Normes de Pompeu Fabra ara fa un segle (1913-2013)

Les Normes Ortogràfiques d’en Pompeu Fabra,un segle (1913-2013)

Demà,dia 24 de gener de 2013 es compleix el Centenari de les Normes Ortogràfiques d’en Pompeu Fabra, -l'home que va liderar la Modernització de la Llengua catalana en el moment que el catalanisme havia saltat a l'arena i que l'idioma propi s'havia situat al centre del debat. Com en aquest any 2013, era un moment alhora força tumultuós i de veritable il.lusió.En Pompeu Fabra, però, va poder treballar –sota el paraigua polític de l’Enric Prat de la Riba-, el seny ordenador de Catalunya.

Va de debòque el lingüista va gaudir de força llibertat i molt més de suport per aplicar amb el màxim rigor, i fugint de les polèmiques de curta volada, la seva proposta basada en la voluntat de trobar una solució científica equilibrada, que integrés les diverses sensibilitats de tots els parlants dels Països Catalans amb domini lingüístic. Tot i la contestació inicial, va acabar assolint un èxit de molt mèrit, tant des del punt de vista Social com des del punt de vista Normatiu. Que amb els anys -s'hagi sacralitzat la Normativa- i -que al segle XXI la Normativa Fabriana encara no sigui assimilada per molts estudiants-, no se li pot atribuir a en Pompeu Fabra, sinó a la posterior història.

Ara bé,el pas endavant que l'obra d’en Pompeu Fabra va representar ara fa un segle (1913-2013), clau per a la Consolidació Nacional, presenta un veritable paral•lelisme -amb el pas que l’any 2013 es disposa a fer Catalunya amb l'exercici del Dret a Decidir.Clar i català,en l'operació que fa 100 anys va suposar la Normalització de la Llengua Catalana, es va produir una –vertadera sintonia entre el món polític -liderat per l’Enric Prat de la Riba amb voluntat d'unitat- i la Societat civil-, representada pel mateix en Pompeu Fabra, que va aconseguir un ampli suport popular.

El Procés Institucional que l’any 2013 s'hi enceta cap al Dret a Decidir està resultant molt més que complicat, sobretot per la divisió política de la societat en dos Blocs i, cosa encara força més greu, per l’autèntica divisió també dins del Catalanisme general. Fins ara, la societat catalana ha anat clarament al davant,sempre empenyent.L’any 2013 és l'hora de la Política ben estesa. De moment, però, la resposta està generant massa dubtes,massa.