La Dinastia Catalana Medieval

La Dinastia Catalana Medieval

Com a tema inicial o quasi previ, és llegut i necessari de referir-se ací a la Dinastia que va assolir la incorporació del Regne d’Aragó als dominis del Comte de Barcelona i a fi de comptes, al poder català. I el qualifico de previ per la senzilla raó que el recurs a la “dinastia catalana” ha estat utilitzat a balquena pels Historiadors aragonesos i semblantment per la Historiografia vulgar, per desaparèixer aquella conjunció i alhora incorporació, i així mirar de resoldre les dificultats que per a a la seva tesi d'un Regne d’Aragó dominant i general oferia la susdita incorporació (sic).

L'origen i formació de l’Estat català que es va constituir aleshores i que després, molt més tard,va ser anomenat bàrbarament i estulta Corona d’Aragó, i també de com s’ha maldat per enterbolir el procés de tal origen i de tal formació i de com es va fer ben tost per manera de desfer allò mateix que lliurement i de bona fe s’havia convingut i pactat.Comentaré el mal costum aragonès i perquè no dir-ne, d’altres contrades, que van prescindir del fet fonamental que Ramon Berenguer IV va accedir a la Sobirania d’Aragó , com a conseqüència del fet concomitant de la unió d’Aragó amb el Comtat de Barcelona i considerar els regnats dels Reis Catalans a Aragó com una simple incidència dinàstica, equiparable de tot en tot, per exemple, a l’adveniment dels Trastàmara, al mateix regne, tres segles després.

Segons aquesta versió, que tan sols es tractaria d'això: que primerament, des d’un determinat moment, hi va haver al Regne d’Aragó una Dinastia catalana, la dels Comtes de Barcelona, i en acabat n’hi hagué una altra de “castellana”, l’anomenada de Trastàmara.Doncs bé, encara que externament sigui cert que hi va haver al Regne d’Aragó, (el que parteix de la seva unió amb Catalunya) uns Sobirans que hi regnaren que eren de la casa de Barcelona i alguns segles després uns altres que eren de la casa castellana de Trastàmara, i presentant aquests fets no es comet cap mena de vulneració de la veritat, és enterament rebutjable l’equiparació que se’n fa i amb això, l’escamoteig del que va succeir en l’accessió dels Comtes de Barcelona al domini d’Aragó.I així s’escriu la història, amb algunes veritats parcials adverades per la lletra d’alguns papers, però denegades per altres papers omesos o desats i per la mateixa realitat dels esdeveniments.Perquè és incontrovertible que l’adveniment d’una Dinastia en un país és un fenomen polític definit, í que l’adjunció d’un país a un altre o si es vol la unió de dos països independents sota el poder d’un sol Sobirà, n’és un altre de ben diferent.

Voler equiparar el fet d’haver incorporat i ajuntat Ramon Berenguer IV als seus dominis el Regne d’Aragó, tot creant un nou ens polític i accedint-hi ell al Tron, amb el fet d’haver pujat la Família Trastàmara en la persona d’un dels seus membres al soli d’aquell Estat, és una veritat científica.Ja que amb la casa de Barcelona no tan sols es va introduir una nova Dinastia al Regne d’Aragó, sinó també, i això és molt més important, aquest Regne es va sotmetre a una altra la Sobirania Catalana.Aquest fet essencial és el que hom no vol que sigui dit ni que existeixi, pels quals motius es dissimula amb l’explicació de la “Dinastia". I ací és on hom fa trampa: amb un fet cert se’n tapa un altre d'igualment cert, i que tanmateix, deixa sense efecte aquell primer fet cert,ai las !.

Examinant un xic més a fons aquest problema, sabem que els dos fenòmens polítics ara esmentats no poden ser més dissemblants. Un mudament de Dinastia no implica en sí mateix cap alteració institucional, sinó que com el seu nom ja s’ assenyala, no és altre que l’accés d’un determinat individu de tal o tal altra família, ple de drets o mèrits més o menys justificats, a la Sobirania d'un Estat. Aquest simple fet no sol comportar cap més trasbals que els que deriven de la condició en molts casos aliena al país, del Sobirà novellament advingut,això que acostuma a causar problemes d’adaptació o d’encaix. Mentre que l’adjunció de Sobiranies o la incorporació d'un Estat a un altre comporta a dreta llei, comunament, o bé l'anul•lació d'aquell Estat o bé la minva de la seva Sobirania amb la creació d'un nou ens polític general; que és allò que veritablement s'esdevingué en accedir Ramon Berenguer IV al Tron aragonès.