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seves idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprobació alguna, anterior a la publicació,sota les restriccions i responsabilidat que estableixin les Lleis

*Dret a la integritat física:“No s’usarà mai del torment ni dels apremis”, referit a les persones i individus en general. Per tant estem parlant d’un dret de la persona i no simplement dels qui tinguin la condició de ciutadans.
Llibertat Personal "No es pot privar a cap individu de la seva llibertat ni imposar-li pena alguna,llevat per motius de la Seguretat de l’Estat".

*Inviolabilitat del domicili “No podrà ser allanada la casa de cap espanyol, sinó en els casos que determini la Llei per al bon ordre i Seguridat de l’Estat”.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Noranta Aniversari de l'Escola del Mar a Barcelona (1922-2012)

2012-02-05T04:50:00.001-08:00

Creada per en Pere Vergés l'any 1922.Va ser una innovadora Escola Pública Catalana,on, de dia, s'allotjaven, feien salut, jugaven i s'educaven els nens i les nenes de moltes famílies treballadores

*Era un edifici tot de fusta, com un vell i immens Vaixell de Vela,varat pel temporal a la sorra de la Barceloneta. Mirava al mar, a sol naixent, amb un clar Esperit Noucentista. Era l'Escola del Mar, creada per Pere Vergés l'any 1922, a l'empara del Patronat Escolar de Barcelona; una innovadora escola pública on, de dia, s'allotjaven, feien salut, jugaven i s'educaven els nens i nenes de moltes famílies treballadores.
El Patronat Escolar de Barcelona, dirigit per Manuel Ainaud, responia a la prioritat que l'Ajuntament havia posat en les escoles, atesa la seva greu insuficiència, la baixa escolarització imperant i el contrast d'aquesta situació amb el moviment per “l'escola moderna”, amb la tasca educativa dels ateneus obrers i amb les notícies que arribaven d'Europa. Tot havia començat amb l'aprovació, l'any 1908, del nou i important pressupost de Cultura de l'Ajuntament, impulsat sobretot pel regidor Francesc Layret. De la mà del Patronat Escolar, Barcelona acabaria per situar-se a l'avançada pedagògica europea i l'Escola del Mar en seria una de les principals referències.
Pere Vergés i els seus mestres creien en el contacte dels infants amb la natura, amb el sol, l'aire i el mar. Ho exigien els dèficits sanitaris i higiènics de l'època. També el paper que donaven al joc. Així com l'estètica noucentista, indestriable de la natura mediterrània, suau, mesurada, accessible. Pere Vergés impulsaria també els Banys de Mar, dels quals van gaudir tants i tants infants, i la República Infantil de Vilamar, la mítica colònia d'estiu de Calafell.
El període republicà seria el moment àlgid de les escoles municipals, completades ara amb el model que establia l'Institut-Escola de la Generalitat. Aviat, però, esclataria la guerra i el feixisme faria de Barcelona el banc de proves d'una inèdita tàctica militar: el bombardeig sistemàtic i continuat sobre la població civil per tal de terroritzar-la i minar la moral de la rereguarda. Una d'aquestes bombes apuntaria i encertaria de ple l'Escola del Mar, que cremaria com una teia, sense quedar-ne res.
L'Escola hauria d'abandonar el seu pati singular: la sorra, el mar, la seva barca Nausica... I hauria d'emigrar provisionalment al roserar de Montjuïc i, després, per sempre, a la muntanya del Guinardó, molt lluny del mar. Jo vaig fer-me en aquesta escola, nostàlgica del mar i de tantes altres coses innomenables. Pere Vergés, l'any 1939, havia triat quedar-se i “salvar la seva obra” al preu que fos. Vista des d'avui, era una escola estranya. Tal com manava l'oficialitat, s'hi cantava cada matí el Cara al sol, els nois i noies anàvem separats i s'hi feien les classes en castellà. Però hi celebràvem eleccions a cap de color, les tres identificacions transversals que ens agrupaven: blanc, blau i verd. Les “dècimes” que cadascun guanyàvem o perdíem, en l'exercici de les nostres responsabilitats, tant individuals com col•lectives (cònsol, cronista, higienista, bibliotecari, jardiner, observador meteorològic...), afectaven el propi color. I el color que guanyava en el conjunt de l'escola era l'encarregat de formar el consell general, que era el responsable de la marxa de les coses...
Al lloc preferent de l'Escola, a la sala de música, hi havia un gran canelobre de ferro forjat, que tenia encastada una fusta cremada. No se'n parlava, però era l'únic vestigi de l'escola de la platja. Amb el temps, en faríem un símbol. A repèl del foc i de l'oficialitat imperant, l'Escola del Mar va persistir i ens va fer ciutadans lliures i responsables. El 2012, l'escola farà 90 anys. El seu telèfon (934 364 751) fa de nexe entre les successives promocions, de totes les edats, que fan per retrobar-se i celebrar-ho, a la platja i al roserar i a la muntanya.

Recuperació de la Llengua Occitana a Catalunya

2012-02-04T14:08:00.001-08:00

La Llei de l'Aranès,pot ser el motor de la recuperació de la llengua occitana a Catalunya i a Europa –

*Catalunya és l'únic territori europeu on hi ha tres llengües oficials-.És que la diversitat lingüística del territori català és un valor, mentre que a l’Estat espanyol “provoca al•lèrgia”La llei de l'aranès que oficialitza aquesta llengua en tot el territori català “pot ser el motor de la recuperació lingüística” als territoris europeus on també es parla occità. Durant la presentació aquest dimarts a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona de la Llei de l'occità, s’ha destacat que Catalunya és el primer territori que l'oficialitza, tot i ser la Val d'Aran on menys població l'utilitza.S‘ha assegurat que amb aquesta llei Catalunya és, juntament amb Luxemburg, l'únic territori europeu on hi ha tres llengües oficials, i els aranesos els únics ciutadans europeus cuadrilingües, ja que segons la seva opinió la majoria es pot defensar en català, castellà, aranès i francès. També ha considerat que la posada en marxa de la llei demostra que la diversitat lingüística a Catalunya és un valor, mentre que a Espanya “provoca al•lèrgia”.

*En aquest sentit, Carod ha ironitzat que el Tribunal Constitucional (TC) amb la retallada de l'Estatut va fer, des dels seus interessos, un bon treball en “protegir un model uniforme i una única cultura i identitat nacional”, referint-se a l'espanyola.El Síndic d'Aran, Francès Boya ha assegurat en una intervenció en occità que les institucions catalanes han sabut reconèixer l'oficialitat de l'aranès, i que amb aquesta llei “estaran obligades a protegir la llengua”.

*El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació finança amb un milió d'euros la millora de la tecnologia audiovisual de 82 equipaments culturals-.L'actuació és un pas previ per fer possible la connexió en xarxa dels diferents equipaments culturals catalans a través de l'Anella Cultural. En el marc del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha destinat 1.000.000 d’euros a millorar els recursos tecnològics audiovisuals de 82 equipaments culturals municipals. Amb aquests ajuts, que s’atorguen enguany per primera vegada, la Generalitat vol preparar tecnològicament els equipaments com a pas previ per fer possible la seva connexió en xarxa a través de l’Anella Cultural. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació també ha destinat 200.000 euros a la realització d’activitats culturals en el marc del projecte Anella Cultural.

*Els ajuts per millorar les dotacions tecnològiques dels municipis s’han atorgat per mitjà d’una convocatòria pública i estan adreçats a l’adquisició d’equipament audiovisual destinat a la recepció, projecció, producció, emissió i compartiment de continguts culturals obtinguts de xarxes digitals d’alta capacitat o d’emissions remotes via satèl•lit, així com a les actuacions necessàries per a la seva instal•lació.

*Entre els equipaments audiovisuals inclosos en aquesta convocatòria d’ajuts es troben: aparells de videoconferència, equips i estacions per a edició d’àudio i vídeo, pantalles de projecció i equips de so professional.Per àmbits territorials, la majoria dels municipis que rebran ajuts per a la millora tecnològica dels seus equipaments culturals són de les comarques gironines, amb un total de 21. A continuació es troben els de les comarques de Ponent, amb 17 equipaments; l’àmbit metropolità de Barcelona, amb 15; les comarques centrals, amb 13; Tarragona, amb 8, i l’Alt Pirineu i les Terres de l’Ebre, amb 4 cadascuna (s’adjunta la relació dels 82 municipis).

*Els ajuts per a la millora tecnològica dels equipaments culturals municipals s’emmarquen en l’aposta del Govern per la digitalització i les noves tecnologies com a eines d’accés als continguts culturals.
L’Anella Cultural

*La fase pilot de posada en funcionament de l’Anella Cultural es va iniciar l’any 2007 a través d’un comitè impulsor integrat per la Fundació I2CAT, el Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals i el Consorci Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a més de representants del Govern de la Generalitat. S’iniciava d’aquesta manera un projecte que, a banda de facilitar la distribució d’esdeveniments culturals mitjançant l’ample de banda, pretenia promoure relacions de col•laboració bidireccionals entre equipaments culturals.

*L’Anella, a més de ser un projecte construït a l'entorn de la tecnologia, també explora com aquesta tecnologia pot ajudar a millorar l’assoliment dels objectius tradicionals d’un equipament cultural. Així, entre els seus objectius principals es troben l’emissió i projecció del senyal transportat per teleoperadores, la millora dels continguts culturals, la innovació de formats, l’adequació de sales d’actes i la relació amb els equipaments locals. A través de l’Anella es vol intensificar l’ús de la xarxa com a instrument de difusió, producció i intercanvi cultural.

El procés contra el jutge en Garzon (2012)

2012-02-04T02:09:00.000-08:00

Segueixo amb gran interès les notícies de premsa sobre el procés contra el jutge Garzón.Dijous i ahir divendres van ser dies tan sants com els de Setmana Santa.

*Llegir atentament el que relaten els testimonis presents a la sala és un exercici molt saludable i un bon tema de meditació. Considero que són aquestes les coses que hauríem de meditar. Massa temps que hem perdut, els capellans, en els anys de formació, meditant el Pare Lapuente i altres llibres del mateix estil. Devoció ensucrada, que acaba afectant la vista.

*La diabetis de molts capellans prové d'aquest sucre, no del que fem servir per endolcir el cafè. Aquest el tenim controlat. L'altre, en canvi, no ho està. I ens juga males passades. La passió de Crist és la passió de tots els crucificats del món, siguin del color que siguin, i sigui quina sigui la seva ideologia o la seva creença. Una vida, com digué Malraux, tal vegada no valgui res, però tanmateix, hi afegí, estic segur que res no val una vida.

*I res, al meu entendre, vol dir res. La santa croada, per tant, no va ser santa ni va ser croada. No hi havia res a defensar que valgués una vida. I es van segar vides com qui sega blat. Què en pensem fer d'aquest blat? No és reciclable. No en podem fer partícules per consagrar. D'aquí no en pot sortir el pa d'àngel que comprem a les monges, és evident que no. Aleshores, què pensem fer?

*Tot el que va sortint a la llum ens afecta de prop a nosaltres, els capellans, i els bisbes, més que a nosaltres. Des de sempre s'ha dit que Franco va salvar l'Església. Si és així, ja ens podem donar per condemnats. O rectifiquem l'error comès i demanem perdó, o tot el que fem no servirà de res.

*De fet, hi ha molts moments que ja ho sembla. Quan escolto el portaveu episcopal, per exemple, tinc la sensació de no entendre res del que diu. O quan m'assabento, per posar un altre exemple, que hi ha rectors joves que neguen la comunió a determinats feligresos, tampoc ho entenc. Amb quin dret? I sobretot, amb quina autoritat moral? Personalment no m'hi veig amb cor.

La classe politica catalana entre Seny i Rauxa (2012)

2012-02-01T13:38:00.000-08:00

El Seny era l'aplicació del “Peix al Cove”,és a dir,retirar de la primera línia política el catalanista ferm. Calia entendre's amb Madrid i votar-los tots els pressupostos, si eren de dreta.A canvi, s'aconseguia els millors projectes de finançament que es fan i es desfan. En Jordi Pujol i Soley era qui aplicava aquesta política,que donaràr poder polític als ex-feixistes tot i va carregant-se els Sobiranistes,i que l’any 2012 es manifesta com a Independentista.

*La Rauxa hi era en el bàndol dels catalanistes i en la persona d’en Pasqual Maragall i Mira.Els de l'Oposició eren els Espanyolistes de la rauxa,i,per tant els Espanyolistes interns del Seny eren benvinguts.El segle XXI ens va portar tant un canvi de govern com la manera de fer. Força higiènica l'alternança al Govern català. Des del seny va repetir-se fins a l'infinit que no era un Govern legítim, quan el sistema parlamentari, ells saben més bé que ningú, permet les aliances per formar govern.

*Es va deixar l'autoestima dels catalans i de les catalanes molt baixa.L’any 2012 manen ells,amb “Mastisores” al capdavant,tot fent servir l'argot dels mestres i dels professors. Retallen en l'àmbit de la Sanitat i de l'Ensenyament.No retallen per l'àmbit de senadors, borbons,càrrecs de confiança ni Consells Comarcals (cementiri d'elefants polítics).

*L’any 2012 els convergents van votar a Madrid les Retallades,les Tisorades, i mil sinònims més d’en Marià Rajoy.El que cal ara és preguntar-li al President Mas,on va deixar l'autoestima dels catalans? Quin català o catalana que se’l senti pot sentir-se orgullós/osa del seu Govern català?.

*Clar i català,tant el Tacticisme i la Varietat Geomètrica, porta a la “Tàctica del peix a on...!! en aquest cas. On és el notari...?. On és el seny i la responsabilitat...?. A cal Notari no coneixen Marià Rajoy.Per un Pacte Fiscal que serà “el millor dels que es fan i es desfan” (en dos mesos, no hi haurà un ral...).I una altra, els irresponsables i radicals són els altres...L’any 2012 ni la Premsa afí els donava suport. Vegonya...!!

L'Épica de l'Excel.lència silenciosa al segle XXI

2012-01-29T10:05:00.000-08:00

El Director del Setmanari L’Eco de Sitges,en Josep-Manel Soler i Soler,àlies la virtuosa solidesa de la perseverança i la qualitat sense altaveus.

*No fa gaire,a Barcelona, s'hi va fer un acte sense flaixos ni periodistes amb micròfons esperant a la sortida, però important.Tot sobri i solemne, com s'espera de la universitat.Se li reconeixia la trajectòria –se'l nomenava Ploma d'Or 2011 per la UPC, que no és poc– al sitgetà,Director del Setmanari l'Eco de Sitges,Creu de Sant Jordi-2011,a més de Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1965.

*Parlo amb l'absoluta falta d'autoritat tècnica que m'atorga el fet de no ser ni expert –cosa que no vol dir indocumentat– en res que tingui a veure amb la matèria –en res de res, de fet.I amb la total absència d'objectivitat que implica ser amic del Diretor,des de fa gairebé 30 anys.Això darrer, però, em confereix el privilegi de conèixer el personatge homenatjat des de la rereguarda, sense gaire filtres ni tels, amb aquella proximitat transgeneracional que, de vegades, ens uneix als pares dels amics. Segur que tots en teniu o n'heu tingut algun, de pare d'amic d'aquests, i em podreu entendre.

*Parlo –escric– sobretot, perquè crec que cal explicar que hi ha gent entre nosaltres que val la pena, que ha fet i fa les coses bé, molt bé, sense buscar protagonismes ni guanyar-se titulars. Gent que té una visió del bé comú i que hi ha dedicat la vida. En el cas d'en Juli, amb rigor tècnic i alhora amb vocació pedagògica, perquè tots –polítics, professionals del ram, però també ciutadans– puguem parlar d'urbanisme amb criteri, per poder planificar el territori democràticament, pensant en l'aquí més enllà del nosaltres i de l'ara. D'això, avui, se'n diu sostenibilitat i tothom se n'omple la boca, però ja fa unes dècades que en Juli hi remena sense fer soroll.

*Amb el seu estil lluny del gesticulant director d'orquestra, més com de bateria de rock, que marca el ritme des del segon terme, ha dirigit i enllestit el planejament territorial de Catalunya, bastit durant els precedents i infamats (injustament en aquest àmbit), governs tripartits. Una eina segur que perfectible, però pel poc que en sé, força responsable i realista, que ja és molt. Fóra bo que l'actual govern l'assumís com a herència preuada i el prengués com a marc per planificar ordenadament el –magre– futur que tenim al davant.

*El ja doctor Juli Esteban va parlar i ha treballat tota la vida amb aquell punt de visionari del qui gosa imaginar els escenaris físics i concrets d'un demà mutable i incert. Però també amb la humilitat del que sap escoltar, que sap que tot està per fer i tot és possible. Inclòs, també, un escenari de prosperitat sense creixement en el consum material, que fou el que va esbossar com a possibilitat real, no per fatalitat, sinó fins i tot com a horitzó desitjable.

*Prenem-ne nota: no ho diu un qualsevol, ni cap radical antisistema. Va acabar el seu discurs amb unes paraules per als seus amics i la seva dona –la Rosalia–, fills i néts, agraint-los el bon rorllo que li ha permès dedicar-se a la carrera professional ara honorada. Una trajectòria sòlida gràcies a una vida –fins ara–, com va dir ell mateix, “sense episodis èpics”. Però amb la virtuosa solidesa de la qualitat sense altaveus, de la perseverança sense focs d'estenalls.

*Amb una excel•lència silenciosa que, en els temps que corren i que han corregut, resulta gairebé èpica.Faríem bé a escoltar-la, i a donar-li veu.

La democràcia és el Sistema menys dolent (2012)

2012-01-24T04:03:00.000-08:00

Fins al segle XXI no se n'ha inventat cap de millor...!!

*La democràcia no és feixisme, en cap moment la considero. Ara bé, durant aquests darrers trenta anys el funcionament dels partits polítics s'ha allunyat completament de la racionalitat. S'ha apartat gent molt vàlida dels llocs de responsabilitat i s'ha omplert les institucions de mediocritat.

*L'obediència al líder és la funció clau per anar escalant posicions i romandre eternament en un càrrec. De vegades les frases contundents poden semblar demagògiques, però em ratifico totalment en l'asseveració anterior. Recentment en unes actes culturals en una important ciutat de les comarques centrals dels Països Catalans, hom va poder comprovar , la incapacitat absoluta i manca de preparació d'alguns/es dels que ens governen.

*Són fets greus i repetitius, directament proporcionals al pèssim nivell polític i a l'esmentada estructura política que afavoreix aquestes situacions.Com també és greu la tàctica de només “pago els meus”. Hi ha partits, mestres en retallar qualsevol subvenció a quasevol col•lectiu que no els sigui afí estratègicament.

*Recentment hom ha viscut un espectacle esperpèntic, que encara no he paït, i té a veure amb la caça del vot electoral. I en penso: què fàcils els és a algun partit forçar el clientel•lisme i aprofitar-se de diferents segments ciutadans? què fàcil els suposa recordar-los certs favors a canvi de vots? què fàcils els és jugar amb la no-ideologia de la major part de la ciutadania?.Aquests partits criticaran el PCUS, antic Partit Comunista de la Unió Soviètica, i en canvi, quant al control del vot, poden actuar de manera semblant. I és inadmissible.

*Molts lectors em poden qualificar d'innocent, ja que fa anys que s'està actuant d'aquesta manera. Però a mi m'agrada romandre en la innocència molts cops. Durant les darreres eleccions municipals, vaig poder veure com el telèfon mòbil polític cridava al vot durant dues hores abans de tancar el col•legi electoral. És lícit? És lícit recordar l'electorat que t'han de votar? Segur que els autors em contradirien i em dirien que demanen la participació electoral, no el vot al seu partit. Siguem adults però...!

*Els catalans i les catalanes hem vist recentment com ens tiraven en orris l'Estatut-2006, aprovat pel Parlament de Catalunya. Veiem com es fan Pactes veritablement incomprensibles. Molts independentistes que votaran Duran, comprovaran com el seu vot servirà per investir Mariano Rajoy.

Són incoherències del sistema democràtic.

*A molts polítics ben establerts els molesta moltíssim el “Moviment dels Indignats” i el criminalitzen com a exemple de tots els mals. Són gent gandula i no preparada, diuen. Què s'han cregut? Doncs, cal recordar-los que de gent gandula i mal preparada les institucions n'estan plenes.Ara bé, no suporto la manipulació ciutadana que fan determinats partits amb les seves tàctiques a la caça del vot, on sembla que tot val.

Confins dels Països Catalans:El Carxe (2012)

2012-01-17T07:32:00.001-08:00

Els Päïsos Catalans comprenen el territori de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar,sense oblidar-nos-en de l'Alguer.El Carxe,és un territori de frontera o el Català de Mùrcia.Els enclavaments del català a Múrcia, que formen part dels municipis de Jumella, Favanella i Iecla, eren una zona força despoblada per l’Expulsió dels Moriscos,i que va ser repoblada per valencians a "cavall dels segles XVIII i XIX".

La Serralada del Carxe és la zona catalanoparlant de Múrcia (sic i resic)

*Els confins de la llengua :La Franja del català El Carxe és el nom d’una serra murciana a tocar de la comarca alacantina del Vinalopó Mitjà. En aquesta zona hi ha l’únic enclavament lingüístic del català en terres murcianes, que constitueix l’última expansió territorial de la llengua, que va tenir lloc a cavall dels segles XVIII i XIX.

*Es tracta d’un territori d’uns 300 quilòmetres quadrats poblat per poc més de mig miler de persones repartides en una desena de pedanies pertanyents als municipis murcians de Jumella, Favanella i Iecla, però geogràficament més properes al nucli alacantí del Pinós.

*L’arribada del català –aquí sempre anomenat valencià– al Carxe va tenir lloc amb tota probabilitat a finals del segle XVIII, quan el territori, despoblat arran de l’expulsió dels moriscos a principis del segle XVII, va ser repoblat per gent provinent del Pinós, Novelda i Petrer, que buscaven nous territoris lliures de fil•loxera per plantar-hi vinyes.

*D’aleshores ençà, el català ha estat la llengua d’ús habitual entre els seus habitants, que per raons culturals i geogràfiques se senten més vinculats al País Valencià que a Múrcia, territori al qual pertanyen administrativament. Pilar Pérez, nascuda al Canalís de Crespo (Jumella), afirma que els habitants de la zona sempre han viscut una certa “ambivalència”:“Quan et pregunten d’on ets, primer dius que del Pinós, però després hi penses i dius no, sóc murciana, de Jumella”. De fet, encara és viu en el llenguatge popular tractar de “murcians” la població castellanoparlant.

*Per la seva part, l’Administració murciana no reconeix de forma Oficial l’existència del català en una petita part del seu territori, però a nivell municipal s’han fet alguns actes en favor de la llengua. Així, durant un temps es van fer classes per a adults a petició de l’Ajuntament de Iecla, mentre que el de Jumella ha col•laborat en alguns actes culturals, com ara la presentació de llibres relacionats amb la llengua del Carxe.

*Un d’aquests llibres és El Carxe, recull de literatura popular valenciana a Múrcia, d’Artur Quintana i Ester Limorti, una obra de referència des del punt de vista lingüístic. Sobre el terreny, la llengua perviu en l’àmbit oral i encara es transmet de pares a fills, amb l’afegit que part dels nens en edat escolar van a col•legis del Pinós on hi ha línies en valencià. En l’àmbit escrit, en canvi, el català és pràcticament inexistent.

*A tall d’anècdota, només la bústia de la pedania ieclana del Carxe –el nom oficial és Raspay– té el rètol en bilingüe castellà/valencià, i amb faltes d’ortografia incloses.Exposició a Alacant sobre l'únic territori valencianoparlant a Múrcia
La delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans ha promogut l'exposició El Carxe, territori de frontera, que convida a conéixer la realitat lingüística de l'únic territori murcià on es parla valencià.

*La mostra, que serà inaugurada en la sala Miguel Hernández a la Seu Ciutat d'Alacant divendres, se centra en la geografia, història, demografia, dialectologia, sociolingüística, estatut jurídic i cultural popular del Carxe.La iniciativa compta amb el suport de Generalitat de Catalunya, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Fundació Lluís Carulla.
El comissaris en són Vicent Beltrán, Ester Limorti, Alba Montoya, Brauli Montoya i Fran Ruvira.

Confins dels Països Catalans:La Catalunya Nord (2012)

2012-01-17T04:42:00.001-08:00

Salses,vulgo dicto “Salses-le-Château” és una Vila del Municipi del Rosselló a la Catalunya Nord,ubicada a la vora de l'Estany de Salses i a uns quilòmetres de la Costa Mediterrània.

*El seu nom prové de la llengua llatina i en feia referència a la Font prou salada al peu de les Corberes.La Vila de Salses i el seu Llac,són considerats el Punt més Septentrional dels Països Catalans (De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó),que són definits popularment «de Salses a Guardamar», malgrat que en la realitat el més Septentrional és Òpol i Perellós.Salses va ser un Punt força estratègic de la “Via Domícia” entre les ciutats de Perpinyà i Narbona.Com a poble va ser “Repoblat per l’Alfons el Cast”,qui va concedir, entre altres molts privilegis, l'abolició dels “Mals Usos”. A partir del Tractat de Corbeil,de l’any 1258 (segle XIII), la Marca o Frontera entre Catalunya i França va quedar-ne establerta entre la Vila de Salses i el poble de Leucata.

*L'afegit francès de «le Château», ben bé en llengua catalana,significa “Salses del Castell” ,un motiu català de l’any 1986 (segle XX) i només hi correspon a una “Apel•lació d'Atractiu Turístic”,que mutatis mutandis és com “Sitges,Costa Daurada”,turísticament parlant.Clar i català,la realitat pura i dura,és que Salses del Castell”,àlies Salse-le-Cháteau” és una bella Fortalesa o un Fort Militar i no un Castell cridaner amb una possible Residència Senyorial.

*El topònim “Salses” era esmentat ja a l'Antiguitat.Al segle I de la nostra Era, en Pomponi Mela feia esment de "Salsulae fons", i al segle III,els Documents porten el nom de "Salsulis" que, segons sembla, era una Estació d'Etapa de la Via Domícia. De fet aquest topònim “Salses” derivaria de les aigües salades, portadores de Magnesi, que brollen en els diversos llocs del Terme de la Vila. El nom “Salses”, es llegia tot sovint en els Textos Medievals en espais diferents.

*Salses era un dels 21 "Llocs Reials" del Rosselló (sic i resic), perquè presentava nombrosos Avantatges. Dos Representants de le Vila de Salses, que elegien (sic) els habitants vilatans, disposaven d'un Escó Parlamentari a les Corts de Barcelona.A partir de mitjans de segle XI es fa esment d'una Família Senyorial que duia el nom de Salses. El nom del primer era Guillem Oliba e Sàlsens.

*Aquest confí septentrional dels Països Catalans,presenta una Catalunya no sempre gaire coneguda i així la Catalunya Nord és com el Costat Fosc de la Lluna. Amb el Tractat dels Pirineus, signat entre Espanya i França el 7 de novembre de 1659 (segle XVII), s'esmicolava la Gran Catalunya amb l'annexió a França de les cinc Comarques Septentrionals dels Països Catalans.Tot un greu esdeveniment.Els Castellans i els Jacobins units van pactar aquesta Annexió, que va comportar la immediata persecució de la llengua,la literatura i la cultura catalanes.

*Soyez propres, parlez français, era la doctrina a seguir ja al segle XVII. Sigueu nets i parleu francès, la doctrina que seguiria i segueix al peu de la lletra els espanyolistes a Catalunya.Tinc una vinculació personal i sentimental molt gran amb la Catalunya del Nord. Primerament, m'encanta pendre bona nota de la majoria d’Edicions de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Comflent; un lloc on instruir-te, conèixer gent d'arreu dels Països Catalans i carregar piles a favor de la catalanitat (resic).

*En aquest any 2012 s’han mantingut les Escoles Arrels d’Immersió Lingüística Catalana a més d’altres demostracions d’ordre cultural.L’Alcalde de Perpinyà,el catalanista en Jean-Paul Alduy no fa gaires anys va manifestar a Barcelona,davant el Cònsol de França el desig que la ciutat de Perpinyà retornés a l’òrbita de la Capital de Catalunya,tant en l’aspecte econòmic com en l’aspecte cultural.Eren moments en que feia poc que s’havia “Anul.lat la Frontera”,-que l’any 2012 en part s’ha restaurat-, per evitar narcotràfic i immigracions indesitjables-.

*Sense qüestionar la Pertinença francesa d’un costat (Catalunya Nord) i la pertinença espanyola de l’altre costat (Catalunya Sud),mai no es pot oblidar que el Rosselló i els seus Comtats veïns van ésser seccionats de Catalunya pel Tracta dels Pirineus l’any 1659.Bo i remuntant-nos-en als temps del Rei Lluis XI de França,ja es troba el Propòsit d’absorbir el Rosselló per França,cosa que en deixa com a Consigna per als seus successors,perquè volen que l’Estat Francès,-geomètricament és un Hexàgon-,amb la Frontera al llarg dels Pirineus-.

*Ni tan sols no es tenia en compte que al Cantó de l’Atlàntic,el País Basc i al Cantó Mediterrani,Catalunya,la Carena muntanyosa era la Columna Vertebral dels pobles que l’habitaven.
Ara bé,tots els intents finalment van reeixir a compte del Tractat dels Pirineus,que Espanya va signar en situació de força inferioritat-.La incorporació del Rosselló o la Catalunya Nord a França va ser molt traumàtica,però amb el temps va esdevenir un Territori francès com els altres.S’hi ha mantingut sempre la Identitat Catalana-.El Mariscal Joffre,vencedor de la Batalla del Marne l’any 1915,amb el seu pare i germans només parlava la llengua catalana.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Confins dels Països Catalans:La Franja de Ponent (2012)

2012-01-17T03:06:00.001-08:00

L’aplicació del terme “Franja” en referència a la Zona Oriental d’Aragó no és gaire antic,encara que cal pensar en els inicis del segle XX per a trovar-nos-hi els seus precedents,concretament l’any 1929,quan el Geògraf català en Pau Vila – qui dibuixaria el Primer Mapa Comarcal de Cataluña,durant la República – parla de l’Aragó catalanoparlant com a Marca de Ponent,tot i essent-ne el primer intent de donar-li un nom al territorio catalanoparlant.

*Posteriorment la mateixa denominació seria feta servir,a la segona meitat del segle XX pel Filòleg català en Joan Coromines,tot i alternant-s’hi amb altres denominacions com ara Marca d'Aragó o Catalunya Aragonesa) o la la ratlla d'Aragó.En tots els casos,les diferents Denominacions n’eren un referent del mateix Àmbit Territorial,és a dir,l’Àrea Oriental d’Aragó de la Llengua Catalana,tot i essent-ne en tots els casos unes Denominacions creades per Catalunya i des de Catalunya,és a dir, ès un Concepte creat pels catalans des d’un punt de vista exògen amb la ninalitat de poder denominar –substantivament- un territori de parla catalana, ubicat a l’Oest de Catalunya,d’ací l’adjectivació de Ponent.

La Franja de Ponent.

*L’any 1833 (segle XIX) el Govern Central de l’Estat español va publicar un Decret pel qual s’organitzava geogràficament i administrativa el territorio peninsular español en Províncies.En dibuixar els límits entre la Província de Lleida i les Províncies de Saragossa i Osca,va quedar incorporat a aquestes dues Províncies un Grup de Ciutats i de Pobles de les Comarques naturals de Ribagorça,la Llitera,el Baix Cinca i el Matarranya.Sembla ser que en total,un centenar de Parròquies del Bisbat de Lleida es varen traspasar a les noves Provincies aragoneses.

*Al cap de 160 anys,la Llengua i Literatura catalanes s’hi mantenen amb tota puixança,diverses Associacionns Culturals hi promouen Edicions Literàries i d’Estudis tant de l’ordre com de l’ordre comarcal,i,n’han sortit també Autors força celebrats,amb molt d’èxit a tot Catalunya.I,per un altre costat,sembla ser que els habitants de la Franja de Ponent,al segle XXI es consideren naturalment Aragonesos i satisfets de ser-ne.

*Jo crec,com a ciutadà català i docent que va suposar un Greuge a Catalunya,a la Llengua Catalana,a la mateixa Lleida i als habitants de la Franja de Ponent,inclore’ls hi per Decret sota una Administració de Llengua castellana,essent-ne com hi eren i hi són catalano-parlants des de l’any 1149 (segle XII),quan en Ramon Berenguer IV va conquerir a capa i espasa el territorio als Musulmans i el va poblar amb gents de Catalunya.

*Són els Greuges històrics,patits per Catalunya,és a dir,les Lliçons de la Història de Catalunya o exercicis d’història ficció del Comtat de Barcelona al Regne d’Aragó amb les bodes del Ramon Berenguer IV amb la Princesa Peronella d’Aragó.Quan un Procés d’Incomprensió d’en Ferran II,fill d’en Joan II,que accedeix a la mal dita Corona d’Aragó,ja feia 10 anys que era casat amb la Isabel de Castella i el contorn castellà addicte;allò de “tanto monta,monta tanto,Isabel como Fernando”,la definició més exacta de la realitat castellanoparlant de la Família Trastàmara.

*El primer gran Greuge Històric infringit a Catalunya per Castella va ser la cessió a França de les Comarques de la Catalunya Nord,un altre confí dels Països Catalans,a Salses,del que en parlarem més endavant com a greuge constant infligit per Castella a Catalunya:la permanent predisposició dels governs centrals de l’Estat español a “Agreujar Catalunya”,és a dir,a perjudicar-la,a discriminar-la,davant la falsa Premissa que les Provincies Catalanes són les mès pròsperes i que s’ha de frenar el seu creixement.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

La Ce Trencada,àlies la Ç,més que un Suplement (2012)

2012-01-15T08:08:00.000-08:00

El dia 1 de Novembre de l'any 2011,la distribució del Suplement que fan els Estudiants de Tercer Curs del Grau de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

*En Salvador Alsius,a la Redacció integrada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb algunes estudiants i l’Andreu Puig.*Canal: Televisió Barcelona (BTV).
És el fruit d'un Conveni de Col•laboració entre la UPF i la Fundació El Punt.

*El Suplement Cetrencada,Ce Trencada,àlies la Ç,que elaboren els Estudiants universitaris de "Tercer Curs del Grau de Periodisme" de la Universitat Pompeu Fabra dins el marc de l'Assignatura -“Taller Integrat de Periodisme” -, que contempla les especialitats de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet.

*Puntualment i amb una periodicitat mensual,el "Suplement Ç" sortirà al carrer en Vuit Edicions al llarg del curs acadèmic-universitari 2011-2012...!!

*La iniciativa és fruit del Conveni de Col•laboració entre la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació El Punt,amb l'objectiu de contribuir al “desenvolupament dels Ensenyaments de Periodisme - en una línia innovadora i creativa -, així com fomentar entre el jovent l'interès en el consum periodístic”.

En relació al Conveni, el Director de la Fundació El Punt,en Jordi Busquets, va destacar que un dels Objectius de la Fundació El Punt –que està impulsada pel Grup Hermes– és “participar en Accions per a la Formació de Periodistes”.

*El Vicedegà de la UPF,amb funcions de Director de la Titulació de Periodisme,en Salvador Alsius, va explicar que l'objectiu de l' "Assignatura de Taller Integrat de Periodisme", és “formar en la polivalència”,cosa que vol dir "periodisme pur i dur" i que no vol dir “periodistes orquestra”.

*En aquest sentit “s'han organitzat” les Pràctiques en els diferents Mitjans de Comunicació:els 80 estudiants universitaris s'han dividit en "Quatre grups de 20", els quals, de forma rotatòria, s'encarregaran de fer, amb la Supervisió de pPofessors de Periodisme especialitzats, el "Suplement de Premsa","el Programa de Ràdio",que s'emet per l'Emissora de la UPF i un Magazín que es podrà veure per BTV.

*Els estudiants universitaris de la UPF elaboraran,també,uns continguts per a Internet que es podran consultar a través d'un canal de Vilaweb (www.vilaweb.cat).

*En Salvador Alsius,clarament va destacar l'excel.lència de la "Maduresa Professional" dels Estudiants universitaris:“Setmana rere setmana fem un Consell de Redacció i en tinc la sensació d'estar en el Consell d'un Mitjà de Comunicació”.

*El Periodista en Salvador Alsius, es va mostrar més que “emocionat” amb aquesta bonica i magnífica experiència.“Els estudiants universitaris estan molt motivats”, va reblar,perquè veuen que les "Pràctiques que s'han de fer" no són una pobre Simulació sinó que són una pura i dura Realitat.Per llogar-hi cadires...!!

*Sobre la "Capçalera del Suplement",Ce Trencada,Cetrencada,àlies Ç,fa referència a la Lletra Ç,força identificable amb la Llengua,la Literatura i la Cultura de Catalunya.

*Els Continguts del Suplement,són adreçats als joves catalans,tot i que en Salvador Alsius va explicar "Que la voluntat és “obrir-ne més enllà del Món Universitari” (resic).Llegint el primer número s'hi destaca l'Entrevista als joves en Pau Bastrolí i l'Elena Giménez, l'Hereu i la Pubilla,respectivament de la Catalunya-2011.

*La Portada,que ocupa les primeres Planes està dedicada a la "Formació dels Esportistes d'Èlit", amb el vertader Testimoni del Nacho Llovet, que hores d'ara estudia "Enginyeria Industrial" i tanmateix és el "Campió d'Europa de Bàsquet Sub20",i l’Esther Nadal,excel.lent Estudiant universitària de "Medicina" i "Campiona Europea Júnior d'Hoquei sobre Patins", i també l’Àlvar Alonso, que estudia Economia i és Subcampió de Catalunya d'Escacs.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

L'Hort de l'Escola Esteve Barrachina (2012)

2012-01-11T04:15:00.000-08:00

En una societat com ara la sitgetana, cada cop més urbanitzada, en una Catalunya on la Cultura Vegetal és tan rica, on és un luxe gaudir d’un jardí privat…!,fer l’oferiment d’ hortet a l’Escola Esteve Barrachina (a la cantonada de l’edifici escolar,que toca amb la cruïlla de carrers i el pont dels ocells),aportar elements de la Natura a les aules i tanmateix oferir Activitats relacionades amb el Món Vegetal, no és pas un accessori opcional, sinó un deure educatiu i escolar prou urgent.

*M’hi consta que més escoles de Sitges,de la Comarca Garraf i de Catalunya, o bé han començant enjardinant els seus patis o moltes han començat amb un cridaner hort.L’Escola Barrachina fa dos cursos ha inciat un Hortet, força petitó però agradable als ulls,en que cada planta els escolars van posar el nom de la planteta.Són petites iniciatives que les valoren molt, però que ens deixen a la cua de moltes Escoles Europees, on de debò tracten amb la mateixa importància l’Espai interior de l’escola com l’Espai exterior.

*Tant els llibres de text com d’altres, que n’hi ha força, ens hi parlen del Medi Natural com a Font educativa ,ens hi fan evidents la urgent necessitat d’introduir la Natura a les Escoles amb sòlids arguments, fruits de l’observació i l’experiència.Ens hi diuen,clar i sitgetà,que:”Un hort representa potencialment una Mina Educativa, un Taller de la Intel•ligència, o, més ben dit de les Intel•ligències,és a dir, de la Intel•ligència perceptiva,la intuïtiva, l’emotiva,la social, l’estètica, la cognitiva, la creativa,la pràctica, la corporal i la motriu, etc.

*Un hort escolar,qualsevol hort elaborat pels escolars ens demana que ens hi aturem un moment.S’hi imposa una reflexió a les persones adultes-.Els nois i les noies de l’Escola Esteve Barrachina, tot i treballant a l’Aire Lliure…es fan prou forts.Són arrossegats per la màgia de les plantes que reneixen, creixen i es transformen. En els escolars barratxiners,seguríssim l’efecte del seu Joc d’un Hort és terapèutic. Mentre el jardí floreix, ells també floreixen. A l’hortet els nois i les noies de l’Educació Infantil i l’Educació Primària projecten, decideixen, acorden i realitzen, seguint una lògica pròpia.

*Tot Hort escolar,encara que sigui pobre i petit com el de l’Escola Esteve Barrachina,n’ofereix innombrables estímuls entorn dels quals cristal•litzen els Projectes o els Microprojectes, dels nois i les noies barratxiners. Els estímuls,justa la fusta, poden éssser-ne casuals, o bé preparats pels mestres o pares/mares de l’AMPA del centre escolar.

*Si ben bé, hi observem els nostres escolars barratxiners,n’hi gaudeixen força de les coses petites i poc vistoses, busquen elements per enfilar-se, per apilar i construir, busquen intimitat per observar, fan ús del Joc Simbòlic, tenen l’afany de recol•lectar, de collir flors, de treure’s les sabates i embrutar-se per gaudir d’un munt de plaers i sensacions…!!

*A diferència de les persones adultes,els nostres escolars sitgetans miren les parts i els adults miren el tot.Els nois i les noies van a poc a poc i nosaltres,les persones adultes, molt de pressa.Ells saben millor que ningú trobar les Obres d’Art més exquisides de la Natura, les Miniatures, tal com el sap tot el qui ha mirat un floc de neu,per exemple.

*Clar i sitgetà,el repte d’un hort escolar es assumir la Direcció educativa i escolar dels espais exteriors del centre escolar.En el fons,es tracta de crear espais exteriors acollidors i bells, espais que afavoreixen no tan sols els moviments plens de vitalitat, sinó també l’intimitat i la tranquil•litat.

*Sembla ser que no només l’Escola Barrachina, sinó també d’altres escoles de Sitges i del Garraf comencen a interessar-se o ja fa temps que estan interessats amb l’Hort Escolar,és quelcom d’agrair-ne.ja que Mestres enamorats del Medi Natural,motiven els seus alumnes amb Activitats i Tallers al mateix Hort escolar, i amb un munt d’idees per introduir elements naturals a les aules i a l’exterior del centre com ara espais lliures als patis d’esbargiment.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Diada de Reis i l'Escola Pública Agnès de Sitges (2012)

2012-01-06T03:56:00.000-08:00

Som els alumnes de la quarta Escola pública de Sitges,és a dir, l’Escola Agnès de Sitges, us hi volem demanar una cosa molt especial,especialíssima, que fa temps que en necessitem per arribar a ésser encara molt més feliços.

*La nostra Escola Agnès de Sitges,no és una Escola pública com la que tenen els altres nens i nenes de Sitges i la Comarca Garraf, ja que no té ni un pati gran on jugar tots junts i fins i tot hem de fer-ne torns. El nostre “Camp de Futbol” és ple a rebossar de pedres i totalment pendent i inclinat.Com que aquest és de sorra ,els nens i les nenes rellisquem i ens fem mal molt sovint. I,a sobre les xarxes de les nostres Porteries de futbol han estat sempre i per sempre trencades i abandonades.Què hi juguem a bàsquet...?, i ens hi preguntem,clar i sitgetà,què és això del joc de bàsquet...ni en tenim niidea?. Nosaltres,els escolars de la quarta escola pública de Sitges,encara no hem tingut la sort de conèixer aquest joc de bàsquet ni altres esports, ja que no disposem de dues cistelles i altres accessoris per practicar-los-hi.N’estem força angoixats...!

*Les nostres Aules de l’Escola Agnès de Sitges són massa petites,massa,i a l’hivern ens morim de fred i a l’estiu ens desfem de calor.N’hi ha una manca de penjadors a les aules.També que no tenim gaire espai per penjar els nostres Treballs de classe per a admirar-los, les parets tenen alguns forats per on veiem i sentim als nostres companys d’altres classes i també per on entra el ferd d’hivern.Ens agradaria i el direm, amb el cor a la mà ,tenir un Aula de Música amb alguns instruments musicals com ara un piano,etc, també ens agradaria i molt una Sala d’Informàtica on no haguéssim de “Compartir un Ordinador cada 2 nens”, ni partir el grup perquè no hi cabem.

*També necessitem un espaiós Gimnàs, amb molt més materials i Vestuaris, sense oblidar-nos-en d’un Aula de Plàstica,també un Aula d’Idiomes com les altres tres escoles públiques de Sitges, una Zona de Jocs Infantils, un Aula per fer Jocs Simbòlics,volem que hi hagi una Sala de Mestres força més gran, un gran Despatx de Direcció,on puguin tant la Directora com els nostres Mestres ,rebre als nostres pares i mares,és a dir,les nostres famílies,més lavabos i banys,volem un Hortet per a aprendre agricultura i el conreu de fruits-.

*No ens n’oblidarem pas d’ una Aula d’Audiovisuals, un Menjador Escolar on hi capiguem tots alhora i no ens calgui fer tres Torns, nosaltres els Grans de l’Escola Agnès de Sitges, sempre dinem a les dues de la tarda,i hi volem un menjador amb cuina pròpia on es pugui fer el nostre menjar, una Sala Polivalent on puguem celebrar i compartir amb les nostres famílies les festes escolars i les assemblees de l’AMPA de l’escola.

*I sobretot una cosa que l’any 2012 que ve ens la trauran: “la nostra Biblioteca Escolar”,i és que sabeu una cosa estimats Reis Mags...?
Ja portem 7 anys esperant...!!.Hi som ubicats en uns Barracons a la Plana del Vinyet,uns vells barracons per on passat els alumnes de la tercera escola pública de Sitges,el CEIP Maria Ossó i també el segon IES Vinyet,és a dir,que Sitges porta uns barracons escolars i al mateix lloc massa anys.

*És que nosaltres no som nens com els altres...?

*És què no ens mereixem una escola digna...?

* És què nosaltres no mereixem ésser-ne feliços com els altres nois i noies del Cicle Mitjà...?

Amics Reis Mags d’Orient Melcior,Gaspar i Baltasar,els alumnes del Cicle Mitjà de la quarta Escola pública,l’Escola Agnès de Sitges,volem que aquest Any 2012 demanar de tot cor, volem demanar “un desig molt especial”,volem i definitivament canviar les joguines que ens les mereixem per una nova Escola,a Quint Mar,on ja hi ha els terrenys cedits al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.!

*Tot i desitjant que n’arribi la “Nit de Reis”,que el nostre desig s’hi faci realitat i ja per darrera vegada.Ens acomiadem,amics Reis Mags d’Orient, amb molta esperança i il.lusió.A veure si la festa dels Reis 2013 ja hi serem a Quint Mar...!!

La Codocència a les Aules és una Eina de Reciclatge Professional

2012-01-04T13:55:00.000-08:00

La codocència o multidocència és la presència de més d’un mestre o professor a l’aula.És una innovació i innovar en Educació és el camí per educar més i millor les persones, i si la Innovació és feta sobre la base del que ens aporta la Didàctica, millor que millor.

Vegem,si la Codocència o Multidocència pot ser justificada sobre una Base Pedagògica.

*És recomanable tenir, a l’escola o en qualsevol altre context educatiu, més d’un docent a l’aula...! Aporta la Codocència prou bons Resultats Educatius per tal de superar els obstacles (organitzatius, econòmics i d’altres) que suposa posar-la en pràctica.La meva opinió com a docent és que sí,és a dir,que val la pena buscar solucions als entrebancs que implica una Codocència o Multidocència, perquè hi ha arguments que hi donen suport.

*Si apliquem una millora en Educació ha de ser perquè considerem que tindrà avantatges per als alumnes, en darrer terme.Es tracta d'una major atenció a la diversitat:sigui quin sigui el tipus de formació (reglada, no reglada, dirigida a infants o a empresaris),la presència a l'aula de més d’un docent afavoreix un major coneixement dels alumnes, una major capacitat de detectar-ne les diferències i, per tant, d’adaptar la Resposta Educativa.No només perquè dos o més docents capten millor que no pas un del sol, les diferències entre individus, sinó perquè, durant la classe, es pot treballar amb grups més petits i, per tant, amb un major Impacte Educatiu.

*Aplicació de Metodologies pedagògicament més útils: sens dubte, la presència de més d’un docent a l’aula afavoreix l’ús de metodologies basades en el descobriment, la cooperació, l’aprendre fent (“learning by doing”)... d’enorme validesa didàctica i sovint difícils de fer servir quan només hi ha un Mestre o un Professor.

*S'aconsegueix una comunicació diferenciada: més d’un docent vol dir més d’una manera de comunicar les coses, de transmetre informacions (atès que els discursos de dues persones diferents són sempre diferents). Ben utilitzada, és una extraordinària Eina Didàctica al servei d’un Principi Pedagògic Fonamental: les coses s’aprenen millor quan s’enfoquen des de punts de vista diferents.S'aconsegueix major ritme de treball a l’aula: la presència de més d’un docent elimina temps de preparació d’activitats dins l’aula, temps destinat a aspectes no interessants per a la majoria del grup... i, ben coordinats, augmenta l’atenció de l’alumnat i el temps útil dedicat a l’aprenentatge.

*Objectivació en l’Avaluació dels alumnes: de la mateixa manera que la presència de més d’un docent millora la resposta educativa a les necessitats dels alumnes, també n’objectiva l’Avaluació.L’observació i l’opinió de més d’una persona ajuden a reduir errors en l’Avaluació de l'Alumne.

Avantatges per als Mestres i els Professors,com a docents.

*A banda de l’impacte directe sobre els alumnes, la Codocència o Multidocència aporta avantatges sobre el Mestre i el Professor que la practica.Ben val la pena comentar-les, atès que afavoreixen el seu reciclatge, d’una banda, i el seu benestar personal, de l’altra:

*Possibilitat d’aprendre de l’altre: veure la pràctica del company i incorporar-ne alguns aspectes,és quelcom enormement enriquidor per a qualsevol professional. És un exemple clar i engrescador de gestió del Coneixement entre Professionals que fan una mateixa feina, i una eina potent de Reciclatge Professional. A més, fa possible, amb certa facilitat, que els docents més resistents al canvi, innovin.

*Oportunitat per a una pràctica reflexiva: és una clara conseqüència de l’avantatge anterior.Al segle XXI ja sabem que una de les grans vies per al Desenvolupament Docent és una bona pràctica reflexiva1; és a dir, la capacitat de reflexionar sistemàticament i metòdica sobre la pròpia acció docent, per tal d’optimar-la, capacitat necessària per a professionals que no poden aplicar tècniques i/o fórmules apreses.La Codocència, si va acompanyada (com ha de ser) d’anàlisi per part dels docents implicats, fomenta la pràctica reflexiva.

*Foment del treball en equip: algunes professions es desenvolupen de manera clarament individual i això, sovint, és font de desmotivació. La professió docent n’és una. Malgrat que un docent (com a mínim en un centre educatiu reglat) no treballa sol (ho fa a partir d’un projecte educatiu consensuat, en coordinació amb altres docents i en el context d’una línia pedagògica), la seva acció a l’aula és sovint solitària, i la seva sensació és de soledat.Compartir aula (i, per tant, preparació prèvia i Avaluació posterior), amb altres docents multiplica la vivència de treball en equip, una de les experiències més satisfactòries per a un professional.  

*Cal subratllar subratllar alguns Avantatges interessants de la Codocència. No hi ha temps ni espai, ara i aquí, per aprofundir-hi molt més: podríem trobar-ne d’altres, d’avantatges, i també alguns entrebancs. Entre aquesta darrers, n’hi ha d’organitzatius (sobretot, a l’educació reglada), d’econòmics (sobretot, a l’educació no reglada) i d’estrictament personals (quants docents estan disposats a compartir aula amb altres?). Si voleu, en seguirem parlant.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

La Innovació versus la Transformació

2012-01-03T13:31:00.001-08:00

“Com innovar sense morir en l’intent”,tota una “frase feta” que convida a transformar i cionvertir les idees ens fets i en resultats concrets.

*A Catalunya encara hi teneim una Assignatura molt pendent:l’Educació i l’Ensenyament.Passa que encara als centres públics com ara les escoles i els IES i la FP,a més de les Escoles de les Persones adultes i les Llars d’Infants,no hi ha una vertdera correlació entre el poder econòmic i la seva fama i emblema d’innovadora,gairebé mesquina.

*Tothom parla de la Innovació i en penso que hom encara ni ha entès ni ha comprès de la realitat pura i dura d’allò que és innovar (sic).De bell antuvi la Política Educativa especula amb la Tecnologia a les aules,però és que la Innovació és quelcom més que els edificis i espais escolars i aules a dojo.

*Innovar,clar i català,és incloure.N’hi ha moltes coses prèvies a la Innovació,per tant,hem d’incloure-hi l’economia,el poder econòmic a cada centre esmentat i l’economia i el poder econòmic són les empreses,les pimes,que consta molt canviar-les,és a dir,molt poc innovadores.Els hi costa molt creure en les seves possibilitats i d’ací n’arriba que la recerca i la investigació ben bé no hi funciona gaire.

*Des de la Pedagogia,obligatòria en tot docent i en profunditat,tot s’ha de canviar i sobretot anar en compte amb el que funciona,perquè si el fet que vagi bé,és una excel.lent excusa per dir-ne “Ara no toca”,una actitud força reveladora que algú,mestre,professor,investigador i estudiós en la recerca,n’hauran al darrere com a professionals.Canviar les Regles de cada Sector de les comunitats educatives catalanes,és la millor revolució,que de debò,hi aniria tot tan ràpid,que no ens deixaria adormir,però,si funciona,scal canviar-hi perquè la Innovació sigui el millor repte de la Transformació de les idees en fets i en resultats.

*Ara bé,el canvi ha de ser constant tal com s’observa a Catalunya en la Xarxa empresarial,molt més modernitzada que a l’Estat espanyol,encara que la ació Catalana al segle XXI no és encara un poble innovador al segle XXI, a escala de l’educació i l’ensenyament.I,el que cal és que tant l’educació com l’empresa han de seguir un ordre i una estructura ben bé definides.Tot ha de canviar des de la Pedagogia me’n torno a dir.

*I no perquè el digui qualsevol aventurer,sinó perquè tant l’empresa com el Sistema Escolar més invovadors d’Europa, trenquen molt sovint les clàssiques premisses del seu funcionament-.La base de la Innovació és la inquietud,l’actitud humil i saber escoltar els altres.Especialment i clara saber que el simple i senzill fet de “tenir una idea,no és gens innovar,sinó transformar i convertir la idea en determinats resultats,és a dir,idea que afegeix valor,sota una real iobjectiva fe.Un tal Edward de Bono deia: “Si no creus...no crees”.Cal creure en les pròpies possibilitats,lógicament.

*La Innovació tant a l’empresa com a l’ensenyament públics,sempre i per sempre parteix de dalt i per tant s’haurà de baixar com una cascada,perquè si tot és massa jeràrquic,en diria que seguríssim i probable la Innovació no se’n sortirà bé.Per tant hem de ser força optimistes tanmateix,primer fent-ne correctament els deures i després vindrà la Transformació de l’empresa i de l’educació-ensenyament i aleshores sí que Catalunya i el perfil català,més que mai al segle XXI serà una Nació puntera com a país.

Nom "Catalunya",ve de cattle (bestiar), onion (ceba) dóna un Catlle-Onion

2011-12-30T01:14:00.000-08:00

He descobert una meravella, però no sé si és una meravella d'intel·ligència, de subtilesa i d'humor o d'imbecil·litat, d'estafa intel·lectual i d'arrogància.L'any 1886 (segle XIX), un capellà occità, dels Banhs de Rènnas (al vessant nord de les Corberes), va publicar a Carcassona un llibre titulat"La vraie langue celtique".

*El capellà,mossèn Henri Boudet es va dedicar a demostrar que llengües tan diverses com l'hebreu, el púnic, el basc, el berber, l'iber, el germànic i l'occità tenen un origen comú i únic: l'anglès modern....Costa d'entendre aquest plantejament i, doncs, és prudent d'anar a pams.

*Aquest assaig –si puc anomenar-lo així– és una obra "Mestra d'Erudició". El mossèn
Enri Boudet hi cita dades històriques,citacions d'autors antics, i demostra una gran capacitat d'anàlisi. Tot això amb una base de raonament absolutament estrafolària. Quan parla, en el títol de llibre i tot al llarg del text, de «Llengua Cèltica» es refereix estrictament,a l'anglès.

*Aquesta afirmació és ja, en si, una gran fantasia.Ara bé,el més remarcable,és la manera que té de demostrar aquesta font única de tantes llengües, a través d'un ús malabarístic de les etimologies.Actua de dues maneres diferents:a)La primera, reservada a l'Occità.Ha reunit un Glossari de paraules angleses que vénen del llatí i les compara a paraules Occitanes que els són properes i n'extreu la conclusió que, en lloc que aquesta semblança demostri un mateix origen, prova que l'Occità ve del «cèltic».

*La segona és encara més fascinant i s'apropa dels jocs verbals, de l'enigmística i dels exercicis d'estil. Aquest bon capellà pren qualsevol paraula de qualsevol llengua i intenta trobar-li un avantpassat en anglès/cèltic.Així, el Sinaí demostra que l'Hebreu deriva de l'anglès, ja que la manera en què Déu va proporcionar la seva Llei al Poble hebreu en aquesta muntanya va ser espectacularment brillant, i així ajunta to shine (brillar) i eye (ull) i construeix un Sinaí aproximatiu...!

*Com demostrar que el Púnic també deriva de l'anglès?.Desmuntant el nom del pare d'Hanníbal, Amílcar Barca, un nom que palesa l'Energia d'aquest Rei a dirigir el seu poble: to aim (dirigir), weal (prosperitat), to care (tenir cura). Aim-weal-care dóna un Amílcar molt coix però suficient, segons Boudet, per revolucionar la lingüística...!

*L'exercici és molt enginyós, però no gaire difícil si veiem que, de fet,el mossèn Enric Boudet treballa al revés del que diu. És a dir, que primer intenta desmuntar els noms, propis o comuns, per trobar-hi correspondències amb l'anglès i després s'espavila per explicar que aquestes paraules angleses corresponen a característiques dels noms en qüestió.

*I ara cal provar el català també deriva directament de l'anglès.Diu que a l'Alta Edat Mitjana els catalans "eren famosos per conrear una ceba amb la qual alimentaven el bestiar" i tot seguit afirma que el "Nom Catalunya",ve de cattle (bestiar), onion (ceba) dóna un Catlle-Onion gairebé convincent, no? Que els habitants dels Pallars no eren tots, antigament, negociants de ruc? To pay (pagar) ass (ruc): pay-ass...Que la gent d'Osona no és coneguda per la seva obsessió a tenir una llar ben construïda i segura? House (casa) on (damunt): House-on... Es pot fer amb gràcia o amb matusseria, amb exactitud lingüística o amb aproximacions barroeres... Qui vulgui provar, que s'hi posi...!!

Delirium trèmens del País Valencià contra Catalunya

2011-12-26T14:10:00.000-08:00

La vella Espanya ha reaparescut al segle XXI i els PAïsos Catalans hauran de trobar una resposta al segle XXI.

*Al País Valencià,la xenofòbia i persecució a qualsevol tema identitari o cultural català, esta a l’ordre del dia, des de la proposta de retallada de les línies de valencià (català) a les escoles, la declaració de bé interès cultural de les Curses de Braus desprès de l’abolició a Catalunya, abans que Tradicions tant valencianes com les Societats musicals,o fins i tot la critica ferotge contra els missatges dels busos turístics a Barcelona, acusant-los de manipular totalment la Història.

*El Conseller d’Educació valencià va demanar una revisió del model lingüístic de tot el Sistema Educatiu Valencià, ja que diu no es pot sostenir una doble línia en valencià i castellà a tot el territori, cosa que ja ha demostrat amb la suspensió de 1.200 places de mestres interins, i que ha justificat com un plantejament d’ajust a les necessitats dels individus concrets.

*Ha rebut el suport del vicesecretari de política autonòmica, què creu que es hora de retallar l’aixeta als radicals catalanistes, i deixar d’adoctrinar els alumnes barrejant tots els temes, i defensant una Educació Lliure.Altrament la Federació de Societats Musicals del País Valencià se sent menystinguda per la Generalitat Valenciana, ja que la seva petició de ser declarats Bé d’interès cultural no ha tingut resposta, però si s’han afanyat a fer-ho amb les Curses de braus, afirmant que no corren perill, i rebutjant l’abolició catalana, deixant la subvenció als primers en una gran retallada, i a més impulsant la iniciativa endegada pels toros al Senat espanyol.

*No fa gaire el Diputat al Congrés en Miquel Barrachina, ha denunciat els busos turístics de Barcelona per difondre eslògans sobra la identitat catalana, i què converteix la realitat amb una acomplexada tribu aspirant a nació inventada que despista el visitant, ja que es parla d’identitat catalana, nació, país, festa nacional catalana, drets històrics, i es fa esment de la inexistent Corona catalano-aragonesa.

*La croada anticatalana es implacable, i aquesta malaltissa obsessió per Catalunya els va portar a inventar un nou idioma com el valencià, amb l’únic objectiu de debilitar la Llengua Catalana i que ara ha quedat demostrat com excusa, ja que diuen que es insostenible, i aquest teòric idioma serà el perjudicat en benefici del castellà, retallada de mestres i acusacions d’adoctrinament, cosa que amb el castellà es veu que no es així, i a sobre tenen la barra de defensar l’Educació lliure-.

*Pel que fa a la declaració de "Bé d’interès cultural dels toros", i el rebuig a una tradició tant valenciana com les Societats Musicals,fa la idea de l’odi a tot el que es produeix a Catalunya, on una decisió democràtica d’un Parlament sobirà, és qüestionat com a qüestió d’Estat, i ràpidament hi volen donar el suport contrari a “l’Expressa’t a Catalunya”, amb un clar exemple de poca vocació democràtica i de nacionalisme espanyol, en contraposició a un passotisme total de la defensa de la pròpia cultura.

*El cas del diputat al Congrés, es un cas o de manca de cultura o d’un racisme per defensar l’impossible,tot i tractant una identitat diferent, i posant en qüestió tot un seguit de termes com nació o drets històrics o la inexistència de la Corona d’Aragó, cosa que comprenen els seus desitjos d’esborrar qualsevol empremta de la historia, el deixa com un autèntic analfabet i intolerant, indigne de ser representant del poble en un organisme sobirà.

Alerta Ecologista l'any 1999 contra els Barracons a Sitges

2011-12-21T08:01:00.000-08:00

La instal.lació de tres barracons prefabricats en una zona verda,a la Plana del Vinyet,àlies a Can Pei,que havia d'acollir la tercera escola pública,àlies l'Escola Maria Ossó i l'any 2005 la quarta escola pública,àlies l'Escola Agnès de Sitges,totes dues provisionalment,va ser motiu d'una Convocatòria d'una protesta per part de Grups Ecologistes,que van ser informats que es procederia a la "Tala d'Arbres-pins" per poder instal.lar-hi els barracons,que ja hi duren uns 10 anys.

*Era Alcalde de Sitges en Pere Junyent i Dolcet,Regidora d'Educació-Cultura,la Rosa Maria Navarro i Regidor d'Urbanisme en Lluís Marcé.Tots tres anunciaven que la nova Escola Pública Maria Ossó iniciaria el Curs 2000-2001 a partir de mòduls prefabricats
que s'hi col.locarien el mes de juny-1999 per tal que el proper curs escolar 2000-2001 puguin acollir els escolars-parvuls de P-3,P-4 i P-5 anys.

*Ni la rellevant i progressiva modernització de la nostra vila sitgetana,ni la irradiació dels Museus d’Art vuitcentista i modernista,ni els certàmens florals i esportius de renom internacional hauran d’ésser cap obstacle per a l’exteriorització del flamejar dels habitants sitgetans a cavall entre els segle XX i segle XXI.Fer desaparèixer uns barracons que (hi feien dany als ulls) i construir aviat un nou edifici propi escolar,als mateixos terrenys,va ésser impossible,tot i sent presents aquells barracons a disposició del segle XXI.

*Dibuixar un "perfil de sitgetà" serà una molt difícil tasca al segle XXI, en temps de grans moviments de població i d'intercanvi cultural, i encara més mirar d'identificar-lo pel carrer, amb tantes persones de tantes procedències que hi trobem. Ara bé, si explorem els "perfils locals de principis del segle passat", i observant el caràcter dels nostres avis, ens podem imaginar un home nascut a la vila, probablement fill de mariner, que treballa d'ebenista o comerciant, i que, d'entre les seves aficions, destaquen la de visitar els Balls de les Entitats, escriure al Setmanari local i participar en els festeigs populars.

*Dibuixar un perfil actual seria una tasca molt més complexa, encara que no impossible del tot. No serà difícil trobar un sitgetà de trenta anys, que acaba de completar estudis, marxa a treballar a Barcelona diàriament, i que el seu temps d'oci el dedica a trobar-se amb els amics en qualsevol del cafès del centre.Els Barracons seguiran "en peu de guerra" per acollir-hi el segon IES Vinyet.

*El Govern municipal presidit pel mestre-terapeuta en Jordi Baijet i Vidal,tracta de la creació de la quarta escola pública,l'Escola Agnès de Sitges.Només aquests Barracons,també seran la solució perr acollir tant l'Educació Infantil com l'Educació Primària,tot i iniciant-se el primer curs 2005-2006.Mentrestant,cedir,amb caràcter gratuït,al Departament d’Educació de la Generalitat la plena propietat d'un Bé Immoble Municipal.

*Facultar l’Alcalde en Jordi Baijet i Vidal per a dur a terme tots els Actes necessaris,així com per a signar tots els documents públics i privats per a executar un edifici escolar propi,un avançat edifici educatiu per a Sitges.Aquest establiment escolar haurà d'ésser diferent.Seria bo que dispossés de grans finestrals amb doble acristallament per a aprofitar al màxim la llum natural i mantenir la calor a l’hivern,tot i contribuint-ne a l’Estalvi Energètic.

*L’edifici ha de comptar amb plaques solars per a produir energía i amb contenidors per al reciclatge.Aquest seria el millor entorn per a l’adquisició de coneixements científics i ètics-.Els alumnes s’ocuparan del jardí , de l’hivernacle i de l’hort, del reciclatge dels materials i d’algunes tasques de manteniment de l’edifici escolar (aprendre fent). Tot l’edifici estarà completament adaptat a les necessitats de totes les persones, incloses aquelles que tinguin qualsevol discapacitat i Necessitats Educatives Especials (NEE).

+Si volem obrir l’Escola Primària ,el CEIP Agnès de Sitges al nucli de Quint Mar per tal que els alumnes s’hi beneficiïn de les aportacions de tots i perquè qualsevol persona del barri utilitzi els recursos de l’Escola, serà necesari ampliar l’horari en el que els centres romanguin oberts i els espais es tindran d’adptar a noves funcionalitats-.El CEIP Agnès de Sitges deuria disposar de zones comunes on els alumnes i els visitants poguessin interactuar-hi.

*A la quarta Escola Pública de Sitges del futur el que volem els amics de l'escola pública és la millor Tecnología,com ara: Xarxa inalámbrica de banda ampla per a poder transmetre audio i vídeo, grans pissarres digitals de interacció i tablet PCs per a cada alumne (sic), sensors per al reconeixement automàtic dels usuaris, software per a fer simulacions virtuals, video-conferència per a establir debats amb alumnes d’altres escoles sitgetanes o de la Comarca, laboratoris tecnològicament equipats per a aprendre ciències tot i realitzant experiments, bones impressores i plotters per a realitzar dissenys i creacions artístiques , software per al reconeixement de la veu, televisió educativa, emisssora de ràdio escolar, i qualsevol altre dispositiu que faciliti la interacció, l’experimentació, la comunicació, l’enmagatzamen d’informació, l’expressió, la creació i l’aprenentatge-.

*Tot va quedar en orris.Som a l'any 2012,sota una crisi econòmica dàngoixa i horrible
i la lluita de l'AMPA de la quarta Escola Agnès de Sitges,seguríssim que,després de 7 anys de vida hi seguirà engabiada als vells barracons de la Plana del Vinyet,àlies Can Pei.L'any 2012 no hi ha alerta ecologista per la col.locació d'uns barracons en una pineda i sí que n'hi ha una estranya angoixa comintària sitgetana,especialment a la Comunitat Educativa de la "ja força patidora" Escola Pública Agnès de Sitges.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

L'Arqueologia al servei de la Història

2011-12-20T08:17:00.000-08:00

Durant el Renaixement,on sorgeix amb força la Curiositat Intel.lectual,i es posa de mod l'Antiguitat Grega i Romana,una onada de personatges es van interessar per les Cultures del passat,i hi van aportar algunes notícies dels Clàssics tocant als Ibers i Tartessos de les obres de Polívia,Estrabon,Tito Livia,Columela,Plinio,etc.

*Però els Coneixements Històrics prop d'aquestes Civilitzacions continuarien en el "Llim" fins als temps contemporanis.Les modernes excavadores desterren "coses" que serveixen per "reconstruir" un passat sense documents o escrits,un fet paradoxal a la Península Ibèrica,ja que per una banda ens hi trobem amb una societat que posseix Sistemes d'Escriptura,símbols dels pobles civilitzats.

*La creença que Roma ens va portar la Cultura és força discutible,ja que ella mateixa era una Societat Bàrbara,quan ja existien Emporis en el Mediterrani en ciutats com Cadis i Tartessos.A la Península Ibèrica no han faltat mai Documents escrits,encara que dissortadament,no podien ésser interpretats.

*L'Arqueologia -amb les seves troballes- ha reconstruït aquella època,tot i essent menys aptes que les "Fonsts escrites" de la Història (resic).En entrar al segle XX i XXI,podrìem dir-ne que els nostres Coneixements sobre els Ibers i el seu món,no eren ni són encara massa precisos ni eren i ni són ben desenvolupats.

*L'investigador Gómez-Morena va anconseguir averiguar quins eren els Valors Fonèrtics de l'Abecedari semisilàbic Ibèric i Tartèssic,tot i preparant elcamí per a nous descobriments.Dissortadament els estudioso,davant els poquets avenços en el Desxiframent de l'Escriptura Ibèrica,és a dir,en els Desxiframents dels Arxius Ibèrics,van abandonant la Teoria del Basc-Iberisme,és a dir,que l'Iber podia traduir-se des de la Llengua Basca,que pensem era Supervivent de les Llengües pre-romanes en la Nació Ibèrica.

*Sense perdre la fe en el Basc-Iberisme,cal pensar que la Providència ens va afavorir en faciitar-nos-en les necessàries Claus per anar progressant en el fascinant Món dels Ibers i Tartessos.Ja que són diferents Alfabets i sota ells sorgia igual llengua que en efecte era la mateixa que l'EUSKERA encara viu en diferents regions del Pirineu.

*Sitges és un dels Fòrums més asdequats per donar a conèixer aquestes Cultures,en molts casos són expressions dels avantpassasts.I així ens congratula parlar de ploms i procedents inscripcions d'Ampúries,com el plom del temple d'Asclèpides,un relat de curació dedicat a la malaltia d'alguns bous;una Estela funerària,amb un text poètic,o un relat tocant a les traces que usen en els mercats de Venda d'Animals."Sortida de les inundacions".Gavà "lloc de mata silvestre",Garraf,"equivalent a lloc aspre,abrpte".Subur,comparable a "Suburu","Chimeneia".Són els "tressors" que guarden els Arxius no només dels pobres ibèrics i tartèssics,sinó de l"L'etrusc" i el "Monoic",que ens permeten suplir les incògnites que presenta encara la Història Antiga.

La Modernitat perduda amb el Govern Republicà (1930) a Sitges

2011-12-16T02:09:00.000-08:00

El GATCPAC que reunia 82 Arquitectes,que van fer 200 Projectes amb el Govern Republicà d’ERC,va ser una aventura,també,a Sitges vers el Grup Escolar que mai no es faria des de l’any 1880 somiat.

*La feina del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC),fundat a Barcelona el Desembre-1930 i desaparegunt en finalitzar la Guerra Civil,malgrat el Franquisme ha marcat la Professió al segle XX i XXI.Però,encara segueix molt poc conegut l’any 2011.

*Ara,desprès d'una Exposició que el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya va dedicar a aquell Moviment (1971),la mateixa Institució i el Museu d’Història de Barcelona presenten una Mostra exhaustiva que aprofundeix i detalla què van fer i que pensaven aquells Joves Arquitectes.Per dir-lo fácil,el visitant expert s’adonarà que el GATCPAC és molt més que els coneguts Aruitectes en Josep L.Sert i en Josep Torres-Claver,mentre que el Públic General coneixerà l’empenta d’una Gent que es va abocar a concebre i posar en pràctica “Una nova arquitectura per a una nova ciutat” com diu el subtítol de l’exposició-.Uns joves Arquitectes que van tallar radicalment amb els seus professors i amb els Arquitectes d’èxit del moment,els que van fer la Barcelona de l’Exposició de l’any 1929.

*Les novetats Documentals que incorpora el muntatge són moltes,ja que s’hi presenten les Recerques que han fet els darrers anys els dos Comissaris de la Mostra,l’Antoni Pizza i el Josep M.Rovira,i altres Especialistes-.El Catàleg,a més,fixa aquest Coneixement amb un notable conjunt d’Articles i Imatges-.Només aquest detall: per primer cop es dóna a conèixer la Llista dels membres del Grup,exactament 82 joves Arquitectes-.No va ser,doncs,l’aventura d’uns poquets-.Ni de bon tros-.Si els Mestres Gropius i Le Corbusier –“l’autèntic padrí del Grup”,diu l’Antoni Pizza,i autor del conegut Pla Macià –va situar Barcelona com la Ciutat-laboratori i model de la Modernitat Internacional,no va ser perquè sí-.

*L’Exposició explica d’entrada aquest miracle: la manera com una ciutat de segona fila,la de Barcelona,de sobte se situa al capdavant de l’Avantguarda Arquitectónica-.Segons Pizza i Rovira,les claus de l’èxit van ser bàsicament tres: a-la sintonia d’aquests Joves Arquitectes amb el nou Govern Republicà de Catalunya,-dels pocs governs d’Europa que en aquell moment es van apuntar a la Modernitat Arquitectónica,-una sinergia que els va donar ales per tal de projectar una gran Capital i una no menys ambiciosa Transformació Social des de la planificació Urbana i Regional-.
El neguit modernitzador d’aquells Joves Arquitectes i la seva connexxió amb els corrents estrangers (Alemanya,França,Itàlia i l’URSS) ;i,l’ús i aprofitament dels Mitjans de Comunicació de masses: “Sabien que,a més de fer,calia saber comunicar la feina”,diu Pizza-.La Revista AC n’és l’emblema.

*La seva militància moderna va donar peu a una frenética activitat.En 8 anys van realitzar quasi 200 Projectes i Obres-.També,per primer cop se n’ha fet la Llista-.El GATPAC,doncs,va molt més enllà d’Edificis coneguts com ara la Casa Bloc d’Habitatges Socials C/ Passeig Torres i Bages,91-105,de baix cost o del Dispensari Antituberculós C/ Passatge Sant Bernat,10-.I,també és més que Projectes com l’esmentat Pla Macià per a Barcelona o la Ciutat de Vacances que s’havia de fer a les Platges de Gavà,Viladecans i Castelldefels-.

*Al costat d’aquestes Fites,els joves Arquitectes,autors del GATCPAC han deixat un notable Llegat d’Hospitals,Escoles com la de Sitges que no s’arribaria a construir i Biblioteques populars,una Arquitectura Pública per a transformar la societat que en molts casos no va passar del Paper com a Sitges,però que tanmateix va marcar un Abans i un Després-.Va ser l’Experiment d’una Modernitat Perduda però mai no oblidada-.En realitat,molters de les línies d’acció traçades per aquells Joves Arquitectes,d’una manera o d’altra han acabat realitzant-se: obrir-se al Mar,marcar l’Sky Line amb dos gratacels a primera línia,oxigenar Ciutat Vella...!

*Tot això només en el cas de la Ciutat de Barcelona-.Un altre exemple: hi ha un Projecte,datat significativament el 18 Juliol 1936,per fer un Hospital a la Vall d’Hebron-.L’experiment del GATCPAC va acabar de cop per la Guerra Civil-.Ara bé,el local del GATCPAC C/ Passeig de Gràcia,se’l va quedar Falange Catalana-.Aquells que no van marxar a l’exili,com l’Arquitecte en Sert,van ésser expedientats i en Torres Claver va morir al Front en un bombardeig als Omellons el dia 12 Gener 1939-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Amb l'Eco de Sitges,Ploma d'Or Universitària el "Club Amics de l'Eco"

2011-12-15T08:44:00.000-08:00

Heus ací les possibilitats del “Club Amics de l’Eco”com a Club de Parla i com a Taller d’Escriptura a la Vila de Sitges dels anys 90 del segle XX
Que l’Alumnes millorin la seva expressió escrita-.
Que progressin en la seva capacitat d’anàlisi d’un text-.
Que progressi la seva capacitat de síntesi d’un text-.
Que progressi la seva capacitat de comprensió d’un text-.
Que progressi la seva capacitat d’interpretació d’un text-.

Resultats de l’activitat del “Club Amics de l’Eco” a l’Escola Pública

*L’alumne de la Segona Etapa de l’Egb expressa en català les seves opinions i aprèn a respectar les opinions dels altres tant en el debat com en la conivivència,cosa que engresca força a l’hora de parlar i escriure en català-.

*L’Eco de Sitges,Setmanari local va ser molt més acceptat pel seu apropament i acostament a l’escola pública i privada-concertada de Sitges així com entre les famílies sitgetanes.Hom confirma que va haver-hi moltes famílies que compraven fins a dos "Eco de Sitges" per retallar,ensenyar i enquadrar els “Escrits dels seus fills/es”,publicats.

*Durant gairebé 10 anys d’existència del Club Amics de l’Eco,com a Club de Parla i com a Taller d’Escriptura,el Setmanari l’Eco de Sitges,publica setmana rere setmana, un cop es decideix els millors temes debatuts (1992-1998) a la secció “Club Amics de l’Eco” o “Ecoclub”; s’hi han publicat al voltant de 200 escrits sobre Sitges,des de Sitges i a Sitges pel jovent sitgetà de la Segona Etapa d'Egb.

Una mica d’Història del seu naixement

*PRIMERA ETAPA (1986-1991)
De l’any 1986 a l’any 1991,només a la classe de Llengua i literatura catalana-.Amb el nom de “Taller d’Escriptura”,atesa la presència del setmanari a l’aula com a “la premsa a l’escola” per tal d’aprendre a fer un periòdic així com l’estudi de temes sitgetans per tal de fer debats a les classes d’Ètica en llengua catalana-.

*Seu habitual:la Biblioteca Escolar de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”,la batejada B.E.A. (Biblioteca Escolar Alumnes) endreçada pel mestre en Froilan Franco,on va aconseguir que els alumnes li diguessin per nom “El Mestre” durant anys,mestre-bibliotecari,durant 9 anys,en els primers anys.Fundador del Club:exclusivament pel “Mestre”,en Froilan Franco,el dia 8 de desembre del curs 1986-1987,bo i essent Tutor de 7è “A” a l’escola pública “Esteve Barrachina”-.

*Partida de naixement...a la Impremta ,C/Bonaire,6-.La mateixa de l’Eco de Sitges-Allà vaig enviar-hi un Document amb totes les dades,no per publicar-lo,sinó per “guardar-lo”-.Aquí cal recordar-ne que “un senyal d’acceptació i il.lusió” per part de la direcció del setmanari és la també acceptació pública -a través de la secció COSES (una mena d’Editorial de l’Eco de Sitges),on en Josep-Manel Soler i Soler -com a Director- manifesta el seu ideal,que en Manel Ferrer,col.laborador al setmanari,sigui el President del "Club d’Amics Adults de l’Eco”,tot esmentant el juvenil.

*De bell antuvi,sense cap Directiva d’alumnes.N’era només una activitat escolar per l’engrescament de la parla en català,sinó també una oportunitat sociolingüística sitgetana de discusió,de debatre els temes del dia a Sitges-.Un “Club de Parla” en català en què els alumnes de la Segona Etapa d’Egb gaudissin -dialogant en llengua catalana- per tal d’aprofundir en en el seu estudi a la classe pensant i parlant en català-.Doncs,si la llengua vehicular de l’Escola Catalana Parcial del moment hauria de ser el català,seguríssim que la Regidoria Municipal d’Ensenyament a més de la de Cultura,ja en prendrien bona nota per la normalització social de l’idioma sitgetà-català-.Doncs “in pèctore” la Comissió de Govern en prenia bona nota-.

*SEGONA ETAPA (1990-1998)

Seu habitual:la Biblioteca Escolar de l’Escola Pública “Esteve Barrachina al C/ Rafael Llopar6t S/n,i també a la Casa de Cultura “Joan Maragall”,àlies “L’Excorxador”.

*S’amplia el debat escolar sobre Sitges i des de Sitges amb debats setmanals entre els 10 alumnes que integraven la Junta Directiva del Club Amics de l'Eco sobre temes concrets amb una Junta d’Alumnes de la Segona Etapa de l’Egb-.
Junta Directiva: de bell antuvi amb una colla de 10 alumnes de la Segona Etapa d’Egb-

President:en Joan Ill i Barra de 8è d’Egb,qui seguirà,també, a l’IES J.Benaprès durant alguns cursos fins al COU.
Sots-president I : en Joan Duran i Ferret,poeta,alumne 1r de BUP a l’Escola Pia-.Un poeta com calia en aquell moment.
Sots-president-II,en Marc Orriols i Brunetti.7è d’Egb,que també seguirà a l’IES Benaprès amb tota normalitat.
Secretari,en Daniel Serra i Hostench,de 7è d’Egb,que seguirà a l’IES Benaprès,cosa d'agrair-ne

ADDENDA

La Junta Directiva sota la Presidència del fundador del "Club Amics de l’Eco",va ser premiada per la Comissió Municipal de Govern de l’Ajuntament de Sitges,en la" persona del fundador de la nova entitat cultural-escolar,en Froilan Franco,àlies El Mestre el dia 28 d’abril de 1995 amb la "Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes(sic)".

Temes tractats als debats organitzats al Centre Cultural "Joan Maragall",àlies L'Escorxador:

*En general el predilecte debat o l’estudi de temes a publicar a l’Eco de Sitges era sobre “Sitges”.En l’estudi paral.lel de l’ “Assignatura Sitges” el Club Amics de l’Eco o a la Biblioteca Escolar “Esteve Barrachina” o al Centre Cultural “Joan Maragall” s’hi tractaven en forma de debat “temes d’actualitat” de Sitges,sobre Sitges i a Sitges,amb les publicacions respectives (un article d’opinió)un cop a la setmana al Setmanari L’Eco de Sitges-.

*El Director del Setmanari,en Josep-Manel Soler i Soler,va manifestar sempre el seu agraïment així com la seva disponibilitat per tal de donar a conèixer una mica més als escolars els orígens i la trajectòria d’aquest centenari periòdic,camí dels 125 anys de vida l'any 2011.

Premiat el 28 Abril 1995 a la Sala d'Or del Palau Maricel.

*La Comissió de Govern de la Corporació Municipal de l’Ajuntament de la Vila de Sitgers,amb data del dia 20/Març/1995,sent Alcalde de la Vila,en Jordi Serra i Villalbí i regidors municipals d’Ensenyament i de Cultura,l’Antonieta Montserrat i Robert i en Jordi Baijet i Vidal,respectivament, ,concedeix per unanimitat la “Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995,al fundador del Club Amics de l’Eco,en Froilan Franco i Franco,Tutor de 8è “A” -el Curs 1994-1995 per la seva dedicació a la Llengua i Literatura Catalana amb els alumnes de 6è,7è i 8è d’Egb com a Mestre de Català i Pedagog amb la creació el Curs 1986-1987 del “Taller d’Escriptura en Català” per tal d’aprofundir en l’estudi del català,a l’Escola Pública “Esteve Barrachina” de la Vila de Sitges-.

*Aquesta Ploma d’Or-1995 informa l’Alcalde de la Vila és ,també,per la col.laboració del Mestre,en Froilan Franco en el Setmanari L’Eco de Sitges,on cada mes escriu temes d’Ensenyament i sobre la Trajectòria de l’Escola Pública,bo i reconeixent per part de l’Ajuntament la seva labor educativa i pedagògica envers els seus alumnes de la 2ª Etapa d’Egb,no només en aquest curs,sinó durant tots aquests anys en què els seus alumnes setmana rere setmana escriuen en català sota l’emblema de la Figuera de les Tres Branques,a l’entorn de la qual “s’exerciten en català” per la normalització i socialització de l’idioma propi de Catalunya i per tant de Sitges-.
Final del Club Amics de l’Eco en el dia 31/Agost/1998

*En aquesta data,amb la jubilació d’el Mestre (així conegut popularment),en Froilan Franco,deixa d’existir el vulgo dictot “Taller d’Escriptura”,àlias el Club Amics de l’Eco tant com a Taller d’Escriptura com Entitat amiga del centenari Setmanari (1886-2005...).

*Una experiència pedagògica i didàctica finalitza a l’escola pública sitgetana,en la que van participar-hi alumnes tant de l’Escola Barrachina,la Miquel Utrillo així com l’Escola Pia.Cap mestre públic ni de l’escola privada concertada accepta seguir endavant amb aquesta única experiència escolar,animadora i il.lusionant tant per l’ensenyament en català com per la socialització de la cultura catalana sota el recolzament del setmanari l’Eco de Sitges,premsa local molt oberta al pluralisme i a l’escola pública i concertada de la vila de Sitges,que va durar la Dècada 1988 / 1998.Deu anys d’engrescament per la llengua,literatura i cultura sitgetana i catalana-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Primer pas a Catalunya envers la República (1873-1874)

2011-12-13T09:13:00.000-08:00

L´11 de Febrer de 1873 va ser proclamada la I República per les Corts de Madrid, després de l’Abdicació d’Amadeu de Saboia-.De seguida sorgiren desavinences entre els republicans per la manera d´organitzar la República. Molts diputats volien que aquesta fos una República Federal, però, la seva veu no va ser escoltada. Altres volien una República més centralista.

*A Catalunya hi van haver molts intents per instaurar la República Federal al començament i durant aquest curt periode-.Tots ells varen fracasar-.L´article de "La Campana de Gràcia" destaca aspectes diferents de la República : la instauració no cruenta, la necessitat de la República Federal i crida a la participació de tots els ciutadans en la vida política.

Ep!

*Eureka! Ja ha marxat los darrers reys. May mes han de poder tornar. ¡May mes, ciutadans, may mes!-.Darrera d'ells s'ha aixecat la república, com lo sol quan s'alsa de la terra. ¡May mes s'ha de respondre aquest astre,ciutadans mai més!-.Aquesta republica indica que la democracia's reforsa y busca la salvació en la sèva forma lògica. Ahir era un arbre que treya brots dintre la monarquia. Tota mena de vents y tempestats lo combatiren, bè u saps ¡oh poble! bè ho saps que l'escandol y la ilegalitat se desencadenavan sobre d'ell. Los brots no caygueren per ço. Avuy per lo contrari,lo contemplem florit dintre la República. No tardarém gayre á recullir los fruits dintre de la forma federal. ¡ May mes ha de morir aquest arbre, ciutadans, may mes!

Pero ¿com tenim de ferho?-¿Voléu saber com?- Anemho a veure.

*Sapiguent mantenirnos dignes de la inmensa victoria que hem alcansat, al establir la República sense disturbis, sense violencias, sense molestar a ningú, sense aixafar un barret, sense cremar una barraca, ab aquella grandiosa majestat que ha demostrat lo poble soberá, imposat de lo que volía, segur de que ú alcansava y resolt á no pérdreu, may mès, may mès.

*Ab aixó hém fet lo que cap partit may pogué alcansar. ¿Qu' us penseu qu'es poc?.Los descamisats, los petrolistas, los menjacriaturas, donant llissons tant eloqüents á la gent de naps, sensata, amant de l'ordre y enemiga de tota classe de sotrach polítich!!!...

*La llisó de sensatés queda donada, i mai mes s'ha de perdre, ciutadans, may mes.
Are nos falte demostrarlos que no es lo nostre com los altres partits, eterns esplotadors de las situasions. Hem de dirlos que l'interés únicament patriòtic que'ns ha mogut alenta y alentará sempre en nosaltres. Hém de deixarlos blaus probantlos que no hém fet la República per nosaltres sino per tothom: que despreciem lo pressupost, tant com estimém la justicia, la llibertat y l'honra de la pátria.
Y hem de ferlos véure que la República, sobre tot si es federal, i la practiquen homes, com las quatre fermes columnes del nostre partit, te medis pera gobernar ab sentit recte, respectant los drets de tothom, demostrant que la llibertat absoluta es un benefici per a tots y establint definitivament que de l'armonia dels drets ab los debers, dintre de un sistema democràtich pur y dur fins á las sevas últimas consequencias resulta la estabilitat, la riquesa, 'l sossego y lo progrès indefinit, aceptat per tota la gent honorable i de cervell-.

*Pera lograho no hi ha mes que tenir confiansa ab los homes que may nos han faltat y que no poden faltarnos, y fé complerta ab los principis que hem proclamat durant tota la vida, y que acabarém d'establir i desarrollar ab voluntat serena intel.ligencia.No hi ha més que estar preparats contra los enemichs de la República, pera batre'ls en lo camp de batalla ahont se presentin, que medis morals y materials tenim per fer-ho, segons ells mateixos se desdiuen per les raons i per la força.
No hi ha altre camí, ciutadans, que no recular un pas, ficantse al cap,de aquella manera que si fica'l poble totas las sevas justas, que may mes han de tornar los reys: que may mes ha de morir en Espanya la República Federal-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

L'Amic de les Arts:pòrtic de l'Escola Esteve Barrachina (1926)

2011-12-12T08:13:00.000-08:00

Els viatges de l’alcalde en Pau Barrabeitg i Bertran al Ministeri d’Instrucció Pública a Madrid per tal de rebre orientacions sobre la construcció d’un establiment escolar són constants-.

*Un “Grup Escolar Estatal en règim graduat” és el tema escolar prioritari per al Consistori que hi presideix.Amb aquesta veritat s’hi assajava un nou posat,un nou tó i una nova veu,és a dir,un ample esperit de convivència a la Casa pairal de la intel.ligència sitgetana,a la Redacció de la revista L’Amic de les Arts-.En motiu de la solemne inauguració de la Casa-correus al C/ Farncesc Gumà es convoca un Concurs sobre la “L’Escola pública que ens cal a Sitges” ,amb la finalitat d’aportar-hi iniciatives per a l’inici de la construcció escolar-.

*L’Amic de les Arts és el guanyador.En Domenech Forment i Milà,administrador de la revista hi concorre amb el tema : “Fretura d’escoles públiques a Sitges”,publicat al tercer número de l’Amic de les Arts de l’intel.lectual i escriptor sitgetà,en Josep Carbonell i Gener-.La llavor de la futura Escola Esteve Barrachina va quedar sembrada-.Un Accessit al Mestre de mestres i regidor de Cultura,l’Esteve Barrachina i Benages amb el tema: “Gratiam de coelis”,la lluminositat d’unes idees pedagògiques-.I,un especialíssim esment a la mestra pública,la Franceca Pons i Grau,amb el tema: “Una necessitat força sentida per Sitges és la construcció del Grup escolar” un clamor de la societat sitgetana, necessitada de la ciència escolar del coneixement.

*Les idees emeses des de L’Amic de les Arts l’any 1926 sobre la “Necessitat d’escoles públiques a Sitges” seran la gènesi de com prerfilar el Grup Escolar Estatal per a la Vila sitgetana:a)L’Estat espanyol i l’Escola a Sitges.b) El Municipi sitgetà i l’Escola.c) L’Escola que ens cal als sitgetans i d) Els mitjans per aconseguir-la.Tot i finalitzant que la solució és: un terreny-solar,propietat del Municipi,edifici escolar amb un Prèstec de la Caixa i interessos del Prèstec al 5%.Amortització de dues a vint Anualitats a voluntat del Municipi i Garanties:la hipoteca del terreny i de l’edifici escolar,suficient per a cobrir el Cànon Anyal de capital i interessos compresos a pagar per quarts parts.

De nou un Concurs de terrenys per al Grup Escolar en règim graduat.

*Tant el Rector de la Universitat de Barcelona com l’Inspector Provincial en Cap d’Instrucció Primària ofereixen el seu recolzament a la Vila de Sitges,però,una necessària condició de l’Estat és l’oferiment dels terrenys per a la construcció escolar-.

*Hi participen en aquest Concurs de terrenys els següents propietaris benestants:
a)En Rafael Llopart i Ferret, ofereix un terreny amb una superfície de 50.529 pams quadrats,que limita amb el carrer que porta el seu nom-.El cedeix al comptat a 0’60 cms el pam,amb un import de 30.137’85 ptes-.
b)En Lluís Garcia i Peña,,fa doble oferta: a) Un terreny de 215.000 pams quadrats entre els camins de Santa Bàrbara i el Vinyet,a prop la Plaça Espanya,a raó de 0’45 cms per pam,cobrant al comptat l’import de 96.750 ptes,b) O també rebre les 129.000 pts pel terreny a raó de 0’60 cms per pams quadrats a raó de 0’60 cms,rebent cada mes 645 ptes en concepte d’interessos,amb una amortització als 30 anys-.
c)En Bernat Fernández i Valdès,ofereix 80.521 pams quadrats dels seus terrenys a 0’50 cms el pam,procedents dels solars 20 i 21 que limiten amb l’antic camí del Vinyet-.
*En Josep Soler i Cortès,domicilat a Sant Vicenç de Sarrià,ofereix els seus terrenys emplaçats a la carretera de Vilanova,unida a ells per un pont,adjuntant un plànol amb 11 solars,d’una total superfície de 1730’74 m2,equivalents a 45.839’62 pams quadrats ,llevat de l’aigua viva-.
N
*o cal dir-ne que el guanyador del Concurs de terrenys és en Rafael Llopart i Ferret,casat amb la Maria Vidaud a la Guantànamo (Illa de Cuba),com el millor emplaçament del Grup escolar a més del bon preu de compravenda.La seva superfície té forma de trapezoide.

*En Pau Barrabeitg,presidint el Consistori fa compte del seu viatge a Madrid per interessar-se de les dades per a la ràpida i urgent construcció de l’edifici escolar;tot i fent la lectura,per una altra banda,als Regidors municipals del Testament-llegat de la vídua del Sr Navarro,Josepa Brell,segons el qual,als quatre anys de la seva mort s’ha de constituir un Patronat,presidit per l’alcalde de la Vila amb la facultat d’alienar la casa nº 6 al C/ Joan Tarrida,a més de les 59 Accions de Ferrocarrils Madrid-Saragossa,i les 24 Accions de la Companyia Gas i Electricitat a Alacant,destinant el seu producte a la construcció a la Vila de Sitges de l’Escola Graduada a infants pobres,gratuïtament,amb formació religiosa,amb el nom “Escola Josepa Brell”-.

*Sembla propi pensar que uns anys altament pedagògics,plens d’esdeveniments socials,no poguessin ésser els idonis per a fer-ne importants aportacions en el terreny escolar i l’ensenyament públic,tot i superant les no gaires adversitats –any rere any- a Sitges es va donant forma a un model d’escola inspirat –clar i sitgetà- en L’Amic de les Arts-.Cercar els Origens del primer Grup Escolar Estatal,àlies l’actual Escola Pública Esteve Barrachina en L’Amic de les Arts,és un fet objectiu i equival a remuntar-nos a l’any 1926,data d’excel.lència.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Independentisme versus Antiespanyolisme

2011-12-09T14:01:00.000-08:00

Mai no he entès ni comprès aquesta lògica d'un cert catalanisme que sembla que està esperant en positiu o en negatiu,que sigui l’Estat espanyol el que en vagi dibuixant el camí de l'emancipació de Catalunya.Hom assenyala que hi ha un tipus d'independentisme que pateix una crònica-espanyolitis,és a dir,un independentisme que sembla que només s’ha d’alimentar d'antiespanyolisme.

*Ara bé,d'acord amb la Sociologia catalana,en la consideració dels problemes de les espanyolitis, agudes i/o cròniques: "que en molts catalans se'ns manifesta en uns símptomes de dependència, bé sigui per acomodació a la deformació, bé sigui per una reacció neuròtica que ens porta a fer-ne el sentit de la nostra vida." Que hi hagi un independentisme que s’hi aboni,és un vertader entrebanc.

*Una preocupació que la societat catalana ha de proposar, és la necessitat i la urgència de deixar-se de visceralitats i valorar molt més la intel•ligència i la moderació-.N’estic convençut que als catalans els cal, perquè a banda de fer diferència (sic) faria el moviment independentista (resic),més efectiu políticament, i segurament permetria també l'aplegament i els convenciments que cerquen-.Me’n sembla que l’abandó recomenable de l'independentisme reactiu,seria l'abandó d'incapacitats.

*A la societat catalana li cal situar una cosa que es presenta com a independentisme,però em sembla hauría de concloure que no n’és. Perquè no és només incapaç sinó que és incapacitant,és a dir,en sigui o no a consciència-.De l'independentisme reactiu hom diu que posa traves, que entrebanca, i pot fer perquè això es vegi i es rectifiqui-.Una altra cosa ben bé diferent és el que provoca aquell independentisme català que es presenta en recomanació d'amagar-se.

*Es tracta de persones catalanes que diuen que són independentistes com si
t'expliquessin un secret a guardar (no sé com, si sota clau o sota enganys) i que mantenen que la expressió pública provoca perjudicis i clar i sitgetà,en penso que això no es pot considerar independentisme fora de les èpoques en que la societat toleri el linxament públic d'aquesta opció política i es faci imprescindible la dissimulació-.

*Catalunya i els catalans han de dir que pateixen terror d'estat...?-.
Realment es podem fer amb força sentit aquesta pregunta a partir de les
accions polítiques de l'Estat espanyol i de determinats sectors de la societat
espanyola contra l’'independentisme, així com per la manca de reacció i resposta social i institucional que seria menester si no volem ser uns renunciats en massa-

*Aquesta situació ens hauria de dur a valorar la capacitat que tenim per a fer bona aportació perquè s'acabin aquests i altres terrors. La nostra independència serà la millor aportació. Necessitem abonar les capacitats, i en cap cas alimentar els incapacitants.

El Sant Grial versus el Sant Sopar

2011-12-06T08:43:00.000-08:00

El Sant Calze,àlies el Sant Grial,és la copa que la Tradiciò senyala que va utlitzar Jesús en el Sant Sopar.Al segle XXI són diverses les Ciutats que es disputen guardar aquesta Sagrada Relíquia,un veritable motiu de veneracio i de cult, com ara el Calze d’Antioquia o el Sacro Catino de Genova, entre moltes atres.

També el Sant Grial ha generat tribulacions entre personatges que han desitjat la seva possessió,bo i pensant que li’n comportaria trobar-s’hi amb major Poder.

*El Sant Calze del Sant Sopar,igualment ha estat un central motiu de la Literatura feta novel.la des de l’Edat Mitjana –la novela artùrica per exemple- fins als nostres dies, i fins i tot una peça referent en Obres d’Art que representen el Sant Sopar, especialment de l’Escola d’Art valenciana que arrenca amb Joan de Joanes, fins l’impressionant San Sopar d’en Francesc Ribalta que precidix l’Altar Major de l’Església del Reial Col.legi del Corpus Christi de la ciutat de València.

*La recerca i l’estudi que se remonten a l’any 1736 (segle XVIII) han fet que sobre el Sant Calze,àlies Sant Grial, hi hagi tota una Documentacio recopilada, estudiada i contrastada que facilita la Credulitat sobre l’Autenticitat de la peça sagrada.Prou concluents resulten els Estudis dels Catedratics i Professors en Josep Sanchis Sivera (1914), en Joan Angel Oñate Ojeda (1952), el del Catedratic d’Arqueologia de Saragossa, l’Antoni Beltrán (1960) que en els seus estudis va confirmar que el Sant Calze era peça datable en l’epoca en què hi va viure Jesucrist.

*No han faltat estudis posteriors i d’especialistes estrangers, com ara el de l’alemany Michael Hessman, o els de la nortamericana Janice Bennett que no hi troben arguments per a “Desmentir l’autenticitat de la peça sagrada” i “Que aquesta Copa,àlies el Sant Grial fos feta servir per Jesucrist”.

*La Reliquia sagrada es venera en la Capella de la Catedral de València, coneguda com del Sant Grial,a l’antiga Aula Capitular de la Catedral valenciana. En el centre d’un extraordinari Retaule esculpit en Alabastre, procedent del que era l’entrada a l’antic Cor Catedralici i obra d’Antoni Dalmau i de Giuliano Poggibosni (Julià el Florenti), en Escultures també d’en Joan de Sagrera,en Joan de Sogorb i l’Arnau de Brusel.les, s’expon a la veneració el Sant Calze,àlies el Sant Grial.

*El Pelegrinatge del Sant Grial o Sant Calze,una copa de pedra d’agata carolina d’uns 9 cm. de diametre per uns 5,5 de profunditat ha estat molt llarg i la conclusió és que el Rei Alfons el Magnanim va fer donacio del Sant Grial a la Seu de València, tal com hi reflecteix un Document de 17 de març de 1437 (segle XV).

*L’itinerari d’aquest Pelegrinatge i les seves vicissituts són perfectament descrites i argumentades en diverses publicacions, que narren des de la seva arribada a Roma, com va sortir d’allà enviat pel Diacon Sant Llorenç, a la Terra natal dels seus pares,a Osca, encara que –sembla ser que ell neix en Valencia- en una època en què la sea Familia es va traslladar a aquesta ciutat.

*A la ciutat d'Osca romandria ben guardat el Sant Grial fins a l’any 711 (segle VIIIè) en l’Església de Sant Pere el Vell-.Després durant la Invasió Àrab,des de la Catedral d’Osca es fa Itinerant de nou i en aquesta itinerància, viatja també el Sant Grial,com a sagrada Relíquia,cosa la qual explica la seva localització l’any 1045 (segle 10) en la Catedral de Jaca i des de l’any 1071 al Monasteri de Sant Joan de la Penya fins al 1399 (segle XIV) –en aquesta epoca “es quan s’inicia tota la Literatura Medieval vinculada al Sant Grial”-.

*L’any 1399 (segle XIV) el Rei català Marti l’Huma solicita tenir el Sant Grial o el Sant Calze en l’Oratori del seu Palau de Saragossa,des d’on viajaria en companyia del Rei a la seva Residència de Barcelona,capital de Catalunya. En possessió de la Familia Reial, serà l’Alfons el Magnànim qui el portarà a Valencia, en traslladar la Cort Catalana a aquesta ciutat, i el Sant Calze,àlies el Sant Grial hi quedarà dipositat definitivament en la Catedral de València.Les vicissituts han fet que en mes d’una ocasió hagi estat, per raons de seguretat, canviat d’emplaçament i fins i tot hagi sortit de la Seu valenciana.

*L’esdeveniment més proper és el de la Guerra Civil espanyola, que va obligar a amagar el Sant Grial, i per tot un seguit de diverses circumstàncies a ésser custodiat per una familia en la localitat riberenca de Carlet.Tots els creients cristians poden admirar i orar davant d’una Copa Sagrada,el Sant Calze,àlies el Sant Grial,que tenir Jesucrist a les seves mans en els moments més trascendentals de la seva Vida Terrenal, i per tant de l’instrument que aprofitaria per a establir una Aliança que regeneraria l’amor entre els éssers humans. Per als no creients contemplar la magnifica Copa de l’últim Sopar, montada sobre un artistic suport treballat en or i guarnit amb pedres precioses, junt al marc a on s’expon pot ser, com a minim, motiu d’Enriquiment Cultural i de poder fruir d’un emplaçament artistic digne de visitar.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

El Sant Grial,àlies el Sant Calze de Jesús de l'ùltim Sopar

2011-12-04T13:37:00.000-08:00

El Sant Grial,àlies el Sant Calze de Jesús, un objecte sagrat, entre la Història i la Llegenda, és la Copa que Jesús va fer servir en la Primera Eucaristia,durant l'Últim Sopar-. Segons el Cristianisme en general, d'aquest Sant Calze de l’últim Sopar, van prendre els seus Deixebles el Vi, símbol de la sang de Crist, per tal de fer-s’hi partícips tant de la seva Gràcia com de la sea Salvació.

*Una Copa, que pel seu significat i pel misteri que l'embolica ha estat objecte d'estudi i d'ambició, perseguit durant segles com un intent de comprovar la seva existència, i l'existència real del mateix Déu.

*La Recerca del Sant Grial ha tingut les seves etapes reals,però la més important es remunta a l'Edat Mitjana, quan el Misticisme i la Religió absorbien la mentalitat del poble català i espanyol. Encara que també hi va haver Recerques i estudis amb altres fins,bo i prenent el Sant Calze un caràcter de Poder, Vitalitat i Eternitat.
Però,existeix realment el Sant Grial...?

*És una pregunta què no es pot respondre amb seguretat.És que resulta impossible demostrar que una “copa va ser la usada per Jesús”. La màxima proximitat es produïx per l'Antiguitat del Sant Calze, sent diversos els candidats al Sant Grial per la seva edat i característiques.Al segle XXI, hi ha dues Copes, que el mateix Vaticà va declarar “com a possibles objectes usats per Crist”: a) El Calze d'Antioquia i b) el Grial de València.Per descomptat, una cosa tan esotèrica i misteriosa com el Sant Grial ha donat lloc a múltiples llegendes i històries de fantasia, basades en la seva recerca i en la glòria dels qui el trobaven.Una de les històries més famoses té a veure amb el Rei Artur.Segons el poema “Joseph of Arimatea”, aquest Personatge Bíblic va portar el Sant Calze,àlies el Sant Grial a Anglaterra, per a unir-lo als ossos del difunt Rei.

*A partir d'aquest escrit, se succeïxen les Llegendes entorn de Camelot i la busca del Sant Grial, totes sense fonament històric demostrable.
L'altra versió de la Història del Sant Grial manté que l'apòstol Sant Marcos, l’amo de la casa on es va celebrar l'Última Cena, va entregar el Grial a Sant Pere, i ell mateix el va portar a Roma. Allà els seus successors el van guardar, fins que el Perill per les Persecucions de l'Emperador Romà Valeriano va fer que el Papa Sixt II encomanara a Sant Llorenç la missió d'amagar el Sagrat Calze.

*I ací comença la història del Sant Grial en terres hispàniques, i la Llegenda del Sant Calze o Sant Grial i el seu viatge per diversos llocs sagrats de l’Estat espanyol.Com assenyala la Història del Sant Grial, el Sant Calze va passar a les mans de Sant Llorenç, que havia de protegir-lo i guardar-lo fora de perill de la persecució de l'Emperador Romà.

*Sant Llorenç va decidir enviar el Sant Grial a Espanya, i més concretament a Osca, on vivia la seva família i sabia que estaria fora de perill tal Tresor sagrat. Un soldat va complir aquesta missió, i va portar el Sant Grial a Osca. Però ací no van acabar els problemes. Amb la invasió musulmana, el Bisbe d'Osca es va adreçar l’any 713 a la Llar de l'Ermità Juan de Lligares, lloc on es va fundar el monestir de San Juan de la Peña.

*Allà va sorgir una Comunitat d'Hòmens que van lluitar contra els musulmans, donant lloc a batalles èpiques rememorades en poemes cèlebres. En tots aquestss poemes s'anomena un element important,el Calze del Sopar,àlies el Sant Grial.Tal com mostra un document de 1399 (segle XIV), guardat a Barcelona, la presència del Calze del Sopar Sant Juan de la Peña va ser real, i es conserva el Text d'entrega en el que consta que el Sant Grial va ser enviat des de la ciutat de Roma per Sant Llorenç.

*Però en San Juan de la Peña no acaba la Història del Sant Grial a l’Estat espanyol. Al Setembre de 1399 va ser traslladat a Saragossa, per una petició del Rei d'Aragó,el Martí I, l'Humà. I durant el regnat d'Alfonso V, el Calze del Sopar es va portar a la Catedral de València, i allí continua des de març de 1437 (segle XV).Segons els Estudis científics, el Calze del Sopar que s’hi troba a València va ser fabricat fa uns dos mil anys, entre el segle IV a.C. i el segle II d.C. Es compon de dues peces unides.La peça més antiga és la Copa, semiesfèrica amb 9 centímetres de diàmetre, feta en àgata roja, en un lloc entre Egipte i Palestina. L'altra peça, afegida després,porta dues Anses d'or, procedents de l'Orfebreria àrab. En total,les dues peces del Calze mesura 17 centímetres d'alt.
Ara bé,i per què pensar que és el Sant Grial...?

*A banda de Comptar amb l'Aprovació i la sospita del Vaticà que sigui el vertader Calze del darrer Sopar, la seva antiguitat i els seus símbols Encaixen amb les Descripcions dels Documents bíblics. El Papa Joan Pau II va fer servir el Calze de València l’any 1992. A més dels Llocs ací anomenats,n’hi ha unes altres ciutats i emplaçaments espanyols, relacionats amb la Llegenda del Sant Grial.

*Un d'ells és Monserrat (Barcelona),un indret català ple de simbolisme i misteri religiós.I un altre dels Llocs espanyols és la ciutat de Conca.I,encara que se sàpiga molt poc de la relació de Conca amb el Sant Grial, la veritat és que hi ha moltes Històries populars que mantenen aquesta afirmació.Fins i tot l'Escut de la ciutat de Conca hi conté el Símbol d'un Calze, amb una Estela damunt.Això té a veure amb la Llegenda que al•ludeix als Descendents del Rei David amb la ciutat de Conca i l’Orde dels Templers, ara bé, és una Història popular massa complicada i molt extensa. La ciutat de Burgos també està immersa en la Llegenda del Sant Grial, a causa de la Connexió d’aquesta ciutat castellana amb l’Orde dels Templers,uns Cavallers Guardians del Secret del Sant Grial.

*Com es pot comprovar,tant la Història com la Llegenda i l'Església Catòlica,uneixen al Sant Grial amb l’Estat espanyol, i sobretot amb la ciutat de València.I no només el Vaticà en pensa que el Calze del Sopar,hi pugui estar en territori espanyol,ja que unes altres persones ja el van buscar ací: els mateixos Nazis.Déu n’hi dó...!

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

El Timbaler del Bruc,com a llegenda.

2011-11-30T01:38:00.001-08:00

El timbaler del Bruc és una figura llegendària que ens commou perquè ens representa com a catalans.El nostre país i la nostra llengua oposen incansablement la fona de David a l’artilleria pesada de Goliat.

*El timbaler és això mateix. Si no hi ha espingardes per oposar als màusers, mirem de treure profit de l’enrenou, encara que gairebé sempre tot acabi sent molt soroll per no res. El sentit de la paraula bruc redunda fatalment en la nostra tragèdia com el so del timbal del vailet. El bruc és una planta humil de la família de les ericàcies, tan humil que sovint se’n fan escombres. El bruc sempre s’ha vist com ben poca cosa.

*La llengua deixa tota mena de traces d’aquesta percepció. El refrany diu que “terra de bruc, terra de poc suc”, i quan afirmem d’alguna cosa que “no té ni suc ni bruc” volem dir que ‘no té substància ni gràcia’. Hi ha també l’entranyable expressió “poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de bruc”, amb el sentit ‘ésser molt petita o insignificant una cosa, o considerar-se perduda’ (DCVB). Costa no veure en tot plegat la metàfora de la nostra radical insignificança.

*La paraula bruc, però, si voleu algun consol, ens duu també a les arrels més remotes i profundes de la llengua (cèlt. *VROICOS), a les parles dels pobles indoeuropeus que es van abatre en onades progressives sobre el continent i ens van començar a afaiçonar. I bruc és també l’empremta deixada per la llengua a un bon nombre de topònims i antropònims que expressen la vegetació mediterrània: els Brucs, el Bruc, Bruguera, Bruguerola, Brucart, Brugars, Bruguers.

*El dia que la paraula bruc aparegui a la prova de selectivitat de llengua catalana, quants dels nostres nens i nenes immergits i immergides de l’àrea barcelonina sabran què és el bruc

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Les paraules catalanes sempre parlen en català.

2011-11-28T03:26:00.000-08:00

Ara bé, no tothom sap escoltar-les. Una manera senzilla d'encetar aquesta sensibilitat rau en l'obertura etimològica. A saber: conèixer aquell primer senyal del qual arrenca qualsevol paraula.L'any 2011, després d'uns mesos de curs, fóra bo interrogar-nos sobre l'abast d'educar.

*Educere (ex/ducere) és la base llatina que conforma el nostre vocable. En sentit estricte, ressona l'infinitiu del verb ducere (guiar) i el prefix ex (sortida). Per tant, educar convida a sortir de les Guies: anar més enllà d'allò establert.

*Òbviament, els humans requerim de pautes. Guies que faciliten la nostra existència. Tanmateix, aquestes regulacions s'han de saber entomar flexiblement. Una mal·leabilitat que, fins i tot, pot causar partició.Vet aquí, el nus d'educar: trencar amb les regles per a insuflar aire renovat.

*De fet,el bíblic Moisès té idèntic gest quan baixa del Mont Sinaí: redueix a bocins les Taules de la Llei (Èxode, 32:15-19). Altrament dit, la Paràbola traspua salut (paradoxalment: gràcies a la trencadissa) atès que no converteix les normes en dogmes.

*D'aquesta manera, s'evidencia –clar i net– el Substrat crític de tota Educació. Ara bé, aquí cal discernir entre un ésser crític (qui trenca amb concòrdia: cerca nous criteris) i un ésser criticaire (qui trenca amb discòrdia: anima a la simple rebentada).Dit això, l'educació esdevé una exigent transmissió del Pòsit crític. Sens dubte, la vàlua deocràtica d'un país com ara Catalunya i els Països Catalans passa per la seva Capacitat educadora (herètica) enfront de l'statu quo.

*En l'hora present de finals de l'any 2011, per dissort, l'Educació fins i tot està amarada de mitjanies (sic i resic). "La seva inherent crítica resta molt poc activa". Plana una mena de "Letargia" força preocupant.La credulitat,és a dir, acceptar a ulls clucs qualsevol decisió (saber únicament d'oïdes),en relleva aquesta pèrdua de cabal crític.

*Encara sort dels que "s'indignen", bo i esperant via propositiva. Sigui com vulgui, aquesta situació té múltiples causes."Hic et nunc",el que si faré perquè en vull,és ressaltar-ne una:"El declivi de les Humanitats".A parer meu, l'encongiment de la crítica respon també al menysteniment del corpus humanístic.

*Les Humanitats han proporcionat a Catalunya i als Països Catalans, pensar i actuar altrament. Estudiar els Clàssics de les Humanitats ha significat fruitar de varietat i matisos el discurs. En aquest sentit, una societat que vilipendia la lectura de la seva tradició està abocada al fracàs.

*Només viure atents a la raó instrumental (economia i tecnologia),ben bé que ens deshumanitza. Les Humanitats, per a bé i per a mal, ens fan humans,molt humans. Així les coses, una "humanitat o un humanisme" sense Humanitats no pot bastir una Educació catalana que inoculi crítica.

*Davant d'això, solament podem encomanar-nos a l'esperança. És a dir: esperar, tocar fons i reaccionar. Com diu Gertrude von Le Fort (poetessa alemanya): l'esperança es troba a frec de la desesperació.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Això no és una Crisi,és quelcom més que una crisi.

2011-11-27T01:54:00.000-08:00

Justa la fusta que el que està passant a Catalunya no és una crisi, és un veritable drama. És totalment diferent de les altres possibles crisis, és quelcom més que una crisi. I més que un drama,també per a milions de persones; una horrible tragèdia.

Però continuem anomenant-la crisi perquè no hem adaptat el nom a la realitat.Clar i català "no és un típic Moviment Cíclic de l’Economia", de desajustament entre oferta i demanda o de fallida d’un factor o de diversos factors. És un canvi molt profund, un corriment de terres en el mapa político-econòmic global.

El centre de gravetat econòmic i polític s’ha desplaçat. I la riquesa i la pobresa van intercanviant de lloc. I als països d’Occident, els fins ara rics i poderosos, de moment els toca el paper de perdedors. Això no estava previst, a curt termini.

Hi ha països, com França, que intenten aplicar les mesures tradicionals als canvis de cicle: progrés i depressió. Austeritat i estímul de la demanda per animar el mercat i la producció. Però producció i mercat ara són lluny: China, Índia, Brasil... Allà hi ha l’oferta massiva i barata; i també el poder de compra.

Altres països, com Alemanya, van començar abans l’austeritat i van millorar la producció amb talent innovador i l’oferta amb més productivitat. Resisteixen als efectes del desplaçament dels centres de gravetat. Per això manen i són líders, encara, en les nostres latituds.

Però les previsions continuen essent dolentes. L’economia espanyola, diuen els experts, està estancada. I l’Organització Internacional de Treball ens adverteix que, malgrat els cinc milions de parats, la desocupació a l'Estat espanyol i a Catalunya encara no ha tocat fons.Torno a insistir:la crisi és molt més que una crisi, i en cada un d’aquests cinc milions de parats hi ha una tragèdia molt humana.

Reconèixer aquesta realitat comporta aplicar solucions diferents de les de sempre. A una situació radicalment diferent, mesures radicalment diferents. Ja no podrem viure com rics, i treballarem com pobres. Solament la capacitat d’adaptació i la intel·ligència innovadora ens salvaran, en un món que canvia a tota velocitat.

A una crisi –econòmica i social– distinta, solucions noves per a un món globalitzat i desfigurat. Produir coses noves i diferents, de manera diferent i a preus competitius. Amb una autoritat política i una planificació econòmica mundials. I evitar, amb una equilibrada justícia distributiva, que hi hagi sectors socials que s’enfonsin, cada dia més, en la misèria. Aquesta és una crisi diferent, sabem quan va començar però no quan acabarà. Ni com. Això és una altra cosa.

27 Novembre 2011:Diada del Mestre a Catalunya

2011-11-26T04:28:00.000-08:00

Ja fa molt de temps que el dia 27 de novembre, a les escoles públiques i privades-concertades,"és un dia de treball com qualsevol altre".No s'hi val...!. Anys enrere, celebràvem el Dia del Mestre i era considerat un dia festiu escolar.

*Aquest fet, obligava les famílies a tenir els fills i filles a casa, havent de cercar solucions d’emergència si el pare i la mare treballaven.De debò que no en tinc cap intenció d’ enyorar aquell Dia Festiu Escolar,ben al contrari,que la meva intenció és "Reivindicar el prestigi social que es mereix la feina de “fer de mestre”...!-.Clar i sitgetà,els mestres reclamem "una nova definició de l’escola com institució", on cal redefinir el paper del mestre davant els alumnes i el compromís de les famílies i la societat en l’educació dels ciutadans del demà.

*L’Escola d’Estiu de l'Associació fde Mestres Rosa Sensat,va proclamar la Declaració “Per una nova Educació Pública”,on defineix el nou paper dels mestres i dels professors així com el dels educadors, que acompanyen els infants i joves en tot el procés de l’escolarització.

*Cal,que se`ls garanteixi als Mestres una bona Formació Inicial, una Excel•lent i Permanent Formació Contínua, -tant en la teòrica com en la pràctica- i, sobretot, se’ls ha de considerar molt bé laboralment i social.Ara bé,per arribar a la consideració laboral, cal establir lligams que reconeguin, dignifiquin i valorin econòmicament i social la feina d’educar.

*No és "amb un dia festiu" com s’ha de donar o reivindicar reconeixement social a la feina de “Fer de mestre”, però em satisfà que cada any, per aquestes dates, -potser per celebrar el Dia del Mestre - els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) que s'han de moure envers la consideració més escaient del Magisteri.

*El dia 27 de novembre,com sempre,arreu d’Europa és la Festivitat de Sant Josep de Calassanç,fundador de l’Escola Pia.Ara bé,amb molt bon encert l’Estat español no fa gaires anys celebrava la Diada del Mestre amb l’objectiu que tant els alumnes com les seves famílies,a més dels mateixos Mestres de l’Ensenyament Primari hi tinguessin un dia l’any de debats,jocs i xerrades sobre els valors a l’Escola Publica dels qui hi tenen accés a l’Educació.

*En els inicis del segle XXI i l'any 2011 concretament la situació escolar empitjora atenent a les previsions de creixement demogràfic,a les jubilacions de mestres i al nombre d'estudiants per mestre a què s'ha arribat en molts països del món,bo i superant la quarantena d'alumnes per aula-.

*Segons la UNESCO, caldrien 18 milions de mestres més a tot el món per poder atendre les necessitats de l'Educació Primària universal entre 6 i 12 anys-.Però,també la UNESCO es mostra força optimista pels passos que s'han fet en els darrers anys del segle XX i primers del segle XXI-.És a dir,que en menys d'una dècada s'ha passat de 103 milions d'infants sense escolaritzar a 75 milions, una dinámica escolar que segons aquesta organització no té precedents històrics-.Amb tot, la UNESCO crida a la prudència perquè hi ha d'altres factors molt més profunds que amenacen l'escassetat de Mestres i d’escoles d’ensenyament primari.

*El primer d'aquests profunds factors té a veure amb la política de contractació dels ensenyants i educadors,és a dir que si les taxes d'escolarització milloren en alguns països del món, és precisament per la masiva contractació de mestres amb contractes eventuals,molt sovint pagats per les administracions locals o ajuntaments.

*Un segon factor de perill és la "crisi financera local,estatal i mundial, que pateix el segle XXI.Per això la UNESCO aprofita les Jornades de la Diada del Mestre (els 27 Novembre),Dia Mundial dels Mestres, per fer una crida a la solidaritat dels països desenvolupats perquè mantinguin la seva ajuda malgrat la crisi económica d’arreu del món i recorda que en els darrers anys, les ajudes a països en dificultats per a la contractació de Mestres,educadors i ensenyants per a l’ensenyament primari.

*A Catalunya n'hi ha retallades a l'ensenyament.Déu n'hi dó...la manera d'entendre i comprendre lEscola pública i la privada-concertada...!.Bona Diada del Mestre!!

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

El Deucentisme a Catalunya (segle XXI)

2011-11-24T08:56:00.000-08:00

Inhumat el Noucentisme,s'imposa al segle XXI el Deucentisme i per tant cal una nova Renaixença.Aquesta és una imatge antiga d'un dels símbols més preuats de la nostra pàtria catalana:el Pi de les Tres Branques.

*Maltractat i abandonat a la seva sort, resta com un símbol d'allò que va poder ser i no quallà en el seu moment.Mai com al segle XXI aquest Pi de les Tres Branques, orfe, solitari,però encara amb la voluntat d'enlairar-se cap al cel,va simbolitzar la millor Catalunya.

*La Nació Catalana jeu agenollada econòmicament, políticament, culturalment,i espiritualment. Hem fet de la covardia virtut, anomenant-la pietosament "prudència". Els nostres herois és remouen dins de les seves tombes, bo i pensant per què van donar les seves vides. Ens hem rendit abans de començar la batalla i ara sols sabem posar cara de circumstàncies i dir que com que som així, no hi ha res a fer.

*Clar i català,inhumat el Noucentisme ens hi cal el Deucentisme,entès i comprès com la nova Renaixença, entesa en el sentit de recuperar valors com Pàtria, Honor, Lleialtat, Sacrifici, Esforç, Generositat, Treball. Ja n'hi prou de consignes que ens difuminen les realitats de la vida, bo i dient-nos que hem de ser sostenibles, ecològics, solidaris, políticament correctes.

*L'autèntica i actual revolució catalana comença per la de les paraules i jo vull sublevar-me en contra , i dir que mai aquesta pretesa sostenibilitat tindrà la fondària moral àdhuc humana que la paraula i el concepte de l'Honor, que mai la solidaritat arribarà als extrems il•limitats del patriotisme generós que és capaç de donar fins i tot la vida pel seu país.

*Cal renéixer de nou, cal reivindicar arreu qui som, què som i sense donar explicacions de mal pagador.Seria l'essència del Deucentisme.Som el que som i n'estem orgullosos de ser-ne.Som catalans i Catalunya és la nostra fita. Aquesta és la crisi més gran de totes les que vivim, i segurament les altres provenen d'aquesta. Quan un perd l'ànima, deia Goethe, acostuma a perdre tota la resta de coses.

*El Deucentisme al segle XXI és la nova Renaixença de Catalunya, Renaixença de valors, d'ètica, de comportament individual, col•lectiu. Que la senyera no tingui vergonya de veuren's quan oneja al vent, que ens miri orgullosa, que sàpiga que lluitem per un esdevenidor millor pel nostre poble, pels nostres fills, per aquesta terra que és nostra, que vol surar i no la deixen les cadenes, que vol respirar i l'ofeguen.

*El Deucentisme és la revolta de les consciències,és la revolta de les idees,és la nova nova Renaixença sense la qual mai serem lliures!

Què hi tenim els sitgetans al Quiosc (2011)

2011-11-23T12:07:00.000-08:00

Diaris catalans,com ara El Periòdico bilingüe,d’deologia socialista de bon rotllo.La Vanguàrdia,diari monàrquic i espanyol-català per a la gent de bé i com cal,l’AVUI,o la santíssima contnuïtat nacionalcultural,El Punt,la Catalunya és o comarcal o no serà.I El Punt Avui,una fusió nacional unitària de la llengua i cultura catalanes.

*Hi ha diaris espanyols com ara El País sobre l’Espanya una,constitucional i progressista,El Mundo el “I Viva Espanya...”,La Razón,també Espanya,ña,ña,..!-.L’ABC o Viva el Rey i des de no fa gaire també Público,o encara és possible una altra Espanya al segle XXI-.Això és el que tenim als quioscos sitgetans,a més de l'Eco de Sitges,L'Hora del Garraf i el Diari de Vilanova.

*Però,la veritat,també és una altra:els Setmanaris: Diari de Vilanova o el constant diàleg i finestra socialista als sis municipis que a Sitges perd subscriptors per no distrubuir-los cada divendres porta a porta-.L’Eco de Sitges,la constància i la tossuda permanència d’un pluralisme ideològic encisador i obertura als nous corrents immigatoris sitgetans-.I,encara queda la indigència intel.lectual dels diaris gratuïts i el circ dels esportius-.És a dir,d’alegries i goigs ben poquets als quioscos-.

*Però malgrat aquest sucós panorama periodístic a la nostra Vila,en conjunt tan galdós,ens hem de felicitar tots els sitgetans,molt sincerament,la iniciativa de Catalunya de regalar a tots els joves de 18 anys any rere any una subscripció per un limitat temps a un diari o setmanari (ja m’agradaria que l’Eco de Sitges fos el campió a la nostra Vila entre els joves de 18 anys i per temps il.limitat),com a mesura per a la promoció de la lectura a casa i al carrer-.

*Ara bé,com a professional de l’ensenyament,jo també estendria a Sitges la iniciativa als llibres i en aquest cas els regalaria llibres als joves dels 16 anys fins als 18,però no amb paper sinó uns bons dinerons o el que fos als joves per tal d’adquirir alguns volums a les Llibreries de la Vila,la meitat dels quals o tots que que fossin en llengua catalana,la pròpia llengua de Sitges-.

*Ara bé,el que cal a la nostra Vila una altra manera des de l’Ajuntament,des del Govern Muncipal d’engrescar els Mestres públics i privats concertats,els pares i les mares aixi com els alumnes tant en l’art com en la passió per la lectura-.Sobra tanta burocràcia i fa falta molta més imaginació al poder municipal-.Ens cal a la Vila de Sitges canvis i molts canvis en les maneres de conduir i portar la cultura tant sitgetana com catalana-.

*Una cultura escolar periodística amb l’Eco de Sitges,com a “Premsa a l’Escola”-.En tenim una experiència amb el nostre Setmanari l’Eco de Sitges,l’Escola Pública Esteve Barrachina,que els escolars de la Segona Etapa d’EGB l’estudiaven paral.lelament amb l’Assignatura de “Ciències Socials” i també amb l’Assignatura de Llengua i Literatura catalanes,durant gairebé deu anys,seria al centre escolar a més de la “Premsa a l’Escola” la millor informació d’allò que es cou a la Vila de Sitges.

*El seu paper tant a l’Escola Pública Barrachina com entre la població infantil en edat escolar de Sitges,que tenien il.lusió per saber escriure i parlar en català al Taller d’Escriptura o Club Amics de l’Eco,era trascendental en l’expressió de les dèries i les pretensions creatives d’uns escolars lletraferits amb encert o no,a dir quelcom als sitgetans-.

*Sense anar més enllà,el Setmanari crea una nova secció per tal d’afavorir aquest Club d’Escriptura i Club de Parla en català,la secció Club Amics de l’Eco,on setamana rere setmana (1992-1998),diferents nois i noies en edat escolar i de l’Escola Pública o de l’Escola Pia hi escriuen articles d’opinió sobre Sitges i des de Sitges.

*El Club Amics de l’Eco,primer a les classes de Socials i de Català i Literatura,durant els primers anys,sense publicar res al Setmanari (1988-1991) i després en una segona fase publicant ja al Setmanari,absolutamewnt els estudiants de la Segona Etapa d’EGB van tenir l’escola gratuïta (sic) on fer opinions i esmolar l’eina d’escriure i parlar en català i estimar la Cultura sitgetana.

*Sense trascendències,sense grandiloqüències,el Club Amics de l’Eco,àlies el Taller d’Escriptura i Club de Parla amb seu primer a la Biblioteca Escolar Esteve Barrachina i després al Centre Cultural Joan Maragall,àlies l’Escorxador,amb totes les grans limitacions i els errors,va passar durant gairebé 10 anys apostant per la cultura sitgetana en llengua catalana

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

25 Novembre:Diada internacional contra la violència a les dones

2011-11-23T03:31:00.000-08:00

La Generalitat realitza un pla pilot per incloure la Formació en prevenció de relacions abusives als estudis de formació professional d'Integració social i d'Animació sociocultural.L'objectiu és que aquests tècnics i tècniques ofereixin tallers de prevenció de les relacions abusives a l'alumnat d'ESO, PQPI i cicles formatius de Grau Mitjà

*La Generalitat de Catalunya inicia un "Pla Pilot" per incloure la formació sobre prevenció de relacions abusives entre noies i nois en el currículum educatiu de l’alumnat de segon curs dels Cicles Formatius de Grau Superior d’Integració Social i d’Animació Sociocultural.

*Aquesta iniciativa es troba en el Marc de l’Estratègia de Prevenció contra la violència masclista. L’objectiu és formar en prevenció de relacions abusives dins la parella els futurs tècnics i tècniques que exerciran tasques d’intervenció en els àmbits educatius i socials. Aquests i aquestes joves oferiran Tallers de prevenció adreçats a l’alumnat d’ESO, PQPI i cicles formatius de Grau Mitjà.

*La formació està orientada a identificar les diferents causes que creen els estereotips d'home i dona, així com les diferents formes de la violència masclista. Alhora, es vol assenyalar i desmitificar els ideals romàntics de la parella, i donar a conèixer bones pràctiques de prevenció en el context escolar i social. A més, incorpora la tasca de prevenció i sensibilització en la intervenció personal i professional i es difon quina és la xarxa d’atenció i recuperació integral d’aquest àmbit.

*El Pla Pilot s’iniciarà en l’Institut Salvador Seguí i l’Institut Miquel Taradell, de Barcelona, i l’Institut Can Vilumara, de l’Hospitalet de Llobregat. El curs 2012-2013 es preveu estendre aquesta formació a tots els centres que ofereixen algun d’aquests dos graus superiors.

*L’alumnat rebrà 35 hores de formació teòrica i 25 hores de formació pràctica. La part teòrica està dividida en 4 mòduls:home i dona, relacions de parella i entorn, violència masclista, i tallers de prevenció de relacions abusives. La part pràctica consisteix en dissenyar i organitzar un taller de prevenció de relacions abusives entre noies i nois dirigit a l’alumnat de cadascun dels centres implicats.

*Els continguts seran impartits per professionals del camp de la Psicologia i l’Educació Social amb experiència en la intervenció en situacions de violència masclista i en treball socioeducatiu amb adolescents.

*Aquest "Pla Pilot" és una actuació de l’Institut Català de les Dones (ICD) i de la Direcció general de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i del Departament d’Ensenyament.

*La iniciativa té lloc en el marc del programa de sensibilització i prevenció contra les relacions abusives entre noies i nois que presentarà el Govern l’any 2012 i en el qual participen de manera transversal l’ICD i la Direcció general de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i els Departaments d’Ensenyament, d’Interior i de Salut.

Ep!

L'expressió "Igualtat de Gènere" crea més agressivitat i més violència.D'ací que l'expressió "Diversitat" sigui la identitat de l'home i la dona.Conselleria de la Diversitat,Regidoria de la Diversitat i Ministeri Central de la Diversitat.L'home i la dona,són essencialment Diversos a raó del sexe.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Asil de Sant Josep a Sitges (1887-1909)

2011-11-22T13:50:00.000-08:00

Que la Vila de Sitges ha estat força patidora pels establiments públics per a l’Educació pública,una bona prova de foc és la “fèrria lluita” tant per llogar-hi edificis com per a construir-hi els edificis estatals-.O el Castell de Sitges o el Teatre Vell al C/ Sant Fulgenci o la Sala de Festes “La Palma” o l’Asil de Sant Josep o el Patronat o l’Hotel Miramar hi són el mirall-testimoni durant els segles XIX i XX-.Però el segle XXI,s’hi inicia amb barracots a la Plana del Vinyet-.La memòria històrica d’una Vila amb tots els ets i els uts culturals,arquitectònics,heus ací que el millor projecte arquitectural de Catalunya per a un Grup escolar “jeu en pau” a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges-.

Parlem-ne-.Per inciativa del patrici sitgetà l’Emili Vidal-Ribes i Torrents,sent alcalde de Sitges,en Josep Vidal i Martí (1885-1889)com a Assessor de l’Ajuntament de Sitges, va projectar l’edifici de l’ Asil de Sant Josep,als terrenys de vinya ubicats entre la carretera que va de Sitges a Vilafranca i els ponts del ferrocarril a Can Perico-.”Asil de Sant Josep” que serà inaugurat el dia 23 d’agost de l’any 1887,integrat per cinc habitacions,amb uns rentadors amb destinació a rentar la roba dels infectats, per a obrers-agricultors-.La lliçó magistral d’inauguració en Nicolau Salmeron,ex-president de la Primera República,mentre estiuejava a la Vila de Sitges-.A partir de la seva inauguració(1887) fins al dia 31 de desembre de l’any 1909 van passar-hi 7.408 homes,1.084 dones i 1.091 infants-.Davant la greu urgència escolar,aquest edifici assistencial,ja en poder de Barcelona ,és estimat a Sitges per a espai escolar transformar-lo en un Grup Escolar l’any 1901,sent president de la Junta local d’Instrucció pública l’acalde en Miquel Ribas i Llopis-.Tot en resta en orris !-.

L’any 1909,presidint l’Ajuntament de Sitges,en Francesc Batlle i Gené,confirmava davant el Consistori municipal el seu interès per la seva compra per a l’Escola graduada que acollís els alumnes de la població infantil en règim graduat-.Incapaç l’Ajuntament de Sitges d’aconseguir la construcció d’un edifici escolar,per manca de pressupost escolar,conforme al projecte de l’Aquitecte municipal en Gaietà Buigas i Monravà a causa de l’elevat pressupost (va presentar dos:1983 i 1989 amb diferents preus),hom decideix seguir endavant per localitzar un nou espai escolar o comprat o llogat amb la finalitat d’instal.lar-hi les escoles públiques-.La Comissió de Govern es decideix,si més no, per contractar l’Asil de Sant Josep per a Escola pública sitgetana-.Una de les cinc obres socials construïdes al vulgo dicto Terra Cavada-.Cada obra de tipus social s’inaugurava any darrere any el 23 d’agost,en ocasió de la Festa Major-.Però,que en realitat només va arribar a bon terme l’edifici de l’Asil de Sant Josep,també anomenat popularment per “El pavelló dels pobres”, n’hi havia a l’entrada aquest escrit: “Albergue para transeuntes pobres bajo la advocación de San José,dedicado a la memòria d’en Josep Vidal i Ribes y la Maria-Cleofé Torrens de Vidal-.Preguem per ells”

Amb data del 30 d’octubre de 1926,el Secretari dels Asils i L’Hospital de la Santa Creu de Barcelona,en Lluís Noguero,s’adreça a l’Alcalde Sitges,en Pau Barrabeitg i Bertran,com a secretari de la Junta de Govern i,conseqüent amb els acords adoptats en les sessions del 5 i del 19 de l’Octubre-1926, en motiu de la comunicació a la mateixa, adreçada per a aquesta Alcaldia de la seva Presidència,relativa a la nova oferta de compra de l’edifici -fàbrica,procedent de l’herència d’en Marià Torrebadells i Galobardas,que els expressats Establiments benèfics posseixen a la Vila de Sitges,amb destinació a Escoles públiques pel preu de 60.000 pts,feta per la Corporació Municipal de Sitges,conjuntament amb aquests Asils i l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona,en Sessió ordinària del 30/Octubre/1928 va resoldre el següent:
“Adherir-se a la decisió,que en definitiva adopti la Junta Administrativa dels Establiments co-partícips en la seguretat que serà el més encertat,atesa la capacitat i el zel que la distingeixen...i atesa la finalitat a què deu ésser destinat l’immoble de referència i només per aquest motiu,en sessió celebrada del dia 9/XI/1926 va acordar aquesta Junta Administrativa concedir a favor de l’Alcaldia de Sitges,i a partir d’aquesta data,l’opció interessada per la mateixa Junta,en el termini de 6 mesos per a la compra de l’edifici benèfic,ubicat en el terme municipal de la Vila de Sitges amb destinació a escoles públiques de la Vila,bo i finalitzant el termini de 6 mesos per a la compra,el deure de formalitzar,tot seguit,l’Ajuntament de Sitges,la corresponent Escriptura notarial de Compravenda de l’esmentat immoble,pel preu de 60.000 pts,de les que 21.000 seran satisfetes al Venedor en signar-se l’Escriptura de venda de referència,la despesa de la qual serà fins la seva definitiva inscripció en el Registre de la Propietat pel compte exclusiu del Comprador,tot abonant 10.000 pts dins de l’any de signada l’Escriptura notarial,i unes altres 15.000 pts seran abonades al 2n any de la firma,i les restants 9.000 pts al 3r any,de conformitat amb la proposta continguda en l’Ofici del dia 27/IX/1926 adreçat per aquest Ajuntament de Sitges a aquests Establiments benèfics”

Respecte a l’interès anual a abonar per trimestres vençuts,corresponent a les retencions del Preu de Compra,que en resti aplaçat,ja indicades i que deurà liquidar-se en relació als seus respectius descoberts haurà de ser com a mínim perquè pugui portar-se a efectivitat aquesta venda i antecedent opció al 4% anual,a la modificació única establerta per aquesta Junta Administrativa a l’abans dita proposta de l’Ajuntament de Sitges,posades prèviament d’acord ambdues Juntes,interessades per a establir-la,se supedita l’acceptació de tal oferta”

Mor l'Occitanista l'Enric Garriga (2011)

2011-11-19T02:03:00.000-08:00

L'Enric Garriga va fundar l' "Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana" (IPECC) i el "Cercle d'Agermanament Occitanocatalà" (CAOC)
Va treballar moltíssim amb l'objectiu d'aconseguir la unitat d'acció per assolir la independència.

*L'Enric Garriga i Trullols, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d'Agermanament Occitanocatalà (CAOC), va morir el dia 19 de novembre de 2011 a Barcelona als 85 anys. L'enterrament tindrà lloc el dia 20, a les quatre de la tarda, al tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona.

*Enginyer químic de professió, Garriga va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, un activisme que va començar el 1977, abans de les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador Franco, quan es va incorporar al Reagrupament Socialista Democràtic de Josep Pallach, que va abandonar poc després disconforme per com s'havia fet la unitat socialista a Catalunya.

*Sense abandonar l'activitat política, Garriga va participar al Congrés de Cultura Catalana del 1975-1977 i va fundar l'IPECC, des del qual ha desenvolupat una tasca de promoció internacional de la cultura catalana a través de diferents activitats com ara els premis Josep Maria Batista Roca; la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina, Alemanya i Bèlgica; la promoció de viatges per conèixer l'expansió catalana a la Mediterrània, o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes. També el 1977 va participar en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitanocatalà (CAOC), entitat que fomenta les relacions entre les cultures i els pobles occità i català.

*`L'Enric Garriga Trullols, des de la seva col·laboració amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes, va treballar sempre amb l'objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

Vendre els 93 Paradors Nacionals per més de 2.000 milions d'Euros

2011-11-18T08:09:00.000-08:00

L'Equip econòmic del Mariano Rajoy creu que “no té sentit un Model d'Hotels públics que competeixi amb el Sector privat”.

*A poques hores del 20N,hi ha filtracions a la prensa decisiones "que el PP prendria des del seu Govern per a estalviar o deixar de gastar diners públics.Una de les darreres mesures conegudes és la possible Privatizació dels 93 Paradors Nacionals" perquè “no en té cap sentit un Model d'Hotels públics que competeixi amb el sector privat”, segons han apuntat des de l'Equip econòmic de Mariano Rajoy.

*Aquest divendres,dia 18 novembre, "Vozpópuli" ja ha informat que una decisió d'aquest calibre és sobre la taula, pero encara no se sap quan podrien aplicar-la,ja que no en volen “malvendre el Patrimoni Immobiliari”.La venda dels 93 Edificis -en alguns casos, histórics com ara el de Santiago de Compostela,a la mateixa Plaça de l'Obradoiro- podría reportar més de 2.000 milions dEuros per a les Arques de l'Estat espanyol.

*La venda a mans privades de Convents, Monasteris, Cstells i Palaus deuria realitzar-se sota la Supervisió d'uns Inspectors: “Se exigirá a los compradores un compromiso de revisión de las instalaciones cada cierto número de años para garantizar que el patrimonio histórico no quede deteriorado”, n'han assegurat des de l'Equip del PP al Diari que dirigeix en Jesús Cacho.Un model de venda que s'utiliza en països com ara Italia,on se segueix un règim de Normatives prèviess a la venta del "Patrimoni históric i de posteriors Inspeccions.

Els treballadors no són Funcionaris...!

*Els populars han argumentato que la Venda dels Paradors Nacionals,no suposa tampoc alienar un servei públic (aquest any 2011 porten allotjats un milió de Turistes espanyoles i 460.000 estrangers) ni la pèrdua d'una Renda Monopolística.com va ocórrer en Privatizacions anteriors com ara la Telefònica Telefónica o CAMPSA.

Paradors Nacionals suma una Plantilla de 4.300 treballadors.

*Es tracta d'empleats/es directes de cada Establiment que no tenen pas categoría de funcionaris i,per tant,el seu treball dependrà de les Condicions que es negocien amb cada comprador en cada un d'ells.I,en el PP,encara no han estudiat qué fer amb els 28 milions d'Euros d'Inversió pública prevists per a l'any 2012.

L'Eurocambra declara "inadmissible" l'Oficialitat del Català

2011-11-17T01:57:00.001-08:00

Els serveis jurídics del Parlament Europeu eviten que el text presentat per Tremosa, Junqueras i Romeva es voti. Tremosa assegura que la maniobra és "jurídicament feble" i que "crea un precedent molt greu"

*L'esmena a favor de l'Oficialitat de la Llengua Catalana a la Unió Europea finalment no es podrà votar aquest dijous 18 Novembre 2011, a la Comissió d'Exteriors del Parlament Europeu.

*Els serveis jurídics de l'Eurocambra han declarat a última hora “inadmissible” l'esmena presentada pel Convergent en Ramon Tremosa, l'Ecosocialista en Raül Romeva i el republicà l'Oriol Junqueras. El text pretenia mostrar el suport dels diversos partits a l'Oficialitat de la Llengua catalana a la U.E.,tot i aprofitant l'ingrés de Croàcia. De fet, els eurodiputats liberals i verds pensaven votar-hi a favor i Tremosa, Romeva i Junqueras havien demanat als socialistes que pressionessin el PSOE perquè també ho fes.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

*En Ramon Tremosa ha anunciat que, de tota manera, assistirà dijous,18 Novembre 2011, a la Comissió d'Exteriors a defensar l'oficialitat del català, tot i que els serveis jurídics hagin impedit la votació. L'eurodiputat ha alertat que la decisió "crea un precedent molt greu" i que "jurídicament és feble".

*Segons ha pogut saber l'ACN, els Serveis Jurídics del Parlament Europeu justifiquen la decisió perquè l'esmena aborda un tema que “no està relacionat” amb el debat que es farà demà dijous a la comissió d'Afers Exteriors, en el qual els eurodiputats votaran un informe sobre l'entrada a la UE de Cròacia.

*L'esmena presentada per en Tremosa,en Romeva i en Junqueras –coneguda com a 111– proposa aprofitar que l'ingrés de Cròacia “requerirà un canvi en el tractat per incloure la llengua croata com a llengua oficial de la UE” perquè els diversos estats membres opinin sobre la idoneïtat d'incloure-hi també el català, que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu –amb més de 10 milions de parlants.

*Finalment, i després que aquest dimecres els tres Eurodiputats catalans pressionessin en nom de Catalunya,el Partit socialista perquè votés a favor de l'esmena, el text ha caigut de l'agenda de la reunió.

*De totes maneres, sense el suport d'almenys un dels dos Grups majoritaris de l'Eurocambra, populars o socialistes, la Comissió d'Exteriors hauria rebutjat l'esmena.  Els populars europeus tenen 27 dels 72 Eurodiputats de la Comissió, i els Socialistes sumen 19 escons, mentre que els liberals i els verds, a favor de l'esmena, en tenen vuit i sis, respectivament.Tremosa, Junqueras i Romeva havien aconseguit el suport d'alguns eurodiputats d'altres grups, però finalment no es visualitzarà amb vots el suport europeu a l'oficialitat del català.

Vita brevis,Ars longa (La vida és breu,la Ciència llarga)

2011-11-16T03:06:00.001-08:00

La traducció correcta és Ciència,l'autor d'aquesta màxima no és altre que el mateix Hipòcrates, el Pare de la Medicina.

*Hipòcrites,el Pare de la Medicina es referia a la ciència, entesa, en el seu context, com l'Art de Guarir. L'obra artística pròpiament dita també sobreviu l'artista. Però (insisteixo) Hipòcrates es referia a la Ciència Mèdica,mercès a la qual és possible allargar la vida.

La màxima té l'any 2011 més actualitat que mai.

*Anys enrere, la polèmica a l'entorn de l'anomenada "mort digna" resultava del tot impensable. Morir dignament era equivalent a morir cristianament. I morir cristianament, si hem de fer cas als recordatoris que es repartien en els funerals, estava condicionat al fet de rebre els últims sagraments: la Confessió, el Viàtic i la Santa Unció.Es rebien, en la majoria dels casos, ben bé in extremis. De tal manera que, en la moral casuística, es tenien en compte un nombre indefinit de circumstàncies que podien (o no) invalidar l'administració dels esmentats Sagraments.

*A la pràctica, però, aquestes circumstàncies se solien passar per alt. Bastava el "consentiment de la família" per tirar endavant, malgrat que no hi hagués el consentiment explícit del malalt (sic). No hi era per la senzilla raó que el malalt, en la majoria dels casos, ja no era conscient del que succeïa en el seu entorn. El capellà suplia, en aquests casos, la consciència del malalt.

*De maneres ben diverses, i totes de dubtosa eficàcia,però suficients per a ell i per a la família, la qual, d'aquesta manera, podia fer constar en el recordatori dels funerals i en les notes necrològiques de la premsa la coneguda fórmula: “Ha mort cristianament, havent rebut els Sants Sagraments.” La distorsió gramatical és evident: resulta de mal discernir si “ha mort cristianament” perquè ha rebut els Sants Sagraments o bé si “ha mort cristianament” (tal com havia viscut) i, en conseqüència, també ha rebut els Sants Sagraments.

*Difícilment trobaríem una fórmula més eloqüent que aquesta per reflectir la distorsió real que es vivia en els anys del Nacionalcatolicisme. Uns anys que,l'any 2011,d'ençà que els Arxius Secrets del Vaticà poden ser consultats, sabem que no van tenir mai l'Aprovació del Papa.

*En efecte:ni Pius XI, ni Pius XII, ni Joan XXIII, ni Pau VI no van donar mai el seu Vist-i-plau a la “Santa Creuada”, el nom amb què va ésser batejat l'Alçament Mlitar i la Guerra Civil a la qual l'alçament va donar peu. Guerra Civil que va durar tres inacabables anys, i que va tenir el terrible corol•lari d'una no menys inacabable postguerra, trufada de sang, pels afusellaments militars i les represàlies brutals que es van dur a terme.

*El Pare Hilari Raguer,escriptor i monjo del Monestir de Montserrat, en el seu últim article publicat en el Diari El País, deixava constància escrita de l'actitud de fermesa mantinguda pels Papes esmentats.En cap moment es van deixar seduir pels "cants de sirena de la dreta victoriosa", ni tampoc aprovarien l'Aliança entre l'Església Catòlica i el Generalíssim.

*Després, amb el pas dels anys, els perfils es desdibuixen. I pot donar la sensació que la Jerarquia espanyola, tan Hipercatòlica, Apostòlica i Romana, sempre ha estat en Comunió amb tots i cadascun dels Papes de Roma. I no és així. Va ser a partir de Joan Pau II i, posteriorment, amb l'actual Benet XVI que la Jerarquia espanyola, amb el cardenal Rouco al capdavant, ha obtingut el vist-i-plau pontifici per elevar als altars els anomenats “màrtirs per odi a la fe”, un odi impossible per metafísic i per abstracte.

*Clar i català no és possible odiar la Fe, com tampoc és possible odiar Déu. Una altra cosa és "sentir odi pels seus Representants, sobretot si es mostren maniqueus fins a l'extrem de fer-se odiosos.El teòleg Juan José Tamayo acaba de publicar un llibre sobre els dos últims Papes, Joan Pau II i Benet XVI, i mostra amb tota mena de detalls el " Contrareformista Gir contrareformista que ha fet l'Església Catòlica actual.

*El Mossèn Cinto, en el poema català Canigó, ja el diu molt clar:“El que un segle bastí, l'altre l'aterra”. Sempre ha estat així.Al segle XXI continua sent força polèmica l'anomenada "Mort Digna".Però,en penso que deixarà de ser-ne ben aviat.Sí,la Vida és breu,molt breu, però la Medicina és llarga.En va èsser-ne en el cas de la mort del Papa Joan Pau II.

*Una agonia inacabable del Papa Joan Pau II, en mans de l'Equip de Metges que l'assistien. Fins que el mateix Papa va dir prou.Les últimes paraules del Papa Wojtila varen ser: “Deixeu-me anar a la casa del Pare.” Les va dir en la seva llengua natal. Però tothom les va entendre. D'aquí ve que fossin les últimes."La Vida és breu i l'Agonia, llarga".

L'Església basca:la creu,el perdó i l'Ikurrin

2011-11-15T14:21:00.000-08:00

El bisbe emèrit de Sant Sebastià, José María Setién, a la basílica de Santa Maria del Cor.Alguns bisbes bascos han tingut perfils més alts que altres:Monsenyor Setién no és el Monsenyor Munilla,i monsenyor Uriarte no és el Monsenyor Sebastián
I és que hi ha prelats amb olfacte profètic, com Juan María Uriarte. El bisbe emèrit de Sant Sebastià, el dia 5 d'octubre ja va avisar que per aconseguir la pau al País Basc calia “una reconciliació” i va dir que percebia “esperança” davant de la fi del terrorisme de l'organització armada.

*El portaveu de la Conferència Episcopal ha estat clar: els bisbes celebren la “declaració d'intencions” i exhorten a pregar a Déu per la fi del terrorisme i la conversió dels terroristes. I, sobretot, ha destacat que l'Església està “al costat de les víctimes”.La realitat, però, és que l'Església és present als dos costats, perquè el desig de reconciliació afecta tothom: víctimes i botxins. I això és prou complicat.

*Pel que fa als bisbes bascos, sabem que Miguel Arsumendi, bisbe de Vitòria, s'ha afanyat a puntualitzar que l'Església està disposada a continuar treballant per obtenir la “pacificació i la reconciliació. Arsumendi ha volgut mostrar-se “profundament unit a les víctimes” i ha reconegut que també l'Església al País Basc, a Navarra i la Conferència Episcopal Espanyola han “col•laborat en la solució”. A la Conferència de Pau d'Aiete el bisbe de Bilbao, Mario Iceta, va enviar-hi un observador.

*L'Església basca durant aquests anys ha condemnat el terrorisme i ha demanat que no es confongués nacionalisme amb terrorisme. “L'Església no pot estar mai al costat dels qui maten”, És només una dada, que no eximeix mínimament l'Església basca del seu rol de mediadora en un conflicte en el qual ella mateixa, als orígens, va estar implicada. ETA té arrels en alguns grups catòlics vinculats al PNB, i alhora ha tingut observadors i mediadors determinants, ha estat al costat de les víctimes i al mateix temps no ha oblidat l'atenció als presos. Tot això pot complicar el seu rol i tenyir-lo d'ambigüitat.

*La pau no s'aconsegueix només des d'una trinxera.
En aquestes darreres dècades hi ha hagut Moviments indulgents o almenys Simpatitzants per part d'alguns cristians amb objectius etarres, tot i que negant-ne l'aspecte mortífer. És com haver estat partidari dels toros, però no voler que al final de la corrida es sacrifiqués l'animal.Per molts esforços que ha fet i fa l'Església basca per les víctimes, sempre és insuficient. Aquestes volen sentir la demanda de perdó dels assassins, i no s'acontenten només a sentir-se dir que han de ser generoses i perdonar.

*Costa d'entendre, però per l'Església el diàleg sempre ha estat necessari per aconseguir la pau. Són moltes les crides dels últims Papes a favor del diàleg entre els pobles en conflicte, de Palestina a Libèria. Alguns textos episcopals bascos han rebutjat el caràcter armat i clandestí d'ETA i les seves maneres d'actuar, violentes i sagnants. En una carta pastoral, el juny del 2002, citaven Joan Pau II dient que el diàleg era un instrument “insubstituïble”, matisaven que dialogar no equivalia a claudicar i escrivien que “no tot val contra el terrorisme”.

*Davant del conflicte armat, l'Església no només ha pregat.També ha educat, ha creat opinió pública, ha sortit al carrer, ha acompanyat les víctimes, ha entrat en contacte amb organitzacions internacionals que han patit escenaris similars. Alguns bisbes han tingut perfils més alts que altres: Setién no és Munilla, Uriarte no és Sebastián. Ha hagut de maldar amb les diferències internes. S'ha hagut d'explicar a Madrid. A Roma.

*Ara toca la reconciliació, i els catòlics del País Basc hi tenen un rol indispensable. Però reconciliació no vol dir oblit de la justícia, ni rebaixar penes als culpables ni tampoc matisar la gravetat dels seus actes. Reconciliació equival a reconèixer el mal i a ser capaç d'avançar sense venjança. Per això, segurament, caldrà començar a entrenar-s'hi.

Espanya és a Catalunya,el que Grècia és a la Unió Europea (2011)

2011-11-11T14:00:00.001-08:00

Grècia i el seu problema econòmic porta pel pedregar la Zona Euro i potser la mateixa moneda.Totes les previsions la Sra Merkel i el Sr Sarkozy al respecte,havien filat amb no gaires dificultats.

*Malgrat la "Condonació de la Meitat del Deute grec" i de les diverses injeccions d'Euros,el Govern Grec,el seu "exemple d'irresponsabilitat",gairebé suïcida,tot i responent a aquestes "Mesures prou Generoses" amb la rebequeria de convocar un referèndum a Grècia sobre les retallades i les despeses.

*Hom pensa que és molt greu i que només s'explica,si el veiem com a conseqüència d'un Sistema de Valors, fonamentat en la Cultura del Subsidi i a sobre que "ja pagaran els altres".

*"Mutatis Mutandis",és exactament el mateix que el que passa a Catalunya amb Hispània: que en surt molt cara als catalans. Tant...!, que si Catalunya hi fos un Estat Lliure i independent,seguríssim que ja hauría sortit de la Crisi i tanmateix creixería prou per a "Generar Llocs de Treball".

*L'Empresa Catalana en general,hom diu que creix en Èxportacions un 20%, és a dir, que exporten cada cop més arreu del món conegut (sic) (això l'haurien de saber tots aquells catalans i espanyols,que diuen "Que com s'en sortiría Catalunya sense el Mercat Espanyol, quan ja fa anys i panys que no pinta res - , la Capacitat de Generar Innovadors i Riquesa,és enorme i només en té el "Topall d'una Burocràcia Sovietitzant",hereva dels Governs catalans i tripartits,però,vigileu també de les absurdes Exigències molt ben reconegudes per en Jordi Pujol i Soley,President que va ser de Catalunya.L'any 2011 el que voldria és "Simplificar l'Administració catalana".No cal dir-ne que va trobar-s`hi amb l'oposició de molts sectors socials i econòmics catalans.

*Clar i català,el l'imminent fracàs grec por ensorrar tant Europa com la moneda de l'Euro, a més d'economies febles com l'espanyola; el fracàs espanyol pot ensorrar-ne tant Catalunya com els catalans per a sempre més.Passa que no són pas "Productives Economies","En són,sí,de Serveis en uns períodes en que "Turisme i Sol ja no venen prou".

*És molt més important que mai,que Catalunya i els catalans,s'hi deslliuren de força baluernes,com ara la baluerna anomenada Espanya,"Si més no per pur instint de Supervivència Econòmica".És a dir,que no és pas per qüestió de "llengua d'Identitat",la llengua catalana,ni de Cultura catalana - que també -, sinó que ara,al segle XXI,Catalunya i els catalans "S'hi juguen el Futur del País,el futur dels propis fills,el futur de les pròpies jubilacions,el futur del Teixit social, fins i tot econòmic, català.

Però Catalunya no és ni l'Estat grec ni l'Estat espanyol.

*A Catalunya,els catalans defugin tant els "Folclorismes barats com el de Zorba",és a dir,el grec ballant el sirtaki o la Carmen Sevilla ballant sevillanes.I el defugeixen,encara que els hi diguin eixuts, secs, Malajes,però, són aquests Malajes,els qui paguen les despeses dels qui en els bars beuen i no treballen, perquè el Subidi ,els Agrari i quatre cosetes fetes en negre ja els hi permeten viure.

*Ordinadors de franc peer als seus fills a les Centres escolars, Autovies fantàstiques que no els costen un cèntim, Equipaments de luxe en pobles sense habitants com aquell qui diu.Diuen els experts:primer o Europa és desempallega de Grècia, o Grècia acabarà amb Europa.

*Vigileu,que a Catalunya por passar-li el mateix amb Espanya. Per això Espanya no vol ni sentir parlar que Catalunya vol marxar d'Espanya.Això si, som uns malajes. Déu n'hi dó !!.

Bojos per l'11 de l'11 del'11 (2011)

2011-11-11T10:24:00.000-08:00

Aquest divendres és la quarta vegada que el 2011 ofereix una data singular. L'excepcionalitat d'aquest fet ha disparat la venda de loteria per avui: dia 11 del mes 11. El número 11.111 per al sorteig de l'ONCE està esgotat de fa dies

+Els cupons més buscats Els més supersticiosos creuen que el pròxim 11 de novembre serà un dia molt especial, i per això molta gent està comprant cupons del sorteig especial de l'ONCE, que aquell dia repartirà 11 milions d'euros. FERRAN FORNÉ
Aquest segle no tornarà a passar. El 2011 viu aquest divendres la seva quarta data singular: l'11 de l'11 de l'11. És tan curiosa que els cupons de loteria de l'ONCE amb el número 11.111 (el més semblant a l'11-11-11) estan esgotats des de fa dies. "Si algú en troba, és un miracle", diu Chema Prieto, portaveu de l'organització de loteria.

*Les altres tres particularitats del 2011 han estat l'1 de l'1 de l'11, l'11 de l'1 de l'11 i l'1 de l'11 de l'11. "No passa cap any ni tampoc tornarà a passar aquest segle", assegura el matemàtic Joan Gómez. "Hi ha hagut anys que ha passat el 10 del 10 del 10 o també vindrà l'any que ve el 12 del 12 del 12, però, esclar, no eren repeticions de les dues mateixes xifres".

*El 2011, a més, té una altra particularitat, que s'explica per una fórmula aritmètica. Si les persones agafen els últims dos números de l'any que van néixer i li sumen l'edat que tenen, els sortirà com a resultat la xifra 111. Passarà a tothom. Amb anys diferents i edats diferents.

Esperances en temps de crisi

*Per tot plegat, Karin Perchthaler fa dies que porta a la cartera, ben desat, el cupó de l'ONCE amb les xifres màgiques. "És la segona vegada en 36 anys de vida que compro loteria. No ho faig, perquè a casa sempre he sentit dir als pares que la loteria és l'impost dels tontos, però aquesta vegada és diferent". "És diferent -diu la Karin- perquè necessitem agafar-nos a qualsevol cosa per sortir d'aquesta crisi que ens fa tanta por".

*En aquest sentit, la psicòloga Hermínia Gomà, directora de l'Institut Gomà, explica que "en temps de crisi les persones necessiten aferrar-se a esperances". Comprar-se un cupó de loteria amb el número 11.111 és "un pensament màgic", un refugi que permet imaginar que alguna cosa de fora, que vindrà de fora, "ens ajudarà a avançar", diu.

*De fet, els Reis d'Orient són un fenomen similar, també es tracta d'un pensament màgic, perquè és algú que ve de fora per portar-nos una millora. Dit amb unes altres paraules, segons la psicòloga, "dipositar les il·lusions en un cupó de loteria no vol dir ser proactius, no busquem les solucions des de dins nostre, sinó que som reactius, perquè en busquem de fora".

*Els astrònoms, com el director científic del parc astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, recorden que l'11 de novembre del 2011 no hi haurà cap fenomen singular al cel. "Ni tan sols hi haurà lluna plena, perquè ho haurà estat el dia anterior, el 10 de l'11 de l'11". Per la seva banda, el professor d'astronomia de la Universitat de Jaén Josep Martí subratlla que els fenòmens del cel no afecten el comportament de les persones. "No hi ha cap estudi científic que ho demostri; en canvi, sí que n'hi ha sobre els fenòmens meteorològics, els que estan arran de terra. Per exemple, deu ser casualitat que els conflictes bèl·lics, com ara la Guerra Civil, passin a l'estiu?", es pregunta retòricament aquest astrònom.

Una xifra 'excepcional'

*El matemàtic Joan Aguilera ja té també el seu número de l'ONCE. "És dóna el cas que l'11 de l'11 també és el meu aniversari. Per a un matemàtic com jo, la xifra és excepcional. Des de petit que m'invento aventures amb l'11 de l'11, les dates del meu aniversari". Mireia Contreras, directora d'una sucursal bancària, també en té un cupó. "No és l'11.111, però és un número que es quedava tota la granja on esmorzo. I el venedor de cupons em va dir que era l'últim que li quedava per aquest dia. Estava pressionada a quedar-me'l per la singularitat que envolta el dia", explica.

*L'11 és un número amb moltes particularitats. És capicua. És fàcil d'escriure i senzill de multiplicar. Només és divisible per ell mateix. És una tercera part de 33, un altre número màgic. El món del futbol clama 11 jugadors. Avui divendres és la primera i l'última vegada del segle que viurem un 11 de l'11 de l'11.

Museu Ramon Casas i Pinacoteca de Sitges

2011-11-11T02:20:00.000-08:00

Fa just 4 mesos, el 7 de juliol de 2011, representants de la Plataforma SOS Sitges ens vàrem reunir per primera vegada amb l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, per tal d’exposar-li les nostres reivindicacions i demandes sobre la necessitat de revisar el projecte de remodelació que s’està duent a terme als edificis del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar

*La posició de la Plataforma va ser clara i concisa, proposant modificacions que asseguressin la conservació d’uns edificis catalogats i protegits amb el màxim nivell de protecció. Les principals demandes van ser l’eliminació de l’elevació de 35 centímetres del terra de la primera planta del Cau Ferrat, la retirada de la rampa i galeria de vidre exterior del Maricel de Mar, i la reconstrucció total de l’interior i façana posterior de la Casa Rocamora, així com la necessitat de reconsiderar el programa museístic d’aquest edifici, destinant-lo a allotjar el fons de la pinacoteca sitgetana.

*Durant aquest mesos l’Ajuntament i la Plataforma hem treballat conjuntament per tal d’aconseguir aquests objectius i el passat dijous 28 d’octubre, durant la presentació del nou Consorci del Patrimoni de Sitges, l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, i el president de la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Esteve, van anunciar que el projecte de reforma dels museus seria revisat, amb els objectius de conservar la façana marítima de Maricel de Mar – eliminant-se les rampes i la galeria de vidre-, restituir el terra original del gran saló del Cau Ferrat – eliminant-se la tarima de 35 cm d’alçada-, i projectar el disseny d’una nova façana i un NOU CONCEPTE de l’edifici de Can Xicarrons (Casa Rocamora).

*Des de la Plataforma SOS Sitges considerem que amb aquesta decisió presa per l’Ajuntament i la Diputació, institucions propietàries dels edificis i responsables de les obres, s’ha fet un pas important per a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. Davant d’aquesta nova i esperançadora etapa iniciada amb la confirmació de la revisió del projecte, la Plataforma SOS Sitges segueix disposada a treballar conjuntament amb l’ajuntament, tal i com hem fet aquests darrers mesos. Ara bé, hi ha encara qüestions que ens preocupen i que poden ser un obstacle molt important per tal de poder seguir endavant amb aquest nou camí iniciat.

*Durant la roda de premsa del dia 28 d’octubre, el president de la Diputació, Sr. Salvador Esteve, també va declarar que la modificació del projecte només s’executaria si el cost total de les obres no superava la quantitat de 8.000.000 d’euros. Aquestes paraules, unides a la declaració de l’alcalde, Sr. Miquel Forns, de que l’arquitecte encarregat de realitzar aquesta revisió i modificació del projecte seria el mateix senyor Hernández Cros, ens fa témer que la modificació del projecte no arribi a bon fi.

*Per què? Bàsicament per dos motius: en primer lloc, perquè des de ja fa quatre mesos, i fins al dia de la constitució del nou consorci del Patrimoni de Sitges, l’actitud del Sr. Hernández Cros, i de les persones que constitueixen el cos administratiu de la Diputació, ha estat de resistència i poca o nul•la col•laboració amb les directrius del nou ajuntament. Com sinó s’entén l’execució de les rampes a la façana de Maricel en plena festa major, malgrat haver rebut indicacions de l’ajuntament en sentit contrari? O el fet que quatre mesos desprès de conèixer les intencions del nou ajuntament, el Sr. Hernández Cros hagi aturat les obres per a estudiar els nous requeriments de projecte, demanant dos mesos més per a presentar una proposta de modificació?

*En segon lloc, perquè el límit de pressupost fixat en 8.000.000 d’euros està ja esgotat, a la vista del pressupost de 6.300.000 d’euros d’adjudicació del projecte a la UTE constructora (un 30% a la baixa respecte els gairebé 10.000.000 d’euros pressupostats), més 1.000.000 d’euros de desviació pressupostaria ja acceptada, més 600.000 euros de desviació pressupostaria que encara s’està negociant. Tot això ja suma 7.900.000 euros.

*Així doncs, tot i que des de la Plataforma SOS Sitges argumentem i defensem que la modificació del projecte es pot realitzar per menys diners del que costa el projecte original, amb criteris de mínima intervenció, estalvi energètic i de manteniment futur, molt ens temem que la proposta que presenti el Sr. Hernández Cros superi la quantitat límit fixada i així no haver de canviar el seu projecte inicial.

*L’altre punt –importantíssim- en el que volem incidir és el que l’alcalde Miquel Forns va definir com a NOU CONCEPTE de la Casa Xicarrons (Casa Rocamora), edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció i que va ser enderrocat impune i totalment, conservant únicament la façana del carrer de Fonollar i un arc del segle XVII. Actualment Can Xicarrons és una estructura de ferro i formigó que ja no té res de la seva bellesa original. Tot i que la voluntat de la Plataforma SOS Sitges era retornar l’edifici al seu estat de 1915, any en que va ser dissenyat per Miquel Utrillo, la brutalitat de la nova estructura ja executada, unida a la greu situació econòmica que vivim, que faria gairebé inviable enderrocar-la per a reconstruïr l’edifici original, considerem que s’hauria de buscar una solució que, mínimament, retornés a la casa Xicarrons part de la seva importància patrimonial, arquitectònica i artística.

*És aquí on la Plataforma SOS Sitges fa una nova proposta per a definir aquest NOU CONCEPTE per a can Xicarrons. Com ja hem explicat diverses vegades, aquest edifici, adquirit per Charles Deering l’any 1915 per a que Utrillo li dissenyés l’ala d’hivern de la seva gran residència del conjunt de Maricel. Amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’escalfar durant les temporades fredes, Utrillo va construir a la planta baixa una gran llar de foc, que no només servia com a cuina, sinó que gràcies als bancs que hi col•locà al voltant, era el lloc preferit per a realitzar-hi llargues tertúlies. La llar de foc, així com diverses parets de la casa Xicarrons, estaven decorades amb interessants paraments de ceràmica. El 14 de setembre de 1921, pocs dies després de que Deering deixés Sitges per sempre, emportant-se tota la col.lecció d’art que allà hi guardava, va vendre l’edifici de Can Xicarrons al seu gran amic el pintor Ramon Casas per un preu simbòlic de 10.000. Al morir, Casas deixà la casa a la seva neboda Maria Catalina Nieto, casada amb Antoni Rocamora. La família hi va passar llargues temporades, fins que l’any 1971, Maria Àngels Rocamora Nieto, va vendre l’edifici a la Diputació de Barcelona. Les condicions d’aquesta transacció van ser molt bones per a la institució pública, i la senyora Rocamora va posar com a condició convertir la casa en el museu Ramon Casas, un objectiu que no va arribar mai. Aquesta falta d’un ús concret, unida al poc respecte vers la casa, ha fet que els paraments ceràmics que cobrien la major part de la planta baixa estiguessin molt deteriorats i poc a poc la casa va anar caient en l’oblit de tothom i que l’edifici en conjunt presentés un lamentable estat de conservació, però no fins al punt de justificar el seu enderroc il•legal.

*En definitiva, és clar i demostrable que la casa de can Xicarrons era un edifici catalogat i protegit, i amb una gran importància arquitectònica, històrica i cultural per a Sitges. I ja que no hem estat capaços d’aconseguir la seva conservació, hauríem de valorar-lo i tornar-lo a repensar amb ocasió d’aquesta modificació de projecte que l’ajuntament i diputació han decidit portar endavant.

*La proposta que fem des de la Plataforma SOS Sitges és la següent: destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, tal i com es diu al projecte del senyor Hernández Cros, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística.

*Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem exigit la necessitat d’un discurs i un projecte museístic clar i concís. Amb aquesta proposta que presentem s’aconseguiria gaudir d’un conjunt arquitectònic que integraria els següents museus: el Cau Ferrat, casa taller de Santiago Rusiñol, un dels edificis més representatius del moviment Modernista i que conté una de les col•leccions d’art més importants de Catalunya; just al seu costat el futur Museu Ramon Casas i on la col•lecció de la pinacoteca Sitgetana, fins ara “amagada” al darrer pis del Maricel de Mar, tindria en aquest nou edifici un espai ampli per a mostrar les seves grans obres pictòriques; i finalment el museu Maricel de Mar, edifici exemplar del noucentisme català, obra d’un destacat i polifacètic personatge com era Miquel Utrillo, i amb una col•lecció d’art destacable.

*I per què museu Ramon Casas? Doncs perquè la casa que l’acolliria, obra de Miquel Utrillo, va ser seva com a agraïment per part del seu amic Charles Deering, per haver-li descobert el poble de Sitges durant l’estada que van realitzar conjuntament l’any 1909 per a visitar a Santiago Rusiñol. Ramon Casas es pot considerar la clau de volta que va permetre gestar un dels moments arquitectònics i culturals més importants de la història recent de Sitges, i només per això, i per molt més, s’ho mereix, i l’edifici també!

Cristòfor Colom era un personatge català.

2011-11-09T03:38:00.000-08:00

Una nova biografia d'en Cristòfor Colom defensa que era un personatge català.A "Tot sobre el Colom català",en Ramon Navarro denuncia que durant segles es va ocultar deliberadament i injusta l'autèntic Origen del Navegant.

*Ramon Navarro, autor de "Tot sobre el Colom català",és un Mestre d'Escola jubilat i Doctor en Pedagogia en temes d' "Història de l'Educació", també ha publicat "Tot sobre el Colom català" (El Cep i la Nansa Edicions), obra amb què pretén demostrar de manera "clara i planera" el resultat de Tres Generacions d'Investigadors Colombins Catalans:des del seu creador, el peruà Luis Ulloa a la dècada del 1920, que tenen la teoria que Cristòfor Colom no era Genovès sinó català (sic)

S'ha de dir urbi et orbi, s'ha de divulgar"

*El Mestre jubilat en una entrevista a l'ACN,diu: "les Acadèmies de la Història o el Consell Superior d'Investigacions Científiques no se n'han volgut assabentar".Segons Navarro, els arguments que defensen la Catalanitat d'en Colom són el seu Cognom, els Catalanismes existents en els Documents que va escriure en castellà o llatí, l'Anàlisi Paleogràfic de la seva lletra que refusa qualsevol rastre itàlic i confirma lús de la lletra rodona típica de la Corona catalanoaragonesa, i el fet d'anomenar els Reis Catòlics 'mis señores naturales'.

*Pel que fa als Cronistes que van conèixer Colom i diuen que el Navegant era Genovès, el Mestre jubilat Navarro defensa que són textos censurats, des de Ferran El Catòlic fins a Felip II, i que no ofereixen garanties, ja que van ser impresos anys després de ser escrits i no s'han trobat els originals.El Mestre Navarro creu que hi va haver un interès "total i absolut" en negar la catalanitat de Colom: "Ell s''autoamaga', l'amaga Ferran el Catòlic, l'amaguen durant un segle Felip II, els néts i els besnéts, la raó d'estat està claríssima i el primer que cal preguntar-se és per què l'amagaven".

*Segons Navarro, "a les Índies hi havia riqueses i a Castella el rei podia fer el que volgués sense consultar les Corts, i podia disposar dels diners del regne". "No hagués aconseguit els diners ni d'Aragó, ni de Catalunya, ni de València, ni de Mallorca, perquè hi havia unes Corts que limitaven el poder del rei", ha dit l'autor.

*Navarro ha assegurat que el de Colom és un "cas únic" de la Història Universal ja que de qualsevol gran personatge de la història se'n pot fer una certa biografia, però de Cristòfor Colom, no. "No sabem d'on era, nosaltres tampoc no en tenim la prova, però tenim la sospita molt ben fonamentada, molt més que la genovista, que era català. La prova, el document, ningú la té i serà molt difícil tenir-la" ja que la comunitat historiogràfica internacional creu que s'ha "remenat tota la paperassa possible, ho van ocultar tan bé que van fer un misteri embolicat amb un enigma, amb una cirereta final, una pista falsa on buscar: Gènova".

Escola Normal de Magisteri Republicana (1931)

2011-11-08T02:51:00.001-08:00

La política educativa del nou Estat espanyol republicà es va orientar en la construcció d’una Escola Pública úÚnica,Gratuïta,Obligatòria i Laica,en què hi tingués cabuda tothom,amb independència de quina fos la realitat social i el context quotidià de les persones.Quina sort...?

*A diferència dels Estats europeus:Anglaterra,França,Bèlgica,Alemanya i Suïssa,on l’Analfabetisme només era un problema puntual.A l’Estat español" la taxa de Població Analfabeta era força preocupant en alguns sectors socials.Per tant,calien més escoles públiques i molts més i millors mestres públics.

*El Ministre d’Instrucció,reüsenc en Marcel.lí Doningo i Sant Joan,clamava per la igualtat de les persones,a la Cultura catalana i assenyalava que la República,creava l’any 1931 i ben aviat 27.000 escoles públiques,previstes al "Pla Quinquenal", entre les quals l’Escola Unitària i Mixta de la petita vila de Puigmoltó del Garraf al municipi de Ribes del Penedès.Però la reforma no es va completar.

*La República Catalana considerava el Mestre ,coml'artífex de la nova Escola Pública i Catalana,i,així els nou governants republicans s'hi proposaven "Que el Mestre públic arribés a regir l’Escola Pública i Catalana amb una rica formació del seu esperit;converit el Batxillerat en elo darrer grau de’una cultura general que exigia la plenitud d’aquesta cultura per a l’estudiant que ingresés a la Normal de Magisteri-.,creant la Facultat de Pedagogia,tot obrint als mestres les "Portes de la Universitat a Catalunya".Déu n'hi dó...!!

*Segons els "Criteris Centralistes", hom diferenciava Tres Períodes en el desenvolupament de l’Escola Normal de Magisteri republicana:a)Un primer perìode de caràcter reformista i marcadament progressita,des de la proclamació republicana fins a les eleccions de Novembre 1933.b)Un segon perìode,de caire conservador i tradicionalista,sota el Govern de la CEDA,i c)Un tercer,en el qual es va intentar recuperar els plantejaments de la reforma iniciada l’any 1931,comprès entre el Febre-1936,sota la victòria a les urnes dels partits d’esquerra que formaven el Front Popular fins l’Aixecament militar o Cop d’Estat dels militars contra el govern democràticament constituït,el 18 de juliol de 1936.

*La creació d’una "Escola Normal de Magisteri de la Generalitat Republicana" marcava l’inici de la Reforma dels estudis de Magisteri a Catalunya,tot i que als anys de la Mancomunitat ja s’havien realitzat alguns intents de reforma escolar-.D’aquesta manera quedaven establertes a Catalunya dues xarxes d’Ensenyament Públic,la de la Generalitat republicana de Catalunya i la de l’Estat espanyol.

*D’acord amb el Decret de 29 Setembre 1931 es feia efectiva la reforma de l’Ensenyament de Magisteri.Un dels eixos de la reforma era l’aplicació del "Pla Professional",que portaria un seguit de transformacions per tal de dignificar la professió de Mestre.La projecció de la Carrera de Magisteri es va revalorar amb la millora dels sous dels mestres públics,la preparació cultural amb la qual els alumnes del nou Pla Professional ingressaven a la Normal de Magisteri i l’examen-oposició pel qual havien désser seleccionats.

*Amb un cert retard,l’Ordre de 17 Abril 1933 aprovava el reglament d’Escoles Normals de Magisteri.El text preveia quina havia de ser l’organització interna d’aquests centres i n’establia l’Organigrama i les funcions a desenvolupar per a cadascun dels membres de la Comunitat Educativa:òrgans directius,professorat,
alumnes,comissions,associacions,etc.

*Cal subratllar,en aquest primer perìode la importància que va adquirir en la societat catalana i de l’escola pública,la ratificació del Decret sobre Bilingüisme,d’acord amb la llei del 4 Novembre 1931.Segons aquesta Ordre de 9 Juny 1931,s’havien establert les bases per a la creació de les Càtedres de Llengua Catalana a les Escoles Normals de Magisteri.

*La primera temptativa de normalització de l’ús del català en la formació dels mestres a la Normal de Magisteri-.Les eleccions de Novembre de l’any 1933,amb el triomf de la coalició radical-cedista,van esdevenir un fre a l’Aposta reformista iniciada l’any 1931-.Una de les primeres mesures aplicades va ser l’ajornament de l’entrada en vigor de la Llei d’Associacions i Congregacions Religioses,aprovada a les Corts Generals el 17 Maig 1933.

*Es pretenia recuperar l’exclusivitat i el control exercit per l’Església en el terreny de l’Educació.La llei ajornada,a més de ratificar el laïcisme com un dels eixos fonamentals de l’Educació Republicana,relegava a un segon terme l’ensenyament de la religió.El Febrer 1936 amb la victòria del Front Popular,del que era militant la mestra de Sitges la Maria Montserrat Ossó i Massip segons consta al setmanari El Baluart de Sitges,a les urnes donava pas a la recuperació de la politica educativa iniciada l’any 1931.Ara bé,aquesta tercera etapa es va estroncar quan es va produir l’Aixecament Militar el 18 Juliol 1936.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

No és una crisi,és un drama i una tragèdia per a milions de persones.

2011-11-05T13:56:00.000-07:00

Però,mes a mes continuem anomenant-la "Crisi" perquè encara no hem sabut adaptar el nom a la "Realitat pura i dura".

*Altrament,aquesta "Crisi" no és un típic Moviment Cíclic de l’Economia, de desajustament entre "L'oferta i la Demanda" ni de "Fallida d’un Factor o de diversos factors".El que sí que n'és un profund canvi,una mena de Corriment de terres en el mapa político-econòmic global(sic i resic)

Passa el següent:que el "Centre de Gravetat Econòmic i Polític s’ha desplaçat".I la riquesa i la pobresa van intercanviant de lloc.I als països d’occident, els fins ara rics i poderosos, de moment els toca el paper de perdedors. Això no estava previst, a curt termini.

*Hi ha Estats, com França, que intenten aplicar les Mesures Tradicionals als Canvis de Cicle: progrés i depressió.Austeritat i estímul de la Demanda per animar el Mercat i la Producció.Però,molta atenció que Producció i Mercat al segle XXI són massa lluny:la Xina, l'Índia, el Brasil...!!

*Uns altres Estats, com ara Alemanya,van començar molt abans l’Austeritat i van millorar la Producció amb un excel.lent talent innovador i l’oferta amb més productivitat.Aquests Estats resisteixen "els efectes del desplaçament dels centres de gravetat". Per això manen i són líders, encara, en les nostres latituds.

*Però les previsions continuen essent ben bé dolentes.L’Economia Espanyola, diuen els experts, està més que estancada.I l’Organització Internacional de Treball ens adverteix que, malgrat "els cinc milions de parats", la desocupació a l'Esat espanyol l'any 2011 encara no ha tocat fons.

*En torno a insistir:la "Crisi" és quelcom més que una crisi, i en cada un d’aquests cinc milions de parats hi ha una tragèdia humana.Reconèixer aquesta realitat comporta aplicar diferents solucions de les de sempre.És a dir,que a una situació radicalment diferent, mesures radicalment diferents.Ja no podrem viure com rics, i treballarem com pobres.

*A una "Crisi –econòmica i social– diferent",hi calen noves solucions per a un món globalitzat i desfigurat. Produir coses noves i diferents, de manera diferent i a preus competitius.Amb una Autoritat política i una Planificació econòmica mundials. I,saber evitar, amb una equilibrada "Justícia Distributiva" (et dono perquè me'n donis),evitar,sí,que hi hagi Sectors Socials que s’enfonsin, cada setmana més, en la misèria.Déu n'hi dó...!!

El nom de Catalunya i dels Catalans

2011-10-31T11:35:00.000-07:00

Encara que el nom,potser sigui un aspecte una mica secundari ,quan es tracta d'escatir la naturalesa d'una Nació, perquè per mitjà d'una anàlisi dels seus elements constitutius aquella naturalesa ja es pot determinar,independentment de si “Catalunya i català tenen origen d’un dels 7 "Barons de la Fama",de l’Otger Català en la reconquesta catalana al Ripollès”.

*No deixa de ser molt interessant tal aspecte,el del Nom amb què aquesta Nació apareix en frases conegudes,sigui en la Documentació històrica,sigui a les planes de la Historiografia General.L'expressió “de Catalunya” té un sentit territorial i polític en contraposició a d’altres, un sentit comprensiu dels països de parla catalana, emprat en l’accepció de territori peninsular pertanyent al Rei.

*Hom diu que en el cas de la Història de Catalunya ha estat,juxta la fusta, la qüestió del Nom, allò que ha ocasionat l'embull mitjançant el qual, a través d’ operacions, de capgiraments de sentit o les variacions semàntiques, que s'ha pervingut no només a desallotjar Catalunya del seu lloc llegítim i de la seva glòria, sinó que s'ha pretès assolir la seva destrucció històrica, tot negant-li ,tanmateix la seva existència.Ai las!.

*Per aquesta raó i per propòsits encara vigents,me'n sembla força oportú de fer una "breu repassada aI cas del Nom de Catalunya i de l'Apel•latiu de Català en diferents moments històrics de la seva existència com a Nació catalana o Estat català.El tema,rellegint llibres i textos d’Història coneguts a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges ,ens hi trobem aquells Noms de Catalunya i Nom de català ,on hi surten contínuament.

*Frases en llatí com aquestes no podem pas perdre-les de vista,com a "Història de Catalunya": "Fuisse ad iter veniendi partes Catalonie pro complimento tractatus pacis inter nos et vos habiti"."Dix que la Cort no li havia volgut donar diners per fer l'Armada de Catalunya".“E per acabament de la dita Pau van ser a Catalunya lo Rey Karles e el Cardenal de Marsella e Madona Blanca, filla del rey Karles".

"Deliveraverunt accipere publice guerram contra cathalanos"."Domino Frederico el vel e iurs filius quod propter propinquitatem quam habent cum Cathalonia",(és a dir, que el rei de Sicília,fill de Pere el Gran tenien proximitat amb Catalunya no pas amb Aragó)."Cum ipsi sub spe ad securitate nostra de partibus Cathalonie et partibus Romanie"-." Et dico vobis quod Januuenses íntrinseci et rex et Papa qui nunc est cognoscunt quod destructi essent si Catalani haberent Sardineam". 0 sigui que eren els catalans i no pas els aragonesos els qui conquerien Sardenya-.”E encontinent de tornarmen en Catalunya nostre senyor Deu ajudant”-. "Quod intendit armare in Provincia et Cathalonia et partem in Venettis"-.

*I encara n’hi ha més.Un escrit del Rei Jaume II al rei de Tunis : "...encara, senyor, que tot crestià fos català o altre qui en la terra del Soudan volgués portar Ilenya ni ferre que el rey no li ho degués vedar"-. "Senyor" infant don Alfonso per tot lo present mes de març entén ésser partit de Catalunya”-."Quia pro certo ipsi requirent vestram regiam magestatem in Cathalonie"-.”De gente nostra terre Catalonie ad servicia Romane sancte matris ecclesiae vestra”. "Totes les donzelles e tota l’altra companya qui de Catalunya era asi ab nos"-.

*Els exemples es podrien multiplicar, però amb les frases llatines estudiades ja n'hi ha prou per veure que quan els Reis o els Ambaixadors parlen d’un territori concret de la Península Ibèrica, fan servir sempre el Nom de Catalunya i dels Catalans per designar-lo.Una lliçó que hauria d’aprendre,durant el segle XXI,la Diplomàcia tant catalana com espanyola.Seria força colpidor per a la Nació Catalana que hi volem a la Unió Europea.
I,parlant-ne “colpidor “,nofa gaire he llegit aquell famós Missatge del Rei Eduard III d'Anglaterra en favor dels "mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et Majoricarum",on podem veure com tres dels Estats de la Península Ibèrica són anomenats, respectivament, a)Ispaniae o sigui Castella, b) Catalonie,c)Catalunya amb Aragó i els restants Estats, i el tercer Mallorques,que l’any 1340 estava separat de Catalunya a causa de la divisió de Jaume I.

*És a dir,al conglomerat d'Estats, en el camp internacional, on regnava un sobirà ,també l'anomenava Catalunya.O aquell altre dels Consellers de la Ciutat de Barcelona a l'Emperador de Constantinoble de 1437, en què li parlen de "toam nationem cathalanorum"
Per llogar-hi cadires...!!

Nacionalismes versus Nacionalismes al Planeta Terra

2011-10-27T02:16:00.000-07:00

Hom va dir una cosa així com que el Nacionalisme és una malaltia que es cura viatjant,sentència que a part de reduccionista,sempre m'ha semblat una mica falsa o si més no, caldria matisar-la i fer-la ben explicada.

*També he conegut i conec nacionalistes de diferents llocs geogràfics de la Península Ibèrica com ara les Illes Balears,Catalunya, el País Valencià, Catalunya Nord, Euskadi, Galícia, Occitània, etc. I tots ells, a banda d’ésser, si fa no fa d'esquerres, tenen essencialment un punt en comú: a tots, absolutament tots, els agrada viatjar; i de fet, viatgen molt.

*Personalment considero que existeixen, en la realitat, dues classes de Nacionalismes tan radicalment oposats que mereixerien tenir diferents noms si no fos perquè “Un és conseqüència o reacció directa de l'altre; o si més no, en bona mesura".

*Per una banda tenim el Nacionalisme que s'expandeix més enllà de les seves fronteres, diguem-ne naturals o artificials, i que tracta d'imposar la seva llengua, cultura, religió o concepció de la vida a altres territoris o nacionalitats. Això quan no elimina directament els habitants d'aquests llocs dissortats.El podríem anomenar també Imperialisme invasor, Centralisme jacobí o amb qualsevol altra denominació que a moltes orelles ens poden sonar ben negativament, ja que en la seva essència sempre hi trobem la imposició per la força o la mentida, la immoralitat i l'extermini d'altres pobles.

*Per una altra banda tenim el Nacionalisme que neix, precisament, com a reacció i rebuig de l'altre nacionalisme. És a dir, del sentiment i moviment que intenta defensar-se d'una agressió exterior.Entre els primers —és ben fàcil de veure— tenim, per exemple, el britànic o anglosaxó, que va ésser anglés en el seu origen i que, després d'estendre's cap al País de Gal•les, Escòcia i Irlanda, va travessar els Oceans fins Amèrica, Oceania i la resta del món.

<+Com a conseqüència d'això veurem que no trobarem enlloc,en l’actualitat, cap persona més pagada i orgullosa de la seva cultura i llengua i més cega i sorda per a les dels altres, que el típic ciutadà anglés que fa turisme per a conèixer territoris, però no gent. Per descomptat que sempre n'hi ha excepcions.El nacionalisme nord-americà seria, en certa mesura, un fill gran, privilegiat i una mica bèstia de l'anterior. USA ha agafat el relleu de la seva mare europea i després ha imposat la seva llengua i cultura (o American Way of Life) sobre indígenes, afroamericans i mexicans, i ha repetit la gran proesa dels seus avantpassats britànics sobre el Planeta Terra sencer.

*També,el Terrorisme Islàmic es podria considerar, si més no en part, com una resposta Nacionalista contra el domini expansionista d'Estats Units.Un altre exemple, ben escaient ací, seria el del Nacionalisme francés, tan insuportable i perillosament voraç, que ha donat paraules al Diccionari català com xovinisme, xovinista i jacobí.

*La voracitat francesa, no solamet ha acabat (o gairebé) amb Cultures i Llengües com l'occitana, la bretona, la basca, la catalana, l'alsaciana o la corsa, sinó que com l'anglesa, ha anat més enllà dels mars i ha intentat el mateix a Amèrica, Àfrica i la resta dels Continents del Planeta Terra.

*I com a darrer exemple hi poso el del Nacionalisme Espanyol, una de les Màximes del qual és, curiosament, negar la seva existència. La seva terra d'origen, com bé sabem, és Castella, que amb el temps s’hi va imposar als bascos,als lleonesos i gallecs, per a més tard annexionar-se (o reconquistar, segons la terminologia oficial) els Territoris de Religió Musulmana del Sud de la Península Ibèrica. Després ja vindria l'intent de dominar i castellanitzar (o espanyolitzar) els petits Estats que integraven la mal anomanada Corona-Aragonesa, entre els quals, el Principat de Catalunya, les Illes Balears i Pitiusses i el regne de València.
Com els anglesos i els francesos (però també holandesos i portuguesos), els castellans també participaren en la seva particular expansió i explotació d'Amèrica (o Descobriment d’Amèrica, segons la terminologia oficial) i d'altres parts del món.A hores d'ara, els ciutadans espanyols, perdudes fa temps, les Colònies Ultramarines, no tenen més remei que fixar-se exclusivament en les seves reduïdes fronteres europees i és ara on neix un altre greu Conflicte.
Dins de l’Estat español, també hi ha gent que pretén ser diferent. Intolerable i per acabar ja aquesta reflexió que volia ser breu, diré que allò que uneix els espanyols,els francesos o els anglesos és precisament el seu Passat Colonial i l'actual “Ineptitud dels seus ciutadans per a viatjar amb els ulls oberts i la ment sense els prejudicis de la curiositat i la necessitat de conèixer altres pobles i persones”.Cosa, aquesta, que ens diferencia radicalment de nosaltres, ciutadans de petits pobles que ens considerem nacionalistes i que viatgem per amor a la nostra terra, a la nostra llengua, però també a la dels pobles veïns. Nosaltres, quan viatgem, sempre intentem aprendre els idiomes i els costums de les terres que visitem i ells, en canvi, els ignoren. No en volen saber res, perquè els molesta la diferència i la pluralitat humana.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

L'Amic de les Arts torna a Sitges (2011)

2011-10-26T01:39:00.001-07:00

Sitges es vol convertir en el "Bressol de les Arts del segle XXI",lligat a la posada en marxa d'un "campus universitari que s'estrenarà amb la implantació del Barcelona Institute of Performing Arts", una Universitat Privada d'Arts escèniques que començarà a funcionar el 2012.

Sitges vol crear el "Cau Ferrat del futur",ésser-ne un Referent Cultural modern que neixi de la llavor que van posar a principi del segle XX alguns dels artistes més importants de l'Estat espanyol.I precisament en homenatge a la influència que va exercir Sitges en aquells moments i al Moviment cultural i Intel·lectual que es va formar en els seus carrers, s'ha recuperat una de les capçaleres referents de la cultura de l'època.

L'Amic de les Arts,revista considerada una de les capçaleres més influents del segle passat (1926-1929) i en què van col·laborar en Federico García Lorca,en Salvador Dalí i Foix i en Montanyà i Gasch s'ha recuperat després de 85 anys,mercès al Consorci del Patrimoni de Sitges, que va fer una presentació oficial divendres al vespre al Museu Romàntic de Sitges d'un ambiciós projecte que té com a objectiu apropar a la societat actual l'esperit cultural i artístic dels anys 20.

Però L'amic de les Arts, que l'any 1926 era considerat "una gran obra d'art, no vol perdre de vista els seus orígens, que es remunten a l'any 1926, quan es va començar a editar la publicació gràcies a l'intel·lectual Josep Carbonell i Gener".

Junta de Comerç i Societat Econòmica d'Amics del País (s.XVIII)

2011-10-25T02:41:00.001-07:00

La Junta de Comerç vers la Societat Mercantil i la Societat Econòmica d’Amics del País vers la Pagesia Catalana,al segle XVIII.A Catalunya la Junta de Comerç (JC) defensava tots els interessos de la Burgesia catalana, en formació en aquestsegle,després de la mort del Rei Felip Vè,que permetia i prometia més llibertat a alguns Sectors Socials a costa de renunciar a la llengua catalana com a vehicle escolar i cultural.
N’hi havia objectius comuns entre la Burgesia Comercial,la Industrial i la Noblesa dirigent de la Monarquia,però força serioses divergències entre l’Estament Nobiliari i la nova Burgesia amb el “handicap de l’aprenentatge de la llengua castellana” pràcticament desconeguda pel poble català-.No n’hi havia en les diverses mutacions que s’estaven produint durant el segle XVIII cap canvi tant en el món cultural com l’educatiu.
Tanmateix,cal destacar el Fracàs total de les Societats Econòmiques d’Amics del País a Catalunya;hi eren aquestes Societats Econòmiques d’Amics del País les que dirigien més que res al Món Rural de la Pagesia,mentre que les Juntes de Comerç o Societat Mercantil,només obeïen a estratègies urbanoindustrials-.Aquestes dues Concepcions catalanes creaven dins la Nació Catalana dues Polítiques Educatives i Escolars, totalment diferents,que incidiran sobre l’Educació catalana en general i la Formació tècnica en particular-.
La situació a Catalunya al segle XVIIIè,en contrastava profundament amb el Projecte de l’asturià en Campomanes,el Fiscal de Castella,que partia de la base zero,corresponent a la Monarquia espanyola-.Les reals diferències venien condicionades per les contradiccions existents entre una Burgesia Comercial i Industrial i un nou Estament o Grup, que en nom de la Il.lustració,s’hi afermava el poder establert amb aparença de modernitat-.
Al Sitges Modern,el Projecte Educatiu,la Política Educativa escolar i l’Economia formaven un tot,impulsat des del poder polític-.El projecte educatiu,clar i sitgetà,anava des de l’Escola Pública de Primeres Lletres fins a l’Educació de la classe dirigent,tot plegat,,concebut des de compartiments estancs-.Per exemple la política educativa de la Junta de Comerç vers Sitges,ja venia determinada per una economia ja existent,projectada a més amb dinàmiques del territori sitgetano-català-.
Ara bé,en la realitat,com a la Societat Econòmica d’Amics del País no existia un pla elaborat,pel cal baix fins a la cloenda del segle XVIII,sinó que es tractava d’un procés evolutiu,dins del qual tant els particulars com el grup jugaven un paper fonamental-.La trajectòria de la Junta de Comerç catalana,responia al dinamisme d’un grup social amb iniciatives amb base burgesa de la societat catalana,singularment la barcelonina-.
Al contrari,la ideologia de la Il.lustració,concretada en la Societat Econòmica d’Amics del País,la de la burgesia de Catalunya,no presentava en finalitzar l’Edat Moderna un projecte racionalista,malgrat la seva existència al llarg de la segona meitat del segle XVIII d’un seguit de propostes per a la modernització sitgetano-catalana-.
El pedagog universal català l’Alexandre Galí manifestava al respecte:“Encara que hi ha artistes que havien viatjat,metges,químics i matemàtics que haguessin estat en correspondència amb els corifeus de l’Enciclopèdia...no hi havia a Catalunya una tradició de filosofisme semblant a la que es va produir al nucli de la ciutat basca d’Azcoitia i que es va escolar després al Seminari de Bergara”,cosa que no vol dir que els sitgetans i els catalans desconeguessin en Diderot i J.J Rouseau-.
Aquestes reflexions que m’ha tocat fer en la recerca i l’estudi de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges”,corresponen al marc existent tant de l’Educació com de la política educativa de finals del segle XVIIIè,és a dir,a partir de l’any 1775,bo i tenint-les presents perquè incidiran,clar i sitgetà, en el desenvolupament posterior de la trajectòria de l’escola pùblica a Sitges vista des d’una perspetiva local-.El seu descobriment i coneixement,m’ha d’ajudar a conèixer i a comprendre el “món educatiu sitgetà del segle XIX”,ben poc estudiat pels prohoms savis sitgetano-catalans-.Tothom sap que la Il.lustració no proposava un canvi revolucionari,però sí que esdevenia un primer pas vers uns nous horitzons escolars que,a l’hora de la veritat,es manifestarien de diferent forma a Sitges i a Catalunya,especialment a partir de la segona meitat del segle XVIIIè-.
L’historiador en Josep Fontana ens hi deia en una Escola d’Estiu a la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona sobre la Il.lustració “No és que de la Il.lustració neixi el liberalisme.De la Il.lustració se’n pot sortir cap al liberalisme o cap a la reacció”-.Hom observa als Mitjans de Comunicació del segle XXI les accions que s’impulsen des del poder polític per intervenir en el Sistema Educatiu General,com per exemple el Decret d’Humanitats,Ensenyament públic o privat,Llei de Reforma Universitària,etc-.És obvi que l’objectiu se centra en millorar la qualitat de l’Educació entesa com un element decisiu en el desenvolupament de la societat,però darrera d’aquest objectiu,també és evident,tot i que es té una percepció més esvaïda,la voluntat d’exercir un determinat control polític,d’altra banda legitimitat pel Sistema Democràtic-Tanmateix aquesta situació no és nova al segle XXI,es remunta a la cloenda del segle XVIII i els inicis del segle XIX,quan l’Estat espanyol comença a intervenir,obertament, en l’Educació,un àmbit que fins aleshores havia estat gairebé monopolitzat per l’Església-.Cal,doncs,investigar i conèixer la Història de l’Ensenyament per a poder entendre i particiar en la polèmica actual-.En els darrers anys,especialment en l’àmbit de Catalunya,s’està registrant un augment de l’interès per la Història de l’Escola Pública-.En aquest context,a la Vila de Sitges,ha coincidit l’impuls de la recerca històrico-educativa de la Junta Local d’Ensenyament Primari de l’Ajuntament de Sitges amb l’ingrés a l’Arxiu Històric Municipal de diferents fons documentals relacionats,directament,amb el món de l’Ensenyament públic o Escola Pública a Sitges-.
Com a resultat d’aquesta conjuntura,potencialment,favorable,la col.laboració entre l’Equip Directiu,així com l’AMPA del CEIP Esteve Barrachina i especialment l’AHMs,on hi vaig tenir la possibilitat de la realització d’aquest estudi i recerca de la cloenda de la Història Moderna de Sitges-.
Amb aquest treball,executat a l’AHMS,el que pretenc és recollir l’interès i l’esforç de la societat sitgetana per la realització d’un Sistema Escolar,de moment sense cap establiment escolar,sinó a través de les seus de Germandats,com ara la de Sant Telm,de pescadors,que contractaven mestres de primeres lletres per als fills dels consocis-.Així com en les seus de Confraderies sitgetanes,sempre pensant en l’educació dels fills en edat escolar a Sitges.
He volgut situar.breument,cada perìode en el seu context històric i pedagògic i finalment descriure què i com es feia l’educació a la vila de Sitges en l’Ensenyament públic primari-.Pensem que el marc polític,social i econòmic de cada etapa acaba marcant el tarannà de l’escola pública sitgetana,que en tal cas,no és res que es pugui aillar del seu context local,comarcal i nacional-.
Realment,en fer aquest treball del perìode 1775-1800 m’he adonat de la necessitat que hi ha de fer una recerca de la Història de l’Educació a Sitges tant de finals del segle XVII com el segle.XIX i del S.XX,com és la Segona República,la Guerra civil i el perìode franquista a Sitges-.

La Il.lustració,antecedent de la gènesi del Sistema Educatiu

2011-10-24T09:33:00.001-07:00

La Il.lustració va significar un important antecedent a tenir present per explicar la gènesi del sistema educatiu.Els trets determinants de la Política escolar dels Il.lustrats,ben bé hi concordaven amb l’esperit d’una Europa Racionalista amb l'Ideari de l’Enciclopedisme francés.

*Dels Il.lustrats que es van dedicar a l’Ensenyament públic,un va ser l’asturià en Jovellanos,que volia portar a la pràctica el seu Ideari Pedagògic,explicitat en el Manifest:“Bases para la formación general de Instrucción Pública”.

*A Catalunya el Moviment Il.lustrat és en el camp de l’Ensenyament Elemental hi és de destacar el Bisbe de Barcelona mossèn Josep Climent que va sol.licitar l’any 1770 a les Congregacions Religioses ,diversos locals per a la creació de 10 escoles elementals.Ell mateix va publicar una Gramàtica castellano-catalana per a facilitar l’Escolarització en la Llengua Oficial el castellà,tot i fomentant l’ús de la llengua catalana com a Pastor diocesà.

Unes breus pinzellades d’aproximació als infants, en les tres darreres etapes històriques,en què s’ha gestat l'Edat Contemporània envers la concepció de l’Infant a Sitges i per tant de l’escola sitgetana.

*Edat Mitjana Alta i Baixa:en el món medieval l’infant no hi existeix pas;és a dir,és un total desconegut,i,ni se l’accepta i només se’l tolera si sap comportar-se com un adult i per tant la Infantesa és brevíssima:des del deslletament,l’infant s’incorpora al món de l’adult.No hi havia cap noció sobre el desenvolupament de l’infant ni cap concepció de l’ensenyament com a preparació per al món adult.L’única alfabetització és reservada per als fills dels nobles,atesos per un preceptor.(La Pia Almoina,propietària de Sitges,mai no va obrir un centre escolar per als infants i és que l’Església,base ideològica del món medieval,no creia pas gaire en la utilitat d’ensenyar).

*Edat Moderna (s.XVI,XVII,XVIII).Apareix l’Emergent Intervenció de l’Estat en la regulació de la Infància i entre la Família i l’Escola del Renaixement a la Il.lustració.L’infant és una espècie de Criatura Divina que cal civilitzar i així "neix un grup social específic" que cal protegir i disciplinar.

*Es creen les fronteres entre els infants i els adults amb especials escenaris com ara, els hospitals,les presons,les Cases de misericòrdia...i sobretot,Escoles.Les Produccions de Pedagogia i Educació són l'efecte de l’obra d'en Comènius “Consulta Universal”.

*L’Escola encara no és una Institució de masses,tot i essent-ne diferent l’Educació de les Classes altes,Mitjanes i Baixes.Els Preceptors i els Mestres Domèstics són per a les Famílies benestants i els consocis de les Germandats i Confraderies.A Sitges,per exemple, la Germandat Sant Telm i d’altres.

*Edat Contemporània (s.XIX,XX i XXI).Apareix la singularització i l'especialització del Espais infantils.Hi tenim tres imatges:a)El nen-alumne escolar,b) El nen-fill que conviu en una família nuclear,c)El nen que juga amb el seu grup d’iguals amb jocs i joguines infantils.

*L’infant ja no és un adult en miniatura i per tant adquireix un Estatus com a Grup Social.La infància ja no és "una qüestió domèstica",sinó un Assumpte d’Estat que es va incorporant a les Constitucions,als Programes i als Pressupostos nacionals.

*El Procés d’Escolarització segueix els següents Trams:Escola Bressol,Ensenyament Elemental,Ensenyament primari,secundari i superior i, mentrestant l’Església i l’Estat pugnen pel control de l’ensenyament sene aturar-se fins al segle XXI.

*En aquesta Edat Contemporània,l’Estructura Educativa a la Vila de Sitges,com a Cultura Escolar:a)L’Escola Pública,propietat i finançada per l’Estat espanyol primer i per la Generalitat 1978,després:El CEIP Esteve Barrachina,el CEIP Miquel Utrillo,el CEIP Maria Ossó i el CEIP Agnès de Sitges,l'IES J.R.Benaprès i l'IES Vinyet.

*L’Escola Municipal”,és propietat i financiada pel Municipi de la Vila: l’Escola Municipal de Música,Escola Municipal de les Persones Adultes,àlies Centre de Formació Permanent La Xarxa,Llar Municipal d’Infants El Cercolet,Llar Municipal d’Infants La Moixiganga,Centre de Formació Ocupacional Nivell 10.

*L’Escola Privada-confessional”,és l’escola privada d’orientació catòlica o altres religions reconegudes a la Vila.MM Concepcionistes,Germans Maristes,MM Mercedàries,Escola Pia i Escoles Dominicals.Les Josefines.

L’Escola Particular” amb doble perfil:a) Escola particular “subvencionada”,de propietat i administració privada,de finançament segons alumnes matriculat:
Col.legi Ntra Sra del Vinyet del Mestre Caballero al C/ Major,Col.legi Sant Josep d’en Magí Casanova,Centre de la Confraderia de Sant Telm,amb els fills dels consocis i Col.legis dels Capellans de la Parròquia,que l’Ajuntament de Sitges hi trobava una solució acadèmica i social.b) Escola Particular “pagada”,propietat d’un particular amb finançament particular i de negoci:un tipus d’Acadèmies ubicades als Pisos,previ uns pagaments per les famílies benestants,que podien pagar.

L'Escola privada particular: no depèn dels Organismes públics,ni de l’Església,ni dels Sindicats ni de les Associacions obreres.En aquest grup hi ha:l’Escola mercantilista o de negoci a dojo i l’Escola renovadora a la Primària ,l’escola amb ànsies de renovació com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana a Sitges (APEC).

*Col.legi Privat Britànic La Catalano-Anglesa” a Vallpineda.Escola anglesa reconeguda per la Generalitat de Catalunya on s’ensenyen tots els nivells escolars en català i en anglès.Pot considerar-se un col.legi privat no confessional i sí una escolar particular “privada subvencionada”-.L’Ateneu : institució de la Classe Obrera que sempre van agafar molta volada amb descobertes pedagògiques,en música,teixits i camp d’esports.

*Escoles Dominicals o clases els diumenges per a les Persones Adultes,les mares de família i les dones treballadores.Es tracta de les Classes Dominicals totalment gratuïtes.A Sitges va existir la creada per la vídua Isabel Julià.Eren classes de 10 a 12 del matí per a majors de 14 anys,que desitjaven aprendre la lectura,escriptura,aritmètica i els principis de la Moral.També s’impatia Gramàtica Castellana,Tenidoria de Llibres,Dibuix Natural i un curs industrial complet per mitjà del qual s’ensenyava l’Aritmètica,Algebra i Geometria,Física i Mecànica.

*Es tractava d’instruir les persones adultes en establiments de "Lliçons de Nit o dels Diumenges",la instrucció dels quals havia estat descuidada,o si volien aprendre molt més del que ja sabien.Escola d’Intrusos (resic):sense cap autorització municipal i sense cap titulació sí,per exemple al C/ Onzinelles (actual Sant Bartomeu) durant la Guerra del Francès,un cas claríssim.

La Llengua Llemosina i la Llengua Occitana a Catalunya

2011-10-21T02:25:00.000-07:00

Els segles XIX i XX van anar desmuntant la identitat entre Occità i Català,cosa que fa caure en desús el Llemosí per la seva inexactitud tant Històrica com Filològica i per motius ideològics (resic).Marcelino Menèndez y Pelayo,que hi feia servir el nom de LLemosí,l'any 1889 (segle XIX) ja defensava el nom Català.

*Llemosí o llengua llemosina es va utilitzar al segle XVI per a designar la Llengua Valenciana, inspirant-se en el seu parentiu amb lla Llengua Occitana referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la Regió Nord-occitana de Llemotges.Al s. XVI,tant al Regne de València com a Mallorca,aquesta denominació designava el Català arcaic i la llengua dels Trobadors.Al País Valencià,s'aplicarà la llengua contemporània.

*Al s.XIX,l'any 1833 en Bonaventura Carles i Aribau va escriure l'Oda La Pàtria,ben bé acollit a les Illes Balears i, especialment, al País Valencià, on es va fer molt popular en els ambients de la Renaixença.LLavors,el terme Llemosí era l'oportunitat d'una Unitat de la Llengua,sense cap referència geogràfica que provoquessi susceptibilitats,però, a mitjan segle XIX,els Especialistes en Literatura Trobadoresca van considerar inadequada aquesta denominació i,així l'any 1862,en Marià Aguiló i Fuster reivindicava la recuperació del "Nom de Català", als Jocs Florals.

*La denominació Llemosí,no només es referia al suposat Origen occità de la llengua, sinó que alguns també hi incloïen l'occità,bo i posant al mateix nivell, dins del concepte comú de Llemosí, els Dialectes parlats a Catalunya,els parlats al País Valencià, el mallorquí, menorquí i eivissenc amb els Dialectes de la llengua Occitana.

*L'aplicació a la Llengua catalana i a la Llengua occitana (Catalunya i Occitània,Nacions bessones), d'aquesta denominació de Llengua llemosina,s'hi troba l'any 1200 (s.XIII)al "Tractat de Retòrica Trobadoresca",la primera Gramàtica d'una d'una Llengua romànica,"Razós de trobar", obra del català en Ramon Vidal de Besalú,on hi aplica el nom de "Llemosi" a tot l'Occità, dins el qual molts han considerat que incloïa també la Llengua catalana, en parlar "del nostre llenguatge".

*L'any 1220, el Trobador occità l'Albertí de Sisteron,encara posava Occitània del costat de Catalunya,com a dues terres nacionals, que oposava a França, que les havia conquerides, però, per a l'Alberti "Llimosí" és l'idioma de Llemotges,una Regió més.N'informava del següent: "Monges, cauzets: segon vostra ciensa, /qual valon mais, catalan o francés? / Et met deçai [de la banda de Catalunya] Gascuenha e Proença, / e Limosin, Alvernha e Vianés").

*Ara bé,en Germà Colon,considerava l'aplicació de "Llemosí a tot l'Occità",que és equivalent a l'ús del nom "Provençal per al mateix Idioma",per exemple el Jofre de Foixà fa referència a "cantar proençals" i el Lluís d'Averçó a "proensalesch"),per tant que en els dos casos l'aplicació del "Nom Provençal",procedeix del país veí a l'Àrea Dialectal corresponent,és a dir, França per al Llemosí i Itàlia per al Provençal.

Ep!.A l'Edat Moderna !!

*El primer cop en què s'hi va aplicar el nom Llemosí i Llengua Llemosina a la "Llengua de la Poesia" va ésser l'any 1502 (s.XVI), a Mallorca, en un Cartell de Premis",per a "Cobles Llemosines" en honor d'en Ramon Llull.I el primer cop que s'aplica a la Llengua Catalana va ésser l'any 1521 (s.XVI),és a dir,la Llengua Llemosina Primera,en l'edició del seu "Llibre d'Evast e Blaquerna",ja modernitzada i publicada per en Joan Bonllavi.

*El "Llibre d'Evast e Blanquerna" ja és comparat amb diversos Manuscrits de l'Obra i un era en llengua occitana.L'Any 1523 el nom Llengua Llemosina, ja s'apliccava a la versió modernitzada que s'havia d'imprimir "D'Scala Dei" d'en Francesc Eiximenis, l'original del qual ja era escrit en Llengua Catalana.I,finalment,l'any 1531 ja s'aplicaria el nom "Llengua Llemosina a la Llengua Catalana Contemporània, a l'Edició de l'Espill d'en Jaume Roig.

*Com a injusta anècdota:La Reial Cèdula d'Aranjuez de 1768 (segle XVIII), dictada pel Rei Carles III d'Espanya anomenava Llengua Llemosina" a la Llengua Catalana a l'hora de prohibir-ne l'ús tant als jutjats com a les escoles públiques.Qui subscriu,en la meva recerca sobre la "Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges ,vista des d'una Perspectiva Local (1775-2010),quelcom n'hi ha!.

Froilan Franco.el Mestre.Sitges

El que Hom anomena "corredor Madriterrani" (2011)

2011-10-19T10:07:00.001-07:00

La CE declararà avui prioritari el corredor mediterrani i rebutjarà foradar els Pirineus.El govern espanyol imposarà finalment que els trens s'hagin de desviar per Saragossa i Madrid per arribar a Algesires

*El corredor mediterrani ja és oficialment una prioritat de la Comissió d'història contra les ments de via estreta
Mas, Fabra, Bauzá i Valcárcel expressen la seva “alegria” en un comunicat conjunt
Catalunya haurà de lluitar perquè l'Estat "pagui la part que li toca".Serà en Duran Lleida el "cridaner".

*És el dia D. Europa intervindrà avui per fi en la política d'infraestructures de l'Estat espanyol (com ja ho ha fet amb la Fiscal i Econòmica de Zapatero) i esmenarà el seu model ferroviari radial i autàrquic. L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, declararà prioritari el Corredor Mediterrani de Mercaderies i Subvencionarà entre el 20% i el 30% de la seva construcció, que el Govern espanyol haurà d'haver enllestit l'any 2030.

*Brussel·les rebutjarà la Travessia Central dels Pirineus, negant-se a finançar en plena crisi l'excavació d'un túnel de 50 quilòmetres per esquivar Catalunya, tot i la insistència aragonesa i del mateix ministre de Foment, José Blanco, que aquest vespre serà a Barcelona per penjar-se la medalla.

*Però, "la mare de totes les batalles" comença ara: Catalunya haurà de barallar-se a Madrid perquè el Govern espanyol pagui la part que li toca i obrir una ampolla de
cava per cada quilòmetre de via que aconsegueixi al sud de Tarragona. I és que tot i descartar el deliri de foradar els Pirineus, la Comissió Europea podria acceptar fer passar el Corredor Mediterrani per Madrid.

*Els ports de Barcelona i Tarragona estarien connectats amb la frontera francesa i amb els de València i Cartagena, però per arribar fins a Algesires els trens haurien de desviar-se per Saragossa i Madrid. Alacant també quedaria despenjat del corredor, perquè no té un milió d'habitants ni el seu port supera el tràfic mínim de 25 milions de tones anuals.

*És el que hom anomena “corredor Madriterrani”,paradoxalment amb només 200 quilòmetres de costa per 1.000 de Meseta i localitats tan poc costaneres com Manzanares, Còrdova o Alcázar de San Juan. Si Brussel·les dibuixa aquesta i grega en el seu mapa de prioritats, el temor és que els futurs governs espanyols considerin l'eix Tarragona-València-Cartagena com un ramal secundari i prioritzin la construcció de l'Algesires-Madrid-Saragossa.

*A la UE, com a la taula d'en Bernat, "qui no té Estat no hi és comptat", i Blanco aconseguiria així desactivar el component Països Catalans del corredor i imposar, també a Brussel·les, el cafè per a tothom-.Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i el PIB de l'Estat espanyol, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, més del 65% del tràfic marítim i un 60% de les exportacions i el turisme.

*Brussel·les assegura que només subvenciona les infraestructures que siguin econòmicament sostenibles i sempre que el seu Govern estatal es comprometi a cofinançar-les en els terminis previstos.

Un Bisbe sitgetà,27 anys Bisbe d'Astorga (1967-1994)

2011-10-18T14:03:00.001-07:00

L'Historiador català en Vicenç Vives deia "que el català és un hom de seny i de rampell".Els Bercians de la Mare de Déu de l’Enzina,Patrona de Ponferrada i del Bierzo Alto y Bajo (la comarca més extensa de l’Estat espanyol) van poder experimentar aquesta veritat en la persona del que va ésser,el primer bisbe sitgetà, monsenyor Antoni Briva i Mirabent.

*Com a fidels d’una Diòcesi asturicense i com a cristians de sentiment i acció,vam observar que quan el seny del nostre quart bisbe català s’hi imposava,tot era com un vas d’oli, bo i guanyant-s’hi enllà totes les millors simpaties.En la Diada de la Mare de Déu de l’Enzina, dia 8 Setembre de cada any,és també la Diada del Bierzo ,s’hi feia present al costat de les Autoritats provincials i municipals ,i així,el tot Ponferrada volia ésser ben a prop del “primer bisbe de la Història de la Vila de Sitges”.

*Home i bisbe de seny i rauxa,hom diu que “quan li bufava la rauxa sitgetana-catalana”,sembla ser que li era molt més difícil l’entesa amb els Capellans i els Laics,de la Diòcesi d’Astorga,responsables en els diferents càrrecs eclesials-.Durant vint-i-set anys,sempre a la Diòcesi d’Astorga,pel que sempre vaig sentir entre els meus familiars i amics (qui subscric era mestre públic a Munguia i Sitges,respectivament) va ser,que “el seu comentari més constant era l’aconseguir,pastoralment, un esdevenidor asturicense força equilibrat entre l’humà i el cristià de la diòcesi”.En penso,per tant,que els 27 anys del primer bisbe sitgetà,sempre i per sempre a la Diòcesi asturicennse,va ser un signe molt positiu i molt favorable,que com a Bisbe sitgetà ,també s’estava realitzant i perfeccionant fora de Catalunya en aquestes dues vessants-.

*Ara bé,malgrat ésser una Diòcesi, la d’Astorga, força complicada,on tres bisbes van morir amb tota normalitat d’ “un cobriment de cor”,el primer bisbe sitgetà,Dr Briva Mirabent,va tenir la gran sort de venir a raure al Palau Episcopal de l’Arquitecte de Déu,el català Antoni Gaudí i Cornet,que malgrat no hi va viure mai...!,l’esperit de Catalunya i d’un altre bisbe català de Reus,molt amic d’en Gaudí,el bisbe Dr Grau,protagonista al 100%,seria la seva il.lusió el convertir-lo en Museu dels Camins de Sant Jaume per inhabitable i pel seu incomparable estil gòtic-modernista-.
Astorga,maragata i lleonesa,és veritat que no tenia l’airet del mar ni el blauet i la llum de la Bella i Blanca Subur,que el va veure-hi nèixer-.Vint-i-set, allunyat de la “Mar blava,mar verda,mar escumejant” d’en Maragall,que va acompanyar-lo des de la seva infantesa-.La Mar de Sitges suau i embolcallant de la seva joventut,durant aquells anys i panys,hores d’ara respiraria l’aire fred i ferèstec de la muntanya del Teleno....que el resulta força enfortidor-.Astorga no l’oblidarà mai,tant en la blancor de la neu de la muntanya d’el Teleno,on hi trobava Déu,com a la Catedral de la Verge Blanca,on descansa eternament-.

*Qui hi subscriu,enllà pel novembre de l’any 1990,en ocasió de la seva arribada a Sitges a les noces d’argent del casament de la seva neboda gran,com tots els sitgetans van poder observar-lo i admirar-lo-.Hom el va veure saludant el nou Rector mossèn Josep Nicolau i visitant el temple parroquial i singularment contemplant la Mar de Sitges....la mar sempre viscuda en l’enyor-.No cal dir-ne de la seva visita al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet,i els seus sentiments vers la Patrona de la Comarca del Garraf !-.

*Els seus 27 llargs anys a Astorga van ser,segons totes les opinions a favor i en contra,dues dècades i mitja de benestar social i de fidelitat episcopal,tal com raja!
Va ser tota una institució com a bisbe sitgetà-català,feta de força treball i d’un molt sentit de superació sacerdotal-.En penso com en pensen els ciutadans asturicenes que la Divina Providència va concedir força perseverància en la seva nobilíssima i cristiana actitud episcopal-.Sempre ens imaginem que el nostre bisbe sitgetà- català,que hi feia el número quatre de bisbes catalans,no recordava amb recanç el seu temps de canonge,de professor i de rector del seminari a Barcelona,és a dir,allò dels especialistes en Dret dient-ne: “Distingue tempora et concordabis jure”-.

*Acabo amb una gratíssima expressió del Dr Briva Mirabent en un escrit a un altre meu defelicitació del Nadal 1987,bo i expressant-li els meus sentiments sitgetans a més dels meus familiars poferrandins: “Eres maestro en mi pueblo y por tus clases pasa mis resobrinos y los hijos o nietos de mis amigos-.Yo sigo bregando en estas austeras y sobrias tierras leonesas,que a veces tienen unas pizcas de dureza y de crueldad-.Llevo 20 años en Astorga y aunque el tiempo pasa volando,las heridas dejan cicatrices en el viejo guerrero”-.

*”I,ara unes paraules en català: veig que ja parles el català del poble,que si bé és menys rebuscat,és més espontani i graciós-.En aquests últims temps hi ha hagut un excessiu afay de la nomenada purificació del llenguatge-.Cal fer-ho,però amb mesura”-.Un “Silenci d’Or”

"Els Indignats denuncien el Sistema Financer i les Retallades Socials

2011-10-15T10:31:00.000-07:00

Prop d'un miler de ciutats del món acullen aquest dissabte manifestacions de protesta per denunciar el sistema financer mundial i rebutjar les mesures d'austeritat que en forma de retallades socials apliquen els diferents governs. En total, són 951 ciutats de 82 països del món les que aquest dissabte seran el símbol de la indignació que des de fa mesos es va coent als diferents països. Aquest 15-O, ciutats de tot el món estan celebrant manifestacions de caire global per advertir que "no som mercaderies en mans de polítics i banquers que no ens representen". Especialment intensa ha estat la manifestació de Roma, en què s'han atacat entitats bancàries i incendiat vehicles.

"Els poders establerts actuen en benefici d'uns pocs, desoint la voluntat de la gran majoria, sense importar-los els costos humans i ecològics que haguem de pagar. S'ha de posar fi a aquesta intolerable situació", predica el manifest internacional de la mobilització. El moviment assenyala que "units en una sola veu farem saber als polítics i a les elits financeres a les que serveixen que ara som nosaltres els qui decidirem el nostre futur".

Animats pel moviment 'Ocupa Wall Street', a Nova York, i pel moviment 15-M de l'estat espanyol i dels 'indignats' del continent europeu, les manifestacions es deixaran sentir des de Nova Zelanda a Alaska passant per Londres, Frankfurt, Madrid, i la pròpia Nova York.

"He estat esperant per aquesta protesta durant molt de temps, des del 2008", ha confessat a Reuters Daniel Schreiber, de 28 anys, un editor a Berlín. "Sempre m'he preguntat per què la gent no està indignada i per què no ha passat res i, finalment, tres anys després, està passant", ha afegit.

Accions contundents a Itàlia
Tot i que les manifestacions són de caire pacífic, ciutats com Londres o Atenes, que ja han patit conflictes virulents aquest any, s'han blindat amb dispositius policials per evitar qualsevol incident. D'altra banda, un grup d'estudiants va entrar aquest divendres a les oficines de Goldman Sachs a la ciutat italiana de Milà. Els estudiants van aconseguir entrar al saló de l'edifici i tot i que van ser ràpidament dispersats, van pintar un grafiti vermell a la paret per expressar la seva fúria amb el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, i que afegia "Dóna'ns diners". Els manifestants també van llançar ous a la seu central d'UniCredit, el banc més gran d'Itàlia.

I a Roma, on la policia ja estava en alerta per la probabilitat que milers de persones mostressin el seu malestar per les ambicioses polítiques d'austeritat del govern de Berlusconi, la policia ha llançat gasos lacrimògens i canons d'aigua contra els manifestants per mirar de dispersar-lo. Alguns han calat cotxes, han trencat finestres de botigues i han atacat entitats bancàries, a més d'enfrontar-se amb agents en el marc de la protesta global. Fins i tot s'ha incendiat algun edifici per les flames dels vehicles, creant una imatge d'autèntic desgavell al centre de Roma. Els manifestants també han entrat a les oficines del Ministeri de Defensa italià i les han atacat, segons ha difós l'agència de notícies Ansa. En una altra carrer pròxim al Coliseu, la policia ha emprat el canó d'aigua contra manifestants violents, que han llançat pedres, ampolles i focs artificials contra ells.

Londres i Grècia, d'altres epicentres europeus
A Londres, els manifestants es volen aplegar a la City, el centre financer de la ciutat, sota la consigna 'Ocupa la Borsa de Valors'. Segons Spyro, un dels responsables de la convocatòria a través de les xarxes socials, que ha reunit 12.000 persones al Facebook, ha explicat a Reuters que "hi ha gent de totes les professions i classes socials que se sumen cada dia". Spyro, que s'ha mostrat molest amb els rescats a la banca a través dels impostos dels ciutadans, ha afirmat que l'objectiu és atacar "el sistema financer". "La gent de tot el món està dient 'prou", ha manifestat.

Alimentats pel moviment 15-M de l'estat espanyol, a Grècia, els manifestants han convocat una protesta contra les mesures d'austeritat a la plaça Syntagma d'Atenes, escenari de moltes protestes durant la crisi financera grega. "El que està passant a Grècia ara és el malson que patiran d'altres països en el futur. La solidaritat és l'arma dels pobles", ha remarcat el grup Democràcia Real en un comunicat.

Retrobament dels territoris de la Monarquia Catalana (1705)

2011-10-15T03:08:00.000-07:00

Segons l'Historiador Pierre Vilar,els països de la Monarquia Catalana,després d'haver seguit diferents camins durant segles,es van retrobar en la Guerra de Successió (1705-1714).Aquest retrobament no es reduïa a una coincidència en l'Aposta Dinàstica Catalana,a favor de la Casa d'Àustria i en contra de la Casa de Borbó.

*Justa la fusta els seus Dirigents hi veien en l'Arxiduc Carles d'Àustria un Rei a mida,que responia molt millor que el Felip d'Anjou el Perfil Monàrquic desitjat.Les relacions amb els darrers Monarques de la Casa d'Àustria no van ésser un "Camí de roses".

*Els Dirigents van pensar,però,que amb Carles III d'Àustria,es podrien fer realitat dos objectius:
Un primer Objectiu:la represa del Constitucionalisme,mitjançant la posada al dia de les Constitucions de Catalunya i els Furs Valencians i Aragonesos i frenar les Atribucions Reials tant de la Guerra com de la Fiscalitat.

*La idea era crear una Estructura Federal.En efecte en la celebració de les Corts de la Monarquia Catalana el curs 1701-1702 i el curs 1705-1706,la Convocatòria feta a Aragó l'any 1702 i les reunions de la Junta d'Electes a València entre 1701-1702,encara que no s'hi celebressin Corts,van demostrar una Comuna Inquietud de cadascun dels territoris per a Consolidar el seu Sistema Jurídc-polític dins la Monarquia Catalana.

*Un segon Objectiu:Era la Represa Econòmica amb el Convenciment que el Model Econòmic dels Borbons era totalment contrari als interessos dels territoris de la Monarquia Catalana.El rebuig del Mercantilisme francès i la supeditació de l'Economia Hispànica era unànime.El sentiment antifrancès i la violència contra els Comerciants de la Monarquia Francesa,a partir de l'any 1702,a Barcelona,a València i a Alacant,n'és el veritable testimoni.

*En canvi,la relació comercial amb els anglesos i els holandesos s'adequava perfectament a l'Economia dels territoris de la Monarquia Catalana,singularment Catalunya i València,avalada per una pràctica en les anteriors Dècades de la Guerra.Al cap i a la fi n'hi havia una decidida voluntat d'impulsar la Producció i el Comerç propis,és a dir l'Economia.

*Així doncs,els territoris dela Monarquia Catalana van esdevenir l'esdeveniment de l'AUSTRIACISME a Espanya al segle XVIII.Els castellans es van decantar per la Casa de Borbó a favor de Felip Vè,els dirigents consideraven que França endreçava tant la Monarquia Borbònica com la salvació de l'Economia i a sobre que la Monarquia Borbònica era molt més jeràrquica,cosa que comportava una Obediència teològica al Rei.,mentre que les Corts Borbòniques havien esdevingut poc més que simbòlica després de la Batalla i derrota dels Comuneros l'any 1521 (segle XVI)

*La Monarquia Catalana era més republicana,és a dir,que sense qüestionar la figura del Rei català,en limitava les Atribucions en benefici del Regne,de les seves Institucions representatives i de les Lleis que reglamentaven la societat,és a dir,era una mena de Republicanisme Monàrquic.

A Europa es crea la Gran Aliança:entre Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal

*Una Aliança de Pobles que volen imposar el Candidat Austríac ja que el Candidat Borbó ha estat il.lícit. Comença la Guerra de Successió, Anglaterra proposa a la Diputació del General o Generalitat el canvi de bàndol i a canvi rebrà ajuda militar de 5000 soldats, cavalls etc.pel Pacte de Gènova, també si afegeix València i Aragó, que proclamen Carles d'Àustria com a Rei i Comte l’any 1705,tot i renegant del borbó Felip V.

L’Arxiduc Carles era federalista

*N'arriben les Tropes i s'enfronten al borbó Felip Vè i van guanyar-.Felip Vè rep ajuda de França i entra l'exèrcit francès a Castella,tot i prposant una gran batalla,la Batalla d’Almansa-.Felip V guanya i proclama la desaparició dels Regnes d'Aragó i València,que pertanyen a Castella, Felip V es un rei absolutista.

El germà de Carles d'Àustria mor i les Corts Austríaques reclamen a Carles, els anglesos no el volen i es trenca la Gran Aliança l’any 1713,se signa el Tractat d’Ultrech,que implica reconèixer Felip V com a Comte de Barcelona.

La Capital de Catalunya feta miques amb el Setge 1713-14

2011-10-14T14:05:00.000-07:00

El setge de l’any 1713-1714 va tenir un efecte devastador sobre la vida quotidiana de Barcelona.Feia dècades que els barcelonins patien els efectes de la guerra.Periòdicament Barcelona agafava les armes o reconstruïa cases i refeia famílies catalanes,però ni setges ni bombardejos no havien pogut amb la intensa vida social i comercial de la ciutat de Barcelona-.

*L’any 1713 Barcelona havia recuperat la Demografia de primers del segle XVII i tenia 36.000 habitants-.Era una xifra modesta,com a Ciutat Europea de Segon Ordre.però força compensada per alguns factors com ara la Vitalitat econòmica i la composició de la Urbs,que apregava en un espai petit des de la Noblesa Catalana fins als marginats catalanets-.

*Amb l’arribada de l’Arxiduc Carles d’Austria,amb la seva Cort havia convertit la Capital de Catalunya en una ciutat europea on no faltava de res-.La Vida Cultural creixia-.S’hi menjava molt bé-.El Sistema de Clavegueram,gran problema de l’època,era elogiat pels Visitants-.Amb la millora dels Sistemes de Calefacció,els balcons s’havien generalitzat-.Beure xocolata no era costum exclusiu dels rics i la manca de gel,que s’importava del Montseny,produïa avalots,cosa que indica una certa Sofisticació de les formes de vida.

*Les Tavernes catalanes eren negocis pròspers,molt sovint regentats per milanesos anomenats “Becos”.S’hi servia una bona varietat de vins,aiguardents i aigües i es recorden l’Aigua de l’Infern i l’Aigua de l’Espasa,entre d’altres.Tampoc no faltaven Hotels,perquè l’activitat comercial atreia molta gent de pas.Alguns comerciants venien del rerepaís,però també era fàcil trobar-hi italians i francesos-.

*De fet,"el mateix dinamisme econòmic" feia que hi hagués poques Famílies amb arrels profundes a la ciutat de Barcelona-.I,Conseqüència d’això també era el ritme de treball-.Els barcelonins pencaven molt-.Era normal trobar gent al carrer a les 5 de la matinada i alguns ja no paraven fins a les 7 de la tarda-.

*Però,per al pobre la vida no era tan fàcil-.Les dones barcelonines,-feines de casa a part- feien tasques remunerades-.Normalment filigranes,és a dir,collarets o rosaris,formats per un fil i diversos tipus de ganes-.En general es vivia de lloguer i els conflictes amb els propietaris sovintejaven-.

*Els carrers s’organitzaven per Oficis-.El Born feia de Plaça Major i acollia el Mercat diari de fruites,verdures,ous i volateria,a més de Fires de Fama com ara la Fira del Vidre o la Fira de la Cera-.Altres punts neuràlgics eren l’Excorxador,la Peixateria i l’anomenat Cap de Creus,on el Carrer Hospital es troba amb la Rambla-.

*De les olors,sorolls i moviments era possible fugir-ne-.Hi havia superfícies verdes i,sobretot ,jardíns i hortets particulars-.La Capital de Catalunya tenia més de 300 Palaus i,malgrat que de les 5.000 cases,dos terços eren més aviat estretes i petites,totes acostumaven a tenir una Exida darrere-.

*Pel que fa a l’Oci,a més de les Tavernes hi havia una trentena de Triquets,on es practicava el joc de la pilota i el joc de l’argolla-.A la Casa de la Lleona,la gent de condició,hi matava el temps amb partides de billar i jocs de taula-.Els Teatres eren plens i amb l’Arxiduc Carles d’Àustria s’havia representat la primera Òpera.

*Les Festes treien tothom al carrer-.Els Barcelonins,endurits pel treball i la mort,quan sortien a divertir-se no s’hi posaven per poc-.El Setge a la ciutat de Barcelona,el va a aniquilar tot,per això no es pot parar de vida ciutadana sinó d’excepcionalitat-.La Cort va desaparèixer i bona part de la Noblesa Catalana,també-.

*El bloqueig va anar matant de gana els barcelonins i,rates i animals domèstics van anar a la cassola-.Va desaparèixer la Feina i l’Oci;els Jardins van esvenir horts improvisats-.Les bombes,unes 40.000 bombes,-més d’una per habitant-van canviar el paisatge de la Capital de Catalunya:

*“Causava admiració veure la ciutat transformada en un desert,les portes de les cases obertes,les parets ensorrades,desemparades les habitacions” hom el comenta d’aquella situació barcelonina-.De la Capital de Catalunya només quedava la Combativitat dels habitants i la Religiositat,exacerbada a l’espera d’un Miracle que no va arribar.

Convertir els Mestres en Autoritats Públiques (2011)

2011-10-13T11:19:00.000-07:00

La Consellera d'Ensenyament la Irene Rigau i Oliver,ha anunciat aquesta decisió al Parlament català,uns dies dies després de tres casos d'atacs físics de pares d'alumnes a mestres i a professors per protegir-los contra les agressions físiques.

*Tots els Mestres i Professors de Catalunya tindran ben aviat el Rang jurídic i social d'Autoritat Pública i estaran protegits, per tant, per un Article del Codi Penal que preveu penes més dures que les previstes per a les agressions a altres ciutadans.

*L’ha anunciat la Consellera d'Ensenyament,la Irene Rigau i Oliver, al Parlament, després "que en dues setmanes hi ha hagut tres agressions a mestres o professors", en poblacions de les Comarques de Girona, del Camp de Tarragona i del Vallès.

*El canvi es farà a través d'un Projecte de Llei per "donar un missatge a la societat catalana de Respecte i d'Autoritat, perquè és la millor garantia de Civisme a Catalunya", segons la Consellera d'Ensenyament,la Irene Rigau i Oliver.

*L'actual Llei Catalana d’Educació (LEC),només declara literalment els Directors de les Escoles públiques i privades-concertades com a Autoritat Pública, mentre que els Mestres i els Professors són Autoritat també,però,momés docent.

*La Fiscalia de Barcelona, ja en època d'en José María Mena, ja va decidir tractar com a "Delicte d'Atemptat" a l'autoritat les agressions contra tot tipus de funcionari. Aquesta decisió, però, podia ser rebutjada pels jutges i no protegia els mestres i professors de les escoles concertades

Les Educadores de les Llars Muncipals (El Cercolet i la Moixiganga)

2011-10-13T02:57:00.000-07:00

Manifestació de les Treballadores-educadores al Ple de Sitges
Les educadores de les Llars Muncipals d’Infants (El Cercolet i la Moixiganga)es troben en un moment laboral molt difícil. Estan patint les conseqüències de no haver-se tancat, com era degut, un Procediment Administratiu Municipal: "El tràmit per al seu augment de sou".

*Des del PSC assumim que, en la darrera legislatura, els procediments no s’acabaren com era procedent. Es féu efectiu l’increment salarial, però la rectificació d’aquest canvi en el contracte no quedà aprovat pel Ple. Ara, el penta-govern s’amaga darrera aquest fet per dir que res és vàlid, que res ha existit. I la conseqüència d'això és que hi ha treballadores d'un servei municipal que fa temps que cobren 300€ menys cada mes.

*Pensem però que els problemes estan per redreçar-los. No per fer sang, no per culpabilitzar, sinó per treballar en la seva solució. Aquesta és la feina del/de la polític/a. No la d’amagar-se rera les difícils circumstàncies.

*De l’any 2007 ja existeix un precedent amb el qual, mitjançant un Decret d’Alcaldia, s’incoava l’expedient de les llars d’infants i s’assumia un increment salarial. És just que ara s’actuï de la mateixa manera. Que les educadores tornin a rebre el sou que rebien durant el primer semestre d’enguany, el qual ha d’anar incrementant-se, de nou, a mig termini.

*El baix sou de les educadores ha portat, històricament, problemes. Equiparar els sous d’aquestes professionals amb les de les educadores de les llars de la Generalitat és just i necessari. D’aquest augment depèn que les educadores es sentin reconegudes i alhora no hagin de cercar altres feines per aconseguir un sou digne. A igual feina igual sou, és del tot just al nostre entendre.

*Si a això hi sumem la por a ser acomiadades pel retall de l’equip d’educadores, ja és del tot delirant. Una educadora de suport de menjador ja ha patit el primer acomiadament.

*Aquest no pot ser el camí. És per això que demanem a l’equip de govern que no tanqui la porta com ho està fent. Que se signi el Decret. I que la situació quedi del tot resolta amb els nous pressupostos del 2012. Davant dels problemes, solucions, no només culpables.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

La Reialesa pertanyia ùnicament als Aragonesos

2011-10-12T02:10:00.001-07:00

Dir, que el títol de Rei d’Aragó, no era propietat del Comte de Barcelona,és a dir, d’un Sobirà estranger, que és el que es desprèn en veritat de la Constitució de l’Estat Medieval,primerament dual i després plural, sinó que la Reialesa pertanyia únicament als aragonesos.Prova indirecta,del significat de la Constitució de l’Estat Medieval,ja que els Aragonesos sostenien l’Elegibilitat per a obviar les conseqüències d’aquella possessió, per un altre, del seu Títol Reial.

Tot i essent-ne d’una certesa absoluta,s’hi ha pogut fer lloc a tota mena d’interpretacions.Clar i sitgetà,”hi ha gat amagat”,hom pot dir davant l’espectacle d’uns Reis catalans que no porten el nom de Catalunya al seu Títol, sinó el d’Aragó;uns reis d’Aragó que no parlen aragonès, sinó que parlen i escriuen en llengua catalana; d’uns Almiralls, d’uns Guerrers, d’uns Diplomàtics que no són aragonesos sinó catalans (sic i resic) i que a tot arreu són coneguts amb el nom de catalans.
Això s’acreix, encara més, quan a posteriori hom ha volgut,des de la Història Oficial, bastir un Regne General d’Aragó que mai no es pot entendre,” per més que s’hi maldi”, perquè no lliga pas amb res del que hom troba en la Realitat històrica. I a la dificultat de conèixer aquesta Realitat d’aquell “Estat peculiar i complex”, s’hi afegeixen altres indefinicions estructurals d’origen,indefinicions que en realitat no són tals.
A partir d’aqui em proposo no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo,el Mite, o millor “la gran Mentida Històrica (sic) que constitueix l’expressió de “Corona d’Aragó” tan comunament emprada per hom referir-se a aquella gran Confederació de Pobles i Organismes governada per la Monarquia Catalana.I quan parlo de gran Mentida Històrica,és perquè tal és esguardada des de tots els angles,tan polítics com els propis de la realitat física dels pobles,que en aquest darrer aspecte “ja sobta de bell antuvi” que per a designar una Realitat Geogràfica i Històrica,és a dir, -un agregat de països regit de forma permanent per mitjà dels Vincles Constitucionals que es van crear entre aquells mateixos i entre ells i la reialesa- hom s’hi valgués no pas del nom de la Nació o Nacions governades per aquella Monarquia Catalana, sinó amb el nom de “Corona”, és a dir, amb la Instància Suprema de Govern.I remarco que, amb la dualitat tan forta en els Temps Medievals entre el Regne i la Reialesa,això és, la Corona, si anomenem un país amb el nom de “Corona” -la que sigui- es comet un barbarisme inacceptable (resic).
Ja que, és que aquell País manca,de nom per si mateix suficient? Per què no es pot prescindir de l’additament “Corona” per designar-lo? Per què no s’anomena simplement i senzilla Aragó, allò que hom defineix o en diu Corona”?-.Doncs, senzillament i planera, per tal com això no és faedor de cap de les maneres en el cas de la “Corona d’Aragó”.
Els Països, governats pels antics Comtes-reis catalans, eren diversos i la seva gran majoria absoluta, no eren pas Aragonesos, sinó Catalans, i aquest motiu, tot sol, “ja feia inacceptable”, d’entrada, l’ús del Terme Aragó per a la designació del Col.lectiu dels Regnes. Per tant tot i essent-ne inadequat i impropi el nom d’Aragó o de Regne d’Aragó, es va recórrer en un cert moment, al subterfugi de l’expressió “Corona d’Aragó”,la gran Mentida històrica.
Ara bé, fer servir la paraula “Corona” per significar i concretar una Nació o un Col.lectiu de Països, és una “enormitat” que ni la Realitat política ni la Història en general consenten, ni la Historiografia té cap dret a imposar (sic i resic). I dic, a imposar ben a gratcient, atès que l’expressió “Corona d’Aragó”, en el sentit que aquí combatem, va ésser tardanament emprada, imposada i mantinguda contra vent i maror per una ben demarcada i concreta política.
Les comparacions sempre són odioses,però “ m’agrada subratllar la idea” fent-ne una comparança amb el que succeïa als Països veïns,com ara a França, per exemple, aleshores es parlava del “royaume de France” i també de la seva “couronne”, i que el mateix succeïa a Castella. En tots dos casos hi havia una “paritat entre l’abast territorial d’ambdues expressions”, per bé que s’escaigués més l’emprament d’una que no pas de l’altra, segons l’esdeveniment o la referència.
En el cas català,però, només la desafortunada Locució de “Corona d’Aragó” es podia emprar per designar la totalitat dels regnes, atès que el Regne d’Aragó era exclusivament el format, si fa no fa, per les tres províncies aragoneses actuals. És a dir, que una cosa era l’extensió dels territoris damunt els quals el Sobirà comú imperava i una altra de ben diferent l’extensió del Regne d’Aragó. I és per això que el nom de Regne d’Aragó no es feia servir ni es podia emprar per designar el “Col.lectiu de regnes i territoris,és a dir, el “regne”, en el sentit de “cosa governada” oposada al Rei, al Príncep.

Significats de la Democràcia per a Catalunya

2011-10-11T10:59:00.000-07:00

La transició de la dictadura a la democràcia va significar per a Catalunya la reconstrucció i normalització cultural, política i social del país, després de les privacions de la llarga dictadura franquista-.
*La recuperació de la democràcia a l'Estat espanyol va obrir les portes al restabliment de l'autogovern català, abolit per Franco. El primer pas va ser la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb la formació d'un govern provisional dirigit pel president Josep Tarradellas i Joan,l'any 1977-.La Constitució espanyola de 1978 contemplava el desplegament d'un règim autonòmic, al que es van acollir primer les nacionalitats històriques i després la resta.
*L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser la base legal que va permetre de recuperar les institucions d'autogovern catalanes.
Les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1980, van inaugurar aquesta nova etapa d'autonomia política i a partir de llavors es va encetar un període llarg i estable per a Catalunya, que ha estat liderat políticament per la coalició *Convergència i Unió i el seu líder, en Jordi Pujol i Soley.
Tot i les limitacions de l'autonomia, i els enfrontaments, a vegades aspres, amb el Govern central, el Parlament de Catalunya ha pogut tirar endavant una important tasca legislativa en diferents àmbits.
*En aquest marc, la societat catalana ha avançat en un procés de catalanització i ha viscut grans transformacions, com les derivades de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992. Tanmateix, la política catalana ha tingut, al llarg de tot el període, una gran repercussió en la política general espanyola, jugant un paper clau en els moments en què el Govern central de torn no tenia la majoria absoluta per a governar.
*La Transició ens ha dut a una situació similar a la que es tenia en la Segona República, però no per a tothom és una situació satisfactòria. L'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol segueix essent una assignatura pendent,força pendent. I per a molts catalans, seguim estant en Transició...

La gran paradoxa catalana a Catalunya

La Catalunya independentista avala la participació en la Festa Nacional d’Espanya,la política desnacionalitzadora en els mitjans públics de comunicació,la ruptura de les relacions culturals amb les Illes Balears,la cessió al Govern Balear de les freqüències per on emet TV3,la participació d’autors en català i en castellà en Fires-la de Frankfur,on es convida la Literatura Catalana,tota una política lògica i coherent i perfectament legítima d’autonomització de Catalunya-.
*No tan sols l’avalen: tot això no és podria fer sense el suport del Vot Independentista-.Els dirigents de l’Independentisme de Catalunya,davant d’aquesta paradoxa catalana,en diuen que això són “peatges dels Governs catalans” i res més-.Diu l’Independentisme català que en un”Govern Català de Coalició” no es guanya sempre-.Que en aquestes coses ells ja han manifestat el seu desacord,però que són temes en els quals han perdut a Catalunya-.Que han de cedir en algunes coses per obtenir-ne unes altres-.I és veritat-.Els Governs catalans de coalició,per definició són un acord entre formacions polítiques que tenen diferents Projectes per a Catalunya-.
*I que,per posar-se d’acord a l’hora de governar,entenen que mantindran una certa “Discrepància en els Temes Menors”,perquè al cap i a la fi els uneix un Acord en els temes essencials,en els temes importants-.
*És assumible la discrepància sobre la Desfilada Militar més destacada a la capital de l’Estat espanyol-.*És assumible la discrepància sobre la Constitució Europea .*És assumible la discrepància sobre l’Institut Ramon Llull-.*És assumible la discrepància sobre la direcció política de la CCRTV
*Perquè aquestes petites Discrepàncies en “Temes Menors” ,que pesen menys en la Balança que l’Acord sobre el que és Essencial per a Catalunya,sobre els grans Temes que són en el Centre de la preocupació política dels Dirigents de l’Independentisme català-.Cal saber què és per a l’Independentisme català a Catalunya,el Tronc Comú d’Acord amb el Socialisme català,que compensi tots aquests desacords suposadament “Temes Menors”-.

Vegueries catalanes versus els Corregiments castellans

2011-10-10T11:03:00.000-07:00

Una Vegueria és un territori sobre el qual tenia poder i potestat un Veguer,delegada d’un Comte català i posteriorment del Rei de Catalunya, amb jurisdicció subsidiària en territoris tant de l'Església com de les Baronies-.Va ser una Institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval,que va durar des del segle XII fins al segle XVIII, quan van ser substituïdes pels Ccorregiments,arran del Decret de Nova Planta de l’any 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa-.
A Andorra,poble dels Països Catalans, fins al 1993 hi va haver dues Vegueries, la Vegueria Episcopal i la Vegueria Francesa, que eren les representacions dels dos Co-senyors amb facultats polítiques-.Van ésser abolides amb l'aprovació de la Constitució andorrana que atorgaria als antics Veguers la figura de Cap d'estat-Actualment a Catalunya hi ha un procés de recuperació de les vegueries. En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es restableix la Vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el Govern intermunicipal de Cooperació local i l'organització dels Serveis de la Generalitat de Catalunya.
La funció del Veguer prové de l'anterior Vicari,un funcionari comtal dels segles IX a XI, de rang inferior al Vescomte i amb funcions de defensa del territori d'un castell-.Amb el temps els territoris es van anar estenent i els drets senyorials hereditaris van passar al Castlà i les funcions de delegació del Comte van passar al Veguer. Aquest assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seves funcions pels Sots-veguer-.Aquest delegat feia de jutge,imposava la Jurisdicció de la Corona,recaptava impostos i vetllava perquè la policia funcionés correctament-.Ara bé no s’encarregava de la sanitat ni de l’Educació,és a dir,tenia unes funcions mínimes-.
Les Vegueries eren una “Eina de control reial del territori”, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals-.Hi convivien amb altres divisions territorials,com ara l'eclesiàstica (bisbats), la jurisdiccional (baronies senyorials i batllies reials), i la fiscal (col•lectes)-.Però la vegueria era la divisió bàsica i emblemàtica,però no descrivien l’origen d’un ciutadà,que el feia només la Comarca-.Hi va haver nombrosos canvis, tant en el nombre de Vegueries com en els límits,perquè canviaven en funció dels conflictes entre els municipis-. Algunes Vegueries eren regionals com les de Girona i Lleida i altres vegueries,com la majoria de sots-vegueries, eren relativament petites, com una comarca.
Però la Guerra de Successió a l’Estat espanyol (1665-1700) amb el Rei borbó Carles III va esdevenir el Principat de Catalunya una necessària col.laboració catalana davant els atacs del Rei de França Lluís XIV i sempre actuant amb molt de respecte (sic) envers les limitacions que les Institucions de Catalunya posaven a l’Absolutisme-.En Carles III va morir sense descendència i així va designar com a successor seu la Corona Hispànica,un altre borbó el Felip d’Anjou,àlies Felip Vè,un nét del Rei de França Lluís XIV-.
Les Institucions de la mal anomenada “Corona d’Aragó” van donar suport a un de la Casa d’Àustria,l’Arxiduc Carles-.L’elecció va recaure en el borbó Felip d’Anjou,la qual cosa trencava l’equilibri europeu de Poders a Europa,ja que la Casa Borbònica podia governar a dues Monarquies:la francesa i l’espanyola-.La resta de Potències europees s’hi va oposar frontalment: Anglaterra,Holanda i Àustria,tot i constiuent la “Gran Aliança de l’Haia” i van declarar la guerra a Espanya i a França-.
L’any 1711 l’Arxiduc Carles va esdevenir Rei d’Àustria i Emperador d’Alemanya i, davant la possibilitat que accedís també al Tron espanyol formant un Imperi molt poderós, va perdre l’ajut d’Anglaterra i Holanda-.La derrota de Catalunya era inevitable: Aragó i València havien caigut en la Batalla d’Almansa-.Felip Vè l’any 1707 va abolir les respectives institucions polítiques-.La pau a Europa es va signar amb el Tractat d’Utrecht,que deixava Catalunya lluitant tota sola-.
L’Onze de Setembre de 1714 el borbó Felip Vè pren Barcelona ,i posa en pràctica un conjunt de mesures conegudes com els Decrets de Nova Planta,és a dir,Felip Vè va practicar una política centralista sota una Monarquia absoluta a la manera francesa-.Les Institucions polítiques catalanes, la Generalitat, les Corts i el Consell de Cent, van ser abolides-.La mal anomenada “Corona d’Aragó” va desaparèixer i els seus territoris van passar a governar-se seguint el model castellà-. Aquestes mesures es van concretar el 1716 en els decrets de Nova Planta, que comportarien canvis següents: a) L’aparició del capità general -enlloc del Virrei-, que comandava un exèrcit d’ocupació permanent, representava el Rei i impartia Justícia mitjançant la Reial Audiència-. Era la persona amb més poder a Catalunya.
La divisió territorial en Corregiments com a Castella, anul•lava la divisió tradicional en Vegueries-.Els corregidors i alcaldes gestionaven l’àmbit local i comarcal.La imposició del castellà com a llengua oficial, tot i que era pràcticament desconeguda pels catalans. Els corregidors l’aplicaven a escoles i jutjats-.El tancament de totes les universitats catalanes –Lleida, Barcelona, Tarragona i Vic-, que havien donat suport a l’arxiduc Carles, i l’obertura de la Universitat de Cervera, que havia defensant la causa borbònica-.

Tirar una pedra en un Estany i provocar Onades

2011-10-08T13:16:00.000-07:00

M’hi trobo bé a Catalunya,entre els Nacionalistes i els Republicans sense nom i sense partit,tot i que no m’acabo de trobar bé.Vull dir que no sé què em passa,que a cops pateixo un indefinit malestar davant la premsa.

*Aquesta era la meva situació abans d’haver llegit "El preu de ser Catalans" de l’argentina Patrícia Gabancho.La Patrícia Gabancho passa revista a la colla de simptomes que patim i ens esquitxa l’evidència a la cara.Gairebé no li cal ni emetre el Diagnòstic: ens deixa que el deduïm solets.

*No és casualitat que ens en digui la Patrícia:com que és argentina,ens en pot mirar des de certa distància,lliure dels mil i un complexos que els catalans hi porten incorporats.Ens mira i ens fa de mirall.I quina vergonya,quan ens hi veiem reflectits.

*Els Sense Nom més conscienciats,seguríssim que no tan sols han llegit l’Assaig de la Patrícia Gabancho,sinó que l’han convertit en punt de referència i l’esmente cada dos per tres.”Això és nou,a mi no m’havien citat mai”,confessa ella davant un públic prou convençut.

*La meva intenció era tirar una pedra en un estany i provocar onades”,diu la Patrícia Gabancho."En un altre lloc potser hauria provocat un tsunami; aquí som de caminar de puntetes en comptes de trepitjar fort.Poca broma,però, amb les onadetes.

*L’Editorial del llibre estan ben feliços: “Fins ara,el nostre best-seller era un llibre sobre els 50 anys del Barça a Europa.Entre l’edició catalana i la castellana en vam vendre quatre mil exemplars”.

*L’argentina Patricia Gabancho sosté que Catalunya és una societat bicultural
,amb dues llengües i dues cultures o més:i que som cada dia més multicultis: “Hem d’acceptar que hi ha catalans de cultura espanyola.No entèn perquè tanta gent s’ha pres com un insult que anomenem espanyola la cultura espanyola”.

L’argentina Patrícia,la més catalana del país desfà un malentès; “Quan dic que la cultura de masses a Catalunya és en castellà i que cal catalanitzar-la,no estic demanant a la cultura catalana que rebaixi el nivell i es faci hortera”.Al contrari: “Qui estigui a dalt,que s’hi quedi,o que pugi encara més amunt".Però el que només té mitja neurona,aquest no pot pujar.

*Vull que es catalanitzi la inòpia,que la inòpia en generi els seus divertiments en llengua catalana.Per llogar-hi cadires,Sra...!!

Toro espanyol a cops d'Ase català.(1959)

2011-10-06T08:14:00.000-07:00

Les Autopistes de Peatge són una conseqüència de la bancarrota de l'Autarquia franquista de l'any 1959.

*En Joan Sardà i Dexeus és l'autor del Pla d'Estabilització i de Liberalització Econòmica (PELE) tot i col.laborant amb el Banc Mundial,que proposava renovar la xarxa de transports seguint els Eixos productius de la Peninsula Ibèrica,al llarg de l'Ebre i del Mediterrani.

*Mig segle després la RENFE (sempre centralista),pretenia arribar a Europa Via Sevilla,però les Autopistes de Peatge són totes construïdes per la inciativa privada.A Catalunya totes són de Peatge.

*Poc ha canviat amb la Democràcia.Un Mapa Oficial del segle XIX divideix Dues Espanyes:a)l'Espanya de pura raça i b) L'Espanya Colonitzada o assimilada per les armes.

*El Peatge recau en catalans i bascos,mentre l'Espanya del Toro no paga,perquè mai no ha pagat ni pensa fer-lo.Els valencians,aburgesats com el Gentilhome de Molière que no sabia que parlava en prosa,encara no han descobert que són discriminats igual que els catalans.

*Fa molts anys que els Valencians i Catalans que volen arribar a Europa via Madrid,però no l'han aconseguit i sincerament dubto que mai hi arribin,perquè mal s'hi va per Almansa.Madrid segueix quedant al segle XXI molt lluny d'Europa i la raó és que encara vol seguir imposant l'Estat Despòtic de l'Any 1714 amb dues categories de ciutasdans,els que paguen Peatge i els que no.

*Des de la Defunció de la Dictadura franquista,Madrid ha construït Autovies gratuïtes a l'Espanya del Toro amb els Impostos dels Països Catalans,que no pas dels bascos,que s'han cuidat molt de tenir un Règim Fiscal Propi que cap polític català mai no volgut (l'any 2011 sembla que comencen a despertar)

*Els socialistes catalans que tenen el cor dividit,PSC a Catalunya i PSOE a Madrid,han forçat que es construeixin Retalls d'Autovia a Catalunya,una manera prou estùpida de llençar els impostos catalans duplicant infraestructures.

*Rescatant Peatges els catalans tindrien més diners imés espais a Catalunya.Molt millor seria Subhastar les Autovies Gratuïtes de l'Espanya del Toro i converir-les totes a Peatge,com les té França.Estat ben centralista que sempre ha envejat i copiat Madrid.O tots francesos o tots alemanys,o tots Peatge o tots Pagant impostos per mantenir la Xarxa.

*Hom desitja veure l'Espanya del Toro europeitzar-se a Cops d'Ase Català,l'endemà de la Subhasta de l'Espanya del Toro.Un Ase Català que cobri Peatge a l'Espanya del Toro,que serà molt més odiat.

*A Suïssa,on parlen quatre idiomes com a l'Estat espanyol -sense imposar-ne cap- ,però tenen un sol Sistema d'Autopistes,és a dir, que no trobarem que la meitast geogràfica paga Peatge i l'altra meitat no?

Els Fets del 6 d'Octubre a Sitges

2011-10-06T03:08:00.000-07:00

Sitges estava enquadrat a principis de segle XX a efectes electorals en l'anomenat districte segon, secció segona, amb taula electoral establerta a les Escoles Nacionals de nenes.Les eleccions que se celebraren el 12 d'abril del 1931 donaren una clara victòria a l'Esquerra Catalana, així com les eleccions a Corts del 28 de juny del mateix any.

*També al febrer del 1936 (les darreres abans dels foscos anys franquistes) varen ser aclaparadorament guanyades per la candidatura del Front d'Esquerres de Catalunya, de la mateixa manera que en les primeres eleccions municipals de la nova era monàrquica i estatutària celebrades el 1979, varen seguir aquesta tradició amb una contundent victòria del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), que contradia fortament la tendència de l'electorat,que clarament va apostar pels partits de centre i els conservadors.

*Si ens remuntem a un important episodi revolucionari d'aquest segle XX, durant el qual des de les esquerres es va voler impulsar un canvi radical en la concepció de l'Estat, així com en la consideració social de la classe obrera, els fets del 6 d'ctubre del 1934, quan el president de la Generalitat de Catalunya d'ERC, el Molt Honorable Lluís Companys iJover d'ERC, va proclamar l'Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat, a Sitges també va tenir una forta incidència popular, així com dramàtiques repercussions posteriors.

*Tot començà el dia quatre, quan el govern espanyol presidit per Alejandro Lerroux (de nefast record, pel seu tarannà anticatalà), va decidir incloure en el seu govern membres de la CEDA (Central Española de Derechas Autónomas), considerats per les forces esquerranes com a feixistes. A Catalunya, el dia cinc, l'Aliança Obrera convocà una vaga general que comptà amb el recolzament del mateix govern de la Generalitat.

*Segons la premsa local i comarcal del moment ,l'aturada dels comerços a la Vila fou gairebé absoluta. Dissabte dia sis, des del balcó de la seu d'ERC, el diputat barceloní Miquel Cunillera, que prèviament havia penjat una senyera estelada, va dirigir un emotiu discurs a un nombrós públic que el va aclamar, mentre que l'alcalde Berenguer va proclamar l'Estat Català des del balcó de l'Ajuntament.

*La fallida d'aquesta Revolta a Nivell Nacional poques hores després, va provocar uns fatídics episodis on regnà, tant la repressió física dels participants, la suspensió del Consistori, com els desnonaments al camp, que empitjorà greument les condicions de vida de la majoria dels camperols. Les autoritats, quan varen saber la rendició del govern de la Generalitat, varen donar el poder al capità Santiago Rius, així com es desconvocà la vaga general per part del Comité Revolucionari.

*El llibre "El sis d'octubre a les comarques", del periodista marcel.linista Santiago Campos i Terres (també empresonat), mostra una foto del grup de campredonencs (quatre en total) empresonats al vaixell "Cabo Cullera", i posteriorment al "Manuel Arnús" a Tarragona. El coneixement d'aquestes presons flotants veritablement atemoriren el conjunt de la població. Aquests fets han estat novel.lats, en el relat "Vent de Dalt", de l'escriptor baixempordanès , Xavier Guillamón (el iaio i l'oncle del qual varen sofrir la repressió en pròpia carn), el qual ens narra una història interessantíssima de tres joves catalans que es van veure imbolucrats en aquests fets, la qual cosa els canviarà les seves vides.

*En una altra anàlisi,el periodista barceloní (amb arrels tortosines) Xavier Pujadas, fa cinc cèntims dels Moviments Revolucionaris ocorreguts als pobles,arran de la proclamació de l'Estat Català:A les sis de la tarda del divendres un grup de sitgetans es presentaren a l'estació del ferrocarril on arribava el tren mixt. El tren fou deturat i es pazralitzaren totes les tanques de l'estació durant 15 minuts.

*El diari "Lluita", òrgan del PSUC i del sindicat obrer UGT (Unió General de Treballadors), ens recorda en el seu número del 31 de desembre de 1936, la figura líder d'en Josep Marqués i Codorniu (abans esmentat) en motiu de la seva mort per causes naturals, un dels revolucionaris esquerrans més destacat del poble:
Era socialista, amaba la causa que sentía con frenesí y al frente de un grupo de compañeros por indicación del Comitè revolucionario hizo paralizar la marcha de los trenes que pretendían unir las comunicacions de Valencia i Cataluña. el tren, la máquina encendida, resoplaba en la estación de Sitges; però la voz de José Marqués, de tonos joviales, pero enérgicos, su actitud firme, hicieron cumplir el cometido que le habían asignado.

*El dia següent,7 d'octubre, es decretà l'estat de guerra a tota la demarcació barcelonina. Les primeres detencions no es varen fer esperar, així com la clausura del local d'ERC a Sitges. Els elements més poderosos de la dreta, que estava dirigida a la ciutat pel poderós Joaquim Bau Nolla, pretenien atemorir els adversaris ideològics i de classe, mitjançant l'aïllament de qualsevol ciutadà que pensés diferent. Era una dura resposta dels tradicionalistes i els cambonians (seguidors de Francesc Cambó), a les seves contínues derrotes electorals. El caciquisme, tan arrelat a les nostres comarques, va expandir com mai la seva teranyina, i es va encarregar de confeccionar llistes i de delatar tot aquell que els semblava perillós ideològicament.

*Aquests mateixos cacics foren els qui havien combatut aferrissadament l'aprovació de la transcendental "Llei de Contractes de Conreu", que havia de posar les bases sobre una correcta relació entre el propietari i el conreador. Després de molts entrebancs, finalment va poder ser aprovada pel Parlament Català, el 21 de setembre de 1934, malgrat el vot contrari de la Lliga Regionalista (la dreta dominant arreu del país, excepte a Tortosa). Després dels fets d'octubre, aquesta llei fou anul.lada (va estar en vigència durant quinze dies), la qual cosa va provocar la tramitació de més de mil quatre-cents judicis de desnonament de parcers. El més greu d'aquesta situació fou però, la divisió grandíssima que es va produir en el camp català entre propietaris i arrendataris.

*El Sindicat Unió de Rabassaires, denuncià el fet que hi hagué 541 desnonaments, més de 2.200 jornals de terra, que conreava directament en Damià d'Oriol i Amigó d'Iberto, conegut com el "Capità", el qual posseïa la majoria de les terres conreables de la planúria deltàica. Mitjançant un requeriment notarial, va aconseguir expulsar més de dos-cents arrendataris, els quals portaven anys conreant la finca, entre ells un total de set desnonats,que conreaven un total 44,15 jornals de terra, el motiu d'aquest desnonament fou que els terrenys passarien a ser conreats directament pel propietari a l'acabament de l'any agrícola.

*El diari "Lluita" del 16 de gener de 1936, parla de guerra i anarquia al camp, alhora que publica el nom dels garrafencs desposseïts: Josep Agramunt Panisello, Tomàs Caballé, Conrad Caballé, Gaspar Esmel, Francesc Lluch, Agustí Marqués Codorniu, Miquel Valldepérez.Les conseqüències d'aquests desnonaments , seran catastròfiques quant a les relacions humanes, donat que suposà la definitiva divisió irreconciliable entre les diverses classes socials, així com aixecà un anticlericalisme furibund, donat les relacions estretes que existien entre els mandataris de l'Església Catòlica, una bona colla de sacerdots amb militància tradicionalista, amb els propietaris més rics i caciquils, que retratà l'església en la ment de molts pagesos com a un dels enemics a combatre més radicalment

La Independència de Catalunya i el Comte Borrell II

2011-10-01T08:23:00.000-07:00

Malgrat que Guifré el Pelós, a la seva mort, repartia els seus Comtats,àlies la Pre-Catalunya, que ell mateix havia començat a unificar-, hi ha un fil vermell que ja per sempre més quedarà en la Història de Catalunya: “el nucli central, -Barcelona-Girona-Osona-, havia estat respectat i la -Formació de Catalunya- estava salvada” segons paraules d’en Soldevila. .

*El seu successor al Casal de Barcelona va ser en Guifré II Borrell,que tot just nomenat Comte, va actuar legalment i va anar a veure en Carles el Simple (898) per rebre el vist-i-plau franc a la Investidura Comtal. Tant ell, com el seu successor, el seu germà Sunyer I, van tenir enfrontaments amb els sarraïns, amb incursions a Tortosa i Tarragona (941-942),tot i dominant aquesta ciutat durant un cert temps. Sunyer I, home molt religiós i devot, va ajudar a la Fundació de Santa Cecília de Montserrat;al seu moment, es va retirar al Monestir de la Grassa (949) ben bé a prop del bressol familiar de Carcassona.

*El seu fill i successor, Borrell II va compartir el govern amb el seu germà en Miró, que tenia cura de Barcelona.A l’any de govern, va morir el seu oncle Sunifred II sense descendència: i d’aquesta manera l’Urgell es va afegir al nucli central; llavors, es quan Borrell II s’aferma com a primer dels Comtes Catalans, com es va confirmar, més tard, l’any 977, quan es va consagrar la nova Església de Ripoll, on tota la resta de Comtes Catalans el van considerar Sobirà de tots ells.
Sembla ser que en Borrell II era un bon diplomàtic: mantenia molt bones relacions amb els Carolingis, però també amb el Califat de Còrdova,els dos grans Poders del moment. I en va inaugurar una altra bona relació amb el Papat de Roma, cada dia amb un paper polític més important. A la Santa Seu hi va anar amb el bisbe de Vic ,monsenyor Ató, amb la petició de convertir Vic en Arquebisbat i Cap dels Bisbats catalans, mentre Tarragona estigués en mans dels sarraïns.Era,en realitat, la Configuració d’una Església catalana,és a dir,autòctona, separant-se de l’Arxidiòcesi de Narbona.

*Si bé, es va obtenir el placet del Papat de Roma, no va servir de gaire, ja que es va perdre per l’assassinat del Bisbe de Vic,monsenyor Ató, esdevingut un any després.La bona harmonia que va tenir amb el Califat de Còrdova es va trencar a l’arribada al poder d’Hixam II (976) i sobretot cinc anys després, quan al-Mansur es va fer amo i Senyor del Califat. L’any 985 el nou cabdill travessa tota la Península, el Camp de Tarragona i irromp al territori del Penedès i al del Vallès.
Borrell II es va tancar a Barcelona, amb molta gent de la rodalia, i només va servir per augmentar la mortaldat. El dia 6 de juliol al-Mansur va prendre la ciutat, la va arrasar i la va incendiar, i el balanç és de molta gent morta o presa en captivitat. Les velles Cròniques parlen de “...l’any que Barcelona va morir.” Homes, dones i infants degollats, llargues caravanes de gent encadenada dirigint-se cap a Còrdova. I tant ràpidament com va arribar, al-Mansur va marxar...Només buscava el gran botí!

*Passats els estralls, Borrell II es va recordar dels “seus Senyors”, els Carolingis. Va enviar a l’Abat de Sant Cugat per explicar-ne tot, però a la Cort Franca tenien altres problemes:com ara el Rei Lotari feia poc que havia mort i el seu successor, Lluís V només duraria un any més:i ara, justa la fusta, s’entronitzava la Nova Dinastia dels Capets. Ningú, ni franc ni capet, però, va respondre a la crida de Borrell II.

*L’any 987 (segle X),l’Hug Capet se’n recorda i escriu a Borrell II oferint-li la protecció a canvi de vassallatge. Borrell II “es fa l’orni i entra en un mutisme total”. Els vincles en resten trencats i mai més ningú tornarà a parlar-ne. Pel seu costat Borrell II s’autoanomena “duc i marquès per la gràcia de Déu.” Tothom està d’acord que cal considerar com l’inici de la Independència de Catalunya, aquest donar temps al temps de Borrell II.

El combat per la Història de Catalunya és decisiu (2011)

2011-10-01T03:02:00.000-07:00

La Unió Catalanista (UC) va encertar el pinyol de ple en instaurar l'Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya.I,l va encertar perquè sintetitza les grans tendències que han caracteritzat Catalunya en els seus mil anys d'història, "l'esperit de Catalunya" com el va anomenar el Doctor Trueta després de la II Guerra Mundial.

*Precisament la "Guerra de Successió" no va ser un conflicte dinàstic sinó el primer enfrontament bèl•lic entre un Règim absolutista, la Monarquia Borbònica Francesa, i els Països Parlamentaris europeus encapçalats per Anglaterra. Un conflicte que es reproduirà fins a la II Guerra Mundial.Catalunya és la nació democràtica més antiga d'Europa. En canvi, el Regne de Castella i el d'Espanya han estat Autoritaris des de l'expulsió dels jueus del territori espanyol-.

*L'any 1688 a Anglaterra va triomfar la "Gloriosa Revolució" contra l'Absolutisme Reial i contra el Fanatisme religiós de Cronwell. Es va instaurar el primer règim basat en les teories del filòsof Locke, la separació de poders i la tolerància religiosa. Pel mateix temps Lluís XIV va revocar l'Edicte de Nantes que reconeixia la Llibertat de Culte als protestants francesos.I,així 200.000 hugonots van haver d'exiliar-se de França. Per aquesta raó la Guerra de Successió tenia una dimensió religiosa i ideològica a Escala Europea: l'Absolutisme basat en l'origen diví del poder contra la divisió i l'equilibri de poder dels règims parlamentaris.

*Calia impedir que la Dinastia Borbònica es reforcés amb les Colònies Americanes del Regne de Castella. Catalunya estava al costat dels països parlamentaris, dels països de la prosperitat econòmica, de les nacions més avançades d'Europa. Les que van impulsar les ciències experimentals, amb Isaac Newton com a figura senyera, i van arraconar l'escolàstica. Les que van portar a terme la Revolució Industrial al llarg del segle XVIII.

*En canvi el Regne de Castella estava al costat de la Monarquia absoluta i reaccionària. Era l'opció congruent amb el model autocràtic del seu Estat. Des des de la Victòria de la Monarquia sobre els Comuneros, els Nobles i la Cort Reial no tenien cap límit; les Corts de Castella no es reunien; s'havien eliminat les llibertats municipals; s'havia expulsat els jueus i els moriscs; els "conquistadores" que massacraven els indígenes a Amèrica; la Inquisició havia instaurat un règim de terror que havia eliminat qualsevol dissidència intel•lectual.
Catalunya no té els recursos per fer,per exemple, Sèries Televisives que enalteixin el seu passat.D’ací que els Mestres i els Professors han d'ensenyar a les noves generacions el que va explicar en Pau Casals a les Nacions Unides:”Catalunya és la Nació Democràtica més antiga d'Europa. En canvi el Regne de Castella i el d'Espanya han estat autoritaris des de l'expulsió dels jueus fins a la dictadura franquista.

L'Aprenentatge Invisible:diverses reflexions (2011)

2011-09-29T11:09:00.000-07:00

REFLEXIONS SOBRE l'APRENTATGE INVISIBLE

*En general s'accepta el discurs pro tecnologia, pro innovació. Però a l'hora d'establir les estratègies per a fer servir la tecnologia, els resultats no són sempre positius. Sembla que la tecnologia en ella mateixa, només fent-la servir, ha de resoldre sola els problemes de l'educació, però no és així.Hom considera que calen veus crítiques sobre l'ús de les tecnologies.

*És arriscat i poc fiable aplicar solucions ràpides per a millorar l'Educació. Si s'introdueixen canvis tecnològics en Educació (són solucions ràpides) però no hi ha també un canvi cultural (que no s'assoleix d'una manera ràpida), els resultats no seran els desitjats. Per exemple, es tendeix a imitar els països nòrdics, que aconsegueixen tan bons resultats educatius; però és un error voler aplicar les seves solucions en contextos socials i culturals diferents dels seus.

*Hi ha necessitat de diversificar les instàncies de formació, que hi hagi maneres més flexibles d'aprendre. Es demostra que el món laboral premia les persones que es formen constantment amb una Educació no formal. Un exemple de formació més flexible és la Universitat d'igual a igual (peer-to-peer), en què tothom aporta coneixements, en línia. En aquesta universitat, empreses relacionades amb l'àmbit que s'estudia són les que donen els certificats.

*Es continua donant molta importància a l'acumulació de coneixement, en un moment en què es demostra que és més important la flexibilitat. Les universitats es continuen entenent com a hotels que t'ho serveixen tot i no com a laboratoris on s'experimenta, es comparteixen experiències i hi ha tolerància amb l'equivocació perquè és una manera d'aprendre.

*El Currículum ja no és la Clau mestra, perquè no reflecteix tot l'aprenentatge no formal que fa l'individu ni el mapa de competències i habilitats, les anomenades competències toves (creativitat, innovació, flexibilitat, per exemple).

*Cal crear mecanismes per a Avaluar les Competències toves. Ja hi ha algunes iniciatives. L'OCDE fa l'estudi PIAAC, en què avalua les competències dels adults, i una de les qüestions que analitza és la capacitat de fer servir la tecnologia per a resoldre problemes complexos (el que és important no és fer servir l'aparell tecnològic sinó saber aplicar les seves potencialitats en qüestions complexes). Un altre exemple són els Sistemes Educatius que consideren les Pràctiques en empreses necessàries per al currículum bàsic (fins i tot en l’Educació Secundària). Les pràctiques professionals obliguen a trobar-se amb casos reals, a treballar en grup, a desenvolupar les competències toves.

*Cal implantar institucionalment instruments per a reconèixer els coneixements i habilitats assolits per via no formal. No s'ha de pensar que l'Educació formal ha de desaparèixer, però és cert que la formació es produeix d'una manera voluntària i també involuntària, en contextos formals i en contextos no formals. Per exemple, es poden adquirir coneixements fent servir les xarxes socials, o viatjant o debatent algun tema informalment tot prenent un cafè. El món laboral ja valora tota aquesta experiència no formal.

*Calen subjectes híbrids digitals-analògics que siguin capaços de traduir coneixement d'un àmbit a un altre i que siguin capaços de connectar coneixements.

*La tecnologia s'introdueix amb molt d'èmfasi en el món educatiu, però no es persevera, per a assolir resultats, a ensenyar a domesticar la tecnologia. Abans la divisòria digital es produïa per tenir accés a la tecnologia o no. Ara hi ha una segona divisòria, que es produeix entre els que saben treure partit de les tecnologies i els que no. I aquesta divisòria té molt a veure amb diferències socioculturals i econòmiques.

*Cal redefinir les Estratègies d'Introducció de la Tecnologia. Ja no és tan important la connectivitat electrònica (e-connectivity) com la maduresa electrònica (e-maturity). La tecnologia semblava el cavall de Troia que havia de revolucionar l'educació i no ha estat així. La tecnologia ha d'anar acompanyada d'un paraigua de competències: habilitats tecnològiques, capacitat de renovació, capacitat de destriar la informació valuosa.

Separatisme anticatalà amb brutals segregacions.

2011-09-28T07:41:00.000-07:00

Un fenomen polític que ha colpit enormement i greu a Catalunya al llarg dels anys és
el que podríem anomenar de “separatisme anticatalà”, és a dir, les
nombroses, estratègiques, doloroses i brutals segregacions de territoris del
"Nucli Generador de la Nació Catalana".el que segles més tard de ja
existir, va ésser designat amb l’apel·latiu d' El Principat.

*Primera segregació:sota el Règim dels Reis Catalans de
I'Estat de la Dinastia de Barcelona.La separació va ésser només en el
Camp civil i polític, però no pas en el Camp eclesiàstic de la Catalunya
"aragonesa",quan en Jaume II a les Corts de Saragossa (1300),sota la
pressió aragonesa va fer recular la "Marca Frontera" entre Catalunya i Aragó,
establerta pel seu avi en Jaume I "de forma definitiva i perpetua" al
llarg del Riu Cinca, fins a Almacelles.

*Segona segregació:En Jaume II,qualificat el Just,s’hi va avenir, constret per tot un seguit de circumstàncies de caràcter Nacional i Internacional,com ara,la Rebel.lió Aragonesa per a destruir la pacient Tasca Reial de Salvament de l’Obra política del seu pare,en Pere el Gran i del seu germà i antecessor l'Alfons II el Franc.Nogensmenys,hom pot albirar "en la concessió d'en Jaume II als aragonesos", que malmenava la "Marca Frontera" del seu propi Avi en Juame I.

*Ara bé,n'hi havia dues excusatòries raons:a)La primera, que essent ell mateix el Rei Català Dominador,podria vetllar per la mantinença de la Identitat de la part
segregada.b)La segona,que l’engrandiment del "Patrimoni Reial, annex a la Cessió podia convenir a la Monarquia catalana,és a dir, n'hi havia la "situació de
necessitat" en què s'hi trobava.

*També cal tenir en compte el fet de l'antic Aragó,que no era pas l'Aragó
"aragonès” (sic i resic),l'aliat moral de Castella, sinó que era l' "Aragó intermediari mig català, mig aragonès", per la qual circumstància la Segregació territorial podia enfortir-ne el català.

*Al cap de poc temps, el mateix Jaume II va crear el Comtat de Ribagorça, l’anomenat el Segon Comtat,que va unir la Família Reial en la persona del seu fill Pere, el qui més tard seria el Comte d’Empúries.

*Un altre aspecte essencial: que tota la terra segregada continuva formant part dels Bisbats de Lleida, la Seu d'Urgell i de Tortosa: una situació que ha perdurat fins al segle XXI, per oprobi de tots començant pels catalans i per l’Església, hom ha cedit a vells instints d'apropiació i s’han incorporat aquells territoris a l’Església aragonesa, tot desfent una adscripció multisecular i atemptant malignament contra la Identitat de Catalunya.

*El cas de Fraga, que tots temps va ésser considerada ciutat catalana, com es pot comprovar en el famós episodi narrat per Pere III a la seva Crònica:"E com som en vista de Fraga, mossen Bernat de Cabrera nos dix:Senyor, vets aquell lloc? E nos li diguem: Hoc doncs de Catalunya és E nós, en aquella hora, diguem: Oh terra beneita, poblada de lleialtat..."

*Una segregació amagada, va ser la que es va realitzar mitjançant la divisió de la Castellania d'Amposta.En extingir-se l’Orde militar del Temple de Jerusalem per decisió pontifícia, a instàncies del Rei Felip IV de França, els béns de l’Orde dissolt van ésser adjudicats a l’Orde de I'Hospital de Jerusalem.

*Tota una oportunitat per dividir els Hospitalers en dues grans entitats i districtes: a) El gran Priorat de Catalunya, format per les comandes d’aquest territori les de les Balears, i per l’altra banda, l'antiga Castellania d'Amposta, la qual, amb seu en la vila catalana d’aquest nom -i que abans de la partió era estesa per tot Catalunya i Aragó- es confongué amb les comandes pròpiament aragoneses i les que fins aleshores havien estat catalanes,és a dir, les de la zona transferida novellament al regne d'Aragó, i de més a més, amb les comandes catalanes que es van segregar del nou gran Priorat de Catalunya: les de Miravet, Tortosa, Gardeny, Corbins, Horta i Ascó.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Diada de les Llengües Europees (26 Setembre 2011)

2011-09-27T02:14:00.000-07:00

Catalunya versus Occitània (1213/ 2009)
Catalunya i Occitània,els catalans i els occitans, mai no s’han refet de la catàstrofe de Muret i encara al segle XXI aquesta catàstrofe fa revifar la germanor més actual entre les dues esmentades Nacions-.Dia 12 de Setembre 1213 (s.XIII) a la Batalla de Muret, va morir el Rei català Pere I el Catòlic en un desigual combat a mans d'un exèrcit convocat pel Vaticà (Roma) i impulsat pel Rei de França-.D’aquesta manera va ésser que els Catalans vàrem ser expulsats d’Occitània,terra bessona de Catalunya i germana de sang-.Occitània va passar a mans dels francesos-.

*Els Comtats Occitans (germans de sang dels Comtats Catalans) gaudien d'una molt notable Sobirania respecte als Reis de França,també d’una esponerosa cultura i d’una certa estabilitat econòmica-.En certa mesura,segons alguns historisadors, sembla que aquests factors varen ésser fonamentals a l’hora d’encetar el cobejament d’aquestes terres per part de la Monarquia francesa-.Ara bé,tot i estudiant una mica més, no tan sols hi havia aquestes causes,perquè la Llengua d’Oc i la Religió eren també un notable escull-.

*El límit lingüístic que imposava l’Occità o la Llengua d’Oc davant l’expansió de la llengua francesa a la mateixa Europa esdevenia, també, una altra frontera,però política-.I així al bell mig d'aquest “Joc d'identitats”, apareixen els Càtars,el Catarisme,que era un fort corrent religiós i místic que rebutja l’Església Catòlica,és a dir,el Vaticà tot i considerant-lo basat en mentides-.El Catarisme i la seva creixent popularitat tant en terres occitanes com en terres catalanes – els homes perfectes, practicants d’una ètica i una espiritualitat sense taca – amenaçava de ple el monopoli religiós del Vaticà (Roma)- i, per tant,ben bé l'extracció de rendes-.Aquest fet va ser aprofitat per la Monarquia francesa per incentivar i animar el Papat de Roma a declarar “heretges els càtars i els seus possibles protectors”-.

*Quan els Comtes catalans i Comtes occitans varen intentar defensar protegir les seves terres d’Occitània i de Catalunya, les seves gents, els seus costums i les seves espiritualitats,s’hi van trobar que la persecució militar francesa,a més d’horrible,era avalada per l’Excomunió Papal i per l’excusa de l’Heretgia-.Passava,ben bé que l’Imperialisme polític i militar s’ajuntava a l’Imperialisme de la Fe i de la Religió-.
.
*Des de Catalunya en Pere I el Catòlic va haver d’afrontar una situació molt tràgica i força delicada-.En Pere,que era popularment conegut com Pere el Catòlic, veia astorat com alguns dels seus vassalls catalans eren excomunicats per l’Església de Roma, desposseïts de les seves terres i de les seves pertinences i soldats-.

*Pere I el Catòlic va haver d'escollir –vulguis que no vulguis- entre la Fidelitat a l'Església de Roma i la Lleialtat a la seva gent,a Catalunya-.El Papa de Roma Innocenci III estava militarment compromès amb França i la seva Monarquia (els mercenaris que integraven les Creuades,és a dir,els croats s’ajuntaven a l’exèrcit francès per estendre la Fe catòlica on fos a capa i espasa),el Rei català Pere I el Catòlic,no faltaria més... va considerar que el -Vicariat de Crist a la Terra- l’obligava a ajudar la seva gent, “amb la tranquil•litat que desobeir al Papa no implicava cap infidelitat a Déu” (sic).

*Pere I el Catòlic,però, va confiar massa en les seves pròpies forces, i es va esposar excessivament, llançant-se –personalment- a la batalla. Però la batalla es va perdre, i Pere I va ser mort-.No va imaginar-se mai el català que l’aliança franco-papal representava un poder formidable.

*Simó de Montfort va guanyar la Batalla de Muret, convertint-se així en Duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de Vescomte de Besiers i Carcassona i malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, la Batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de Catalunya a Occitània,ja que Pere I el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge-.El cadàver del Rei català Pere I el Catòlic va ser recollit pels Hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'Infant Jaume I als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruïren com a Rei al Castell de Montsó-.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans.

Froilan Franco.Àlies el Mestre. Sitges

Cronologia sitgetana (1775-1939)

2011-09-27T02:02:00.000-07:00

CRONOLOGIA
1775 Reial Provisió:ni els Mestres ni les Mestres amb nens d’ambós sexes
1779 Reial Cèdula,permet treballar a les dones i ésser instruïdes en tasques pròpies.
1812 Constitució de Cadis,estableix l’ensenyament universal,públic gratuït i lliure.
1813 L’Informe Quintana que s’ensenyi a la dona,més la moral que la instrucció.
1815 Ferran VII cedeix l’Ensenyament Primari a l’Esglèsia (Santa Aliança)
1816 Reial Ordre sobre l’Educació primària:la mestra ensenya labors,llegir i escriure.
1817 Es registra el primer examen públic dels escolars sitgetans,que són 45.
1821 Reglament General d’Instrucció Pública:lectura,escriptura i comptes.
1825 Creació de la Junta de Poble,serà la base per a la Junta Local d’Ensenyament.
1826 Reglament d’Escoles de Primeres Lletres:catecisme,escriptura,i domèstic.
1833 Comença la primera guerra carlina amb greus repercusions a Sitges.
1835 Pablo Montesino,partidari dels Parvularis des dels dos anyets.
1838 Llei d’Instrucció Pública.Constitució Juntes Locals d’Ensenyament Primari.
1841 Reial Ordre sobre Inspecció d’Ensenyament Elemental.
1842 Creació de les Escoles Dominicals per a mares de família,creades pel clergat.
1843 Creació del Consell d’Instrucció Pública i la Societat d’Amics de la Instrucció.
1846 Creació amb caràcter oficial de l’Escola Normal de Magisteri a Barcelona.
1847 Reglament que fixa el Sistema d’Oposicions per als mestres públics.
1851 Concordat amb la Santa Seu:el govern subvenciona el Clergat.
1854 L’ensenyament clàssic passa novament al Ministeri de Foment.
1857 S’aprova la Llei Moyano.Ajuntaments i Diputacions i centralització i control.
1859 Neix la revista pedagògica “El Monitor d’Ensenyament Primari”
1860 Entra en acció escolar la Societat d’Amics de la Instrucció.La Normal.
1863 Per primer cop,a l’Ajuntament es crea el Regidor d’Instrucció Pública.
1864 Ordre perquè els mestres de Paàrvuls siguin casats i una Auxiliar femenina.
1866 Comença a sortir a Barcelona el setmanari “El clamor del Magisteri”.
1867 Pla Orovio:obligació de jurar fidelitat a la Corona i a la Religió.
1868 Llei d’Ensenyament Primari,clerical i conservadora.Supressió Esc. Normals.
1868 La Gloriosa,una Revolució Liberal:les dones ten accés a Secundària i Superior.
1870 Ensenyament de la Constitució a les escoles estatals i municipals.
1871 Fundació de la I.L.E. i l’Assocació per a l’Ensenyament de la Dona.
1872 L’Elena Maseras és la primera dona amb el títol de Batxillerat a Barcelona
1873 Proclamació de la Primera República.Intents de proclamar l’Estat Català.
1876 Escola de pàrvuls i noves assignatures per a la formació dels mestres.
1878 Per Reial Ordre,els mestres de pàrvuls cobren 275 ptes més que els altres.
1879 Decret Toreno:equipara els religiosos als Ensenyants titulats.
1880 Gran moviment escolar laïcista arreu de Catalunya.1r Congrés Catalanista.
1881 Busquen 10.000 vídues com a mestres per a l’Educació de pàrvuls.
1882 Prohibició de les dones a l’Ensenyament Secundari i Superior,només parvularis.
1884 Els sous dels mestres s’igualen,per damunt de diferències de sexe.
1885 Decret Pidal:afavoreix l’Escola privada.Creació del Cos d’Inspectors.
1886 Les escoles de pàrvuls (4-8 anys) són considerades com a benèfiques.
1888 L’Associació de Mestres Públics de Barcelona celebren un Congrès pedagògic.
1889 Fundació de l’APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana)
1892 Es defensa l’aptitud de les dones per a l’accés a totes les carreres i professions.
1894 Reforma de l’Ensenyament Mitjà.Emigracions cap a Amèrica per la fil.loxera.
1898 Flos i Calcat funda l’Escola bilingüe Sant Jordi.Fundació de l’A.P.E.C
1898 APEC (Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana).Dimiteix el Dr Robert.
1900 Creació del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.Reorganització.
1901 Fundació de l’Escola Moderna d’en Francesc Ferrer i Guàrdia sense diferències.
1902 Decret Romanones:obligació d’ensenyar el Catecisme en castellà a Catalunya.
1904 Nou Decret sobre l’Ensenyament del castellà a Catalunya,malgrat les protestes.
1905 Fundació de les Cases del Poble –escoles i biblioteques- pels Socialistes.
1906 Entra en propietat el Mestre de mestres,l’Esteve Barrachina i Benages.
1906 Fundació de l’Escola de Mestres d’en Joan Bardina i tanca l’Escola Moderna.
1908 Es crea la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya.Escola de Mestres.
1908 El mestre Esteve Barrachina,president de l’Associació de Mestres-Garraf.
1909 Nou Decret sobre la “Creació de l’Escola Superior de Magisteri.De 6 a 12 anys.
1910 Decret sobre la Graduació Escolar als centres escolars d’arreu.Escolar 12 anys
1911 Creació de la Direcció General d’Ensenyament Primari.Paga l’Estat als mestres.
1912 Decret,segons el qual les escoles elementals són Escoles Nacionals d’E.P.
1913 Es declara voluntari l’Ensenyament del Catecisme a les Escoles Nacionals.
1914 Pla Bergamin:es constitueix l’Associació Catòlica de Mestres Oficials.
1915 S’inicien els Cursos Monogràfics de la Mancomunitat de Catalunya.
1915 L’A.P.E.C. o La Protectora agafa gran volada a Sitges i a Catalunya.
1916 III Curs Internacional Montessori.Una mestra sitgetana hi assisteix.
1918 La Llei Alba estableix “graduació d’escoles” en els pobles majors de 2.000 hab.
1922 Creació de la Comissió Central contra l’Analfabetisme,ben burocràtic.
1923 Institució del “Certificat d’Estudis Primaris”.Prohibició del català a l’escola.
1924 Decret sobre la Inspecció:es referma el control ideològic a totes les escoles.
1926 Desterrada la Inspectora d’Ensenyament Primari,la Leonor Serrano.
1929 Suspensió de la vida escolar.Vagues de mestres arreu.
1930 Neix la FAE (Federació d’Amics de l’Ensenyament),força conservador.
1931 S’inicia la graduació en les dues escoles de Sitges.Bilingüisme escola.Restabliment Pla Romanones.Creació de 7.000 escoles –Puigmoltó-.Creació de les Missions Pedagògiques.Pla Professional de Magisteri.Surt “Cultura”,portantveu del Magisteri-.
1933 Llei de l’Ensenyament públic,que no s’aprovarà.Creació dels Consells Regionals d’Ensenyament.Surt la Revista de Pedagogia i Psicologia.Aixecament de la Generalitat i Revolta a Astúries-.
1934 A Sitges s’amplia 7 el nombre de places de mestre i s’estableix la graduació.S’ajorna sine die la Llei de Congregacions Religioses.
1935 Es crea una Comissió per a la Reforma de l’Ensenyament Primari.Campanya contra l’escola laica i la coeducació.
1936 Mestres que marxen al Front.Nous mestres s’incorporen per periodes breus.Triomf del Front Popular.Restabliment de la coeducació a les escoles primàries.A Sitges tres Grups Escolars:Moscou,Mèxic i Residència Helvètica en edificis incautats.
1937 El CENU orienta el nou Pla d’Estudis Primaris.Sitges té una delegació.
1939 Supressió de l’obra escolar i cultural de la Generalitat Republicana.Supressió de l’Estatut-1932.Les tropes de Franco entren a Sitges el 22 de gener.Es procedeix a la depuració dels llibres catalans.Depuració d’alguns mestres sitgetans-.
A l’estiu es procedeix a la reposició de la Creu a les escoles-.I,es constitueix la Junta Local d’Ensenyament Primari,de la qual torna a ser Membre el Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

Monument del Dr Robert,Memòria històrica a Sitges (1902-2011)

2011-09-27T01:45:00.000-07:00

La Vila de Sitges encara vibra d'agraïment i d'estimació davant el Monument al Dr Robert,per exemple per a la celebració de la La Diada de Catalunya.

*La sobtada mort del Dr Bartomeu Robert i Yarzàbal el dia 10 Abril 1902,va trasbalsar la societat sitgetana,tant com dos mesos després el faria la mort del català mossèn Jacint Verdaguer,un pacient del metge Dr Robert-.

*L’enterrament va ser el 13 Abril 1902 en una imponent manifestació de dol,sent conduït el fèretre per metges municipals de Barcelona i estudiants de medicina més una dotzena de cotxes fúnebres plens de flors.Entre aquestes,n’hi havia una de l’Ajuntament de Sitges i una altra de l’Agrupació Catalanista Local i del setmanari El Baluart de Sitges.

*Hi assitia a l’enterrament l’Alcalde de Sitges Dr Gaietà Benaprès i els Regidors Antoni Catasús,Manuel Coll,Salvador Robert i Francesc Concabella-.També els acompanyaven el Jutge municipal de Sitges Rafael Llopis,el Secretari de l’Ajuntament en Bonaventura Julià i Massó,l’exalcalde de Sitges en Miquel Ribas,en Rafael Llopart i Ferret i el pintor Arcadi Mas i Fontdevila-.

*El dia 13 Abril 1902 l’Eco de Sitges publicava una esquela i El Baluart de Sitges una altra esquela,al peu de la qual constava que el Cardenal-bisbe de Barcelona concedia 100 dies d’Indulgència als fidels que oferissin una Missa,una oració o una jaculatòria pel seu etern descans-.

*Els articles que apareixien als dos Setmanaris sitgetans eren de:la Rita Benaprès,el Gonçal Massó Golferichs,en Salvador Olivella i Carreras,en Sebastià Sans i Bori,en Josep Planes i Roberti en Bartomeu Misas i Rosés-.

*L’Ajuntament en un Ple Municipal extraordinari decidia iniciar una Subscripció pública per aixecar-li un Monument a Sitges-.I,el 25 Abril 1902 va tenir lloc una reunió popular per parlar-ne sobre les grandeses humanes i humanitàries del Dr Robert com a metge i polític i alhora del seu pagament de la Sala de Plens de l’Ajuntament i com se li havia nomenat Fill Predilecte de Sitges tres anys enrere-.
Es van organitzar diverses Comissions per recaptar fons per a erigir-li un Monument com a record-.

*La Comissió Central de Sitges la integraven Gaietà Benaprès,el Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu,mossèn Josep Bricullé,el Jutge Municipal Rafael Llopis,pel Retiro en Francesc Batlle i Gener,pel l’Agrupació Catalanista en Bartomeu Misas i Rosés i per l’Agrupació Catalanista,Felip Font pel Prado i en Bartomeu Carbonell pel Foment Sitgetà-.

*Es van organitzar Comissions pro Monument tant a Barcelona,com a l’Havana,Santiago de Cuba,Guntànamo i Manzanillo i alguns americans sitgetans-.Les subscripcions Pro Monument a Sitges a partir del 4 Maig,el llistat l’encapçalava Aleix Vidal-Quadras i Ramon amb 100.000 ptes,l’Eusebi Güell,Estanislau Planes,Rafael Llopart i Pere Catasús a 500 ptes cadascun

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

CANVI DE BLOG

2011-08-22T12:09:00.000-07:00

Després d'haver-m'hi barallat uns quants dies finalment he aconseguit configurar el bloc FROIRECERC a PLOMA d'OR-1995
Si cliqueu damunt del nom del meu bloc hi anireu a parar,i, si en voleu,
us hi podeu subscriure,que un dolç mai no amarga(a mi m'agradaria...)
Hi he importat la totalitat dels blogs de
www.sabeleta.blogspot.com,i hi vaig construint la meva pàgina Web.

EP !!.SÓN JA 300 ENTRADES AL BLOG FROIRECERC

2011-08-10T03:10:00.001-07:00

- EP!!. són ja 300 entrades al Blog Froirecerc -
Un nombre perfecte i ben bé arrodonit:300 entrades:dedico l’escrit Nº 300,primer per a l’agraïment públic,segon per honorar la Sabeleta i tercer el record d’en David,informàtic,que va crear aquesta estructura del Blog froirecerc,àlies Froilan.

*M’hi pregunto,com a exmestre d’Informàtica al l’Escola Publica Barrachina i comentarista a Internet: Quin podria ser el Tema que millor li escau a un número tan rodó com aquest,el 300. Abans de res,quan l’any 2004 vaig decidir obrir aquest bloc,i hi vaig penjar el primer post “La Mar de Sitges”,no tenia cap intenció d’arribar a les 300 entrades i ésser present durant anys. Però la realitat és la realitat, i la situació no ha millorat gens durant aquests anys... així que al pas que anem teniu Froirecerc i Froilan per algun temps,atès el meu “estat de vacances” permanent!

*Aquesta és la meva realitat,la realitat pura i dura a Sitges:fer el reciclatge de català,escriure i practicar la Docència a l’aula i ja jubilat i fer la recerca i l’estudi de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,des d’una Perspectiva Local (1775-2011)”,àlies la Pedagogia a Sitges durant anys i panys,i sortosament el post 300 arriba justa la fusta quan El Mestre per devoció i sense Secció fixa porta 33 anys enviant Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges-Creu de Sant Jordi 2011.

*La cosa més agradable no és tot aquest desplegament de missatges,sinó els diez i els anys que va durar.Que jo recordi,a partir de la meva jubilació de la Docència i l’Ensenyament públic.El fet informàtic és a la meva trajectòria sitgetana,un cop aconsegueixo el primer Ordinador per al CEIP Esteve Barrachina del Programa de TV3 FIL-i-PRIM amb els meus deixebles de 6è d’Egb i els Certificats dels Cursets d’Informàtica de l’Escola Municipal de les Persones Adultes,que justifiquen l’obertura de la Primera Sala d’Informàtica a l’escola.

*No vaig estar d’acord que el primer Ordinador,en comptes de deixar-lo per a la Informatització i digitalització de la Biblioteca Escolar Barrachina,el Director del centre l’agafa per al seu Despatx,com a símptoma de la total mancança d’aparells.Com a mestre-bibliotecari el sento,però era molt necessari,també,digitalitzar la Direcció Escolar,segons en Josep Maria Duarte i Motoliu,membre de Crida de la Solidaritat-

*Tornant als 300 escrits en aquest Blog.El que sí que em fa molta il.lusió remarcar,és que hi coincideixi aquesta Entrada-300 amb el 33 aniversari de la meva col.laboració en el Setmanari l’Eco de Sitges sense secció fixa,un fet que vaig voler que davant la Conselleria de Cultura de la Generalitat hi figurés aquesta dada,tot i demanant per a la Família Soler i els tres Josep Soler-director (1886,1930 i 1955) la Creu de Sant Jordi-2011,per allò que “L’agraïment és la memòria del Cor”.

*El Club Amics de l'Eco o EcoClub (1991-1997) amb secció fixa al Setmanari,sota l'aspecte que li toca en la concessió Creu de Sant Jordi,un cop més fa una crida al jovent i als centres escolars perquè el Club Amics de l'Eco se'n torni a reeditar com a nova Secció del Setmanari i que el jovent hi digui la seva.

*Avui, i coincidint amb els meus 33 anys de col.laborador en l’Eco de Sitges,sense Secció fixa,en puc dir que tinc de nou l’esperança no només d’eleborar articles d’opinió per a l’Eco de Sitges,sinó també d’augmentar el nombre de col.laboracions,ara que Catalunya hi celebra els 300 anys de la Diada l’11 de Setembre-2014,que, tanmateix com a ben bé integrat a Catalunya,mitjançant diversos articles sobre la Diada-2014 i la trajectòria catalana,també durant 300 anys de sotmetiment a l'Estat espanyol.

*Diguin el que diguin seguiré pensant que Catalunya és quelcom més que el Barça a l’hora d’identificar-me com un altre català a la Vila de Sitges.Un altre BLOG inicio sota el nom "Plomad'Or-1995",que hi trobareu dins el FROIRECERC.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme
Estudiós de la "Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges,vista des d'una Perspectiva Local (1775-2010)
Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995

Trenta anys del Manifest dels 2.300

2011-08-10T02:56:00.000-07:00

“Impulso Ciudadano” ha celebrat l'Acte d'Homenatge i Record als signants del Manifiesto de los 2.300,el dia que es compleixen 30 anys des de la seva publicació. Finalment, la Sala d'Actes del Centre Cívic "Fort Pienc" ha acollit l'acte després que l'Ateneu de Barcelona i el CEU donessin carbasses als activistes castellans. En total, hi han assistit unes 200 persones, segons els organitzadors.
Entre els assistents no hi ha faltat el candidat a l’Alcaldia de Barcelona l’Alberto Fernández, i el candidat a l'Alcaldia per Ciutadans, en Jordi Cañas. A més de Representants de l'Associació per la Tolerància i membres del Partit polític UPyD. A qui no s’ha vist, ha estat el Federico Jiménez Los Santos, un dels primers signants del Manifest.
“Impulso ciudadano”, l'Entitat catalana dirigida per l'exdiputat de Ciutadans, José Domingo, ha anunciat la Celebració del 30è Aniversari del”Manifest per la Igualtat dels Drets Lingüístics a Catalunya”, que va ser conegut com el Manifiesto de los 2.300. Pels qui no coneguin l’irganització, s’identifiquen amb el lema "es pot ser català, viure arrelat i estimar Catalunya, parlant castellà".
Han intervingut a l’acte l’Amando de Miguel, Catedràtic Emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense i primer signant del Manifiesto de los 2300; Santiago Tarancón, Professor de Literatura, signant i redactor del Manifiesto, José Sánchez Carralero, catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense i signant del Manifiesto, José María Fernández, catedràtic de Llengua Espanyola de la Universitat Rovira i Virgil de Tarragona i firmant del Manifiesto, Pedro Penalva, professor de Dret Romà i signant del Manifiesto; José García Domínguez, periodista; Alejandro Tercer, periodista.

Neix el Bloc Català a la Catalunya Nord per un Estatut d'Autonomia

2011-08-10T02:52:00.000-07:00

La millor notícia als Països Catalans (De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó,inclòs l’Alguer) és a Catalunya Nord (Migdia de França),una part de la Gran Catalunya s’inicia un procés de regionalització a França-.Una nova Formació política integrada pel Partit per Catalunya,per exmembres d’UC i la Federació d’Esquerra Republicana (ERC)-.Un centenar de persones participen a Tuir (Rosselló) al Congrés Constituent del Bloc Català-.
El Bloc Català serà el nou Partit Nacionalista Nord-català (PNNC),que intentarà aprofitar el Context polític francès a més del Debat favorable a França en la Descentralització del Poder per aplegar tant les Persones favorables a l’establiment d’un Estatut d’Autonomia per a la Catalunya Nord,com les entitats que s’hi interessen-.
Un Partit Polític integrat per membres d’Unitat Catalana,del Partit per Catalunya,a més de la Federació d’Esquerra Republicana de Catalunya-.Mercès a la nova Llei de l’Estat Francès es pot obtenir aquesta Regió Catalana,bo i col.laborant-hi la gent catalana-.El President del Bloc Català de la Catalunya Nord va ser escollitrard Tarrius-.N’és un incipient procés de Regionalització es consolida a França,i així el Missatge Autonòmic tindrà molta acceptació entre la població de la Catalunya Nord-.
Des de Catalunya hom diu que “l’aposta és molt decidida” perquè el Bloc Català vol participar en el Debat polític que s’està produint a França sobre la Regionalització francesa-.
El Bloc Català promou una campanya
per l’Estatut de Catalunya Nord
El dia 18 de desembre de l’any 2002,el Bloc Català de la Catalunya Nord presentava la campanya “Per un Estatut Català” per tal d’impulsar la creació de la Regió Catalana al sud de França,amb capital a Perpinyà-.
La iniciativa pretèn aprofitar la via de la nova Llei francesa de descentralització administrativa impulsada pel Primer Ministre del Govern Central francès,en Jean Pierre Raffarin,que preveu la creació de “Col.lectivitats territorials específiques”-.
El Secretari general de la formació nacionalista “Bloc Català”,creada a la Catalunya Nord,en Jordi Vera,va afirmar:”El nostre país mereix tenir una Entitat territorial específica per tal de gestionar a Perpinyà,casa nostra el futur i decidir el que ens hi convé”-.
En Jordi Vera va indicar que avui les decisions són preses en altres llocs i no a la Catalunya Nord,mostrant-se convençut que “els catalans de la Catalunya Nord estan perfectament d’acord amb les propostes que fem”-.
L’Estatut de la Catalunya Nord,elaborat pel Bloc Català preveu segregar de la Regió del Llenguadoc-Rosselló,amb capital a Montpeller,les Comarques de la Catalunya Nord,que formen l’actual Departament dels Pirineus Orientals,i així crear una Regió Catalana específica-.En el terreny institucional,el Document del Bloc Català preveu l’elecció per Sufragi Universal d’una Assemblea Territorial,a més d’un Govern,que es faria càrrec de les Competències de l’actual Consell General del Pirineu Oriental,a més de les que li atorgui el Govern Central de l’Estat francès en el Marc de la nova Llei francesa-.
En el cas singular de la Comarca Occitanoparlant de la Fenolleda,aquesta podria optar entre tornar al Llenguadoc o passar a la Regió Catalana amb un Estatut propi que garantiria la seva peculiaritat cultural,com passa a hores d’ara amb la Vall d’Aran-.
El Bloc Català farà una campanya l’any 2003 de Cartells,a més de reunions per tal d’explicar la Proposta i convèncer la població catalana de la seva utilitat així com del seu pragmatisme-.També s’intentarà fer una recollida de firmes per a convocar un Referendum d’Iniciativa popular,previst a la nova Llei Raffarin,sobre la Regió Catalana a França amb capital a Perpinyà-.

Els 50 anys de la Nova Cançó (1960-2010)

2011-08-10T02:50:00.000-07:00

D’ençà el 3 de juny fins el 31 d’Octubre el Museu d’història de Catalunya ha presentat la exposició “La Nova Cançó - La veu d’un poble” per tal d’homenatjar els 50 anys d’aquell moviment iniciat i impulsat pel grup “Setze Jutges” l’any 1960 influenciats i esperonats pel article “Ens calen cançons d’ara” que Lluís Serrahima va publicar a la revista “Germinabit” el gener de 1959
La “Nova Cançó”, va esdevenir el moviment cultural català de masses més important des de la fi de la guerra civil. L’any 1960 el repertori de cançons cantables en llengua catalana similar a qualsevol cançó que es pogués sentir cada dia pels mitjans de comunicació era pràcticament inexistent i amb més il•lusió que professionalisme és va anar omplint aquesta mancança que tenia la societat catalana de cançons que és poguessin cantar en català.
Van sorgir cantants catalans en català per arreu, aficionats i professionals, alguns van arribar a assolir nivell internacional, i cantant en català oferien recitals, i apareixien sovint a les ones de ràdio i omplien sales, i envelats de les Festes Majors i també eren presents als nostres àlbums discogràfics i als nostres repertoris particulars de cançons en la nostra llengua. I així, ens feien viure una normalitat cultural amb una forma humana i natural cantant a la nostra manera i a on fos cançons com: “Cançó de matinada”, “Paraules d’amor”, “Diguem no”, “La Estaca”, “Qualsevol nit pot sortir el sol” o “ L’home ve de la patata”, “Eternitat”, “Puff el drac màgic”… i així podíem expressar, reivindicar i enfortir sense adonar-nos la nostra identitat cultural catalana.
El temps daurat de la “Nova Cançò” va ser entre els anys 1967-1976, i si ara ens parem a pensar, sembla ser que es tracta d’una cosa antiquíssima, o gairebé un somni. Em consta que actualment a molts companys que treballen a les emissores de ràdio tenen veritables dificultats per poder “punxar” cançons actuals catalanes de qualitat.
A l’exposició que ens ha ofert el Museu d’Història de Catalunya en homenatge a aquests 50 anys de la “Nova Cançó”, diuen que no hi ha anat gaire jovent, que la mitjana d’edat dels visitants es pot situar al voltant dels 50 anys, tants com ara ha complert la “Nova Cançó”. Davant d’això cal preguntar-nos quines cançons catalanes cantaran els homes, dones, els nens i les nenes catalans d’aquí 50 anys? Caldrà que algú torni a escriure un article com aquell que deia “Ens calen cançons d’ara”?

El Club Amics de l'Eco,àlies l'EcoClub

2011-08-10T02:35:00.001-07:00

Un cop celebrat l'entrega de la Creu de Sant Jordi a l'Eco de Sitges,si l'Ignasi Muntaner insinua a l'Eco de Sitges que "Josep Soler",sembla el mateix durant els 125 anys,clar i sitgetà,sí que el veiem molt clar:Tres Josep Soler,directors en la trajectòria de l'Eco:1886,1930 i 1955.El Club Amics de l'Eco (1991-1997) amb secció pròpia al Setmanari,en demana la col.locació a la Plaça dels Artistes de Sitges una "Placa-Saviesa dels tres Josep Soler i les dates" com a homenatge a tres cavallers,savis i honorables.

El seu paper tant a l’Escola Barrachina com entre la població infantil vilatana, en edat escolar de Sitges, que tenien il.lusió per saber parlar i escriure en català, hi seria un Taller d’Escriptura, àlies el Club Amics de l’Eco o EcoClub, amb seu primer a la Biblioteca Escolar i també a l’Excorxador, molt trascendental en l’expressió de les dèries i les pretensions creatives d’uns escolars lletraferits amb encert o no,a dir quelcom als sitgetans-.

*El nostre Setmanari, sense cap més tardança, crea una nova secció amb la finalitat d’afavorir aquest Club d’Escriptura i Club de Parla, ressò dels esmentats “Clubs de Parla”,famosos als 80 del segle XX per al reciclatge dels Funcionaris de l’Editor i Escriptor en Josep Maria Espinàs, que a Sitges els va presentar al C/de’n Bosch, a l’edifici que va ser la seu de l’Ateneu, presidit per en Pere Palacios i Salvador i en Toni Sella i Montserrat com a secretari, intitulada “Club Amics de l’Eco” o “EcoClub”, on els escolars sitgetans hi escrivien sobre Sitges. Testimoni del Club Amics de l’Eco va ser en Josep-Manuel Soler amb una xerrada a la classe de 7è d’Egb de l’Escola Barrachina.

*Tant els nois com les noies en edat escolar, tant de l’Escola Pública com de l’Escola Pia (el sotspresident era alumne de la Junta Directiva) , durant els primers anys, sense publicar res al Setmanari (1988-1991), però després en una segona fase i amb la secció al periòdic, mercès a la generositat d’en Josep de l’Eco, publicant ja al Setmanari, absolutament els estudiants de la Segona Etapa d’EGB, van tenir l’escola gratuïta (sic) on fer opinions i esmolar l’eina d’escriure i parlar en català i estimar la Cultura sitgetana-.

*Sense trascendències i sense grandiloqüències, el Club Amics de l’Eco, àlies el Taller d’Escriptura i Club de Parla, primer a la Biblioteca Escolar Barrachina i després al Centre Cultural Joan Maragall, mutatis mutandis l’Escorxador, amb totes les grans limitacions i els petits errors, va passar durant gairebé vuit anys apostant per la cultura sitgetana en llengua catalana-. En celebrar el 125 aniversari de l’Eco de Sitges i la memòria del Club Amics de l’Eco o EcoClub, com a responsable d’aquesta creació, en demano un entranyable i amable record per al President i Sotspresident, en Joan Ill i Barra i en Joan Duran i Ferrer, l’any 2010 el primer Enginyer de Mitjans de Comunicació i el segon, Poeta i Bioquímic, que a més de promotor de la Festa de la Poesia,autor de diversos llibres, és professor universitari, és a dir, tots dos al segle XXI de reconeguda fama-. Dos exponents i col.laboradors de la premsa local a Sitges.

*En Josep-Manel Soler i Soler, el meu introductor a Sitges i ja són 33 anys col.laborant-hi, 3r Director de la “Saga Família Soler” amb més de 50 anys de servei als sitgetans, en aquest “Cent vint-i cinquè feliç Aniversari” del Setmanari sitgetà, ens hi presenta el periodisme local i comarcal com una de les singularitats del model de societat imperant a Catalunya, és a dir, com a subscriptor, col.laborador i empedreït lector, puc dir-ne que és força significatiu la creació d’un Setmanari “Model que es fonamenta en la capacitat de la societat civil per a crear dinàmiques de participació en les solucions dels problemes col·lectius”.

*La “Saga Família Soler” figurarà a la capçalera amb el nom del seu fill Josep Soler i Tasis (segle XX) i del seu nét, en Josep-Manuel Soler i Soler, 3r director al segle XXI qui, encara corregeix i publica “Coses” al periòdic, en què s’han implicat els seus dos fills en Josep i en Ramon Soler i Fernàndez i els seus néts. Un cas veritablement insòlit en la trajectòria de la “Saga Família Soler”!.

Cent vint-i-cinc anys (125) l’1 de març de 2011 és un setmanari local i comarcal farcit d’esdeveniments.a) Present a la primera Exposició Universal del 1888, justament quan una dècada després es va perdre Cuba i els Indians van repatriar capitals (a Sitges i la Comarca Garraf n’hi ha evidències)-. b) L’Arribada a Sitges d’en Santiago Rusiñol i Prats, que hi va portar una certa revolució cultural. Precisament li van publicar una conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès que hom considera la “Frontera entre el modernisme que s’apagava i el noucentisme que s’iniciava”. c) L’Eco de Sitges s’editava quan esdevenien a Catalunya la Setmana Tràgica, la Guerra del Marroc, la Dictadura de Primo de Rivera així com la proclamació de la República. Ni tan sols en la Guerra Civil va deixar de publicar-se l’Eco de Sitges a la impremta de la “Família Soler”, però confiscat pel P.O.U.M.fent-ne de portaveu amb el nom d’El Front-.

Solament el Diari de Vilanova el supera en antiguitat –que potser no en continuïtat– a l’àmbit de la Premsa Local...!. La “Saga Família Soler” va saber aprofitar les escletxes de llibertat, guiats pel possibilisme”. “Més endavant ja veurem què farem”, era la pura i dura filosofia del pare d’en Josep-Manel Soler i Soler.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges

Després de la Independència de Catalunya, què...?

2011-08-10T02:15:00.001-07:00

Tinc un amic nord-americà que viu des de fa anys a Sitges i que està força interessat en la Independència de Catalunya.

*Com si jo tingués poders d'endevinar el futur,molt sovint em bombardeja amb preguntes.Fa uns dies,em va telefonar per dir-me que acabava de llegir unes declaracions d'Andreu Mas-Colell, Conseller d' Economia de la Generalitat, en les quals assegurava que la Independència és viable,i que seria absurd que no el fos ,quan arreu del món hi ha dos-cents països que la tenen.

*Al meu amic,sembla ser que l'ha decebut el fet que el Conseller no concretés millor sobre aquesta viabilitat amb dades perquè l'obsessiona.Li vaig dir que busqués a Internet,que segurament allà trobaria un munt de planes Webs i Blogs dedicats a la Independència de Catalunya.

"Es inevitable la independencia de Catalunya.Però troba que en una cosa té raó,en la inconcreció sobre les conseqüències pràctiques que la fut tant els polítics com els analistes que tracten la qüestió. Perquè una cosa és la llista de greuges que els independentistes esgrimeixen, en relació a l' Estatut, als deutes de l'Estat amb Catalunya, a la gasiveria en inversions al territori català, etc. una altra què passaria si s'aconseguís l'Estat Català.

*Què representaria per a tots nosaltres la independència? I quin preu caldria pagar per obtenir-la? Què suposaria la ruptura amb l'Estat espanyol? I què implicaria? Hauríem de negociar amb Europa l'entrada? I si Europa posés pegues i ens deixés al marge una vegada fóssim fora d'Espanya? Hauríem de reconvertir euros en pessetes, a la inversa que la resta de ciutadans europeus? Podríem exportar productes catalans en aquestes condicions? I cap on caldria orientar els mercats si els espanyols ens castigaven amb el rebuig, com va passar el 2004 quan Carod-Rovira va dir que no donaria suport a Madrid per aconseguir les Olimpíades? Ens en sortiríem sense que el principal mercat acceptés productes catalans? És això factible?

*Desitja Europa una Catalunya independent? Serviria això d'exemple als escocesos? Podria afectar el cas de Catalunya a Itàlia? No asseguren els de la Lliga Nord que tenen poc a veure amb el sud i no celebraren també consultes sobre la independència de la Padània? Ho veurien amb bons ulls els francesos? Potser de sobte recordarien que, a banda de corsos i bretons, al sud-est del seu país hi ha una Catalunya Nord?

*I qui sap si aquesta Catalunya no voldria recuperar la seva perduda identitat històrica? I què passaria amb el País Basc francès? I amb Euskalerria? Què diria de tot plegat la senyora Merkel, que sembla que és la que comanda la nau europea hores d'ara? Votaria el Parlament Europeu a favor de Catalunya? Milloraria l'economia dels catalans si Catalunya fóra independent? Es reduiria l'atur perquè es podrien crear nous llocs de treball? Invertirien més a casa nostra les multinacionals estrangeres? Vindrien més o menys turistes?

Estrany Testament del Rei aragonès,el Bataller

2011-08-10T01:36:00.000-07:00

Deixant de banda les consideracions històriques de la Unió de Catalunya i Aragó,que només produeixen frustracions,el faig és contemplar la marxa d'aquella Unió,consolidada amb el naixement del seu Primer Comte-Rei,l'Alfons,fill del Comte Ramon Berenguer IV.

*Cal recordar l’estrany Testament del Rei d'Aragó,el Bataller,en el que dóna els Regnes als Ordes de Cavalleria.Amb l’Orde de l’Hospital i del Sant Sepulcre no va haver-hi gaires problemes:"el bon obrar del Comte i la bona disposició dels dos Ordes-.Ells van cedir els seus drets a la Peronella i van rebre nous llocs per establir les seves Comandes.Però,vigileu,que no va passat el mateix,amb els Cavallers del Temple, que exigien l’estricte compliment del Testament del rei d'Aragó.

No va ser fins l'any 1143 (segle XII) que Els Templers i Notaris Reials signarien els Acords,pels quals l’Orde del Temple seria una de les primeres en estar per sempre al costat de Catalunya-Aragó i hi rebrien nous llocs per instal·lar les noves comandes i els nous Castells.Ara bé,hi ha un interessant aspecte a considerar:"si els Templers es varen fer forts en la seva intenció de no abjurar dels seus Drets
Testamentaris,va ser perquè la Santa Seu els hi va fer costat d’una manera franca i...ben bé descarada. Per això, Ramon Berenguer va voler separar el seu diàleg amb el Temple de qualsevol contacte amb Roma i procurant que els Mestres Templers, molts d’ells catalans, s’adonessin de que Catalunya i Aragó era una terra en expansió i que si sabien treballar-ho conjuntament, ells, l’Orde, en serien els grans beneficiats.

*A la llarga també el va entendre així la Santa Seu,qui va acabar beneint el nou Ordre i va fer molt més per quedar bé:"Va convertir Tarragona en lúnica Seu Metropolitana del nou Regne, amb el Bisbat de Saragossa,supeditat a ella.Repassant la Història,clar i català els Historiadors informen que, de fet, l’Església Catòlica amb el seu Decret Pontifici, serà la que unificarà, diplomàticament, el nou Regne de Catalunya-Aragó.

*Cal esmentar una altra decisió més que sorprenent:"Per a l’Església Catòlica els Drets legítims d'en Ramir i de la Peronella no van existir mai;és a dir,que va ser el Pacte d'en Ramon Berenguer amb els seus legítims Hereus, els Ordes, les que va lligar Aragó a Catalunya...!

*Hom diu que amb tots els papers de l'auca en ordre,en Ramon Berenguer es decideix per donar un cop decisiu a l’enfrontament contra els Sarraïns, començant a moure’s l’any 1148 (segle XII) amb la clara intenció de guanyar Tortosa primer, però el Castell de la Suda no es va rendir fins el darrer dia del mateix any.

*Llavors el "conjunt català-aragonès" va iniciar la lluita per fer-se amb l’altra ciutat important,la ciutat de Lleida, i el 24 d’octubre de 1149 va ser ocupada, potser el mateix dia que es va guanyar Fraga i Mequinensa. Llavors, ja no es va deixar d’actuar contra els reductes menys importants per tal de deixar tota la zona catalana lliure de Sarraïns, objecte que es va assolir l’any 1153 amb Siurana de Prades, el darrer lloc sarraí.Catalunya ja era un lloc segur i així el van entendre els Monjos Cistercencs que van establir-se al Monestir de Poblet.

*Ben poc abans, el 1150, es va regularitzar la situació entre la Peronella i el Ramon Berenguer, casant-se a Lleida, tota vegada que ella ja tenia 14 anys i, per tant, a efectes legals, ja era una dona. Com així es va demostrar tenint tres fills de Ramon Berenguer. Els noms dels fills van ser Ramon Berenguer, que més endavant li van canviar pel d’Alfons, Pere i Sanç.

*Ramon Berenguer IV era un home molt ben reconegut pels Regnes Occidentals amb els quals hi mantenia uns lligams força amistosos. El 1162 té una reunió amb l’Emperador Frederic per tal de deixar la Provença, lliure d’ingerències germàniques, però va emmalaltir prop de Torí on hi va morir. Només tenia 49 anys...!!

Només els catalans de soca-rel poden preservar el català

2011-08-10T00:40:00.000-07:00

“Només la gent pot preservar un idioma” EL PRESIDENT DE LA CONFERÈNCIA GENERAL DE LA UNESCO VIU A BARCELONA EL DIA DE LA LLENGUA MATERNA Els catalans han de lluitar perquè la seva llengua tingui el màxim reconeixement, aquesta i altres manifestacions Davidson L. Hepburn (New Bight, Bahames, 1932), president de la Conferència General de la Unesco, ha visitat Barcelona amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna.

*Davidson L. Hepburn (New Bight, Bahames, 1932), president de la Conferència General de la Unesco, ha visitat Barcelona amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna. El Centre Unesco de Catalunya ha lliurat els premis Linguapax 2011 a Ganesh Devy, defensor de les llengües locals i els drets dels indígenes de l'Índia, i al Centro Indígena de Investigaciones Interculturales de Tierradentro, Colòmbia. .

El multilingüisme està amenaçat a l'Estat espanyol?
No cal que estiguin constantment preocupats si el català és important o què passarà amb la seva llengua.El català és aquí per quedar-se, no està en perill, ni de bon tros! La llengua només estarà en perill si la gent deixa d'usar-la. Sé que hi ha una preocupació pel coneixement del català, i per si s'utilitza com a primera llengua l'espanyol a l'escola, "però és impossible que es perdi si els pares parlen català als fills".

*Cal començar amb els nens i les nenes... Però les Nacions sense Estat com Catalunya el tenen molt més difícil... El català i l'espanyol coexisteixen, és com un matrimoni. Però els catalans han de lluitar perquè l'idioma tingui el màxim reconeixement. La llengua és molt important. L'esforç de la gent és l'únic que pot preservar la vida d'un idioma, però no pot ser una obsessió. El català no morirà, és massa vell!

La Unesco tothom sap que Catalunya té el seu propi idioma, costums i cultura. I volem que totes les llengües, totes, siguin acceptades al mateix nivell, perquè són la base d'entesa, els vehicles de viure i comunicar-se. . Quins reptes prioritaris té la Unesco en el món global? Els mandats de la Unesco no han canviat gaire.

*Hi ha cinc programes: Educació, Ciència i Tecnologia, Cultura, Patrimoni i Comunicació.La prioritat, ara, és l'Educació i la diversitat de les persones; també l'Àfrica, així com reequilibrar la representació de la Unesco arreu del món. . L'ens és més necessari que mai? La Unesco és més aviat una organització moral, no política, que vol promoure la pau i els drets humans. El món està canviant, però la Unesco no és més necessària que fa vint anys. El que passa és que hi ha molts problemes al món i la Unesco s'ha d'esforçar més que en el passat. Però sóc optimista!

*La situació ha de canviar però cal la cooperació dels 193 països membres. Un pot ser més ric i tenir més oportunitats, però tots som iguals, i això és el més difícil d'acceptar al món.

De Sitges a Salses:ruta catalana de vacances d'estiu

2011-08-09T03:53:00.000-07:00

En el meu Pla Personal de Vacances Familiars "PPVF" a l’agost-2007 va tocar fer la Ruta Catalana Sitges-Salses,és a dir,de la nova Catalunya a la vella Catalunya,ressò de les meves explicacions escolars al CEIP Esteve Barrachina.Gaudir d’una Catalunya,tallada només per la mesquinesa d’uns interessos creats a la desembocadura del Riu Bidasoa,a l'Illa dels Faisans,per la Pau dels Pirineus.

*Familiarment,d’un Sitges acollidor,cultural i turístic,els nostres desitjos són una cultural sortida de vacances tant en llengua com en continguts catalans,primer envers la ciutat de Girona i comarques,on el turisme d’exposicions i museus des d’una perspèctiva local és per llogar-hi cadires-.

*Visitem una Catalunya extremament estreta,seca i colpida pels vents,la Sagrada Tramuntana,el nom del vent que la domina i una Catalunya humida i forestal fent barrera per les seves muntanyes i l’espessa vegetació,el Finisterre català.La meva família és un viu testimoni de l’Empordà que crema 2000 hctàries-.No s’hi val a tanta destrucció com a l’abandonament del sotabosc-.No cal dir-ne que hi admirem l’obra essencial dels catalans pirinencs de la Reconquesta que venia directament de Ripoll pel riu Ter gironí-.Aquests catalans de l’Empordà alhora alliberaven i catalanitzaven tot impulsant l’empresa cristiana enfront dels jueus i els àrabs,bo i esdevenin colonitzadors de les Illes Balears i Pitiüses-.

*Aviat passem al Rosselló,part catalana al Nord de l’Eix dels Pirineus,atribuïda a França-.L’antic límit entre els països de llengua catalana i la zona de de llengua d’Oc,explicava jo mateix al meus deixebles al CEIP Esteve Barrachina,s’havia establert més al nord de l’eix pirinenc,a l’altra banda de les Corberes pre-prinenques,que moren prop dels estanys litorals,l’Estany de Leucata,no deixant més que un estret passadís entre estèrils roques.és el famós pas de Salses,dominat pel Castell de Salses,digne de visitar en unes vacances-.

*Una setmana a Perpinyà,dia rere dia,de les dues bandes de l’aresta dels Pirineus,coneixem les dues petites planes catalanes,des de Girona l’Empordà i des de Perpinyà el Rosselló,dues veritables regions besones.Els al.luvions dels tres rius Ter,Muga i Fluvià formen la plana de l’Empordà i al seu torn els rius Tec,Tet i Aglí la plana del Rosselló.

*Òbviament,en unes vacances,hom disfruta i gaudeix d’un clima idèntic,però amb la violència d’un vent que ve de la muntanya,la Tramuntana,vuitanta dies l’any com a mitjana,cosa que fa dir als de Girona i Perpinyà :som a la Catalunya de la Tramuntana-.Però n’hi ha massa entrellaments de relleus i plegaments formant un teló de fons-.

*Però,nosaltres,il.lusionats en la nostra jubilació el que hi desitjàvem era la parla catalana tant a un costat com a l’altre;la nostra Ruta Catalana de Vacances d’Estiu va ser conèixer en la realitat tant les terres catalanes com els costums i la cultura mil.lenària de la Nació Catalana-.Dissortadament vam esbrinar una frontera,en el costat francés entre d’altres el ort de pesca el Cotlliure,apreciat pels pintors i el Portvendres i la seva badia,i,en el costat espanyol la Costa Brava i entre d’altres el port de pesca de Cadaquès,i l’Escala-.

*Encavallats sobre aquesta frontera,que no m’agrada gens, el Rosselló i l’Empordà,són plens de riqueses artístiques;Perpinyà,capital del Regne de Mallorca té el bell castell dels Reis de Mallorca,la Llotja de Mar,anàloga a les llotges catalanes i el Castellet,magnífica resta de les velles fortificacions-.I a l’Empordà,el Llac de Banyoles,Empúries,l’antiga colònia grega fundada per marsellesos al segle V i després colònia romana amb carrers,muralles i els seus mosaics arran d’una bonica platja-.

*I,Sant Tornem-hi a Figueres amb Salvador Galí i la seva Gala-.Una gran ciutat,però de vacances també.Hom diu que si Sitges és destacable pel Cau Ferrat arreu,Figueres pels Museus Dalinians,on llargues i lentes cues s’hi apropen-.Una ciutat on una Rambla sembla la Seu dels infants i dels vellets així com de les famílies-.

*I,finalment,tot i travessant per la "carretera republicana" la comarca de la Selva,entre bellíssimes muntanyes i alzinars de glans hi arribem a un Alt Cim amb Carena de Dents de Serra,com si fos el Rei de les muntanyes;és Montserrat,o la Muntanya Santa de Catalunya,on la Vila de Sitges és present amb el seu llantió al Monestir-.

*I,providencialment,m’hi trobo amb una idea força espontània: visitar el germà Benedictí del meu antic bon amic en Salvador Picas i Figulls,el Pare Pere Crisòleg i Fígulls,qui ens rep tant a la meva muller com a qui subscrib amb una especial deferència.El Pare Picas,benedictí sitgetà,és una categoria espiritual d’ètica i d’estètica.Una entrevista tan bonica al mateix Monestir de Montserrat,als peus de la Patrona de Catalunya.

*Aquesta ruta catalana de Sitges a Salses és un senyal de respecte i de valoració de tanta bellesa artística,paisagística i espiritual i singularment l'avaluació d'una Catalunya trencada pels mesquins interessos de França i Espanya!

Els Parlaments de la Corona d'Aragó (2002)

2011-08-08T08:51:00.001-07:00

Iniciat el segle XXI ,l'any 2002,els Presidents dels Parlaments de l'antiga Corona d'Aragó,es reuneixen a Barcelona amb la finalitat de "Fer l'anàlisi de les Relacions econòmiques entre Catalunya,Aragó,Illes Balears i País Valencià" *El territori de l’àmbit de l’Antiga Corona d’Aragó (AMCA), té una posició geogràfica idònia, tant a escala estatal com europea, ja que integra una Regió Oberta a la Mediterrània, territori històric en l’intercanvi comercial i que conforma un pont de connexió de la resta de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica cap a Europa, tant en el camp econòmic com en el social i el cultural.

*Les Comunitats Autònomes que integren l’Antiga Corona d’Aragó són unes de les majors exportadores de serveis turístics a escala mundial i té un potencial important des de la perspectiva del turisme interior. Aquesta activitat econòmica que, a més, dinamitza altres sectors productius de l’economia regional, tant públics com privats, ha facilitat a diverses regions de l’AMCA l’entrada en el Mercat Econòmic Nacional i Internacional, i ha permès que siguin considerades dins el grup de les Regions més dinàmiques d’Europa pel volum econòmic i poblacional que rep i genera el sector turístic.

*El conjunt de la regió de l’Antiga Corona d’Aragó ha experimentat un creixement del PIB per damunt de la mitjana espanyola en el període comprès entre 1995 i 2000. Aquesta tendència es manté constant, segons les dades del 2001 i l’evolució previsible del 2002.

*Les Comunitats Autònomes que integren la regió de l’Antiga Corona d’Aragó han registrat un creixement demogràfic i econòmic molt important. En termes relatius, aporta a l’Estat un volum d’actius molt considerable, tant des del punt de vista econòmic i comercial, com des del punt de vista de la proporció d’ocupats. La balança comercial de mercaderies és positiva respecte del global de l’Estat; consegüentment, el creixement del PIB de la regió de l’Antiga Corona d’Aragó és més accelerat que el de la resta de l’Estat.

*La Regió mediterrània AMCA, amb un pes demogràfic del 30’7%, amb una participació de la població activa del 32’5% i amb una aportació del PIB del 37% respecte de la resta de l’Estat espanyol, genera el 48% de les exportacions i el 42% de les importacions que fan entre sí les diferents Comunitats Autònomes de l’Estat.

*El territori conjunt de les quatre Comunitats Autònomes de l’Antiga Corona d’Aragó s’integra en una macroregió que obté un saldo superavitari en els seus intercanvis comercials de mercaderies amb la resta d’Espanya, i constitueix l’eix central al voltant del qual s’articula el gruix del comerç interregional espanyol. En aquest sentit, és un dels motors econòmics més importants de l’Estat i de l’Europa del sud.

*El conjunt d’aquesta macroregió s’ha de potenciar per mitjà de les seves sinèrgies econòmiques, atès que és un espai econòmic consolidat i amb grans perspectives de futur, en el que les diferències entre les diverses comunitats que la constitueixen representen un element de complementarietat altament positiu.

Establertes aquestes conclusions:
Els presidents dels Parlaments de l’Antiga Corona d’Aragó acorden:

*Donar continuïtat a aquest primer estudi sobre les relacions econòmiques entre les comunitats que integren l’àmbit de l’Antiga Corona d’Aragó, i promoure la seva actualització periòdica per mitjà dels serveis d’estudis de les Caixes que han col•laborat en la seva elaboració.

*Traslladar l’estudi sobre les relacions econòmiques entre Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i les Illes Balears, juntament amb les conclusions, a tots els grups parlamentaris dels parlaments respectius.

*Impulsar les actuacions necessàries per potenciar les sinèrgies dels quatre territoris i les capacitats d’aquesta macroregió en l’àmbit de l’arc mediterrani i europeu.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Compte amb el Fonamentalisme a Catalunya

2011-08-05T04:40:00.000-07:00

Habitualment hom aplica el qualificatiu de “fonamentalista” a grups religiosos,i especialment als qui fan servir una determinada Creença per justificar alguna forma de violència.

*Però el Fonamentalisme és principalment una Actitud que es correspon amb aquells que pretenen defensar alguna mena de "Veritat Absoluta a Catalunya" i neguen en rodó,que n’hi pugui haver cap altra d’alternativa amb la qual convingui dialogar.Des d’aquest punt de vista,l’any 2011,aparentment dominat pel dèbil i relativista pensament,és ple de “Formes de Fonamentalisme” que s’han incorporat al “Pensament hegemònic politicament correcte..."!!.

“L’Ecologisme”!.No m'hi refereixo al “Mediambientalisme”,ni a la Conservació de l’Entorn Natural,obligatori per a tothom,ni tampoc a la necessitat de qüestionar-nos la sostenibilitat de moltes actuacions quotidianes de la Cultura consumista.Em refereixo a una mena de “Fonanmentalisme ecologista”, -absolutament minoritari-, però que no rep cap mena d’Oposició Social,que considera que qualsevol “Alteració de la Natura” ha de ser prohibida per l’Autoritat Governativa,per un principi no explícitat, però que podríem qualificar de clarament conservador més que no pas de “conservacionista”.

*Però, l’any 2011 les coses han canviat i una cosa és demanar que qualsevol "Projecte Urbanístic o Industrial" ,sigui sostenible ecològicament i una altra de molt diferent és oposar-se sistemàticament a qualsevol iniciativa que alteri mínimament l’estat del món rural o urbà tal com l’hem trobat.

*Tot i essent-ne un tant obersvadors i lectors de la premsa,a Catalunya n’hi ha un valent i exigent "Debat sobre l’Energia Eòlica",que encara durant l’any 2011 està marcat per la pressió d’aquests “Col.lectius més fonamentalistes des del Punt de Vista Ecològic”

*Sí que n’hi ha un Acord Social, generalitzat, que "la producció d’energia elèctrica a Catalunya",a partir de l’aprofitament dels vents,en té molts avantatges: és una energia renovable,és molt neta,és força rendible.Justa la fusta que els Aerogeneradors ja Instal.lats o que s’han d’instal.lar en zones catalanes amb unes determinades condicions de vents “Alteren un Paisatge” que havia estat intacte durant anys i panys.

*Però,val a dir,el que no pot passar-ne, és que d’aqui en sorgeixi un nou concepte tan difús com el de “Contaminació paisagística”,amb el qual es va pressionar amb èxit per derogar el posible “Mapa Eòlic de Catalunya”, presentatat pels governs nacionalistes moderats-.És cert que alguns dels projectes que s’hi volien aprovar podrien resultar dubtosos en situar-se en els límits,o directament a l’interior,d’alguns espais naturals protegits.

*Però,és clar, que aquest aspecte es podria haver esmenat en el Projecte final sense la necessitat d’ametre com a vàlid un concepte tan peculiar com el de “Contaminació Paisagística

*Aquest errada,l’any 2011 s’acaba d’evidenciar quan la “Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO)” s’ha pronunciat en contra de la possibilitat que el Govern Central autoritzi la creació de “Parcs Eòlics Mar Endins”,justament al davant del Delta de l’Ebre-.Es pretèn d’aquesta manera evitar la “Contaminació del Paisatge” o “Contaminació paisagística”,perquè se suposa que els que miren aquell Tros de Mar són molt pocs,i on no hi ha mirada humana,no hi ha paisatge-.

*Però,ara els Protectors dels Ocells han trobat una altra raó per oposar-se a la construcció d’aquests Parcs de Mar endins:Canviaran els Hàbits dels Ocells que visiten el Delta de l’Ebre-.Segur que el faran,per+o tot plegat porta Catalunya a una situació absolutament insostenible des del punt de vista social,econòmic i fins i tot moral-.Catalunya té un problema energètic-.Aquesta és una dada objectiva-.

*A partir d’aquesta constatació,hi ha veus que legítimament poden demanar que es faci un ús més racional del Consum perquè es redueixi la necessitat de produir-ne més-.O hi ha qui pot pretendre fer servir aquesta Urgència per tirar endavant tota mena de projectes,caducs i obsolets,per tal d’augmentar la Producció fins que pugui absorbir una desbocada demanda-.

*Qualsevol d’aquestes dues Estratègies Fonamentalistes són errònies i no ens porten enlloc-.Cal millorar l’eficiència del consum energètic,especialment l’Elèctric,així com conscienciar tothom del fet que no és il.limitat-.Però,s’ha de fer de manera moderada-.I s’ha de fer també sense impedir irracionalment l’arribada de noves Fonts Energ+etiques més netes,més sostenibles,com és el cas dels Parcs Eòlics,encara que alterin-sense destruir-lo- el Medi,fins i tot els dels Ocells-.

Està condemnat irremissiblement,el Català...?

2011-08-02T02:22:00.000-07:00

No crec que hi hagi cap literatura arreu del món conegut que dediqui tants i tants esforços a parlar de la seva pròpia extinció com la catalana.Ès que està condemnat, el català…?.

*Com a observador imparcial hi constato que les constants agressions que rep la llengua catalana,hi van de debò i que no són imaginàries.Un exemple,la Catalunya Nord,als inicis del segle XX només el 10% de la població no parlava el català i a principis del segle XXI no crec que el parli ni el 10%-.Quan la meva esposa i jo mateix hi hem estat enllà,no se sentia parlar-ne i ens hi deien: “Per favor parleu-me en espanyol que m’agrada més que el català.En penso que,en el fons del fons n’hi ha un procés destructiu, que no va ser planificat, dirigit i consumat per cap dictadura, sinó per una democracia francesa.

*Qualsevol persona jove o adulta, mínimament racional, mínimament objectiva, pot veure el nucli de la qüestió: “que Catalunya s'ubica entre dos intolerants colossos , França i Espanya, que han dedicat i dedicaran tots els posibles esforços a destruir qualsevol “Tret Cultural Aliè (TCA)”. Com ja sabem pel cas de la Catalunya Nord, el

*Règim que mani a Madrid o París no altera l'objectiu final, només les formes i els mitjans. Clar i català ,la democràcia no salvarà el català; ben al contrari: legitimarà el seu assassinat. O més ben dit: el català només el salvarà la democràcia catalana.

*Però si la disparitat de forces és tan aberrant i la llengua catalana no implica cap lucre directament constatable, ens podríem fer una pregunta ben bé alternativa: per què s'estimen tant el català, els catalans? .Per què s'aboquen tants esforços a una causa sense un aparent futur ...?

*D’els Pigmeus centreafricans n’hi ha una dada ben bé etnogràfica que ens pot deixar bocabadats:”Els mbuti (Pigmeus),sembla ser que no tenen idioma propi.Els estudiosos i especialistes encara -al segle XXI- discuteixen i debaten si els pigmeus van perdre el seu idioma en temps remots o si mai no han tingut una llengua propia”.Passa que allà a l’Àfrica Central, on siguin els Pigmeus parlen la Llengua dels seus veïns d’una altra ètnia. Per tant me’n faig una pregunta inmediata:”Com pot ser que un poble sencer abdiqui d'un element cultural tan íntim, tan estructurador, tan vehicular com és idioma propi? La resposta, naturalment, és que aquesta pregunta em la faig per un motiu i només un: que els Països Catalans són i serán sempre catalans.

*Els pigmeus africans no atorguen cap importància al idioma perquè no el necessiten per a res,ni per a les necessitats comunicatives, sinó només d'identitat.Passa que els Pigmeus són nòmades, caçadors-recol•lectors, de religió animista, políticament acèfals i d'un individualisme exacerbat.Els seus veïns,els Bantus, en canvi, són agrícoles, sedentaris, cristians i amb una societat gerontocràtica. Ara bé,és impossible confondre un Bantu amb un Pigmeu.

*Fixem-nos en el cas dels Països Catalans.Dos funcionaris,un de Madrid i un altre de Barcelona,dos pagesos un del Garraf i un altre del Bierzo,la meva terra, un Arquitecte de Sitges i un altre de Ponferrada: tenen els mateixos problemes. Les mateixes hipoteques, els mateixos horaris laborals i, si fa o no fa, els mateixos ingressos; estiuejaran a les mateixes destinacions i en cas de divorci pagaran pensions semblants. La modernitat és una fàbrica uniformitzadora.

*Ara bé,la tendència més humana no és la d'assemblar-se, sinó la de diferenciar-se. Constantment busquem elements que permetin als col•lectius, com als individus, tenir una Personalitat pròpia. I al segle XXI l'única cosa que diferencia un Català de soca-rel d'un castellà de soca-rel, un sitgetà d'un bercià,només és l'idioma (sic i resic). Per això que els catalans als Païsoa Catalans esmercen tants esforços a conservar la Llengua i Literatura catalanes, perquè “Sense un idioma propi l'homogeneïtzació seria total”.

*Però,com a bercià de Ponferrada,torno al principi:”Ès que s'està morint, el català als Països Catalans…?.La supremacia mediàtica i audiovisual de l'Espanyol és irresistible i inaguantable. Però justa la fusta perquè hi ha aquesta “Voluntat de supervivència, el Futurible més probable no serà el de la reserva índia, amb els últims catalanoparlants rere quatre tanques; no moriran els últims individus que parlin català, sinó que el català morirà lentament a dins de cada individu.

*Al segle XXI ja es pot constatar que un dels idiomes més parlats a Catalunya és el castellà traduït (sic i resic). És a dir, un registre lingüístic pobríssim, que no inclou cap construcció sintàctica o gramatical pròpia, i que bàsicament consisteix a dir "camió" en lloc de " camión ", i llestos. Qualsevol pot entendre que aquests procés d'agonia lenta, però inexorable, només té una solució: més poder polític autòcton. Però això no és possible perquè els catalans no estan disposats a fer sacrificis per obtenir-lo.

*L'any 2011, ja no es tracta de saber qui salvarà Catalunya d'Espanya, sinó qui salvarà Catalunya dels catalans.Déu n'hi dó!!

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

En Jaume Torres (ERC) i Sitges a la Vegueria

2011-08-01T07:24:00.000-07:00

Dilluns 25 de juliol del 2011, Ple municipal a Sitges.De nou es presenta una moció en relació a la Vegueria del Penedès.

*La primera presentació de l'any 2005,va significar "l’adhesió de Sitges al Moviment del Territori per aconseguir la Vegueria del Penedès".El Govern de la Generalitat, govern d’esquerres, tramitava la Llei de Vegueries, la nova divisió territorial de Catalunya.

*La moció,era presentada per ERC,que estava feia la Llei i que posteriorment va aconseguir l’aprovació de l’Àmbit Funcional,el pas previ indispensable per que un territori plantegi ser Vegueria.

*La segona presentació,de l'any 2009 per ERC demanava que el municipi sitgetà,ja adherit, en calia visualitzar,però rebutjada pel PSC i elimina l’adhesió de Sitges. El PSC no volia la Vegueria del Penedès,el que volia era un territori depenent de l’Àrea Metropolitana.

*La tercera presentació,de l'any 2011 no presentada per ERC,sinó per la C.U.P.és aprovada com en el 2005.Serà CiU hi ha votat a favor una Llei de Vegueries que hi romania en un calaix fins ara.

*El PPC votava a favor,malgrat que la seva líder va dir clarament:"No a les Vegueries, és crear més administracions".Segons ERC és mentida,ja que les Vegueries fan desaparèixer les Diputacions.

*La gent d’ERC,fins ara ha estat l’únic partit que en el seu "Programa Marc" parla d’aconseguir la Vegueria del Penedès,des de l'any 2008-.Ha estat l’únic partit que diu el mateix al Parlament i al Territori.

Amic en Jaume Torres,jo també hi figuro a les llistes "Pro Vegueria del Penedès" i observo que l'any 2011 n'hi ha una Campanya de convertir la Costa Daurada de Sitges en la Costa de Barcelona,és a dir,en el fons del fons és que Sitges hi pertany a la Metròpoli i no pas al Penedès.Un Sitges metropolità,sona a massa de gent a ocupar Sitges de la tarda dels divendres als matins del dilluns,o no...?