La Laïcitat versus el Laïcisme al segle XXI

Entenc que el concepte de Laïcitat, consubstancial a la idea de democràcia –n’és el seu cor–és fonamentalment relacional-.La Laïcitat és una idea per conviure i,si la convertim, en un discurs ambigu que de tant en tant definim en termes de “paradigma relacional” i d’altres en forma filosòfica personal,és a dir,si la definim, com una posició filosòfica o com una resposta metafísica o com un humanisme independent de la forma jurídica a nivell nivell político-social, no afavorint gaire la idea de la Laïcitat com a punt de trobada comuna en què puguin participar-hi creients, increients, ateus, agnòstics, taoistes i cristians...
Jo crec que, efectivament, la Laïcitat té valor en la mesura en què no es defineix com una resposta completa, sinó com una resposta parcial de caire convivencial-.Per això crec que la Laïcitat és l’únic marc coherent possible per a una organització democràtica polític-social, però tal com diu la paraula,només és un marc i res més-.Me’n recordo que estudiant l’Assignatura de Filosofia,en deia el portugués en Pessoa, “la vida és molt llarga, n’hi ha molts dies i un té dies quelcom molt estranys... i aleshores, pots tenir opinions per a tots els gustos, i em reservo el dret a tenir-ne”
Personalment hi faig aquesta comparació: “ la Laïcitat és com el Codi de Circulació,és a dir,és el conjunt de normes que regulen com hem de comportar-nos per les vies públiques, però no ens diu on hem d’anar”-.On hem d’anar és una resposta que cadascú haurà de trobar en la seva pròpia opció filosòfica, religiosa o metafísica, atea o no atea,agnòstica o no agnòstica-.El que sí que és molt clar és que, anem on anem, l’ hem de fer respectant aquest Codi de Circulació, aquest Codi Jurídico-polític, de la democràcia, dels drets humans, que ens permet conviure malgrat les nostres diferències.
La Laïcitat, en l’àmbit del que és espiritual o filosòfic, té un joc semblant-.
El Laïcisme és un altre concepte,n’és una posició d’autoformació,basada en què les societats s’han de mantenir independents de qualsevol religió,la qual s’ha de desenvolupar,si cal,en làmbit personal i privat;per tant el Laïcisme és el Sistema que exclou qualsevol mena d’església de l’exercici del poder polític,l’administratiu i fins i tot l’educatiu-.Les arrels del Laïcisme estan fonamentades en l’Humanisme renaixentista i en els canvis de la Il.lustració i l’Enciclopedisme del segle XVIII.
El terme “laic”,(del grec laikós=algú del poble) és una paraula que apareix,primerament en un context “cristià”-.L’Esglèsia Catòlica va impulsar a través de la seva Doctrina Cristiana el redescobriment d’aquesta paraula per a assenyalar als seus fidels cristians que no són membres del seu Clergat i per extensió la paraula també indica l’ actitud de les persones o de les organitzacions que s’oposen a la mateixa extensió de les normes religioses envers la societat que ens hi envolta-.Els Laïcistes,com vaig dir a dalt el que busquen és garantir la Llibertat de Consciència,la democràcia pura i dura,a més de la “no imposició de les normes i dels valors morals de cap creença i religió-.
Per tant,aquest concepte nou i modern del segle XXI de “Laïcisme”,és durament i diversa per algunes religions com ara la Catòlica,Apostòlica i Romana,bo i argumentant,per exemple que se separa la societat del sentiment religiós;no obstant això,altres confessions religioses com ara l’Església Protestant o diversos Grups Humanistes el que defensen és un Estat espanyol i una societat laica-.
La maçoneria és un laboratori en què es pot viure-hi una convivència fraterna en un univers comú simbòlic,que,tanmateix,és descodificat de manera diferenciada per cadascun dels seus participants,des d’un humanisme fins a un espiritualisme d’una o altra mena,però,amb un comú element que és “el reconeixement fratern de l’altre,malgrat la seva diferència-.Clar i català,la feina de la filosofia i dels filòsofs,no pas de la política i els polítics és arribar en el segle XXI a definir-ne un concepte de “Laïcitat” que es pugui universalitzar positivament,que es pugui generalitzar i que s’identifiqui,en última instàcia,amb la idea de ciutadania-.A partir d’aquestes precisions conceptuals es deriven les conseqüències: que la contraposició,entre els termes Laic i Laicista i, per tant, entre Laïcitat i Laïcisme és artificial i mancada de significat-.
És a dir, que jo diria que l’ideal laïcista ens ha de dur a afirmar, simultàniament, que l’individu és l’únic subjecte de drets, sense cap pretext que hàgim de reintegrar-lo en la seva suposada comunitat d’origen, i, al mateix temps, lluitar per tal que existeixi justícia social i justicia distributiva-.Per tal que ningú no sigui un ciutadà de segona, no hi ha d’haver privilegis de cap mena, ni encara que es disfressin sota la màscara de la memòria cultural-.I l’ideal laïcisme,només una filosofia de la llibertat-.Llibertat d’una consciència que té, per si mateixa, els mitjans de la seva pròpia llibertat; d’una consciència edificada per una educació racional, amb la cultura universal com a referència de la seva llibertat-.