Les banderes,una metàfora de la Humanitat

Eren els anys 75 del segle XX,quan hi exercia la docència als pobles euskalduns de Lauquiniz i Munguia (Biscaia),que encara era obligació de col.locar la bandera espanyola (per alguns euskalduns “la tabacalera”) a la façana de l’edifici escolar que els Mestres,prer nassos, n’haurien de col.locar,però no sé qui encara,que en sortir de l’escola ja no hi eren i si hi eren,ja era al terra i força ultrajada.Una experiència ben bé amarga!.

*Realment i objectiva, això de les banderes de tota mena, en penso que "és la metàfora més eficient que la Humanitat ha pogut inventar mai"-.Per la bandera s’han fet Himnes patriòtics i s’han perdut força vides humanes (resic)-.Els abanderats han sortit i segueixen sortint al Camp de Batalla armats només amb una “Tela virolada amb els colors patris”-.La bandera oneja,amb normalitat tant als edificis civils com a les popes dels vaixells...!

*Això de les banderes és per a una bona part de la societat una cosa incòmoda.Hi ha gent que porta uns polos blaus amb el rivet del coll amb la bandera espanyola. N’hi ha que, així que poden, procedeixen a la seva crema pública.Tot això no succeeix en països més o menys tranquils. Els britànics presumeixen de la seva Union Jack. Els països escandinaus no dubten a l’hora de plantar la bandera nacional als jardins de casa. Els nord-americans van amb les barres i estrelles a tot arreu, tant hi fa que siguin falcons o coloms.

*Catalunya és una antiga i bella Nació i la seva llengua és el català,i una sola bandera,la Bandera Catalana sobretot, és aquella que destil.la molts sentiments i passions i –igual que la processó– sol anar-hi també per dins...!