Confiant i abusant d’aquesta confiança tant de la meva fillola vasca la Verònica Zubiairre i Eizaguirre d’Egòibar dels meus amics de Munguia i lectures pròpies al respecte pel costat del País Basc i aprofitant els coneixements i conceptes apresos en els darrers anys a Catalunya no és gens un atreviment ni osadía escriure i descriure el tema del ferrocarril a Euskadi traçat en forma de “Y” amb la finalitat de comunicar les províncies basques i també el ferrocarril català,un cop traspassat a la Generalitat Monàrquica i el seu traçat en forma d’ “O” per enllaçar el Gran Penedès-el Barcelonès – el Maresme.
*Concretant:què és la “Y” vasca?.És un projecte ja en costrucció l’any 2009 amb la finalitat d’unir Bilbo,Donosti i Gasteiz mitjançant l’AVE bo i circulant per la via fèrria en forma de “Y” grega,que unides dos a dos són un triangle de 76+52+76 quilòmetres=204 km-.Que serien menys km si l’orografia fos favorable,fins i tot gairebé la meitat i per tant la meitat d’impacte negatiu en el territori-.Segons la Verònica,de Bilbo a Donòstia serien 75 km si es pogués construir una via totalment recta-.
Tot i aquesta optimització,i tot i tractar-se de l’AVE,un ferrocarril –transport públic,motors elèctrics d’un rendiment al 100 %,no contaminant…,l’any 2009 encara hi ha un sector de población euskaduna que el considera una obra faraónica a més d’un agravi,en relació a l’estat de la xarxa farroviària básica (rodalies,intercomarcals,mercaderies…),que cal millorar abans que fer fortes inversions.
*Concretant: què és la “O” catalana?.És un altre projecte no encara en construcció l’any 2009 amb la finalitat d’unir Vilanova i la Geltrú,Vilafranca del Penedès,el Barcelonès amb Mataró (segons la Premsa) a ressoldre a l’inrevés del triangle euskaldun,és a dir,voltant cap a fora en comptes de concentrar-se i coincidir vers al centre-.És molt clar i català que la longitud entre dos extrems s’allarga,però especialmente,s’allarga total i així aquells posibles 118 km de l’euskalduna “Y” i els 204 km del triangle,per a la “O” catalana,resulten uns 240 km,segons les meves lectures a la prensa catalana.
*Ara bé,quants més quilòmetres d’infraestructures,quantes més probabilitats de trovar problemas –en aquest cas català,a part del mar Mediterrani,que faria inviable tal solución,també entre Gasteiz i Donòstia trobarien Aralar (1.515 m),la muntanya més alta d’Euskadi,i entre Bilbo i Gasteiz,la Penya Gorbea (1.481 m) -.Al País Basc els homes i les dones no són babaus-.Seria impensable que hom proposés una “O” i encara menys una “O” de transport privat,força contaminant i amb motors de baix rendiment energètic,sembla ser que un 35 % en els motors de combustió-.A Catalunya el personal és molt diferent (sic) com es deia que “Spain is diferent”,ja veurem ben aviat que Catalunya també…!
*Home,sí observem que amb una “Y” coixa,ai las! a Tarragona,Reus,l’Aeroport i l’AVE entre la ciutat de Lleida i Barcelona: ni en línea recta (130 km),ni en “Y” (150 km),sinó que amb una “Y” coixa que allarga el recorregut,però deixant despenjada la ciutat de Tarragona,segons les meves lectures i observacions-.
*Per als poc entesos en la materia,el joc català ferroviari està servit en un posible debat en les estratègies en “Y” i/o “O”,parlant-ne d’Alta Velocitat,de Rodalies i de l’AVE litoral,però amb casos esperpèntics en alguns traçats catalans,dissenyats com ara Girona,Vic i Olot,que conformen un triangle de perímetre 118 km i un traçat en forma “Y” grega escurçaria l’estratègia triangular baixant el nombre de km,precisament perquè l’orografia no presenta gaires dificultats per a una estrategia en “Y” entre Olot i Sant Feliu de Pallerols,el centre del triangle.
Comparació amb Euskadi
*El Govern basc dissenya un ferrocarril i optimitzat amb l'estratègia de la "Y". Tot i així part de la població la critica per l'impacte en el territori d'una obra nova i oblidar-se de la xarxa fèrria básica existent.A Catalunya tot el contrari s’ha dissenyat una xarxa cara,llarga i ineficient,en forma de circunferencia l’estratègia “O”,tot el contrari d’una “Y”.L’impacte al teritori sembla que és doble-.Ara bé,per què les noves infraestructures i els seus projectes,sempre donen tants problemas…?
sábado, 7 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario