Breu Història d'Alcanar i la Mare de Dèu del Remei

L'origen d'Alcanar podria situar-se a l'època íbera, tal i com ho demostren les restes arqueològiques trobades al poblat ibèric de la Moleta del Remei.

Aquest poblat rep el seu nom de la forma carracterística de l'elevació (mola) on es troba , i de la seva proximitat a l'ermita de la Mare de Déu del Remei. A inicis de la dècada dels seixanta van començar els treballs arqueològics a càrrec de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Aquest jaciment va ésser declarat Monument Històric- Artístic al 1979

Des de l'any 1985, s'ha reprès l'estudi del mateix amb la realització de vàries i contínues campanyes d'excavacions inclises dins dels programes d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Pel que respecta a les restes trobades al poblat cal destacar ceràmiques vairades, conjunts d'estris d'os treballat (agulles, mànecs, espàtules...) i metàl·lics (claus, ganivets, puntes de llança de ferro, agulles...).

Però, l'origen d'Alcanar, com a poblat definitivament establert dins del seu terme actual, es remunta a l'època de dominació musulmana. A part de la raó lingüística que prova l'origen àrab d'Alcanar (del mot "Al-Khanat" o tendes de mercaders), tenim proves concloents, com ho són el llegat de la indumentària, del "silos", de les nòries. Així la referència més antiga d'Alcanar que, com a poble, trobem enregistrada documentalment es remunta al segle IX, en plena dominació musulmana. Alcanar va pertànyer al Waliat de Tortosa i és a la Partida de Sant Jaume d'Alcanar on més restes de d'habitacions musulmanes es van descobrir.

La fundació i població d'Alcanar, corresponents a l'època cristiana arranquen del segle XIII, d'un temps després de la Reconquesta.

Els segles XV, XVI i XVII van ésser calamitosos per a la nostra població, degut als incessants atacs dels pirates. A aquell temps es munta la construcció del recinte emmurallat amb torres defensives (Torre del Carrer Nou). Al segle XVIII, Alcanar va patir els nefastes efectes de la Guerra de Successió. Posteriorment, al segle XIX, Alcanar va participar activament en la Guerra de la Independència o Guerra del Francès. A continuació, es va veure afectada per la Guerra dels Set Anys, que li va deixar la trista conseqüencia del bandolerisme. I ja al segle XX, la Guerra Civil i els anys de potsguerra la van marcar de nou una altra vegada.

La part litoral, coneguda des de sempre pel nom de "Les Cases" s'alça junt a la costa, a 4 kms. d'Alcanar. L'antiguitat d'aquesta petita població marinera corre paral·lela a la d'Alcanar: aquí van viure els pescadors des d'èpoques remotes.

La vida a Les Cases sempre va ésser molt precària i la seva importància es reduïa a la que prestava l'element militar. Abans la Guerra de la Independència hi havia, al centre del poble, una torre de construcció sòlida amb tres canons per a la defensa de la costa. Els angelsos la van destruir quan la guerra contra Napoleó.

En la segona meitat del segle XIX, es va iniciar una era de major progrés per a Les Cases. Va ésser llavors quan es va construir l'església actual (1862).Al llarg dels últims 25 anys, aquesta població ha viscut un enorme desenvolupament i creixement, tant urbanístic com econòmic. Avui, a Les Cases d'Alcanar -enclavades dins de l'anomenada "Costa de l'Ebre" es poden trobar nombrosos establiments turístics que junt amb tranquil·les platges, un esplèndid sol i unes temperatures suaus regnants durant tot l'any, fan d'aquest poble el lloc ideal per a passar-hi unes agradables i inoblidables vacances.

El port esportiu-pesquer, constutueix un al·licient més als molts que ja tenia per si aquesta població. En el seu Club Nàutic poden amarrar gran quantitat d'embarcacions esportives, i donada la seva proximitat a la gran badia dels Alfacs, (major port natural d'Europa amb els seus 150km2) els aficionats a la mar podran practicar tota classe d'esports náutics.

Molts són els atractius d'aquest singular i pintoresc poblent, però dos el caracteritzen al màxim: la seva cuina marinera tradicional i la tranquil·litat de les seves platges (12 km. de costa aproximadament) que desde 1992 són guardonades, any rera any, amb DIPLOMA DE QUALITAT de les seves aigües de bany pel Dep. de Medi Ambient de la Generalitat. A més, a la Platja de les Cases oneja des de 1994 la BANDERA BLAVA D'EUROPA, màxima distinció que garanteix una platja model des del punt de vista sanitari i mediambiental.