La Historiografia Medieval,de moda al segle XXI.

La Biblioteca Nacional Széchényi de Budapest ha editat un Facsímil sobre les Aventures del Rei de Tir,l'Apol.loni.acaba de publicar un volum d'estudis que acompanyen el facsímil dels pocs fulls conservats i fins ara gairebé desconeguts d'un Manuscrit de gran valor il.lustrat amb dibuixos que comenten amb imatges la història antiga de les aventures del Rei de Tir, l'Apol•loni i de la seva filla Tarsia.

Els dibuixos del Manuscrit de Budapest, sovint sense acabar i en tot cas sense color, se situen a l'interior del text i l'acompanyen.Són un autèntic Testimoni de Pràctiques Artístiques i Pedagògiques probablement habituals en el marc dels processos de formació cultural, artística i intel•lectual en el si de les escoles monàstiques de finals del segle X i de principis de l'XI en el món ottonià en relació probablement amb l'Escriptori del Monestir benedictí de Werden an der Ruhr.

El relat amb imatges era, a l'Època Medieval, la millor manera d'explicar històries, una mica com les estratègies utilitzades pels Còmics il•lustrats del segle XXI. Els dibuixos de Budapest i la manera de disposar la pàgina demostren l'alt grau de presència de la cultura antiga en la societat culta d'aquell període. El punt de partida del concepte són els relats explicats de manera contínua amb imatges seguides de les Columnes Monumentals Romanes de Trajà i de Marc Aureli, tan admirades durant l'Edat Mitjana. Les estratègies de representació –composició rectangular, perspectiva, diàlegs, arquitectures- venen dels sarcòfags esculpits de l'Antiguitat tardana.

El punt d'arribada se situa a finals del segle XI amb el Brodat de Bayeux," aquell llarg fris de teixit que relata la conquesta d'Anglaterra per Guillem el Conqueridor i la batalla d'Hastings del 1066". Després, a partir d'aquí, la narració explicada amb frisos i escenes de format rectangular es trobarà en les grans Bíblies Il•lustrades Romàniques i serà utilitzada pels Patrons i els Artistes per cobrir espais rectangulars o allargats de gran format en Monuments religiosos del període romànic com ara la volta de la Nau de l'Església de Saint-Savin-sur-Gartempe, al Poitou francès, o la mateixa Façana de Ripoll.

L'interès per la Historiografia Medieval ha augmentat moltíssim al segle XXI i ara les noves tendències sorgides d'aquells anys es troben sintetitzades en llibres, que desenvolupen el pensament d'un autor que creu en la importància de "la Història de la història per entendre la Història del passat". Més enllà de les novetats  per entendre millor la Catalunya Medieval, n'estic segur que serà molt utilitzat en general per la llum que dóna sobre l'emergència i l'evolució de l'Escriptura històrica i sobretot de l'Autobiografia durant l'Edat Mitjana, però també sobre la Idea d'Autoritat, i els lligams entre Història i Política.
La novetat és que, més enllà del que aquests textos ens diuen, ara se'ns obre un nou camí per entendre millor què hi havia al darrere de la voluntat de compilar aquests documents escrits i quina era la finalitat social i política que buscaven els Sobirans quan escrivien o encarregaven aquests reculls. Per damunt de tot cercaven legitimar el seu propi estatut reial i justificar l'expansionisme mediterrani i el creixement polític i social del país.Analitzar els cèlebres textos escrits des de finals del segle XII fins a finals del XIV: entre d'altres, el Gesta comitum Barchinonensium i les quatre grans Cròniques, de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.


Són un veritable Assaig d'Història política i social, obre moltes vies fins i tot per als estudiosos de la literatura i de l'art medievals. En aquest darrer camp observem que alguns reis estaven convençuts de la dimensió identitària dels monuments, però no tots, com ara Jaume I –si almenys ens creiem el que diu el Llibre dels Fets–, que era totalment indiferent a les realitats monumentals, tant des del punt de vista dels territoris conquerit com de la nova implantació territorial.

 Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges.