Recordem l'obra de la Mancomunitat de Catalunya feta en tants pocs anys i amb tantes poques competències. Les quatre Diputacions van cedir les seves competències per una Acció Institucional Unitària, i el President Enric Prat de la Riba va posar al capdavant de cada Institució les persones més preparades amb independència de la seva adscripció política. Avui, disposem de més coneixement i recursos, i sobretot tenim la legitimitat social que exigeix un país ben organitzat i una educació eficaç per a elevar la cultura de tots els ciutadans.La Mancomunitat de Catalunya del 1914 va ser la primera experiència d'Autogovern català i el primer Reconeixement estatal de la Personalitat de Catalunya des de la desfeta del 1714.
*L’Enric Prat de la Riba va ser un polític moderat però amb una idea molt agosarada, que es va envoltar dels millors intel•lectuals catalans a Catalunya. Les quatre Diputacions han tingut alts i baixos des del moment en què es van crear,al segle XIX,concretament l’any 1812, i la seva Història - ha oscil•lat entre representar un important paper com a instància de poder- i -ser una mera comparsa dels governs centralistes-.
*Retornar la capacitat de la gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes. Amb aquest objectiu, el 6 d'abril de 1914, s'estableix la Mancomunitat de Catalunya, que significa l'esperada federació de les quatre diputacions catalanes.Comença una nova etapa política, amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, al capdavant. Un líder que sap unir esforços. Però tot i les seves limitades competències, que no van més enllà de les que tenien les diputacions, la Mancomunitat de Catalunya aconsegueix agafar força en l'àmbit polític.
*L'estructura d'aquesta nova institució està formada per una assemblea de 96 diputats provincials (36 per Barcelona i 20 per cadascuna de les altres tres províncies). També està constituïda pel Consell, integrat per vuit consellers i el president de la Mancomunitat.
*El primer president és Enric Prat de la Riba (1914-1917), seguit per Puig i Cadafalch (1917-1923), tots dos militants de la Lliga Regionalista. L'any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d'aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l'any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.
*Entre les obres més importants dutes a terme al llarg d'aquesta dècada, cal destacar la construcció d'infraestructures de comunicació, l'assistència social, la reforma educativa, la normativització de la llengua catalana i l'obra cultural.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Una feina ingent
Situem-nos en el 1914, un país amb mancances de tot tipus, especialment socials, per als obrers i menestralia i una petita i incipient classe mitjana. Enric Prat de la Riba cercà la gent més vàlida per a cada departament sense importar-li el color polític per tal de què fossin eficients i preparats per aixecar escoles, biblioteques, carreteres, ports, ferrocarrils i elevar el nivell de cultura, investigació i coneixement científic com el Servei meteorològic; l'escola de bibliotecàries; la de llevadores i la Casa de la Maternitat. Mai serà prou reconeguda la, feina ingent de Prat de la Riba i els seus col·laboradors.
Ara, tenint present la tasca de la Mancomunitat com a referent, hem de crear estructures d'estat, cercar també els més ben preparats i qualificats en diferents especialitats per fer de bell nou una societat eficaç i justa. Tenim una gran responsabilitat i un enorme repte davant nostre i no podem fallar, haurem de treballar de valent tots nosaltres sense vacil·lacions, sense dubtes i amb molta generositat, sense esperar que ens pengin medalles i sortir beneficiats en res. Deixem d'una vegada de mirar cap a ponent més enllà de la Sénia, deixem de lamentar-nos, de fer el ploramiques i entomem el repte grandiós que ens espera. Siguem positius i posem-nos en marxa cap al nostre futur, el trajecte serà llarg i feixuc, no serà un camí de roses però si som valents, laboriosos i constants, el premi serà una nova Catalunya alliberada de les mancances i defectes d'ara. Nosaltres tenim la darrera paraula i en nosaltres està poder fer aquest canvi històric. Som-hi!
Publicar un comentario