El Catarisme a Occitània

El Catarisme a Occitània

L'home de l'Edat Mitjana Occidental, que resa, que lluita, que treballa, segons el repartiment en els tres ordres de la societat, percebeix l'art, la política, el fet social, la vida, la mort ... en una paraula, el món que l'envolta, en termes específicament religiosos. La gairebé totalitat de le seves referències són cristianes. El seu univers mental no pot sortir d'allí. Hi concebeix la seva pròpia existència com a resultat d'una creació -no posarà en questió aquesta concepció fins a finals del segle XVIII-. Tota la seva vida social i privada es centra en la seva salvació i que gira al voltant d'un tema recorrent: Déu.

A partir de l'any 1000, és a dir a partir del moment en què apareixen els primers documents escrits, quan el clergat regular catòlic es tanca en les Abadies de projecció intel.lectual i filosòfica i el clergat secular catòlic - els capellans del camp i dels burgs - viu submergit en la incultura general, els aldarulls envolten el poble cristià, en busca d'un retorn als ideals evangèlics de pobresa i austeritat "si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i tindràs un tresor guardat en el Cel. Després torna i segueix-me"-, de puresa en els costums, de predicació de la paraula de Déu.

La Reforma Gregoriana, entre els segles XI i XII, serà una primera temptativa de resposta de l'Església catòlica, als nous problemes d'un cristianisme instal.lat en una Europa que havia iniciat un periode de retorn a la calma -les últimes invasions dels bàrbars, les incursions dels hongaresos i dels víkings s'acaben-, i d'expansió demogràfica i económica “Es talen boscos per sembrar-hi blat i emplaçar-hi els pobles; apareixen invencions innovadores com el molí d'aigua i el collar de tir, que donaran un gran impuls a les societats rurals-.L’Ordre Feudal continua imposant la seva pau, però tot i això, les ciutats ja començaran a prendre un caire urbà i s'implantaran les places d'intercanvis comercials.

Clergues i laics surten al carrer, per predicar l'Evangeli, sense preocupar-se d'obtenir ni l'autorització de Roma, ni el dret de traduir les Escriptures del llatí. Algunes iniciatives no prosperen; d'altres són reconegudes pel sí de l'Església romana -Francesc d'Assís i l'ordre dels germans menors-, Domènec de Guzmán i l'ordre dels germans predicadors,.... D'altres es constitueixen en moviments divergents, reformistes pel que fa al Dogma catòlic però, sobretot, en allò que es referix als costums catòlics, o s'enfronten en un principi a l'Església Catòlica.

El Catarisme com a doctrina va tenir una gran difusió a Occitània, on pel nivell cultural força elevat dels estaments més instruïts, era més fàcil el desenvolupament de l'esperit crític, i on a més a més, els atacs al poder temporal de l'Església de Roma, varen motivar les simpaties i la protecció de la Noblesa.

Precisament, per l'extensió i la importància que tingué a Occitània, els Càtars són coneguts també amb el nom d'albigesos ,és a dir,provinents de la ciutat occitana d'Albí on s'hi aplegà un important nombre de càtars ), tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix. El nom de Càtars -del grec "purs"- els fou donat pels catòlics. Els mateixos s'anomenaven cristians o bons homes.

El catarisme va ser un evangelisme. Un dels punts centrals del propòsit de Vida Càtar és l'observació literal dels Manaments del Crist i, especialment del Sermó de la Muntanya. Caracteritzats pel rebuig total de la violència, de la mentida, i del jurament, els càtars es van mostrar a les poblacions cristianes com a predicadors (itinerants i pobres individualment) de la Paraula de Déu.

Els esforços del Papat per retornar els càtars a l'ortodoxia catòlica, varen fracassar. En primer lloc, ho intentarà amb la predicació de cistercencs i dominicans, però l'assassinat en 1208 de Pere de Castellnau, serà el darrer motiu que farà decidir el Papa Innocenci III a canviar d'estratègia i utilitzar la violència, que s'iniciarà amb la croada dels exèrcits catòlics i que tindrà continuació sobretot, amb els procediments inquisitorials de Roma i les posteriors fogueres col.lectives ordenades pels braços temporals.

Aquesta manera de viure la religió quedà pràcticament desfeta a la segona meitat del segle XIII, malgrat que se'n mantingueren encara alguns reductes a Occitània fins al segle XIV, i a Itàlia i Albània fins al segle XV, deixant, més enllà d'una llarga obliteració, un missatge viu que lliura a qui el vol llegir, la memòria dels documents medievals: cristianisme sense condemna eterna i sense creu, refusant el mal i la violència i creient en la bondat fonamental de la naturalesa humana.