Intel.lectuals de Catalunya: fugida a l'exili (1939)

Amb el cop d’estat del 18 juliol 1936,el Parlament de Catalunya va deixar de reunir-se amb normalitat-.L’Estatut de Núria-1932 li havia conferit la facultat legislativa,és a dir,la facultat d’aprovar les lleis que regirien el poble català,i era davant del Parlament català que la Generalitat Republicana havia de respondre de les seves actuacions com a tal-.Cada dia surtia el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC),sent el darrer número el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 25 gener 1939-.

En aquest darrer DOCG es manifesta que durant el conflicte la Generalitat informaria la ciutadania de les actuacions que el Govern de Catalunya durà a terme i la manera com afectaran el poble català-.Era,en Lluís Companys i Jover (ERC),el President de la Generalitat,però va ser tot el poble que es mantenir viu fins al final,que continuava funcionant,treballant,produint i creant-.Tothom en el seu àmbit va intentar fer,malgrat les circunstàncies,la vida tan quotidiana com fos possible-.

A destacar,però,els intel.lectuals catalans,aleshores una veritable èlit,no en van ésser cap excepció,excloent-hi els que havien marxat a l’inici de la guerra-.Els que es van quedar,la gran majoria,es van comprometre amb la Nació Catalana i van participar per mantenir viva la flama de l’esperança amb publicacions,xerrades,articles a la premsa o el que calgués-.Possiblement cap intel.lectual català fins a la Batalla de l’Ebre gairebé ningú no pensava que hauria de fugir-.

Quan l’ofensiva contra la Nació Catalana començava la seva fase culminant,quan tothom va ésser conscient que la guerra era perduda i que tard o d’hora les tropes invasores arribarien fins a la frontera amb França,el poble català iniciava l’èxode-.Hi va haver moltes motivacions,però va prevaler en tothom,per sobre les altres: la POR-.I l’Èlit Cultural no en va ser aliena-.Els intele.lectuals catalans organitzaven marxes cap a França diferenciades de les de la resta de la població-.Ells,gaudien d’un estatus que els hi permetia certs privilegis,com ara la capacitat d’organització,la coneixença entre ells mateixos,que els hi feia formar un grup homogeni amb més capacitat d’actuar,contactar i el fet de tenir passaport-.

El Conseller de Cultura de la Generalitat Republicana va organitzar per part dels intel.lectuals la marxa cap a França d’aquells filòlegs,mestres, escriptors,historiadors,filòsofs,etc,compromesos amb la Nació Catalana,que humanament tenien POR del que podia passar amb l’entrada de les tropes fraquistes i preferien marxar,i que aleshores expressaven el seu desig de continuar la lluita a l’exili com fos possible,amb les seves armes,la seva veu i la seva obra-.

Amb tot,malgrat la voluntat de coordinar la sortida dels intel.lectuals catalans per l’historiador i polític Antoni Rovira i Virgili,que afirmava que “uns dels deures és no sortir de Catalunya quan encara hi ha soldats que combaten-.Mentre hi hagi un tros de terra catalana lliure de la invasió,en aquell tros hi ha d’haver els intelectuals i polítics de Catalunya-.

No es pot permetre que "cadascun tiri pel seu cantó”,no es va acordar res en concret i malgrat que hi va haver una sortida conjunta d’una part dels intel.lectuals,també van ser molts que marxaven camí de l’exili,individualment,bé perquè tenien mitjans per fer-lo,bé perquè desconfiaven que la Generalitat els hi pogués ajudar de cap manera-.

Des de la Institució de les Lletres Catalanes es va organitzar la sortida dels darrers intel.lectuals que encara hi havia a Barcelona-.Se n’havia parlat d’organitzar camions no només per traslladar els intel.lectuals i les seves famílies,sinó també els seus llibres,els originals dels estudis ja acabats i els apunts dels nous treballs,però,dissortadament la idea se’n va en orris i abans de marxar cremen la documentació més compromesa i l’altra la van abandonar-.

I,al cap de pocs dies,l’exèrcit franquista se’ls va endur tot,mitjançant la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos i en un tres i no res aquests documents catalans van passar a formar part del repressiu Archivo de Salamanca-.

Entre els dies 23 i 24 de gener marxen de Barcelona dos Bibliobusos i diversos cotxes amb els intel.lectuals que encara restaven a la capital de Catalunya i les seves famílies-.I,parlant-ne,era una iniciativa del Servei de Biblioteques al Front,creat per la Generalitat Republicana durant la guerra,el promoure el sedenvolupament cultural i el fer que els llibres fossin un instrument útil per als soldats que els hi fes passar de manera agradable les hores d’espera i de soledat,un Bibliobús amb capacitat de més de 5.000 llibres,durant el maig-1938,que funcionava com a Biblioteca Ambulant,i mercès a la seva mobilitat va mantenir la comunicació entre la seu del Centre del Servei a Barcelona i els diversos Fronts de guerra;

Hom confirma que el 23 gener 1939 un Bibliobús transportava entre altres intel.lectuals catalans la Mercè Rodoreda,en Pompeu Fabra,en Joan Oliver,en Pau Vila,etc.I tornant al Bibliobús envers Barcelona,va recollr a la matinada del dia 24 gener els altres intel.lectuals que encara eren a la ciutat com ara en Rovira i Virgili,l’Avel.lí Artís,l’Anna Murià entre altres i juntament amb les seves famílies marxen cap a Girona,on s’aplegaven unes trenta persones més-.

Dit això,hom confirma que “es poden comptar amb els dits de les mans el intel.lectuals catalans destacats,afusellats a Catalunya pels franquistes en la seva pura i dura prepressió contra tot allò que en representés i en defensés la Nació Catalana un cop aquesta va ésser ocupada-.

De fet,l’intel.lectual més sobresortint és el cas d’en Carles Rahola,la ploma del qual es va posar al servei tant del republicanisme com de la Nació Catalana,afusellat el març 1939,un gironí al que amics i companys li recomanaven fugir cap a l’exili,però no va voler.
És per aquest motiu que fugien tots els intel.lectuals catalans,conscients que les tropes invasores venien amb la voluntat de destruir la cultura catalana-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges