Independentisme v e r s u s Antiespanyolisme (2012)

Mai no he entès aquesta lògica d'un cert catalanisme que sembla que està esperant en positiu o en negatiu,que sigui l’Estat espanyol el que en vagi dibuixant el camí de l'emancipació de Catalunya.Hom assenyala que hi ha un tipus d'independentisme que pateix una crònica espanyolitis,és a dir,un independentisme que sembla que només s’ha d’alimentar d 'antiespanyolisme.

Ara bé,d'acord amb la Sociologia catalana,en la consideració dels problemes de les espanyolitis, agudes i/o cròniques: "que en molts catalans se'ns manifesta en uns símptomes de dependència, bé sigui per acomodació a la deformació, bé sigui per una reacció neuròtica que ens porta a fer-ne el sentit de la nostra vida." Que hi hagi un independentisme que s’hi aboni,és un vertader entrebanc.

Una preocupació que la societat catalana ha de proposar, és la necessitat i la urgència de deixar-se de visceralitats i valorar molt més la intel•ligència i la moderació-.N’estic convençut que als catalans els cal, perquè a banda de fer diferència (sic) faria el moviment independentista (resic),més efectiu políticament, i segurament permetria també l'aplegament i els convenciments que cerquen-.Me’n sembla que l’abandó recomenable de l'independentisme reactiu,seria l'abandó d'incapacitats.

A la societat catalana li cal situar una cosa que es presenta com a independentisme,però em sembla hauría de concloure que no n’és. Perquè no és només incapaç sinó que és incapacitant,és a dir,en sigui o no a consciència-.De l'independentisme reactiu hom diu que posa traves, que entrebanca, i pot fer perquè això es vegi i es rectifiqui.

Una altra cosa ben bé diferent és el que provoca aquell independentisme català que es presenta en recomanació d'amagar-se.Es tracta de persones catalanes que diuen que són independentistes com si t'expliquessin un secret a guardar (no sé com, si sota clau o sota enganys) i que mantenen que la expressió pública provoca perjudicis i clar i sitgetà,en penso que això no es pot considerar independentisme fora de les èpoques en que la societat toleri el linxament públic d'aquesta opció política i es faci imprescindible la dissimulació.

Catalunya i els catalans han de dir que pateixen terror d'estat...?.Realment es podem fer amb força sentit aquesta pregunta a partir de les accions polítiques de l'Estat espanyol i de determinats sectors de la societat espanyola contra l’'independentisme, així com per la manca de reacció i resposta social i institucional que seria menester si no volem ser uns renunciats en massa.

Aquesta situació ens hauria de dur a valorar la capacitat que tenim per a fer bona aportació perquè s'acabin aquests i altres terrors. La nostra independència serà la millor aportació. Necessitem abonar les capacitats, i en cap cas alimentar els incapacitants.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges