Obsessions Identitàries

D'una revolada, l'Ertzaintza s'ha quedat sense ensenya basca a l'uniforme-.Els constitucionalistes espanyols fins ara han acusat els governs catalans i els bascos de tenir una obsessió identitària.Tot el que feien en Pujol a Catalunya o Ibarretxe a Euskadi s'hi adscrivia.
*Ara que són al poder els qui abans feien aquestes acusacions, resulta interessant d'observar el seu capteniment al respecte.Pot semblar anecdòtic, però l'observació de la part superior del braç dels uniformes dels policies bascos dóna darrerament pistes en aquest sentit.S'hi veu una lleugera taca descolorida que ha estat objecte de les portades dels diaris considerats, fins ara, més identitaris (Noticias de Gipuzkoa, Deia, Gara...).
*La taca marca el lloc en què els ertzaines hi duien un petit escut amb la ikurrinya i la lletra «E» d'Euskadi. Ara no hi és. Sols queda la taca destenyida que en mostra l'antic emplaçament. El conseller d'Interior, Rodolfo Ares, ha fet fora aquella bandera que el PSOE ja trobava tan absurda quan Sabino Arana la va inventar fa més de cent anys.
*D'una revolada,hi insisteixo, l'Ertzaintza s'ha quedat sense ensenya basca a l'uniforme. A alguns els sembla un tema menor. Però als altres, segons com, ens fa entrar ganes de demanar-nos si les ganes de treure allò que els altres han posat, d'eliminar senyals d'identitat que porten quasi tres dècades de tradició, no és, també, una obsessió identitària.
*Si posar és pecat, no el pot ser també el fet de treure...? Tampoc no és qüestió que el tàndem PSE-PP no hagi posat coses també. Ha omplert tant com ha pogut l'escenari institucional basc de banderes espanyoles. És simplement un neutre compliment legal, tot això? O és també obsessió identitària...?

*On pocs dubtes ofereixen les evolucions estructurals contra la identitat basca és en el camp de l'Església. El tema dels tan sensibles nomenaments de nous bisbes als bisbats bascos està complint els pronòstics més agosarats. Després del polèmic nomenament del conservador Mario Iceta com a bisbe auxiliar de Bilbao i de Francisco Pérez –exbisbe castrense– a Pamplona, segons els clars designis dels cardenals Rouco Varela i Cañizares, ara arriba el torn de Sant Sebastià on s'hi jubila Juan María Uriarte.
*Per substituir-lo, igual que ha passat a Biscaia, semblen confirmar-se els vaticinis més pessimistes entre els qui voldrien un bisbe de signe continuista i plenament respectuós amb la sensibilitat basca. Sembla molt que el conservador José Ignacio Munilla, actual bisbe de Palència, en serà l'escollit per Roma. Això ha xocat amb els sectors més progressistes de l'Església basca i fins i tot ha estat vist com una mena de provocació.
*El mateix Diario Vasco, tan conservador i espanyolista ell, recollia dies enrere que «fonts coneixedores del procés» hagin considerat l'elecció com «un gir excessiu» per part del Vaticà. Es recorda, per exemple, que com a capellà de la parròquia de Zumarraga, Munilla havia estat desobedient respecte a la línia pastoral marcada pel bisbe Uriarte. I si bé Munilla és donostiarra i bascoparlant, ningú pot oblidar que representa aquella part més conservadora de l'Església en què actualment senyoreja l'Opus Dei.
*Tot forma part d'un escenari en què resulta difícil de no veure-hi una operació pinça contra la identitat basca, ara en la política i en l'educació, ara en l'Església. Cadascú el veu a la seva manera. Per alguns, és identitari tenir un bisbe basquista i portar un ikurrinya a l'uniforme. Pels altres, també és identitari lluir una taca destenyida en aquell mateix uniforme. Ara falta veure quines seran les repercussions reals de la "revifada d'obsessió identitària" que mou el govern basc i la Conferència Episcopal Espanyola.