Anàlisi del Microcòpic Educatiu (2012)

Sitges i Catalunya es troben immersos en una situació complicada.

El percebem diàriament en molts camps.També en el de l’Ensenyament públic i l’Educació,el futur dels nostres nens i nenes, nois i noies; el futur dels Països Catalans en definitiva, passa per l’educació. Un futur que ara i cada dia s’està gestant en cadascun dels nostres centres educatius. Preservar la seva viabilitat organitzativa i pedagògica, no perdre l’alè il·lusionador dels Projectes educatius propis, protegir i esperonar la Innovació Metodològica i didàctica, són tots els factors essencials, a preservar.


La política educativa, ara més que mai, l'han d’afinar.Cal una mirada al Sistema Educatiu, gairebé de microcirurgià per tal de poder detectar en cada centre escolar, en cada aula específica, en cada necessitat personalitzada de cada alumne,allò que es necessita,però sense reduir,i,menys estalviar. Aquesta és una hora privilegiada per a revisar prioritats i programes, per avaluar amb rigor i transparència, i per consensuar prioritats essencials al temps que decidim sobre el subsidiari que en podem prescindir.

L’anàlisi microdimensional no és compatible amb l’emergència de l’ajustament exprés però, precisament per això, no podem perdre més temps en iniciar-la amb tots els recursos tècnics i humans que siguem capaços d’activar. Som davant d’una emergència nacional que exigeix actuar amb la fredor del bon càlcul però al mateix temps amb l’astúcia del que pot i ha d’anticipar-se.

Per tant, cal marcar prioritats clares i defensar-les tots plegats. El Sistema Educatiu Català,ni és homogeni, ni geogràficament, ni demogràficament, ni per centres, ni per tipologies d’alumnat i de famílies, ni per perfils dels equips docents.Tota una riquesa a Sitges i a Catalunya,però, al mateix temps la real complexitat.

I,justa la fusta, per això, el Sistema Educatiu Català exigeix les mesures polítiques "no homogeneïtzadores", atès que cal veure'n l'impacte que cada mesura pot tenir en aquell centre o en aquell altre, en aquella zona o en aquella altra, davant d’aquell tipus d’alumnat o davant d’aquest altre, etc.És una excel·lent notícia que la Consellera d’Ensenyament de la Generalitat,la Irene R igau i Oliver, anunciï que les mesures a Catalunya no es prendran de forma lineal, sinó que s’analitzaran i es tindran en compte des de les ja existents diferències .

Aquest és el camí,Consellera,però per poder ser efectius en aquesta política ens cal que de seguit un equip de persones es posi a treballar per a escatir el mapa precís de les diferències, per a respectar-les i orientar la discrecionalitat de les mesures a aplicar, tant les d’ajustament com les d’esperonament o incentivació.