La crisi retorna a la F.P. la seva Dignitat (I)

Les malfiances entre l’Educació i Treballbg van encallar una Reforma de la FP, pendent des dels anys 90 –tretze milions de treballadors sense cap qualificació requereixen una vía per a validar els seus coneixements-.Tant França com el Regne Unit van portar a afecte fa uns trenta anys els primers intents a Europa per a acreditar oficialment el que sabien fer els seus treballadors mercès a la seva experiencia laboral-.A l’Estat español,encara que diverses Comunitats Autònomes s’hi han avançat al Govern central ,algunes de forma experimental i cadascuna a la seva manera,el Decret que reguli això mateix arreu de l’Estat n’arribarà l’any 2010,després d’una gènesi normativa que es remunta a l’any 1993 i si en repassem l’hemeroteca,fa la impressió que la F.P. és això,que sempre està pendent d’ésser dignificat i que només té pública importancia a l’hora de les vaques flaques econòmiques,com ara mateix.
Catalunya i algunes autonomies més ja van probar aquests procesos,però les xifres són modestes-.Els empleats en restarien exemptes de cursar una part del del títol de Formació Professional.L’Educació espera recuperar-ne els joves que van sortir al mercat de treball sense un títol de FP-.L’acreditació oficial,haurà de tenir els seus efectes en els salaris (sic)-.Al segle XXI,aquesta acreditació de l’experiència profesional ,destacada als anys 90 del segle XX,en torna a ocupar espais a les agendes polítiques d’arreu i,tot plegat,l’anunci del Pla de modernització de la FP amb l’objectiu d’una FP Reglada –la dels IES,que condueix a un Títol Educatiu i la formació contínua i ocupacional,és a dir,els cursos que fan un Certificat Professional,expedit per Treball.
Un Pla de modernització de la FP que connecti els dos Sistemes amb un comú tronc,és a dir, que se sembli allò que s’hi ensenya per una via i per l’altra-i,que hi permeti als estudiants i els treballadors el salt d’un a l’altre,sempre sumant,quelcom que també hi és
Al paperam oficial des de l’any 1993-.
Per primer cop,els ministres d’Educació, la Mercedes Cabrera,i de Treball, en Celestino Corbacho,es presenten units un Full de Ruta per a la formació-.Una fotografía junts,perquè el veritable culpable més repetit de l’encallament i empantanegar-se,durant tants anys,és la manca d’un treball conjunt d’ambdues Carteres ministerials, que s’hi han resistit a ver trastocades les seves quotes de poder-.Clar i sitgetà,si els Educadors no se’n refiaven de la formació que fan les empreses i els sindicats,aquests es reien de la desconnexió entre el que s’ensenya en la FP educativa i el que fa falta saber per a desenvolupar un Ofici-.
Alguns sindicalistes també hi feien autocrítica,i en diuen que l’oferta de la formació per al mercat de treball encara segueixen els esquemes de fa quinze anys-.Ara bé,el cas és que hi ha hagut dissortades malfiances,desconfiances i difícils estructures de remoure’n.Heus ací el perquè hom diu que “els polítics i la política educativa” no ens hi serveix a l’Educació-.Malgrat això,hores d’ara hi conviuen:Treball i Educació,empresaris i sindicats semblen molt il.lusionats,encara que el que en resta no hi será tan fácil…!
Un exemple: aquell Decret de Reconeixement de l’Experiència Professional,l’esborrany del qual data de Maig-2006, implica, suàviter i fòrtiter, que l’Administració es desempallegui,si més no en part del Monopoli absolut tant en l’ensenyament com en la formació,és a dir,no es tracta,en cap cas,que hom aconsegueixi sense res més,el Títol de FP o un Certificat de Profesionalitat, sinó de reconèixer oficialment el que s’hi ha après a fer treballant, que justa la fusta hi coincidirà efectivament amb una part, més gran o mès petita, del que s’hi aprèn a fer,bo i cursant un d’aquests Títols. I,així,en qualsevol cas, el treballador en tindrà d’estudiar per a completar el Diploma (resic).
Ara bé,professors universitaris afirme que “no es deurien enfocar aquests reconeixements oficials,només com un mitjà per aconseguir un Títol”,perquè a un treballador de 30,40 o 45 anys,aconseguir un Títol de FP o un Certificat de Professionalitat,és el que més l’interessa…?.Creuen que no,perquè el que l’interessa és que l’hi validin i l’hi acreditin la Qualificació profesional que ha adquirit amb la seva experiencia,no només perquè l’hi reconeguin a efectes salarials,sinó també –i això no és gens irrellevant- per a què se sentí motivat a incrementar la seva qualificació,tot i realitzant Programes de Formació Contínua (sic)-.
A més a m´res,els empresaris haurien de reconèixer als Convenis awquestes acreditacions,quel com que també dificulta el canvi en la part patronal,ens explica el profesor de la UB,en Rafael Merino-.En qualsevol cas,la mitja dotzena de Comunitats autònomes que ja apliquen l’any 2010 uns sistemes semblants,són ben bé modestes-.Les comunitats històriques com ara Catalunya,sembla que s’han acreditat uns 2.500 treballadors,a Galícia uns mil a tres convocatòries i a Euskadi s’hi han apuntat uns 2.300 treballadors-.
Me n’assabento per la meva recerca,que malgrat multipliquem per 17 Comunitats,seria ridícul el nombre enfront akls 13 milions de treballadors a l’Estat espanyol,que no hi compten amb cap tipus de Qualificació profesional oficial,senyalats com a objectius els responsables d’Educació i Treball.