El creador del taulell,explica que es tracta d'il·lustrar la Guerra de Successió des de la perspectiva d'Europa on difícilment es pot evitar la victòria dels Borbons sobre Barcelona
Un joc sobre Catalunya i la Guerra de Successió espanyola entre 1701 i 1714 fet des de la perspectiva europea difícilment pot acabar bé per Catalunya i amb un final diferent a l'entrada de les tropes borbòniques a la ciutat de Barcelona, segons Ivan Prat, creador del joc '1714, el cas del catalans'. Prat explica que ha volgut ser fidel a la història i que el joc aporta una perspectiva diferent al setge de Barcelona perquè l'essència del joc no és el conflicte militar a la plana de Barcelona sinó que taulell recull les negociacions diplomàtiques de les monarquies europees fins el Tractat d'Utrecht el 1713 i que suposa l'abandonament de Catalunya a mans dels Borbons per part dels aliats europeus .
'1714, el cas dels catalans' és el joc creat per Ivan Prat que sortirà a la venda la primera quinzena d'aquest mes de setembre, ''probablement abans de l'11 de Setembres'' i que ha estat testat per última vegada en públic abans del seu llançament oficial en el marc de la Festa Major de Gràcia per l'entitat 'Espai del talent social' del barri de Gràcia. En aquestes festes, s'han fet tres partides simultànies.
Prat explica que va rebre l'encàrrec de crear un joc basat en les monarquies europees on en el desenvolupament del joc donava poques possibilitats a què Catalunya guanyes en el seu enfrontament davant les tropes borbòniques de Felip V. De fet, de les noranta proves que s'han fet aquests últims mesos en diferents festes majors i amb diferents jugadors ''només amb una ocasió Catalunya ha vençut a les tropes borbòniques''.
Catalunya perd a les partides de Gràcia
En les tres partides que s'han fet a la Festa Major de Gràcia, després de més de dues hores de joc en cap d'elles Catalunya ha aconseguit el seu objectiu de mantenir els seus drets, segons ha pogut comprovar l'ACN. De les tres partides, en una ha guanyat Àustria, en una altra la victòria ha estat per Holanda i la tercer de les partides no s'ha acabat perquè es tractava de jugadors que no havien jugat mai en aquest joc i alguns d'ells han abandonant el joc. En tot cas, en les dues partides acabades, les muralles de Barcelona han cedit a les tropes borbòniques.
Prat explica que els setges a les ciutats tradicionalment s'allargaven no més de tres mesos i en canvi el setge a Barcelona va durar més d'un any perquè Catalunya. El perquè d'aquest temps queda justificat per la necessitat que tenia Catalunya de guanyar temps perquè el rei d'Anglaterra es decidís no abandonar el seu aliat Catalunya i de vèncer per la via diplomàtica. El temps era el millor aliat per Barcelona, explicat l'autor.
Amb un reglament de 8 planes i un apunts històrics de 16 planes apareix l'erudit i noble català Ignasi Dalmases que és el que va intentar per la via diplomàtica convèncer al rei d'Anglaterra que abandonés els acords del Tractat d'Utrecht i no ho va aconseguir per cosa de set o deu dies abans de què el setge a Barcelona acabés amb les tropes de Felip V enderrocant les muralles i penetrant a la ciutat.
L'autor explica que per dissenyar el joc s'ha il·lustrat en molts llibres d'història europea però un dels que més ha condicionat finalment l joc han estat les aportacions de l'historiador de la Universitat Pompeu Fabra, Joaquim Albareda ''perquè es tracta d'un historiador que no observa el passat des d'una perspectiva militarista sinó més diplomàtica''. És justament aquesta visió basada en la diplomàcia i en la negociació que fa que el joc sigui ''més divertit'' quan més jugadors estan sobre el taulell. ''Quan més jugadors i més negociació més riurem'', diu Prat.
En aquest joc, doncs, no és tracta d'habilitats militars a l'entorn de la ciutat de Barcelona. De fet, Catalunya no és un actor principal en el taulell ''és la víctima de les potències europees'' que negocien deixant abandonada Catalunya. De fet, explica Prat, en el Tractat d'Utrecht hi ha una vintena de clàusules i una d'elles, la clàusula 13, exigeix un compromís de Felip V de bon tracte als catalans i el rei espanyol es compromet davant dels aliats que tractarà als catalans com els seu súbdits castellans. Prat diu que això ho va complir i com els castellans no tenien drets ni furs especials, Felipe V va eliminar tots els drets i furs als catalans.
L'autor explica que els pròxims dies també sortiran un parell de jocs basats en el llibre 'Victus' de l'autor Albert Sànchez Piñol que basen el relat en el setge de Barcelona, com també es va fer en el joc publicat el 2008 '11 de setembre del 1714' de l'empresa CatImperium i el grup Didàctica i Patrimoni (DidPatri) i dissenyat pels autors Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Xavier Rubio Campillo, Francesc Castany i Agustí Alcoberro.
sábado, 16 de agosto de 2014
jueves, 14 de agosto de 2014
Compartir l'Opinió a les Xarxes Socials (2014)
Compartir l’opinió a les xarxes socials
Parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
*Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
*Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
*Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
*En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa
Parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
*Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
*Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
*Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
*En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa
miércoles, 13 de agosto de 2014
Tirant lo Blanc,primera Novel.la moderna a Europa
És conegut perquè va ser un dels escriptors valencians medievals més destacats en llengua catalana. La seva única obra, el Tirant lo Blanc, és considerada com la primera no-vel·la moderna d’Europa.
Procedia d’una família molt lligada a la reialesa, ja que tant el seu avi com el seu pare havien treballat a la cort. Així, el seu llinatge era un dels més reconeguts de l’època en què va viure. A més, a tall d’anècdota, també val la pena ressaltar que era cunyat d’Ausiàs March (en parlarem a la propera Lletra, la del mes de setembre).
Com molts altres personatges de l’època medieval, era un gran aficio-nat a les batalles, a més de participar en la vida reial activament. Com a conseqüència d’aquesta l’afició, va fer algunes estades en diferents paï-sos europeus, com Anglaterra, Portugal i Itàlia.
Si ens centrem en la vessant literària, Martorell n’era un gran amant. Escrivia tot sovint lletres de batalla contra gent: era la manera de llui-tar contra altres cavallers, ja que la lletra de batalla era el procediment que se seguia per reptar-los.
El Tirant lo Blanc el va començar a escriure, segons els historiadors que s’han documentat, el 1460, i quan va morir, el 1468, encara no ha-via acabat de fer-ho. Aleshores va ser Martí Joan de Galba qui la va acabar (només els darrers capítols) i la va fer imprimir. Era ja l’any 1490, tot just quan Martí Joan va morir.
Malgrat ser l’única novel·la que va escriure, és molt rica i complexa, i és diferent de les altres, motiu pel qual es va guanyar la fama universal. Té 487 capítols i més de 800 pàgines en total, en què narra la història d’un cavaller anomenat Tirant.
Procedia d’una família molt lligada a la reialesa, ja que tant el seu avi com el seu pare havien treballat a la cort. Així, el seu llinatge era un dels més reconeguts de l’època en què va viure. A més, a tall d’anècdota, també val la pena ressaltar que era cunyat d’Ausiàs March (en parlarem a la propera Lletra, la del mes de setembre).
Com molts altres personatges de l’època medieval, era un gran aficio-nat a les batalles, a més de participar en la vida reial activament. Com a conseqüència d’aquesta l’afició, va fer algunes estades en diferents paï-sos europeus, com Anglaterra, Portugal i Itàlia.
Si ens centrem en la vessant literària, Martorell n’era un gran amant. Escrivia tot sovint lletres de batalla contra gent: era la manera de llui-tar contra altres cavallers, ja que la lletra de batalla era el procediment que se seguia per reptar-los.
El Tirant lo Blanc el va començar a escriure, segons els historiadors que s’han documentat, el 1460, i quan va morir, el 1468, encara no ha-via acabat de fer-ho. Aleshores va ser Martí Joan de Galba qui la va acabar (només els darrers capítols) i la va fer imprimir. Era ja l’any 1490, tot just quan Martí Joan va morir.
Malgrat ser l’única novel·la que va escriure, és molt rica i complexa, i és diferent de les altres, motiu pel qual es va guanyar la fama universal. Té 487 capítols i més de 800 pàgines en total, en què narra la història d’un cavaller anomenat Tirant.
martes, 12 de agosto de 2014
L'Educació Artítica
La responsable del Parvulari,com a directora,ubicat al C/Santiago Rusiñol,a l’edifici “La Palma”,22,la mestra Maria-Montserrat Ossó i Massip demana al Regidor de Cultura,Sr Joan Sànchez, de l’Ajuntament de Sitges,presidit pel Batlle en Francesch Richart i Blanes, el nomenament d’en Jaume Davi,com a Enllaç artístic de l’Escola pública amb el poble de Sitges per tal de fer les cançons,els jocs i les danses rítmiques al Parvulari de la vila,amb aquests termes:
“Apropant-se el començament del curs 1937-38 i,tot disposant de bons locals i adhuc d’un bon nombre de mestres-companys per les necessitats intel.lectuals (sic)dels infants d’aquesta vila de Sitges,crèiem totes les companyes del Parvulari de la vila,que podrien donar-se a l’ensenyament preescolar i primari unes orientacions que fins ara no havien pogut donar-s’hi-.
Segons el caràcter integral i complert que té l’ensenyament primari és de molta urgència,a les envistes del començament del nou curs,la necessitat ,per no poder-lo fer nosaltres,de desenvolupar ja altres matèries per unes altres persones,és a dir el buscar entre els convilatans un Membre de Sitges que sigui i faci d’Enllaç artístic entre l’escola pública i la vila de Sitges,un membre-convilatà que porti a terme certes activitats complementàries escolars,com són les activitats artístiques tan útils,tan variades per a una Educació Artística dels alumnes i,que per fer el que cal ,a hores d’ara,al nostre Parvulari,com són les cançons populars,els jocs i les danses rítmiques,com a educació lúdica dels pàrvuls-.
Tenint en compte aquesta necessitat escolar i coneixent del convilatà en Jaume Davi el seu interès,sempre demostrat per l’escola pública i per tot allò que a la vila significa cultura,cosa que desconeix aquesta Regidoria de Cultura,les meves companys del Parvulari i jo mateixa veuríem amb satisfacció,que fos per a en Jaume Davi, aquest nomenament-.
Segures ,Sr Regidor,que el portarà a terme aquest nomenament,donades les seves bones qualitats estètiques,artístiques i culturals,un càrrec indispensable en una vila de Sitges que compta amb dos grups amb règim graduat i un Parvulari-.
Creient-nos-en que aquesta iniciativa de l’educació artística pot ésser perfecta per als infants de Sitges és per això que ens adrecem a aquesta Regidoria de Cultura de l’Ajuntament,bo i esperant ens complagueu,en restem agraïdes per endavant”-.
“Apropant-se el començament del curs 1937-38 i,tot disposant de bons locals i adhuc d’un bon nombre de mestres-companys per les necessitats intel.lectuals (sic)dels infants d’aquesta vila de Sitges,crèiem totes les companyes del Parvulari de la vila,que podrien donar-se a l’ensenyament preescolar i primari unes orientacions que fins ara no havien pogut donar-s’hi-.
Segons el caràcter integral i complert que té l’ensenyament primari és de molta urgència,a les envistes del començament del nou curs,la necessitat ,per no poder-lo fer nosaltres,de desenvolupar ja altres matèries per unes altres persones,és a dir el buscar entre els convilatans un Membre de Sitges que sigui i faci d’Enllaç artístic entre l’escola pública i la vila de Sitges,un membre-convilatà que porti a terme certes activitats complementàries escolars,com són les activitats artístiques tan útils,tan variades per a una Educació Artística dels alumnes i,que per fer el que cal ,a hores d’ara,al nostre Parvulari,com són les cançons populars,els jocs i les danses rítmiques,com a educació lúdica dels pàrvuls-.
Tenint en compte aquesta necessitat escolar i coneixent del convilatà en Jaume Davi el seu interès,sempre demostrat per l’escola pública i per tot allò que a la vila significa cultura,cosa que desconeix aquesta Regidoria de Cultura,les meves companys del Parvulari i jo mateixa veuríem amb satisfacció,que fos per a en Jaume Davi, aquest nomenament-.
Segures ,Sr Regidor,que el portarà a terme aquest nomenament,donades les seves bones qualitats estètiques,artístiques i culturals,un càrrec indispensable en una vila de Sitges que compta amb dos grups amb règim graduat i un Parvulari-.
Creient-nos-en que aquesta iniciativa de l’educació artística pot ésser perfecta per als infants de Sitges és per això que ens adrecem a aquesta Regidoria de Cultura de l’Ajuntament,bo i esperant ens complagueu,en restem agraïdes per endavant”-.
lunes, 11 de agosto de 2014
Història de l'Escola Esteve Barrachina i l'AMPA
Sol.licitud a la Presidenta de la Junta Directiva de l’AMPA,la Núria Alcàzar i Alquèzar,per tal de “fer un estudi en profunditat sobre els orígens,evolució i formació de l’Escola Pública “Esteve Barrachina"
*Necessitant consultar els Documents i paperam que l’AMPA té arxivats a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges,com a Dipòsit privat,que només poden consultar mestres i de Sitges,és per això que en Froilan Franco,us deman autorització per fer aquest estudi i recerca.Val la pena fer aquest estudi i recerca de l’Educació a la Vila de Sitges,vista des d’una perspectiva local,ja que fins ara mateix ni a la Biblioteca Popular “Santiago Rusiñol” ni a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges n’hi ha alguna revista o llibret sobre un tema tan debatut a la Vila.
*El nostre treball com a Associació de pares/mares i Junta Directiva de l’AMPA és col.laborar amb l’Equip Directiu,així com amb el Claustre de professors per tal de troibar les solucions als problemes que apareixen durant el curs-.Aquest any l’AMPA no ha contractat pas cap Mestre de Música,perquè aquesta plaça escolar ha pogut ser ocupada per un Mestre Propietari,però, també aquest curs hem sol.licitat una Subvenció a l’Ajuntament de la Vila per poder sufragar les despeses de la compra d’Instruments musicals,que havent estat concedida aquresta Subvenció per l’import de 400.000 pts,la majorb part d’aquest Import ja ha estat aplicada a la compra de matetial de Música-.
*Evidentment,l’ajuda de l’AMPA es fa segons les necessitats de les anem rebent informació per part de l’Equip Directiu-.Els associats s’han vist beneficiats en tant són membres de l’Associació,perquè a més van tenir un descompte tant en la compra del xandall de l’escola com en la millora de festes escolars i els llibres de text-.
El que,també,volem informar com a Junta Directiva de l’AMPA és sobre la Subvenció que demanem a la Diputació de Barcelona per tal de millorar l’entorn de l’escola pública “Esteve Barrachina”,però,com ja esràvem va ser denegada;la raó d’aquesta negativa va ser que aquesta Subvenció diferia de l’objectiu de la Diputació Provincial-
*Necessitant consultar els Documents i paperam que l’AMPA té arxivats a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges,com a Dipòsit privat,que només poden consultar mestres i de Sitges,és per això que en Froilan Franco,us deman autorització per fer aquest estudi i recerca.Val la pena fer aquest estudi i recerca de l’Educació a la Vila de Sitges,vista des d’una perspectiva local,ja que fins ara mateix ni a la Biblioteca Popular “Santiago Rusiñol” ni a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges n’hi ha alguna revista o llibret sobre un tema tan debatut a la Vila.
*El nostre treball com a Associació de pares/mares i Junta Directiva de l’AMPA és col.laborar amb l’Equip Directiu,així com amb el Claustre de professors per tal de troibar les solucions als problemes que apareixen durant el curs-.Aquest any l’AMPA no ha contractat pas cap Mestre de Música,perquè aquesta plaça escolar ha pogut ser ocupada per un Mestre Propietari,però, també aquest curs hem sol.licitat una Subvenció a l’Ajuntament de la Vila per poder sufragar les despeses de la compra d’Instruments musicals,que havent estat concedida aquresta Subvenció per l’import de 400.000 pts,la majorb part d’aquest Import ja ha estat aplicada a la compra de matetial de Música-.
*Evidentment,l’ajuda de l’AMPA es fa segons les necessitats de les anem rebent informació per part de l’Equip Directiu-.Els associats s’han vist beneficiats en tant són membres de l’Associació,perquè a més van tenir un descompte tant en la compra del xandall de l’escola com en la millora de festes escolars i els llibres de text-.
El que,també,volem informar com a Junta Directiva de l’AMPA és sobre la Subvenció que demanem a la Diputació de Barcelona per tal de millorar l’entorn de l’escola pública “Esteve Barrachina”,però,com ja esràvem va ser denegada;la raó d’aquesta negativa va ser que aquesta Subvenció diferia de l’objectiu de la Diputació Provincial-
jueves, 7 de agosto de 2014
El virus Ebòla a ja fach 887 morts,segon l'OMS
Dempuèi lo mes de febrièr passat, 887 personas son mòrtas dins lo Mond a causa del virus Ebòla, segon l’Organizacion Mondiala de la Santat (OMS). Las victimas se son concentradas dins quatre païses de l’Africa occidentala: Guinèa, Libèria, Sierra Leone e Nigèria. Al total, i a mai de 1600 personas infectadas.
Demest los afectats, i a un religiós espanhòl, Miguel Pajares, qu’après que li an diagnosticat la malautiá, l’an menat dins l’estat espanhòl per que i recépia un tractament. Fins a dimars se trobava isolat dins l’Espital Sant Josèp de Monròvia, la capitala de Libèria. Lo govèrn espanhòl a insistit que los risques de possibla contagion son fòrça basses. Lo curat espanhòl, dins sos 75 ans e originari de Toledo, es membre de l’ONG Juan Ciudad, de l’Òrdre de Sant Joan de Dieu.
De mai, s’es tanben repatriat doas personas de mai per aquela meteissa causa. Se tracta de dos cooperants estatsunidencs que lor arribèt tanben lo virus Ebòla en Libèria e, a l’ora d’ara, se tròban espitalizats a Atlanta (Estats Units). Los dos an recebut un tractament experimental que poiriá aver d’efièches positius suls malauts, segon çò qu’explica aqueste reportatge de CNN.
Ajuda economica
La Banca Mondiala a anonciat que destinarà 200 milions de dolars (a l’entorn de 150 milions d’èuros) per ajudar d’urgéncia los païses de l’Africa occidentala a conténer la flambada d’Ebòla. Aquel argent se liurarà als govèrns dels quatre païses afectats e a l’OMS.
Sens cap de vaccin ni tractament
A l’ora d’ara i a pas cap de tractament ni de vaccin per combatre lo virus Ebòla. Als pacients afectats que son dins los espitals lor provesisson de liquids per via intravenosa per fin d’aturar la desidratacion, e lor donan tanben d’antibiotics per luchar contra las infeccions. Malgrat que l’Ebòla aja pas de remèdi, los pacients an mai d’escasenças de subreviure se recebon lo tractament lèu. Ça que la, lo grelh actual de la malautiá met fin a la vida, aperaquí, del 50 o 60% de las personas infectadas.
Lo virus se propaga a travèrs del contacte per lo sang o per quin que siá autre fluid corporal infectat.
Demest los afectats, i a un religiós espanhòl, Miguel Pajares, qu’après que li an diagnosticat la malautiá, l’an menat dins l’estat espanhòl per que i recépia un tractament. Fins a dimars se trobava isolat dins l’Espital Sant Josèp de Monròvia, la capitala de Libèria. Lo govèrn espanhòl a insistit que los risques de possibla contagion son fòrça basses. Lo curat espanhòl, dins sos 75 ans e originari de Toledo, es membre de l’ONG Juan Ciudad, de l’Òrdre de Sant Joan de Dieu.
De mai, s’es tanben repatriat doas personas de mai per aquela meteissa causa. Se tracta de dos cooperants estatsunidencs que lor arribèt tanben lo virus Ebòla en Libèria e, a l’ora d’ara, se tròban espitalizats a Atlanta (Estats Units). Los dos an recebut un tractament experimental que poiriá aver d’efièches positius suls malauts, segon çò qu’explica aqueste reportatge de CNN.
Ajuda economica
La Banca Mondiala a anonciat que destinarà 200 milions de dolars (a l’entorn de 150 milions d’èuros) per ajudar d’urgéncia los païses de l’Africa occidentala a conténer la flambada d’Ebòla. Aquel argent se liurarà als govèrns dels quatre païses afectats e a l’OMS.
Sens cap de vaccin ni tractament
A l’ora d’ara i a pas cap de tractament ni de vaccin per combatre lo virus Ebòla. Als pacients afectats que son dins los espitals lor provesisson de liquids per via intravenosa per fin d’aturar la desidratacion, e lor donan tanben d’antibiotics per luchar contra las infeccions. Malgrat que l’Ebòla aja pas de remèdi, los pacients an mai d’escasenças de subreviure se recebon lo tractament lèu. Ça que la, lo grelh actual de la malautiá met fin a la vida, aperaquí, del 50 o 60% de las personas infectadas.
Lo virus se propaga a travèrs del contacte per lo sang o per quin que siá autre fluid corporal infectat.
martes, 5 de agosto de 2014
Vinyet,un nom de Sitges,se celebra des de l'Any 2012
Es diuen -Vinyet-, un nom originari de Sitges.Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la Recepció Oficial que, sota el nom "Em dic Vinyet·, un nom originari de Sitges,l'Alcalde els ret de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet
*L’Alcalde de la Vila pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la Vila”.
*Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un Globus Blanc. També van signar en el "Llibre d’Honor de les Vinyet" que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric de Sitges on tothom que ho vulgui el podrà consultar.
*En finalitzar la Recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una -Galeta amb l’Estampa de la Verge del Vinyet" feta per la sitgetana Carmen Sunyé.
*L’acte "Em dic Vinyet", un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament,el segon any es va organitzar als Jardins del Museu Romàntic.Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.
*Durant tot el mes d’Agost la -Galeria Àgora 3 de Sitges- ofereix una Exposició dedicada a força -Retrats de Dones de Sitges- que es diuen Vinyet. El pintor,en Josep Veciana, és l’autor de la "Mostra Vinyets de Sitges", que aplega una trentena de retrats,-d’estil pop art-, que repassen les cares tant d’àvies, mares com de filles que responen a un dels noms més sitgetans.
*L’Alcalde de la Vila pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la Vila”.
*Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un Globus Blanc. També van signar en el "Llibre d’Honor de les Vinyet" que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric de Sitges on tothom que ho vulgui el podrà consultar.
*En finalitzar la Recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una -Galeta amb l’Estampa de la Verge del Vinyet" feta per la sitgetana Carmen Sunyé.
*L’acte "Em dic Vinyet", un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament,el segon any es va organitzar als Jardins del Museu Romàntic.Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.
*Durant tot el mes d’Agost la -Galeria Àgora 3 de Sitges- ofereix una Exposició dedicada a força -Retrats de Dones de Sitges- que es diuen Vinyet. El pintor,en Josep Veciana, és l’autor de la "Mostra Vinyets de Sitges", que aplega una trentena de retrats,-d’estil pop art-, que repassen les cares tant d’àvies, mares com de filles que responen a un dels noms més sitgetans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)