He provat això del Facebook

I ja m'he donat de baixa, el sento pels "amics" que m'havien afegit. Com si no passés prou hores davant l'ordinador...! -.A més de consideracions de seguretat (una gran empresa amb tantes dades personals i fins i tot íntimes de tanta gent, no em fa ni mica de gràcia del mal ús que en puguin fer ells o d'altres que accedeixin a la seva base de dades), és una considerable pèrdua de temps per, a canvi, relativament poca informació. D'acord que es pot estar en contacte amb molta gent, però com diu un anunci d'una altra cosa: Hi ha vida més enllà de la pantalla. Només falta que ens alienem tant que ens relacionem amb els coneguts d'aquesta manera.
En canvi, des de sempre, m'han agradat molt més els Fòrums,com el present on de tant en tant m'hi expresso-. És més immaterial. No conec personalment gairebé ningú de personatges amb qui comunico sovint, fins i tot intensament. Prefereixo no arribar-los a conèixer mai físicament, que hi hagi només intercanvi intel•lectual per dir-ho d'alguna manera. El Facebook espatllaria ben ràpid aquesta particularitat, de fet, ha estat a punt d'espatllar-ho, per això l'he aturat en sec. Hi ha un altre aspecte, el de la solitud. La solitud pot ser trista, buida, però és aquesta buidor la que ens empeny cap el nostre interior, és una gran font de creativitat i generadora de grans idees. Arthur Schopenhauer va dir:" La solitud és la sort de totes les ments extraordinàries; de vegades se'n lamentaran, però sempre la preferiran posats a triar entre dos inconenients”-.En penso que Facebook ens camufla la solitud, però només és un miratge: seguim sols, sense estar sols, i sense sentir la tan necessària solitud.