Sitges i l'Educació republicana

Sitges,la República i l’Educació

De cara a l’educació sitgetana,durant la República, s’ha de tenir molt en compte la renúncia de Catalunya a la seva República Catalana i el seu acontentament amb la Generalitat Republicana,cosa que va tenir la seva importància,perquè la Generalitat nascuda el dia 14 d’ Abril només tenia una funció simbòlica,sense un marc legal d’atribucions envers l’Escola Pública,que li permetès actuar-hi-.Va ser en Francesc Macià i Llussà que li donaria aquest marc legal el dia 28 Abril 1931 en un Decret pel qual la Generalitat Republicana s’autoatribuïa les funcions de les quatre Diputacions de Catalunya (sic)-.
Hom creava l’Assemblea Provissional de Catalunya,el germen del Parlament català i un Consell Executiu amb en Ventura Gassol com a Conseller de Cultura,qui rebria del Govern Central republicà una cessió de poders,que serien provisionals fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Núria (1932)-.Durant el perìode de provisionallitat,Catalunya tindrà el Decret de Bilingüisme,l’Institut-Escola i l’Escola Normal de Magisteri,mercès al fet que el Ministre d’Instrucció Pública era un mestre català de Reus,en Marcel.lí Domingo i Sanjoan-.Ara bé tant la Vila Sitges com arreu de Catalunya rebrien una gran frustració,quan aprovat l’Estatut l’any 1932,no acceptava que la Generalitat Republicana el dugués a la pràctica-.
La Vila de Sitges va viure l’Escola Republicana en tres claríssims perìodes:
A)El Bienni Reformador (1931-1933),que representava el republicanisme pur i dur,el poder republicà-burgès de l’esquerra sitgetana,i els homes que governaven Sitges durant aquests dos anys volien transformar la Vila en tots els aspectes-.
B)El Bienni Negre (1934 –febrrer 1936),que iniciava un nou perìode per a la República,perquè del que es tractava era fer marxa enrera dels primers temps de la República amb conseqüències molt serioses per a Sitges i arreu de Catalunya-.
C/ El Front Popular,del que és militant la mestra reüsenca la Maria Montserrat Ossó i Massip,que de nou torna a renèixer la Generalitat per la seva victòria-.Tot tornarà a la seva normalitat-.
Tres perìodes republicans amb les seves inevitables conseqüències sobre l’educació sitgetana i la seva Escola Pública,encara sense cap edifici escolar propi-.
Lla recerca i l’estudi l’Escola Pública a Sitges (1931 a 1936) depenia,evidentment,tant de la ideologia com dels pressupostos d’ERC que governava la Generalitat durant aquests anys,un partit de la petita burgesia amb forta inicidència entre els intel.lectuals sitgetans i catalans,que neixia enfront de la Lliga,el partit monàrquic de la dreta sitgetano-catalana-.Era l’educació per a ERC molt important en coherència amb la seva ideologia socialdemòcrata-.Defensava l’Escola Pública,com a laica,obligatòria i gratuïta-.
L’Educació a la Vila de Sitges havia de ser una funció conjunta de les famílies,del Municipi i de l’Estat espanyol i sobretot era necessària,lógicament, una altra pedagogia educativa-.I,si a Catalunya s’establia la coooficialitat dels idiomes català i castellà,a la nostra Vila de Sitges,també era necessaria la cooficialitat de l’educació per tal de respectar els interessos dels castellans-.
N’hi havia sectors d’opinió d’incidència en el món educatiu sitgetà com a Catalunya durant aquest perìode 1931-1936,com ara La Protectora o APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana),peonera absoluta de l’ensenyament català,una Associació privada que a Sitges hi organitzava durant el periode republicà (1932-1935) diversos concursos sobre la llengua catalana i la Història de Catalunya,no en un centre escolar determinat,sinó entre la població infantil de la Vila en edad escolar i fins i tot entre els mestres públics vde Sitges-.Són encara força els prohoms sitgetans de soca-rel que conserven als seus domicilis els Diplomes de La Protectora-.
També,a Sitges,era present la FMNC (Federació de Mestres Nacionals de Catalunya),que apareixia l’any 1931 de nou (abans hi existia la Federació de Mestres del Garraf l’any 1908,sent el president el mestre sitgetà l’Esteve Barrachina i Benages),bo i publicant el butlletí el Magisteri Català-.A Sitges no oblidarem mai que el mestre Esteve Barrachina i Benages és l’introductor de la metodologia Escola Nova i líder de l’Associació,integrada també a la FMNC-.
Al marge de les dues associacions APEC i FMNC,també hi era present la FETE (FederacióTreballadors de l’Ensenyament),un grup més polititzat,com a Central Sindical del Magisteri-.La FETE a la Vila de Sitges, es pronunciava contra l’ensenyament religiós i la pedagogia feixista,a favor de la llibertat a l’ensenyament primari-.El Sindicat sitgetà,responia la crida d’aquell famós Front Comú del Magisteri (FCM) amb Marcel.lí Domingo de president,però,no va obtenir cap resultat positiu a la nostra Vila-.
En realitat,no eren gaire nombrosos els grups político-sindicals en aquest període 1931-1936,peró sí que n’hi havia de grupets confessionals-.L’Església dominava des de temps ancestrals l’educació tant a Sitges com arreu de Catalunya,per això els republicans hi veien l’eterna aliada de la monarquia a més de l’instrument de l’oligarquia i un fre a qualsevol avenç-.
La Generalitat Republicana tenia diversos organismes educatius com ara el Consell de Cultura,a imatge i semblança del Consell d’Instrucció Pública del Govern Central republicà,el precedent del qual era el Consell Informatiu de Pedagogia de la Mancomunitat-.Va ser creat dos mesos després del 14 Abril 1931-.El Consell de Cultura de la Generalitat Republicana elaborava les seves pròpies propostes i els seus suggeriments,a més de ser el Coordinador com a protagonista suprem,no pas consultiu-.
El Comité de la Llengua Catalana,potser el més important per a l’Educació sitgetano-catalana durant aquest perìode,que va sorgir d’una reunió o assemblea d’en Ventura Gassol amb les institucions catalanes,després de la promulgació del Decret de Bilingüisme,una vella aspiració catalana,el secretari del qual era l’Alexandre Galí,sent vocals la Rosa Sensat,en Pompeu Fabra i d’altres-.Dintre hi era la Comissió d’Educació General,que tenia al seu càrrec els serveis de cultura popular,al marge de les institucions docents i en tots els aspectes:científic,literari,social,higiènic i moral-.