La Numeració dels Reis de la Monarquia catalana

Un aspecte molt important per a la determinació del caràcter i la naturalesa de la Monarquia catalana medieval, governant en la mal anomenada "Corona d'Aragó", és el que esguarda la numeració dels seus reis.

Al bell mig d'aquest aspecte sembla banal i negligible i que no treu cap a res, ni pot presentar cap problema, ni ens donaria cap clarícia. Tanmateix no és pas així, sinó que és força significatiu i per això mateix, una Numeració que aparentment no hauria d’haver ocasionat encontres ni debats, n’ha suscitats molts.

I és significativa per la senzilla raó que cadascuna de les dues numeracions en litigi deriva d’una concepció diferent del nostre Estat medieval i en reflecteix o en vol reflectir la realitat històrica, la seva vera estructura.

Les dues classes de numeració suara al•ludides són: per un cantó, la històrica, és a dir, aquella que es basa en documents i en I’ús que se’n va fer en aquella època, i que és la que hom anomena catalana per tal com ha estat l’emprada sempre pels historiadors catalans; i en segon lloc, l’aragonesa o castellana molt posterior a la primera,atès que només es basa en la historiografia barroca aragonesa, i és aquella que pel simple fet d’haver estat adoptada pels historiadors espanyols, és també l’habitual, amb excepcions, però, cada cop més nombroses modernament, per la historiografia comuna i adotzenada.

Sobre aquesta qüestió hi ha alguns eminents historiadors contemporanis que no han apercebut el problema històric que s’enclou en els ordinals dels nostres reis ni tampoc han copsat el veritable sentit i la successió històrica de les dues nume
racions. Així J. Lee Schneidman (L’imperi catalano-aragonès) escriu: "Com que el rei d'Aragó no tenia autoritat dintre de Catalunya i el comte de Barcelona no tenia autoritat dins d'Aragó, hom es refereix als sobirans segons el seu títol en l'àrea en discussió.

Modernament els catalans han donat la numeració als monarques prescindint del número d'ordre anterior a la incorporació de Ramon Berenguer a la historia d'Aragó. Així el seu primer Alfons és el segon per als aragonesos i igualment passa amb els monarques o comtes-reis anomenats Pere".D’entrada hem d’advertir que l’afirmació de Lee que els catalans han fet modernament tal cosa es del tot errònia, car com tot seguit veurem i és prou sabut, aqueix ús que ell qualifica de modern ha estat constant en els autors catalans al llarg dels segles i, ultra això, fou el sistema de numeració que feren servir el propis sobirans i llurs alts oficials, essent doncs, el consuet en l’època de què es tracta.

D’altra banda, perquè es comprengui l’íntima relació que hi ha entre la numeració dels reis i la vera estructura de l’estat, remarquem que Lee es refereix a la incorporació de Ramon Berenguer a la història d'Aragó. Doncs bé, hem de dir ací que aquesta sola asserció ja revela una visió històrica de l’estructura d’aquell Estat equivocada.

Perquè si bé és cert que Ramon Berenguer IV es va incorporar a la història d'Aragó, car no debades fou príncep i dominador del dit regne, no és pas cert que el fet, el gran fet històric de la unió de Catalunya i Aragó fos això sol, sinó que fou la creació d'un Estat nou, el qual tostemps fou considerat pels seus sobirans, els comtes-reis, una continuació de la seva casa de Barcelona, anomenada també, llavors, el casal d'Aragó.

I és de doldre que T.N.Bisson, en la seva "Història de la Corona d'Aragó en I'Edat Mitjana" segueixi igualment la numeració anti-històrica,és a dir, la que designem aragonesa, la qual només es vàlida per a l'estricte regne d'Aragó, però no pas per a I'Estat general.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges