Lleó sense Castella es defensa que és una meravella

Fundació del Regne de LLeó

Després de la mort d'Alfons III el Magne, el Regne d'Astúries es va dividir i va quedar repartit entre els seus fills. Garcia I va rebre Lleó, Àlaba i Castella, fundant de fet el Regne de Lleó. Ordoni I va rebre Galícia i Fruela II, el Astúries. Al morir Garcia I el 914 sense descendents, Ordoni II es va traslladar a Lleó on fou aclamat rei, amb el que seria rei de Lleó i Galícia, i el qual traslladaria definitivament la capital del regne d'Astúries des d'Oviedo a Lleó. Amb això es crearà un nou regne, el Regne de Lleó, que aglutinarà a l'asturià, ja que Fruela II va romandre a Astúries, però reconeixent la primacia del regne lleonès-.Amb la formació del nou regne continuarà la reconquesta contra els musulmans i fins i tot la lluita contra altres regnes cristians com el de Navarra.
El Regne de Lleó s'expandeix cap al riu Duero i el Sistema Central fins a l'actual Extremadura, però la falta de repobladors fa que sigui una terra de ningú. El Regne de Lleó assoleix fites com la dotació de furs d'Alfons V, la creació d'un art lleonès i un gran desenvolupament dels sistemes administratius.Al segle XI, Sanç III El Major de Navarra es converteix també en comte de Castella, vassall com a tal del rei de Lleó. Com herència deixa aquest comtat al seu fill Ferran, casat amb Sança, germana al seu torn de Beremund. Quan Ferran va a prestar vassallatge a Beremund III, rei de Lleó, provoca una guerra en la qual mor el sobirà lleonès en batalla contra una coalició castellano-navarresa. Al no tenir descendència Beremund III, el seu cunyat s'apropia de la corona lleonesa esgrimint els drets de la seva dona, prenent el títol de rei de Lleó amb gran oposició entre els lleonesos, que no volen veure convertit en monarca al castellà que ha mort al seu rei.
A la mort de Ferran I, el seu testament segueix la tradició navarresa de dividir els regnes entre els hereus. Al primogènit, Sanç, se li llega el comtat de Castella i, per dret de primogenitura, aquest comtat es converteix en el Regne de Castella. Al segon fill, Alfons, se li atorga el territori aportat per la seva mare: Lleó; i al tercer, Garcia, se li lliura el Regne de Galícia; a la seva filla, Urraca, li deixa la senyoria de Zamora-.Sanç II de Castella, no conforme amb aquest repartiment, ja que el segon germà es queda amb el regne més important, comença una guerra. Conquisten entre ambdós Galícia, però Sanç es regira contra el seu germà i ocupa Lleó. Aquest es refugia a Zamora amb el gruix més important de l'exèrcit lleonès, posant-li Sanç setge; serà el famós "Setge de Zamora", on el rei castellà és mort pel noble lleonès Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes. D'aquesta manera Alfons VI recupera tot el territori, governant com a Rei de Lleó i Galícia-.
En el regnat d'Alfons VI es consolida el poder del monarca lleonès sobre Castella, sent reconegut Emperador dels Regnes Hispans pel Papa Gregori VII, aquests regnes reconeixeran la superioritat del rei lleonès, sorgint així l'Imperi Lleonès-.En època d'Alfons VII l'Emperador, reis de tota la Península Ibèrica i el Sud de França es declaren els seus vassalls. A poc a poc la idea imperialista lleonesa entra en un ràpid declivi i en no gaire temps s'extingirà; així després d'una etapa d'esplendor imperial la unitat s'esvaeix, desapareixent també el títol d'emperador de Lleó. Amb aquesta desaparició els estats cristians peninsulars consoliden les seves respectives independències. El seu fill Ferran II heretarà el Regne de Lleó; sota el seu mandat s'incrementaran les lluites frontereres amb Castella, i Portugal es va independitzar del comtat.
El seu successor, Alfons IX, es converteix en un dels més actius monarques del Regne de Lleó. Sota el seu mandat es convoquen les Corts Lleoneses de 1188, primeres corts europees en les quals participa el tercer estat. En elles es reconeix la inviolabilitat del domicili, del correu, la necessitat del rei de convocar Corts per a fer la guerra o declarar la pau, i es garanteixen nombrosos drets individuals i col•lectius. A aquestes Corts li seguiran les de Benavente el 1202 en les quals es fixaran els principis i drets econòmics del Regne de Lleó i els seus habitants-.Alfons IX crea el 1218 la Universitat de Salamanca "perquè els lleonesos no hagin de sortir a estudiar fora del regne", assolint així evitar que els lleonesos es veiessin obligats a acudir a Castella, concretament a Palència. I es que fins l'any 1230 Lleó no queda definitivament unit a Castella.
Amb Alfons IX el regne s'estén per Extremadura, assolint una gran expansió territorial. L'animadversió del Regne de Lleó cap a Castella crea forts llaços d'unió amb els regnes àrabs, amb els quals en ocasions s'uneix en coalició per a lluitar contra els castellans. Lleó no participarà en la Batalla de Las Navas de Tolosa, arribant per això a ser excomunicat el sobirà lleonès pel Papa. A la seva mort, el rei ordena mantenir la independència de Lleó, declarant hereves a les seves filles, i garants de la mateixa a les ordres de cavalleria.