La Mar de Sitges

La Mar de Sitges

Ampla badia que s'obre davant la Vila més emblemàtica de Catalunya-.Des de fa mil anys del "nom-Sitges",anomenada "Mar de Sitges"-.Delimita el Sud del massís Garraf,format per permeables roques amb fonts d'aigua salobre,com ara el riu soterrani La Falconera,que aboca les seves aigües dolces al Mar Mediterrani,cada segon,uns cinc-cents metres cúbics,en un altre temps,una aigua més dolça i destinada per en Güell cap a Barcelona,però no va reeixir-ne-.

Hostatjada al Sud-oest per les Coves prehistòriques del Gegant i la Verda,un viu testimoni de la ocupació d'animals i humans del Neardenthal-.Els fons de la "Mar de Sitges",hores d'ara són un verger submarí i alhora paisatge llunar-.Preocupa molt la proximitat d'aglomeracions urbanes com Aiguadolç i Barcelona i les desembocadures dels Rius Llobregat,el Besós,que tot plegats tenen abundants fluxos paral.lels a la costa sitgetana-.

La "Mar de Sitges" era i és un obligat pas dels dos rius,en allò que pertoca a la prolongació de l'Espigó del Port de Barcelona,cosa que fa que s'hi acumuli molta sorra a la base del Penya-segat,que forma el Massís Garraf i per tant l'ampla badia,que forma la nostra "Mar de Sitges"-.L'acumulament de sorra fa que amagui i tapi les Fonts submarines d'Aiguadolç,en un altre temps on els romans,cami de Tàrraco,a més de l'aixopluc,es proveïen de l'aigua dolça,després de les llargues jornades-.

El medi aquàtic de la "Mar de Sitges",és l'abocador d'escombraries,que condicona moltíssim la seva netedat,en una Vila on l'eslogan és "La netedat és un senyal de civilització-.Des de l'any 1974,la capital de Catalunya,l'Hospitalet,Esplugues,Sant Boi,Cornellà,Sant Vicenç dels Horts,Sant Joan Despí,El Prat de Llobregat,Torrelles,Sant Feliu,Gavà,Viladecans,Begues,Castelldefels i Santa Coloma de Cervelló,dipositen olímpicament al cor del Massís Garraf,que ens protegeix dues mil tones pel cap baix de restes,especialment a la Vall de Joan,bo i creant-nos-en la gran autopista per a contaminar-nos la nostra "Mar de Sitges"-.

L'Abocador a la Vall de Joan,que el tot Sitges espera el tanquin,fa desaparèixer tant la riquesa piscícola de La Falconera així com part d'altres efectes sitgetans-.Al Terme municipal de la Vila de Sitges s'havien localitzat uns Avencs del Massís,més per la pudor que fan que no pas per la seva vista,mercès a l'abocador de la Vall de Joan,un regal de totes aquestes poblacions tant a la Vila com a la nostra "Mar de Sitges"-.

Tanmateix lLa "Mar de Sitges" rep els rièrols que es carreguen d'abocaments industrials i urbans durant tot l'any i a la tardor s'hi descarreguen els estancaments (sic)-.L'acumulament de materials i fems al fons de la "Mar de Sitges",perjudica greument el desenvolupament de la vida sitgetana i fa molt perillosa la immersió-.Hom diu de grans acumulacions de restes d'animals,especialment valves,als durs fons de la nostra "Mar de Sitges",la qual cosa vol dir que vivim dins una zona castigada per focus força contaminants-.

El mercuri,per exemple,que se sap s'acumula als teixits dels peixos,ressò de la producció del ciment a les Cimenteres de Vallcarca i Garraf,que alliberen al mar pesats metalls,és a hores d'ara molt perillós per a l'home i la dona sitgetans-.

Però,la Vila ,també té la "Mar de Sitges" com a "la Musa",perquè,qui no ha quedat embadaliit i bocabadat més d'un cop?-.La Literatura sitgetana,que n''hi ha sobre la "Mar de Sitges" va pouar i està pouant en aquesta mar nostra per inspirar-s'hi i així l'ha fet i no cal dir-ne la pintura,la música,la poesia i les arts populars sitgetanes-.Tothom hauria de poder fer un Poema sobre les platges europees o sobre els temporals de Llevant o fer-ne quatre pinzellades-.És l'excel.lent constant en l'Art sitgetà-.

Durant més d'un mil.lenni del "Nom-Sitges" (992-2000) la "Mar de Sitges" té encara el rampell del misteri-.Tothom de Sitges té al seu cap les fantasioses aventures dels mariners sitgetans,els pescadors i els viatgers a l'Illa de Cuba,Puerto Rico i al Carib-.A més,destaca la pintura d'aquesta "Mar de Sitges" i la seva lluminositat-.La vertadera pintura,en realitat no sorgeix fins als Pintors en Ramon Casas,en Santiago Rusiñol i Prats,malgrtat ésser una Vila,sembre banyada per aquesta ampla badia-.

Més encara,la Vila,mai no va tenir una Escola de Pintura,essencialment,de Mar i de Vaixells,com l'han tinguda els holandesos primer i els anglesos posteriorment-.Força Pintors van fer i encara fan Teles de Mar,ja sigui com a protagonistes o com a fons.però,escadusserament,com a tema centralíssim-.

La "Mar de Sitges" ha estat sempre i encara dura,l'excusa,el decorat,allò que acompanya un pescador,un llop de mar,una nau,unes noies a la platja o un paisatge de penya-segat-.A cavall entre el segle XX i el segle XXI -durant aquest Mil.lenni del Nom-Sitges- il.lustres Pintors d'arreu de Catalunya,van lligar i lliguen a la nostra Vila una pila d'escenes de platges de gran lluminositat mediterrània i sitgetana,la major part de les quals s'hi troben al català i sitgetà universal en Santiago Rusiñol i Prats-.Clar i sitgetà,no hi ha hagut una "Escola de^Pintura" a la Vila de Sitges-.

Per als Pintors Modernistes i també Noucentistes,la "Mar de Sitges" era un lloc comú de reflexió i serenor,és a dir,de canvi-.Molt interessant el que diu del color de "Mar de Sitges" els bons Pintors a la nostra Vila: "D'aquesta mar sitgetana,de color de la viola - com el veia l'Homer,la Mar Mediterrània- ,d'aquesta mar vinosa de la nostra Costa Sitgetana-.

Pintors sitgetans i també internacionals tenen a la "Mar de Sitges",un veritable motiu d'inspiració,bo i fent-ne transcórrer la seva vida arran de la mar i en múltiples escenaris escenaris litorals-.La llum,els morats i els liles de la "Mar de Sitges" se sumen -harmónicament- en un Paradigma de Pintura Mediterrània,ai las!-.

Tothom que viu i treballa a la nostra Vila va fer,ha fet i està fent de la "Mar de Sitges" una amiga,bo i assaborint-ne la immensitat de l'ampla Badia-.Mar sitgetana que ha creat,sí i sí,una escola, l'Escola de la Llibertat,i conseqüentment de la Vida al marge dels marcats camins-.La "Mar de Sitges" que va fer i encara fa l'Escò de la Llar,on s'hi la Tertúlia i s'hi expliquen els contes dels bruixots sitgetans-.La "Mar de Sitges" que fa l'espai de la lluita per la vida,és a dir l' "Això és Vida" del millor eslogan creat per l'Alcalde de Sitges en Jordi Serra i Villalbí,on s'hi enterra el dolor,la depressió i els sentiment-.

En deia un poeta sitgetà de la seva "Mar de Sitges": "Penso en el mar,en els vents,en el color dels peixos,en la lluna,en la calma,en el soroll sord de la ressaca que fa com una músicaz de fons"-.Aquesta "Mar de Sitges".el fort impacte d''en Santiago Rusiñol i Prats,que li feia exclamar: "la mpressió és d'enlluernament",una munió de banyistes,al Litoral de la "Mar de Sitges",tibats i ajaguts sobre la tovallola,acut amb tota la parentela,la bombolleta per al nen que progressa dia rere dia en la natació,l'inflable matalàs i l'ombrel.la-.A cops s'estira i pren el sol,a cops es distreu observant les maldestres dels altres banyistes,les noies que llueixen el cos,les blanques veles dels baxells i els multicolors dels Windssufrs-.

La "Mar de Sitges" no sempre està quieta,també amuntega les onades i organitza fortes tempestes-.De debò,que no sempre és "La mar blava,mar verda,mar escumejant [...] d'en Joan Maragall"-.A voltes és la mar grisa i rogenca-.Això és Vida-.