Crisi dels Països Catalans a l'Edat Moderna

La fi de la Dinastia Catalana n’arriba l’any 1410 (segle XV) amb la mort del Rei Martí l’Humà.I,a partir d’aleshores,tot un seguit de Dinasties extrangeres,com ara:La Trastàmara,la d’ Habsburgos i la dels Borbons s’hi succeiran en el Govern de les Terres catalanes i tanmateix s’iniciará un molt lent Procés de Decadència tant econòmica,política i cultural que hi culminará amb la total annexió al Regne d’Espanya,i. que no està exempt d’Episodis de Resistència i de Revoltes populars.Si bé durant el segle XV la major part dels Països Catalans,en conserva un cert Dinamisme econòmic,ben bé orientat als intercanvis comercials al Mediterrani, n’hi ha psíntomes d’una Crisi que n’esdevindrà al segle XVI.

La Burgesía Catalana s’hi equipara amb la Noblesa Feudal,tant en les seves posicions socials com en les seves Inversions econòmiques,bo i encaminant-s’hi vers la Seguretat de les RendesRùstiques.La Monarquía catalana medieval s’hi encamina envers l’Absolutisme total,tot i deixant de costat la Tradició Pactista, que havía mantingut als anteriors segles.

Per un costat la Noblesa Catalana,amb l’arribada de la Dinastía Castellana dels Trastàmara, gira de cop i volta el cap vers Castelli,per un altre les classes populars vhi veuen gravar-se agravar-se les seves condicions de vida per l’Enduriment de les Estructures Agràries Feudals i les crisis generals al camp i la pagesia.És en aquesta situació de total crisi que durant tota l’Edat Moderna s’hi succeirien contínus Revoltes i Protestes per les classes populars, relacionades amb la “Presència en territori català de tropes estrageres, el pagament d’Impostos força abusius o la Reclamación de la Sobiranía perduda.

Les revoltes de les Germanies entre els anys 1519 i 1523

Van tenir lloc a València i Mallorca entre al segle XVI,bo i simbolitzant els Intents per imposar un Règim de Llibertats Populars enfront al Pactisme de la Gran Burgesía, el Neo-feudalisme agrari i l’absolutisme monàrquic.La rebel.lió va fracassar,les classes populars van ésser-ne durament reprimides i els interessos de la Noblesaa Feudal i de la Monarquía catalana s’hi van imposar.Tot plegat amb les Revoltes dels Agermanats, són recurrents durant els segles XV i XVII,és a dir,les Revoltes dels “Remences”, camperols servs que hi pertanyien a la terra que hi treballaven.

La crisi del’Edat Moderna i els intents uniformitzadors de la Monarquia dels Habsburgo,hi tenen la seva màxima expressió durant tot el segle XVII,primer amb l’expulsió dels Moriscs,el Virregnat del Comte-Duc d’Olivares i segon l’esclat de la Guerra dels Segadors.Aquesta guerra en suposa el primer intent (sic) de la Monarquia castellana de “Suprimir els elements diferencials dels Països Catalans,a més de sotmetre –militarment –la població catalana i ahora imposar unes polítiques fiscals insostenibles.

La presència als Països Catalans de l’Exèrcit castellà hi va provocar tot un seguit de revoltes populars i forts enfrontaments,així com la Intervenció de les tropes franceses i,malgrat que s’aconsegueix Expulsar les tropes mercenàries de la Corona de Castella,França es va apoderar de les Comarques de la Catalunya Nord,el Rosselló,Conflent,Vallespir i l’Alta Cerdanya,mercès al Tractat dels Prineus,el Pacte entre França i Espanya,signat l’any 1659 a l’Illa dels Faisans a la desembocadura del Riu Garona,que, clar i català, inicia la fragmentació de les Terres catalanes i va ser durament combatut per les classes populars Nord-catalanes durant els segles XVII i XVIII.

L’expulsió dels Moriscs,efectuada l’any 1609,va suposar-ne un pur i dur Cop tant a l’Economia com a la Societat dels Països Catalans,amb especialitat el País Valencià.Aquests moriscs,n’eren precisament els autèntics descendents dels Musulmans,que amb la Conqueta del Rei Jaume I,encara no s’havien marxat a les terres dominades per l’Islam que s’hi havia quedar als nous Regnes Cristians-.Marginats socialment,n’hi va suposar la Mà d’Obra més nombrosa al camp i també la més qualificada,ja que hi dominaven els Sistemes de Recs,que els mateixos Musulmans n’havien heretat i desenvolupat.

Sota la premissa de la Neteja êtnica i religiosa,que prèviament se n’havia cobrat l’Expulsió dels Jueus de la Península Ibèrica l’any 1492 (segle XV),al setembre de l’any 16o9 (segle XVII) la Monarquia espanyola,atorga tres dies a tots els moriscs perquè s’embarquin i se’n vagin fora de la Península Ibèrica.De la població del Païs Valencià un 30% abandonen el país,tot i quedant molts pobles despoblats i enormes extensions de terrenys sense conrear.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges