El Comtat de Barcelona al Regne d'Aragó (1150)

L'any 1150,a les bodes de Ramon Berenguer IV amb la Princesa Peronella d'Aragó,el Comtat de Barcelona comptava amb una superfície més o menys semblant a la de Portugal,tot i sumant els territoris situats al Nord dels Pirineus i els de Catalunya al Sud.

El territori del Regne d'Aragó,dot o herència de la Princesa Peronella d'Aragó,aproximadament consistia en el de l'actual Província d'Osca (sense Fraga)-.No obstant això,des d'aquest moment,per als Historiadors espanyols,desapareixen el Comtat de BArcelona i els Comtes de Barcelona-.No se'n parla mai més,amb alguna excepció que hi deu haver,a part la dels Reis,que han continuat mantenint el Títol,es veu,per herència: no importa que la Cort Reial hi fos a Barcelona,malgrat que llavors era molt itinerant-.

No importa que la Llengua oficial fos la catalana i que en català parlessin i escrivissin els Comtes-reis.Només hi existien els "Reyes de Aragón".Uns Historiadors espanyols que es veu que tenien un cert pudor,es varen inventar,ai las! la "Corona catalano-aragonesa".

A la Història d'Espanya s'hi troben perles com aquesta: després de la mort del Cid Campeador, "València va tornar a ésser musulmana per un segle i mig fins que va venir a alliberar-la un Princep aragonés..."-.No era ni Princep ni Aragonés: era en Jaume I,un català per part de pare i provençal per part de mare,continuador per Línia Directa de la Dinastia que governava a Catalunya des de l'any 873.

Però,no en tenen prou els Historiadors espanyols o castellans.Si el primer Rei de la Unitat espanyola era el Rei d'Aragó,per què als seus Descendents no se'ls respecta la numeració dels seus Avantpassats?.A Ferran el Catòlic li diuen Ferran II d'Aragó i V de CAstella.Per què...?-.Mai no va ésser Rei de Castella,ni tan sols quan va morir la Reina Isabel.Va seguir sent Rei d'Aragó,tot i fent de Regent de Castella durant un temps.Però el següent Ferran,ja li diuen exclusivament Fernando VI.

Una altra perla: "L'Expedició espanyola al Mediterrani en temps de Felip Vè evoca la de Pere III d'Aragó al segle XIII: e 1717 el Marquès de Lede va desembarcar a les Costes de Sardenya 15.000 homes i en menys de dos mesos va ésser ocupada quasi sense lluita aquesta Illa mediterrània,en la que es guardava més profund el sentiment espanyol"

El sentiment que s'hi guardava no era gens espanyol,sinó català,com era català Pere III,l'expedició del qual era típicament catalana,perquè a l'Aragó mai no hi hagut mariners.Tanmateix,Pere III era realment Rei d'Aragó.I que el sentiment a Sardenya era ben bé català i no espanyol el confirma el fet que l'any 1994,en una part de l'Illa de Sardenya encara es parli català i no pas espanyol,és a dir,a l'Alguer.

En ressenyar les relacions entre la Castella d'Alfonso X i el Regne d'Aragó d'en Jaume I,únicament i repetida,com l'aragonès-.Repeteixo,Jaume I,Rei d'Aragó,no tenia res d'aragonès.Era ben bé català,parlava català i va escriure la seva Crònica personalment en llengua catalana.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges