domingo, 5 de septiembre de 2010

Repensar l'Educació Primària a l'Escola de Sitges?

En generalitzar-se la implantació de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a tot el territori, hem viscut el primer curs que acabem a les escoles d'Educació Primària a Sisè curs i serà el primer curs que no s'haurà d'emplenar la paperassa de les actes de l'antiga EGB on constaven els alumnes que promocionaven o no, quan acabaven vuitè d'EGB.
*També cal afegir que durant aquests darrers cursos els ulls han anat mirant com es portava a terme la E.S.O., s'han parlat de grans dificultats, se n'han tret resultats sense gaire base pràctica, etc. i per tant les Escoles d'Educació Primària han quedat "més que arraconedetes".
*Cal repensar,doncs, l'Educació Primària?.En penso que sí,com en pensen molts mestres i professors.En pensem que és una etapa molt important per assentar diferents bases d'aprenentatges als nens i a les nenes així com de compartir ,relacionar i viure en un espai molt proper a l'entorn del nen/a.
*Clar i sitgetà, per fer que l'Escola d'Educació Primària continuï portant a terme el treball que al llarg de molts anys ha generat no fa falta que es vagi comparant amb l'Educació Secundària o que esperi ser manada per les altes instàncies. Hem de continuar essent capaços de tirar endavant projectes clars i coherents que molts d'ells estan latents dins de les escoles sitgetanes en general.
*Cal tractar tots els problemes, que observem dins de l'escola pública: per exemple la figura de l'Especialista que està trencant una dinàmica a la que no estàvem acostumats i comporta el comptar amb més Coordinació entre els mestres i els professors que intervenen en els grups de nens afectats-.En aquest problema s'hi ajunta que les hores de coordinació són escasses i n'hi ha molta feina. Per tant hem de saber prioritzar els temes que s'han de tirar endavant, sense deixar els objectius que marca el PEC (Projecte Educatiu de Centre) de l'escola pública sitgetana.
*L'Escola d'Educació Primària,globalment considerada, amb el consens dels diferents estaments, és la que ha d'avançar-se a presentar projectes i a pressionar perquè se li reconegui el treball que està desenvolupant, no hem de deixar que les Escoles siguin totes uniformes.
*En aquest aspecte,a la Vila de Sitges,hom pot parlar d'Escoles d'Educació Primària que fan Projecte Educatiu de Ciutat i treballen amb el propi Ajuntament de Sitges fins a les escoles que enganxen programes europeus com ara el CEIP Maria Ossó,tot i passant per la creació de xarxes d'Escoles que treballen un mateix tema i es coordinen, etc.
*Sense oblidar-nos-en que: a l'Escola d'Educació Primària hi ha quedat una mitjana d'edat alta i de majoria femenina, constatant que el flux d'immigració va creixent i cal donar-hi respostes ràpides, sent conscients que el Currículum és massa extens, que els horaris no estan proporcionats,....
*Convé que els mestres i els professors sitgetans que hi militen i que estan dins de l'Escola pública siguin els que impulsin la reflexió i utilitzin els recursos per afavorir en positiu totes les formules que ja existeixen, les que puguin sorgir de nou i fer un pas endavant en aquesta etapa de la nova llei catalana d'educació la LEC.No ha de perdre de vista el què en definitiva és el seu i nostre objectiu: Anar cap a Escoles públiques d'Educació Primària que ofereixin una resposta educativa adequada mitjançant els programes apropiats i els suports necessaris a tots els alumnes per tal que obtinguin èxit en l'aprenentatge i esdevinguin membres valuosos de la societat-.
*Unes escoles on es fomenti la cultura de la col•laboració entre els mestres i els professors per a millorar les seves pràctiques docents, en un procés d'anàlisi constant de la seva pràctica, escoles que promoguin l'aprenentatge social com una eina cabdal d'aprenentatge i cooperació, tant entre els mestres com amb els alumnes.

1 comentario:

Froilan Franco dijo...

La imatge que ofereix l’escola primària a Sitges és la d’una institució en la que els alumnes han de deixar els seus interessos i preocupacions, els seus dubtes i temors, les seves esperances a desitjos a la porta de la classe. *Al convertir al nen i la nena en alumne, l’escola primària s’ha oblidat que els individus no son «ment» sinó biografia, que no son objectes que s’han d’ensinistrar en base a competències, procediments o estratègies d’aprenentatge, sinó subjectes no només epistèmics sinó històrics i socials.
*Si l’escola primària no reflexiona sobre el paper que juga en la construcció de la identitat dels nens i de les nenes, si no comença a observar i escoltar al subjecte i no a l’alumne, acabarà per convertir-se en una institució-bombolla, aïllada de la realitat i dels desitjos de comprensió del mon i de sí mateixos i dels altres, dels nens i les nenes.
*Acabarà creant una ficció de la realitat que no res, o molt poc te a veure amb els anhels i inquietuds per interpretar i comprendre la realitat dels nens i les nenes.
*Aquesta preocupació, així com algunes possibilitats per afrontar-la han quedat reflectides en els meus treballs sobre la recerca i l'estudi de l'escola pública sitgetana i la identitat i sobre les possibilitats dels estudis culturals per afrontar les «identitats emergents» a l’educació.