Obra Escolar d'en Francesc Armanyà (2012)

El vilanoví en Francesc Armanyà,va ser un moderat Regalista. L’enfrontament amb l’Església pel control de l’ensenyament a partir de l’any 1767,el Govern Central,tot i seguint els avantguardistes europeus,les noves concepcions no s’adscriuen ni al laïcisme ni al neutralisme en matèria religiosa, i així en iniciar-se el segle XIX n’hi ha intents de reformes de l’escola pública a cadascun dels graus de l’ensenyament públic,sense arribar a ésser brillant pel que fa a la iniciativa oficial-. A l’Estat espanyol,hom començava a abandonar el pensament escolàstic per tal d’anar-se incorporant a la cultura moderna europea i a Catalunya és alliçonador,perquè malgrat no disposar d’una tradició cultural amb prou entitat i perdudes les llibertats nacionals,Catalunya faria un determinant paper en la renovació escolar,que hom intentava per a tot l’Estat espanyol,conforme a les noves condicions socioeconòmiques que jugaven a favor de Catalunya,des que Carles III,l’any 1778 autoritzava el Comerç d’Índies, a més de l’intercanvi comercial Castella-Flandes,aprofitat pels catalans-. Els canvis al si de l’estructura socioeconòmica incidien en el món escolar,que encetava noves vies per tal de satisfer les noves necessitats de Catalunya,com va ser la remodelació educativa per adequar-la al món modern de la nova classe mercantil ,frenada per un sistema d’ensenyament arcaic amb fondes arrels medievals-.Hom denunciava situacions anòmales i fins i tot apuntava solucions per tal de mirar de resoldre les falles del Sistema d’ensenyament públic i l’organitzaciçó cultural i acadèmica-. Secularitzar l’ensenyament públic eren les solucions de les minories progressistes de finals del segle XVIII,com a preludi d’una política secularitzada per engegar la mobilitat social,però menyspreant la desconnexió entre el problema escolar i l’estructura socioeconòmica-.Era un moralisme pedagògic,essencialment paternalista i per tant força excloent-. Aquells nobles burlaven la censura del Sant Ofici per tal de poder entrar en contacte amb la cultura europea:Voltaire,Rousseau,Diderot,D’Alembert,etc,passaven la frontera,camuflats com a llibres religiosos-.I,així,les diverses temptatives d’unificació de l’estructura escolar prendrien un caràcter burocràtic força marcat,però l’ensenyament públic continuaria anacrònic com sempre-. Ara bé la crisi social del primer terç del segle XIX bastida damunt reminiscències feudals,frenaria la reforma liberal,refermada per la Constitució de Cadis (1812)-.Si cal remarcar les mesures uniformitzadores en la vida escolar de Catalunya-.La incorporació de Catalunya a les lleis de Castella i la centralització imposada pels Borbons,que afectarà sensiblement l’estructura educativa,la legislació escolar i la llengua d’escolarització,van incidir directament en les institucions escolars de Catalunya,gairebé tot el segle XIX-. L’obra escolar es va desenvolupar a Catalunya tant des de les Acadèmies literàries i científiques de Barcelona com els establiments d’ensenyament superior i molt especialment l’obra cultural i escolar de la Junta de Comerç,l’ensenyament elemental,els Borbons van iniciar-lo,però en un segon pla,introduint el primer grau a les zones urbanes a partir del regnat de Carles III-. S’organitzava l’escola pública per una més gran intervenció de l’Estat espanyol en el món educatiu amb una lenta substitució de la ifluència de l’Església,tot afectant l’estructura educativa,concretant-se en el següent: a)una racionalització de la cultura i l’educació,però sense una veritable secularització de l’ensenyament públic,la creació d’Associacions educatives per impartir coneixements i controlar l’atorgament del títol de Mestre de Minyons que facultés per a l’exercici de la professió,cosa que va facilitar la centralització educativa,perquè els documents d’idoneïtat professional depenien de l’Administració central,el millorament del nivell acadèmic dels estudis elementals,ja que fins ara l’ensenyament elemental s’havia circunsrit a la formació moral,l’aprentatge de la lectura.l’escriptura i la doctrina cristiana,la unificació lingüística,adquirint caràcter legal amb el Pla i Reglament d’Escoles de 25 d’agost de 1825-. Es creen les Societats Econòmiques del País,la precursora deles quals va ser la Societat Bascongada,que patrocinava centres d’ensenyament,les escoles elementals i Arts i Oficis,tutelades pel Govern central,portaven el seu ideari pedagògic precursor,explicitat ben aviat en les Bases per a la Formació d’un Pla d’Instrucció Pública l’any 1909-A Barcelona,el bisbe Josep Climent,l’any 1766 sol.licitava dels Ordes Religiosos la creació de deu escoles elementals,que seran els primers centres d’ensenyament gratuït-. El mateix bisbe publica la Gramàtica castellano-catalana per tal de facilitar l’escolarització en llengua castellana,oficial i obligatòria l’any 1768,tot fomentant com a contrapartida l’ús de la llengua catalana,però només com a llengua eclasiàstica-.També Francesc Armanyà (estàtua a la porta de la Biblioteca Víctor Balaguer),acusat de jansenista,,amoc del bisbe de Barcelona,però rehabilitat per Carles III,i consagrat bisbe de Lugo l’any 1768,va seguir les petjades del seu col.lega barceloní,tot i creant a Lugo diverses escoles elementals i,alhora fundant la Societat Econòmica d’Amics del País-. Ben aviat és nomenat Arquebisbe de Tarragona,on seguiria en la mateixa línia iniciada a Lugo,tot i fundant l’any 1787 la Societat Econòmica Tarragonina,de la que seria el primerpresident,col.laborant-hi al renovament pedagògico-tarragoní,però col.laborant amb ell.molt activament,el canonge Félix Amat de Palou,antic alumne dels bisbes de Barcelona Ascensi Sales i Josep Climent-. Ara bé,segons Alexandre Galí les escoles elementals creades pel canonge,implantades a Tarragona eren l’exponent d’un clima pedagògic imprecís i escàpol-. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges