Mil anys d'Abat Oliba de Cerdanya (1008-2008)
Mil·lennari de l'elecció d'Oliba com a abat de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) Durant 38 anys, Oliba detingué tots dos càrrecs i tingué una fonda influència en la vida dels comtats de la Marca Hispànica, també dits Regne de Barcelona i que, aviat, serien coneguts com a Catalunya.-.L’Oliba neix al voltant de l'any 971, fill d'Oliba dit Cabreta, comte de Cerdanya i de Besalú-. Pertany a la nissaga comtal dels Bel·lònides, que governa des de fa un segle la majoria dels territoris orientals de la Marca Hispànica-. Això de Marca Hispànica o Marca Gòtica és una forma de parlar-ne-. La idea de "marca" o de "frontera" pot fer pensar en els límits de la recreació carolíngia de l'Imperi Romà-. Però els lligams amb el Regne dels Francs, encapçalat nominalment per Lotari, són més teòrics que reals-.
Pel que fa al govern dels comtats, la visió patrimonial i familiar de títols i drets era clara-. Quan moria un comte, hom es planteja dues alternatives: o que els fills mascles governin col·legiadament els comtats, o que se'ls reparteixin-.La tendència general era al segon sistema-.
El febrer del 988, l’Oliba Cabreta comunica als fills la intenció de retirar-se a la vida monàstica i fer un pel·legrinatge fins al monestir de Montecassino-. Dels quatre fills mascles, els tres més grans es reparteixen els comtats: a Bernat I li correspon Besalú, a Guifré II li correspon Cerdanya, i per l’Oliba hom crea dos comtats de nou amb terres dels altres dos: Berga (històricament vinculat a Cerdanya) i Ripoll (històricament vinculat a Besalú)-. La puixança d'aquestes dues contrades ha tingut un pes determinant en la decisió-.Però el jove comte té una latent vocació monacal, potser derivada dels seu període formatiu a Ripoll-. Recorda l'exemple del seu oncle patern Miró Bonfill, que tot i correspondre'l el comtat de Besalú en herència del pare, va decidir renunciar-hi, fer vots monacals i una carrera eclesiàstica que el dugué a ésser bisbe de Girona-. També Berenguer, el fill petit d'Oliba Cabreta, ha emprès una carrera eclesiàstica i arribarà a bisbe d'Elna-.
L’any 1002 serà un novici al monestir de Ripoll, amb la prèvia renúncia dels comtats de Berga i Ripoll en favor, respectivament, dels seus germans, Bernat i Guifré II-. El 1003 pren els vots monacals i cedeix finalment els seus drets i riqueses, en part als seus germans, i en part a diversos monestirs-. El seu alt llinatge li garanteixen l'elecció com a Abat tan aviat com es produeixen vacants,que es produeixen amb poca diferència de temps a Ripoll i a Sant Miquel de Cuixà-. Com Abat, no s'encarrega únicament dels aspectes religiosos dels dos monestirs, sinó també de la gestió de les terres-.I així l’Abat Oliba detenta ara com a doble abat de Ripoll i de Cuixà, als 37 anys, molt més poder que el que mai va tenir com a doble comte tutelat de Berga i de Ripoll-.
Amb el poder reial absolutament absent en aquestes terres (com va demostrar l'actitud del rei Hug Capet durant la incursió d'al-Mansur, el 986), el control polític i econòmic resta en mans d'una classe proto-feudal,és a dir, que pren a vegades les vestidures de comte, de bisbe o d'abat-.Oliba segueix una notable obra fundacional: els monestirs del Canigó (1009), de Portella (1013), Montserrat (1023) i Sant Miquel de Fluvià (1045). D'aquesta obra en deriva un sistema de monestirs benedictins que segueixen l'orde de Cluny (redactada el 909)-. La solidesa d'aquesta xarxa contrasta amb el deteriorament de l'autoritat comtal i la fragmentació i feudalització de les terres no-monàstiques.-. Oliba, bisbe
L’Abat Oliba és conscient de la seva pertinença a la nissaga comtal i és preocupat pel seu real col·lapse-. Amb bones relacions amb la comtessa Ermessenda de Barcelona, l'assessora espiritualment i política, en les bregues que aquesta té amb els senyors feudals-. Ermessenda (que també és comtessa d'Osona) promourà, el 1017, el nomenament de l 'Oliba com a Bisbe auxiliar de Vic,però el titular monsenyor Borrell, mor l'any següent, i per tant,l’ Oliba esdevé bisbe de Vic-. En aquest aspecte de Cap de l'Església seglar, Oliba promourà les consagracions de noves esglésies i basíliques per tot Catalunya-. Promou en aquest sentit les innovacions tècniques pròpies de l'arquitectura ara coneguda com Arquitectura Romànica-.En l'època de maduresa de l’Oliba el perill exterior cedeix-. Encara que hi ha casos, i com a Bisbe de Vic, haurà de dirigir les operacions de defensa d'Anoia i de Queralt (en els límits dels comtat d'Osona), amenaçades l'any 1035-.
L’Abat Oliba de Cerdanya serà un abat viatger, amb itineraris sovintejats en els llocs on hi té responsabilitats, però també a l'exterior (viatja en dues ocasions a Roma, coneix amb profunditat la Llombardia, etc.)-. En el decurs d'aquests viatges,l’Abat Oliba intervé en la mediació de conflictes entre els membres de l'Estrat Comtal-.A destacar, per exemple, la mediació en el conflicte territorial entre el comte Hug d'Empúries i el comte Gausfred de Rosselló (1019), o entre els conflicte successius entre Ermessenda de Carcassona i els seus tutelats, el fill Berenguer Ramon (1021) i Ramon Berenguer (1040)-.Encara que més problemàtic seria el conflicte intern de la família vescomtal barcelonina, entre els germans Udalard (el vescomte) i Guislabert (bisbe de Barcelona)-.
A banda d'aquestes activitats més concretes,l’Abat Oliba va ser capdavanter en el moviment de "Pau i treva"-.Un moviment social que té una primera expressió a Elna (1022) i l’Abat Oliba en declara solemnement les intencions a Toluges (1027), i en els sínodes de Vic del 1030 i el 1033-. Es tracta d'establir unes normes que prohibeixin els actes d'armes en determinats moments de la setmana i al voltant dels edificis eclesiàstics-. Els articles de "Pau i treva" es difonen ràpidament a d'altres regions de la Romània... però amb el mateix resultat: el moviment de "Pau i treva" no pot impedir en cap cas les violències associades al propi procés de creació i manteniment de lligams feudals, de subjecció dels "laboratores" als "bellatores", i de continu conflicte entre ells-. Els monestirs i capítols catedralicis que l'haurien de promoure són els primers protagonistes d'aquesta evolució social-.
De l’Abat Oliba n'ha sobreviscut un “Corpus Cultural” molt reduït però significatiu: sermons, poemes i lletres (tots en llatí, naturalment)-.També cal destacar que en els seus viatges sempre va tenir present l'enriquiment de les biblioteques monàstiques amb llibres de tota mena-. També va promoure l'activitat dels Escriptoris, no tan sols de còpia i difusió de llibres llatins, sinó també la traducció de llibres grecs i àrabs-.
Quan va morir el 30 d'octubre del 1046, als 75 anys, gran part del seu llegat polític i monacal declinava-. Però la Història de Catalunya,la medieval i la moderna, sempre l'ha col·locat en un dels llocs més enlairats-.
Mil·lennari de l'elecció d'Oliba com a abat de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) Durant 38 anys, Oliba detingué tots dos càrrecs i tingué una fonda influència en la vida dels comtats de la Marca Hispànica, també dits Regne de Barcelona i que, aviat, serien coneguts com a Catalunya.-.L’Oliba neix al voltant de l'any 971, fill d'Oliba dit Cabreta, comte de Cerdanya i de Besalú-. Pertany a la nissaga comtal dels Bel·lònides, que governa des de fa un segle la majoria dels territoris orientals de la Marca Hispànica-. Això de Marca Hispànica o Marca Gòtica és una forma de parlar-ne-. La idea de "marca" o de "frontera" pot fer pensar en els límits de la recreació carolíngia de l'Imperi Romà-. Però els lligams amb el Regne dels Francs, encapçalat nominalment per Lotari, són més teòrics que reals-.
Pel que fa al govern dels comtats, la visió patrimonial i familiar de títols i drets era clara-. Quan moria un comte, hom es planteja dues alternatives: o que els fills mascles governin col·legiadament els comtats, o que se'ls reparteixin-.La tendència general era al segon sistema-.
El febrer del 988, l’Oliba Cabreta comunica als fills la intenció de retirar-se a la vida monàstica i fer un pel·legrinatge fins al monestir de Montecassino-. Dels quatre fills mascles, els tres més grans es reparteixen els comtats: a Bernat I li correspon Besalú, a Guifré II li correspon Cerdanya, i per l’Oliba hom crea dos comtats de nou amb terres dels altres dos: Berga (històricament vinculat a Cerdanya) i Ripoll (històricament vinculat a Besalú)-. La puixança d'aquestes dues contrades ha tingut un pes determinant en la decisió-.Però el jove comte té una latent vocació monacal, potser derivada dels seu període formatiu a Ripoll-. Recorda l'exemple del seu oncle patern Miró Bonfill, que tot i correspondre'l el comtat de Besalú en herència del pare, va decidir renunciar-hi, fer vots monacals i una carrera eclesiàstica que el dugué a ésser bisbe de Girona-. També Berenguer, el fill petit d'Oliba Cabreta, ha emprès una carrera eclesiàstica i arribarà a bisbe d'Elna-.
L’any 1002 serà un novici al monestir de Ripoll, amb la prèvia renúncia dels comtats de Berga i Ripoll en favor, respectivament, dels seus germans, Bernat i Guifré II-. El 1003 pren els vots monacals i cedeix finalment els seus drets i riqueses, en part als seus germans, i en part a diversos monestirs-. El seu alt llinatge li garanteixen l'elecció com a Abat tan aviat com es produeixen vacants,que es produeixen amb poca diferència de temps a Ripoll i a Sant Miquel de Cuixà-. Com Abat, no s'encarrega únicament dels aspectes religiosos dels dos monestirs, sinó també de la gestió de les terres-.I així l’Abat Oliba detenta ara com a doble abat de Ripoll i de Cuixà, als 37 anys, molt més poder que el que mai va tenir com a doble comte tutelat de Berga i de Ripoll-.
Amb el poder reial absolutament absent en aquestes terres (com va demostrar l'actitud del rei Hug Capet durant la incursió d'al-Mansur, el 986), el control polític i econòmic resta en mans d'una classe proto-feudal,és a dir, que pren a vegades les vestidures de comte, de bisbe o d'abat-.Oliba segueix una notable obra fundacional: els monestirs del Canigó (1009), de Portella (1013), Montserrat (1023) i Sant Miquel de Fluvià (1045). D'aquesta obra en deriva un sistema de monestirs benedictins que segueixen l'orde de Cluny (redactada el 909)-. La solidesa d'aquesta xarxa contrasta amb el deteriorament de l'autoritat comtal i la fragmentació i feudalització de les terres no-monàstiques.-. Oliba, bisbe
L’Abat Oliba és conscient de la seva pertinença a la nissaga comtal i és preocupat pel seu real col·lapse-. Amb bones relacions amb la comtessa Ermessenda de Barcelona, l'assessora espiritualment i política, en les bregues que aquesta té amb els senyors feudals-. Ermessenda (que també és comtessa d'Osona) promourà, el 1017, el nomenament de l 'Oliba com a Bisbe auxiliar de Vic,però el titular monsenyor Borrell, mor l'any següent, i per tant,l’ Oliba esdevé bisbe de Vic-. En aquest aspecte de Cap de l'Església seglar, Oliba promourà les consagracions de noves esglésies i basíliques per tot Catalunya-. Promou en aquest sentit les innovacions tècniques pròpies de l'arquitectura ara coneguda com Arquitectura Romànica-.En l'època de maduresa de l’Oliba el perill exterior cedeix-. Encara que hi ha casos, i com a Bisbe de Vic, haurà de dirigir les operacions de defensa d'Anoia i de Queralt (en els límits dels comtat d'Osona), amenaçades l'any 1035-.
L’Abat Oliba de Cerdanya serà un abat viatger, amb itineraris sovintejats en els llocs on hi té responsabilitats, però també a l'exterior (viatja en dues ocasions a Roma, coneix amb profunditat la Llombardia, etc.)-. En el decurs d'aquests viatges,l’Abat Oliba intervé en la mediació de conflictes entre els membres de l'Estrat Comtal-.A destacar, per exemple, la mediació en el conflicte territorial entre el comte Hug d'Empúries i el comte Gausfred de Rosselló (1019), o entre els conflicte successius entre Ermessenda de Carcassona i els seus tutelats, el fill Berenguer Ramon (1021) i Ramon Berenguer (1040)-.Encara que més problemàtic seria el conflicte intern de la família vescomtal barcelonina, entre els germans Udalard (el vescomte) i Guislabert (bisbe de Barcelona)-.
A banda d'aquestes activitats més concretes,l’Abat Oliba va ser capdavanter en el moviment de "Pau i treva"-.Un moviment social que té una primera expressió a Elna (1022) i l’Abat Oliba en declara solemnement les intencions a Toluges (1027), i en els sínodes de Vic del 1030 i el 1033-. Es tracta d'establir unes normes que prohibeixin els actes d'armes en determinats moments de la setmana i al voltant dels edificis eclesiàstics-. Els articles de "Pau i treva" es difonen ràpidament a d'altres regions de la Romània... però amb el mateix resultat: el moviment de "Pau i treva" no pot impedir en cap cas les violències associades al propi procés de creació i manteniment de lligams feudals, de subjecció dels "laboratores" als "bellatores", i de continu conflicte entre ells-. Els monestirs i capítols catedralicis que l'haurien de promoure són els primers protagonistes d'aquesta evolució social-.
De l’Abat Oliba n'ha sobreviscut un “Corpus Cultural” molt reduït però significatiu: sermons, poemes i lletres (tots en llatí, naturalment)-.També cal destacar que en els seus viatges sempre va tenir present l'enriquiment de les biblioteques monàstiques amb llibres de tota mena-. També va promoure l'activitat dels Escriptoris, no tan sols de còpia i difusió de llibres llatins, sinó també la traducció de llibres grecs i àrabs-.
Quan va morir el 30 d'octubre del 1046, als 75 anys, gran part del seu llegat polític i monacal declinava-. Però la Història de Catalunya,la medieval i la moderna, sempre l'ha col·locat en un dels llocs més enlairats-.
No hay comentarios:
Publicar un comentario