Solidaritat Catalana s.XX (1905) versus Solidaritat Catalana s.XXI (2010)

El moviment "Solidaritat Catalana" va aconseguir plantar cara al centralisme espanyol a principis del segle XX. Va suposar una històrica aliança entre dretes i esquerres, obrerisme i patronal, catalanisme i republicanisme, tots plegats davant d'una situació política insostenible a causa del tarannà de les forces polítiques del nacionalisme espanyol-.
*Aquesta fórmula va durar uns pocs anys, però va ser significativa i encara és ben bé estudiada-.La seva força no va quedar en paper mullat ja que es va centrar el camí envers la creació de la “Mancomunitat de Catalunya” i la consolidació de l'incipient nacionalisme català, el qual estava molt basat en el fet cultural.
*La Mancomunitat, presidida per l'Enric Prat de la Riva, va aconseguir tirar endavant magnífics projectes en l'àmbit cultural, esportiu, associacionista, educatiu i sanitari. Era la primera agrupació de demarcacions (les anomenades províncies) des dels funestos Decrets de Nova Planta de 1717-.Catalunya prenia forma i agafava embranzida, mercès a la unitat del Catalanisme polític amb el Republicanisme anticentralista. Tots aquests avenços van poder consolidar-se durant el període de la II República. L'esperit unitari de les forces catalanistes i republicanistes d'esquerres es va tornar a fer efectiu anys després amb la fundació d'ERC el 1931.
*Actualment,al segle XXI, ens trobem amb una situació política novament insostenible a causa de la intransigència i intolerància espanyola. L'anihilament de l'autonomisme ha portat l'Estatut-2006 a un autèntic atzucac. Les forces del catalanisme polític haurien de moure fitxa. Si la mouen en sentit partidista, faran un trist servei al país. La maquinària política corrossiva dels darrers anys ha portat milers d'endolls i alts càrrecs que viuen de la política i que impedeixen camins diferents a l'estatus establert.
*L'any 2010,després de 105 anys,sembla impossible parlar d'una altra "Solidaritat Catalana" a l'estil de la de principis del segle XX, que aplegués tots els corrents anticentralistes i que permetés aixecar la bandera de la dignitat a la política catalana.Perquè hi ha enormes interessos econòmics, la premsa exerceix una funció corrossiva i manipuladora, i molts partits han abandonat la tasca ideològica i s'han convertit en una empresa de preservació del poder (resic).És una autèntica llàstima ja que si en algun moment cal un Govern de Concentració Nacional a Catalunya, és justa la fusta ara, davant la humiliació infringida pel Tribunal Constitucional.
Els socialistes catalans,tot plegat amb els socialistes espanyols són l'espill de l'Espanya profunda,i davant d'això,al segle XXI no és l'hora de partidisme sinó d'afrontar la Unitat Catalanista i un nou Catalanisme.Sembla que estigui parlant contracorrent, però és l'únic camí viable: superar diferències ideològiques que ens porti a prendre consciència que l'adversari és Espanya. Ara bé, amb l'estratègia que porten els partits polítics actuals, treballar envers la unitat política dels anticentralistes sembla tota una ciència ficció. Ells també seran responsables de l'atzucac polític actual...!!
*Aquella "Solidaritat Catalana (1905-09)" va seguir el model associatiu i de funcionament de la resta del país-.Va aconseguir el suport d'uns nuclis republicans consolidats a les ciutats, que giraven al voltant dels setmanaris,a Sitges el Baluart de Sitges i l’Eco de Sitges que encara s’està publicant al segle XXI i va introduir el català com a llengua vehicular.
*Nombrosos membres del Nacionalisme conservador que militaven a la Lliga Regionalista, i també tot un seguit de clergues intel•lectuals i catalanistes que van fer una tasca literària i intel•lectual molt remarcable,com ara Mn. Bellpuig.
Durant aquests anys en què s'intentà consolidar el projecte polític de Solidaritat Catalana arreu de Catalunya va topar amb l'important implantació del caciquisme a les alcaldies i de l'espanyolisme, que va tenir durs enfrontaments amb els nacionalistes catalans.
*Des dels periòdics que donaven suport a Solidaritat Catalana es féu una important tasca cultural i de promoció dels dos grans projectes de la cultura catalana d'aquest període: el 1r Congrés internacional de la llengua catalana, que se celebrà el 1906, i el projecte del Diccionari català-valencià-balear, que dirigia el manaroquí Mn. Antoni M. Alcover-.
*Acabat el projecte de Solidaritat Catalana, el republicanisme va comptar amb un cabdill important a partir de la segona dècada de la centúria passada.Es tracta de Marcel•lí Domingo i Sanjuan, que va ser ministre d'agricultura i instrucció pública, personatge que va tenir relacions difícils amb els principals dirigents catalanistes del moment.
*Als sectors catalanistes els va costar moltíssim poder arribar a consolidar el seu projecte, a redós de la figura de l'historiador tarragoní Antoni Rovira i Virgili-.Al segle XXI als sectors catalanistes també els està costant força crear una unitat,però el problema és que no n'hi ha Liders catalans.Sí,que podria ésser Òmnium Cultural i la nova Presidenta.Déu n'hi dó...!!!