lunes, 2 de septiembre de 2013

Un acrònim:G A L E U S C A (1917)

Des de l’any 1917,la seva aportació és la de fer de “Coalició Frontissa”,és a dir, el Pacte-.Un veritable somni de l’Enric Prat de la Riba va ser el “Pancatalanisme”,és a dir,unir les Zones de Parla catalana o inclús l’antiga Corona d’Aragó.

En Francesc Cambó,assumia una segona possibilitat com ara l’alineament de bascos i galleguistes,al temps que es llançava la llevor Regionalista per Castella,obtenint la collita l’any 1918 en unes eleccions,però tot va enverinar-se un any més tard quan lidentant ell mateix l’Estatut de Catalunya,primer els Regionalistes espanyols no tingueren prou força,però,després,mostraren prou enveja de les pretensions catalanistes per tallar-les.

D’aquesta segona opció va començar una tercera opció:reunir -amb impuls rebel- els Nacionalismes Històrics català,basc i gallec per tal de sumar una majoria tal com si fos una suma,però l’ùnic problema era que no acabava de sumar prou-.Més aviat era una invitació a la revolta,sense passar de la retòrica a la preparació;tot això va ser producte de la crisi dels “nacionalismes hispànics”,que entre l’any 1919 i 1920 va fracturar el Militarisme,el tradicionalisme espanyolistes,tot plegat amb el basquisme i el catalanisme-.

L’Estiu 1923 -temps de l’inici de la Dictarura de Porimo de Ribera- els dissidents bascos sabinians -aquell PNB de Gallastegui-i -catalans d’Acció Catalana i Estat Català- s’uniren amb uns desorganitzats gallecs en la Triple Aliança,amb la idea de coincidir amb els Rifenys d’Abd el-Krim-.

Tot seguit va arrribar la Dicadura primriberista i qui en va treure més profit va ser en Francesc Macià i Llussà,que l’any 1925 formava part d’una Aliança lliure amb els Sabinians bascos i els obreristes catalans-.
Per això,l’any 1931 -quan basquistes i galleguistes li reclamaren ajuda- els va engegar a dida finament-.Ell va encarnar el Dualisme Catalunya-Espanya,enfront del Federalisme dels Republicans catalans d’en Lluís Companys,i la pretensió basca o gallega era “una analogia falsa”.

Quan arrbaren els comicis de l’any 1931,però,tot això no siugnificava res,i menys quan perderen les esquerres-.En Francesc Cambó va aproximar-se la Dreta Regionalista -la nova C.E.D.A. -mitjançant la Dreta Regional Valenciana,cosa que deixà el PNB molt solt per tal d’atansar-se a ERC i als socialistes,ja sense discurs d’Entesa Nacionalista-.Tal plantejament serví als Basquistes a les Eleccions de 1936-.I,quan l’Octubre de 1936 -ja ben entrada la Guerra Civil- el Govern central presidirt per Largo Caballero els va atorgar l’Autononomia Basca-.

Aleshores,la Lliga Regionalista ja no tenia més remei -davant el Govern de Catalunya presidit per Josep Tarradellas i Joan amb la CNT - que optar pel franquisme,vista l’evolució accelerada a la Zona Nacional-.Amb la conquesta franquista de la Zona Cantàbrica,els Basquistes i els galleguistes que pogueren,es traslladaren a Barcelona -amb el nou Govern central d’en Negrin,arribat de València-.Els basquistes i els galleguistes feren molta propaganda per tal de recolzar en Lluís Companys davant Negrin i,així es recuperar la retòrica de l’any 1933,però amb un bon bany de Frontpopulisme Revolucionari-.Aquest discurs es va mantenir en el primer Exili a França,abans de la invasió alemanya-.

A la Segona Guerra Mundial la postura dels Aliats -les Nacions Unides,incloses la França,la Polónia lliures - va renovar la Disputa sobre si s’estava davant el plet d’ “Espanya Lliure” o de Catalunya,Euzkadi,Galícia “lliures”-.A partir d’Acords parcials de l’any 1941,es va fer una nova GALEUZCA l’any 1944 a Mèxic i sortí una revista amb el nom emblemàtic (Galeuzca,1945-1946),però,a la pràctica aquesta retòrica es va dissipar:Tarradelles,la va considerar prou negativa,per minvar el dualisme Catalunya-Espanya-.

Nous intents dels basquistes,el PNB de rellançar aquest tema de GALEUSCA entre l’any 1959 i el 1961,però no anaren enlloc-.Tanmateix,la reinvenció dels anys 1930 del segle XX que va protagonitzar la “nova esquerra” nascuda després de l’any 1968 va recórrer -a les zones implicades- a la màgica fòrmula de GALEUSCA-.I,així l’any 1974,en una magna Fersta estudiantil a la Universitat Autònoma de Bellaterra de Barcelona es rellançà la paraula Galeusca,tal com una entesa entre Creadors de les tres nacionalitats històriques: de fet s’han produït fins a 20 reunions d’Escriptors sota el nom de GALEUSCA,si bé la 21ena espera ser convocada des de l’any 2002-TVC,ETB,TVG,les tres televisions van emetre una GALEUSCA TV,dirigida a les Comunitats d’Emigrants durant els anys 1997 i 1998.

Calia,doncs,esperar que es recuperés l’ús polític de GALEUSCA,singularment a partir de la Declaració de Barcelona signada l’any 1998 entre els nacionalistes PNB,CiU,BNG,però aquesta experiència ha quedat llargament superada-.L’any 2004,un dels seus Protagonistes,en Pere Esteve va passar-se a ERC,sent aquest any Conseller d’un Govern tripartit,on no hi és CiU-.

No hay comentarios: