Ensenyament trilingüe a Galícia

Un dels eixos del programa electoral del PP a Galícia va ser acabar amb la immersió lingüística del gallec, mitjançant la llibertat d'elecció proposada per Galicia Bilingüe, que, d'haver-se dut a la pràctica, implicava una clara fractura de la societat gallega en funció de la llengua d'escolarització. Finalment, l’opció de Feijóo articulada en un projecte de llei (PDF) s'allunya de les propostes de Galícia Bilingüe -que ha acusat Feijóo de prendre'ls per idiotes-, i opta per un model únic, encara que flexible, amb l'horitzó d'un ensenyament trilingüe (gallec, castellà i anglès), basat en el reforçament del castellà -llengua en què hauran d'impartir les classes de Matemàtiques o Coneixement del Medi-, i un major grau d'elecció per part d'alumnes i consells escolars.
L'opció de Feijóo no és cap invent. Països com Holanda segueixen un sistema semblant. Avui a Catalunya moltes escoles privades han pres aquesta opció. De fet, molts polítics -de totes les ideologies- porten els seus fills a aquest tipus d'escoles. I no pas per raons ideològiques sinó pràctiques. Si un dels objectius de l'ensenyament és fer persones capacitades per afrontar els reptes d'un món globalitzat i competitiu, cal donar el màxim d’eines als escolars perquè es puguin desenvolupar adequadament en aquest món. I avui, a Catalunya, com en qualsevol altre lloc, un jove trilingüe -de veritat- té millors opcions professionals que un de bilingüe, i un bilingüe en té millors que els que només dominen al màxim nivell una llengua -ja sigui català o castellà. Perquè les llengües s'han d'aprendre de nen. De gran costa molt més esforç i mai no s’arriba al màxim nivell. Hauríem de despolititzar el tema de la llengua. No es tracta de fer catalans o espanyols, es tracta de donar les màximes oportunitats als nostres fills. Ells ja optaran políticament pel que creguin convenient.