Vicki Sherpa,una mestra catalana al Nepal

Parlar de Nepal i de la cooperació al Nepal és parlar, sens dubte, de la Fundació Vicki Sherpa, la dona nascuda a Ripoll que, després de donar classes en una escola elitista a Catalunya, va fer un viatge llampec al Nepal, va quedar astorada per les condicions de vida dels nens més pobres de Kàtmandu –els pàries, els intocables, integrats en un sistema de castes sense mobilitat vertical, on un mor essent allò que és quan neix–: nens barallant-se amb rates i gossos per aconseguir menjar, amb la panxa inflada pels paràsits, totalment discriminats pel sistema educatiu, d'altra banda composat per professors sense formació i aules infectes. Vicki va tornar a casa, va fer les maletes i va instal•lar-se a casa d'una família local del Nepal, i des d'allà va començar el seu projecte. Quan el vent va bufar en contra i la van voler deportar, ella va decidir celebrar un casament de conveniència amb un xerpa nepalès, amb la qual va estar casada durant nou anys i va tenir dos fills. Quan el vent ha bufat encara més en contra seva, com quan després del canvi de govern va començar a detectar irregularitats al patronat nepalès que gestiona l'escola, o quan l'any passat va estar hospitalitzada després de rebre una pallissa per part de la policia nepalesa, li ha tocat remar amb més força: denunciar, patir, témer per la seva vida. El seu projecte consisteix, sobretot, en la creació d'un sistema educatiu per aquests nens intocables o d'altres que no són pàries però sí que molt pobres, sobretot per inculcar-los un sistema de valors propi que els ajudi a no donar per vàlid el que la societat els tramet: es tracta que surtin sabent que el fet d'haver nascut pàries no els obliga a pensar tota la vida com a pàries, que poden anar més enllà gràcies a coneixements i a l'esperit crític. Es tracta, també, de formar professors, la clau d'un sistema educatiu que funcioni. El sistema que fa servir per a l'educació dels nens és, fonamentalment, una amalgama d'idees pròpies sobre pedagogia i un sistema anomenat Montessori, el mètode impulsat fa seixanta anys per Maria Montessori, la base del qual és que els nens són com esponges, que aprenen les informacions que els són útils per a la vida tal com han après a caminar o a parlar, és a dir, de manera espontània. A les escoles de Vicky Sherpa hi aprenen simultàniament nenes de diferents edats, amb la integració de discapacitats i de discriminats, i l'aprenentatge es fa a través de materials relacionats amb la vida pràctica.
Però la fundació Vicki Sherpa no és l'única que està treballant pel desenvolupament del Nepal amb seu catalana: hi ha també l'associació Amics del Nepal, que a més de fer tasques d'escolarització, equipaments socials per a barris pobres, orfenat, alfabetització de dones, etcètera, també du a terme una tasca molt interessant a Barcelona perquè la població conegui la realitat del Nepal; és el que ells anomenen una tasca de sensibilització: espectacles com ara Somriures del Nepal, concerts, exposicions... I, és clar, també la possibilitat de fer voluntariats amb ells, i d'apadrinar nens orfes, o pagar-los l'escolarització, o mantenir-los una temporada mentre els seus pares estan a la presó, o col•laborar amb nens que han acabat la secundària i volen continuar els estudis. «Passadora és la tasca quan molts comparteixen la fatiga», deia Homer