El 18 de Juliol,l’exèrcit, s’havia alçat contra el govern de la República.

-L'objectiu dels bombardejos:  la població-
Els primers bombardejos agafaren per sorpresa la població civil. Les bombes caigueren en ciutats on no hi havia cap objectiu militar. La finalitat era atemorir la població i afeblir qualsevol tipus de resistència

*L’exèrcit, liderat pel Generalíssim, s’havia alçat en contra del govern de la República el 18 de juliol de 1936. Tenia com a aliats els governs alemany i italià, que utilitzaren el conflicte bèl·lic com a banc de proves. Els avions, les estratègies i els artefactes incendiaris s’anaren sofisticant a mesura que avançava la guerra. El general rebel estava ben documentat.

*Els espies desplegats al sud i a la costa francesa havien elaborat rigorosos informes. El cap dels Servicios de Información del Nordeste de España (SIFNE), Josep Bertran i Musitu, relatà que, tan sols a Barcelona, havien assenyalat en un mapa 220 objectius. Musitu, que s’enorgullia de la feina feta pels espies al servei de Franco, explicà al seu llibre Experiencias del SIFNE durante la guerra que s’havien enviat al “Generalísimo més de 300 plànols i mapes generals amb els fronts de batalla, de les costes i de les principals poblacions.

*Els primers avions van sobrevolar Madrid la nit del 27 al 28 d’agost de 1936. La capital espanyola seria la primera ciutat europea de la història bombardejada per l’aviació. Ningú s’ho esperava. Els dies 23 i 24 d’octubre els bombarders van atacar Getafe i novament Madrid. El dia 30, seixanta nens van morir a la darrera ciutat. A partir de novembre, els bombardejos se succeïen dia i nit. El Generalíssim ho deixà ben clar: “Destruiré Madrid abans que deixar-lo als marxistes”.

*El 19 de novembre fou un dels dies més ter-ribles. El periodista Louis Delapreé descrivia en una crònica com havien quedat els carrers: “Esta mañana silencio en todos los frentes. Incluso en el del dolor. La ciudad, después de la crisis nerviosa de la noche anterior, está callada y postrada. La gente circula aún por las calles. Pero van rozando las paredes, miran miedosos al cielo, inspeccionan al pasar la profundidad de los portales bajo los cuales pueda uno refugiarse”. En el perímetre on el bombardeig fou més intens no hi havia cap objectiu militar. Les bombes van caure fins a l’abril del 1937. El nombre de morts fou de 1.491.

La Legió Còndor bombardeja el País Basc

*Fou al País Basc on, per primera vegada, la Legió Còndor utilitzà els avions més sofisticats de què disposava Hitler. Però qui decidí on i amb quina intensitat havien de buidar els avions els seus estómacs? El cap de la legió Còndor, Wolfram von Richtofen, relatà en el seu diari, el 2 d’abril de 1937, que el general insurrecte Emilio Mola insistia en la destrucció de la indústria: “Mola vol defensar-se atacant: la guerra és diferent de com la veiem nosaltres. No és possible aconseguir èxits tots els dies; l’enemic s’ha de debilitar lentament. (...) Insisteixo que per a mi la idea és nova: destruir l’objectiu que es vol conquerir poc després. Mola assegura que Espanya està dominada de forma malaltissa per la indústria de Catalunya i Bilbao. Per sanejar Espanya s’ha de destruir aquesta indústria”.

Bombes a tots els racons de l'Estat

*Les bombes arribarien a tots els racons de la Geografia de l’Estat. El 2 de novembre de 1937 li tocà a la capital del Segrià. Segons les investigacions de la historiadora Mercè Barallat, hi van morir més de 200 persones. Lleida era la ciutat de rereguarda del front, no hi havia cap objectiu militar. Els motors dels Savoia SM-79 van omplir l’aire de soroll quan faltaven pocs minuts per les quatre de la tarda. No va sonar cap alarma. L’escola del Liceu, era plena de nens i nenes. Una de les bombes va caure sobre l’edifici. En pocs segons, un alumne i el mestre, que eren drets davant la pissarra, van veure com morien tots els qui eren asseguts a les cadires.

 *Els avions, que van llançar milers de quilos de bombes sobre una ciutat de 36.100 habitants, van tirar primers els artefactes explosius, després, van girar sobre el riu Segre, i van tornar a sobrevolar la ciutat escopint metralla. El bombarders resseguiren l’arteria vital de la ciutat: plaça de Catalunya, carrer Blondel, carrer Major, plaça de la Sal, rambla de Ferran, i Cappont. Els avis, que prenien el sol a les escales del pont, van morir tots. Les bombes també van atrapar a les dones que anaven, amb els seus fills, al mercat de Sant Lluís.