La Reforma Escolar Republicana,excel.lent innovació educativa

En el camp educatiu significa una radical ruptura del tradicional Model escolar de l’Antic Règim,amb la voluntat de modernitzar el Sistema Educatiu i dignificar l’Escola Pública i el Magisteri,per això aquest perìode republicà és batejat amb el nom de “república pedagògici dels mestres”-.El més destacat és que,per primer cop l’Estat espanyol assumeix la responsabilitat essencial de l’Ensenyament públic per tal de garantir un tractament més igualitari,i,per tant desapareix la funció subsidiària en benefici de l’Església-.

Hom tradueix en cinc iniciatives especialment:
*L’impuls de l’Escola Pública i,per tant,de l’ensenyament obligatori i gratuït-.
*L’Escola Unificada que no pas única-.
*La separació real entre l’Església i l’Estat-.
*L’efectiva descentralització escolar amb transferèrncies a les autonomies-.
*La Renovació Pedagògica total-.

Tots els Grups Republicans estaven d’acord que l’Escola Pública era el millor mitjà per a garantir la formació de Ciutadans lliures i iguals en els seus drets de ciutadania-.Per això es pensa en un Sistema Escolar per a tothom on sigui possible exercir el Dret d’Igualtat formal,cosa molt ben diferent a la supressió de les desigualtats socials i escolars-.

En els tres primers anys republicans es van construir 14.000 escoles públiques,entre elles l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó,de la que vaig ser propiewtari de la plaça escolar els tres últims cursos abans de suprimir-la en paquet tot plegat amb Olivella i Garraf,menys a Sitges,on només compren un solar i res més al C/ Rafael Llopart per 60.000 ptes-.Va ser una xifra elevadíssima si tenim en compte que en mig segle – des de l’any 1879 (any del somni a Sitges per un Grup Escolar en règim agraduat) fin a l’any 1930- solament se’n van crear 8.500 centres (i a Sitges cap ni un)-.

El projecte d’Escola Unificada,amb un component tant pedagògic com social,que tracta de garantir la continuïtat entre l’Educació Primària i l’Educació Secundària,bo i evitant talls bruscos i selectius,no es va poder experimentar sinó en algun centre model,com va passar a l’Escola Pública Unitària Mixta de Puigmoltó,escola acollidora dels infants de les masies de les rodalies,igual que va succeir amb altres iniciatives,a causa de la brevetat de la República-.

La ruptura de l’Estat amb l’Església i la seva marginació de la vida pública i de l’ensenyament públic tindria diverses seqüències: laïcitat-aconfessionalitat de l’ensenyament,amb la supressió de l’obligatorietat de lo’ensenyament de la Religió,però acceptant la llibertat religiosa,entesa com el respecte a la consciència dels infants i dels mestres públics;la prohibició de l’ensenyament impartit pels Ordes Religiosos i la dissolució de la Companyia de Jesús o els Jesuïtes,amb l’expropiació dels seus béns,entre els quals hi havia molte centres escolars-.La qüestió religiosa va provocar una gran controvèrsia i una forta divisió social i política-.

La descentralització de l’Estat obre pas a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya,el de Núria,el qual reconeix la cooficialitat del català i el castellà i el dret de crear per part de la Generalitat Republicana –igual que la República – centres d’ensenyament públics-.De tota manera,són prou conegudes les limitacions estatútàries i el fet que Catalunya no es va arribar a bastir un Sistema Educatiu o Llei Catalana d’Educació,tret d’alguns centres experimentals com ara l?institut-Escola o l’Escola Normal de la Generalitat Republicana-.

Pel que fa als Plans d’Estudi,els continguts tradicionals s’obren a nous coneixements i als corrents científics i culturals europeus-.I s’intenta promoure una Metodologia activa de l’ensenyament,inspirada en els principis de l’Escola Nova,que a Sitges la protagonitza a més de l’Esteve Barrachina al seu temps, la Maria Monterrat Ossó i Massip i d’altres-.

Tot i que aquest nou Model pedagògic no es va generalitzar durant la República,a Catalunya en tenim exemples força representatius-.Es reconeix la coeducació,entesa com la convivència de noies i nois en la mateixa aula i escola-.La Reforma Educativa republicana,també va arribar al Magisteri,amb un major reconeixement del seu estatusi una millora de les seves condicions laborals,i amb l’aprovació del Pla Professional de l’any 1931,que representa el primer reconeixement universitari de l’ofici de Mestre d’Escola-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges