La Setmana Tràgica a Catalunya (1909-2009)

L’origen de la Setmana Tràgica a Catalunya (1909) l’hem de buscar en el colonialisme espanyolista al Nord d’Àfrica,a la zona del RIF-.Passava que l’Estat espanyol s’hi capficava a mantenir ocupat el territori malgrat les repetides revoltes locals,cosa que va tenir tot un seguit de derrotes militars amb massa morts.El govern espanyol es veu forçat amobilitzar més homes per enviar-los a lluitar al Marroc.Aquests homes en bona part eren catalans,casats i amb fills, reservistes.A sobre el sistema de reclutament era injust,ja que permetia la redempció per diners i,per tant,feia recaure sobre les classes populars tot el pes de la lleva.
Es coneix com Setmana Tràgica als esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes entre el 25 de juliol i el 2 d’agostde 1909-. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla on el dia 9 del mateix mes havia començat la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.-.
Aquest any 2009 fa cent anys d’una Setmana Tràgica amb la Vaga General d’objecció a la Guerra del Marroc,que degeneraria en la crema d’esglésies a més d’una violència desfermada als carrers de Barcelona i d’altres ciutats catalanes,és a dir,Catalunya va patir un fort sotrac per aquelles horribles jornades així com la proposta de regeneració sociopolítica que Solidaritat Catalana,(l’agrupació dels partits polítics,llevat del lerrouxista),que guanyava les eleccions l’any 1907.
Aquell mes de juliol-1909 Catalunya ja era una nació molt industrialitzada,cosa que aguditzaria els recels i les desconfiances entre els diferents sectors socials catalans-.Per un costat,la Lliga Regionalista i els seus anhels de modernització de la societat catalana i evitar el vell caciquisme centralista i per un altre,les classes populars urbanes,força influïdes per l’Anarquisme,que practicaven l’abstencionisme com una forma d’ésser antisistema i al bell mig,la demagògia anticlerical i populista d’en Lerroux,enviat a Catalunya pel Govern Central per distorsionar la construcció nacional de Catalunya en el procés força ascendent des de la Renaixença-.
El trauma que provocaria la Setmana Tràgica a Catalunya va ser molt semblant a un altre trauma de quaranta anys enrere a la veïna França,representat a la Comuna de París,però amb la notable diferència: sense sobirania i sense competències en Orde Públic ni Benestar Social,per això l’any 1909 a Catalunya no es va poder prevenir mai gestionar amb certa dignitat o adequadament aquella explosió del malestar social català ni tan sols la irrupció d’aquella barbàrie.L’explosió del malestar social va ésser reprimida a la manera tradicional més severa,per l’exèrcit;un exèrcit que,catorze anys després,l’any 1923,en tornaria a agafar les regnes de la pacificació social amb l’habitual recurs a la Dictadura-.
Els historiadors i els debats sobre la Setmana Tràgica a Catalunya,en parlen tant de la “miopia social de la Lliga Regionalista” com de la “Burgesia conservadora i poruga”,però se’n parla menys del Moviment Antisistema,que enfonsa les seves arrels en el bipartidisme de la Restauració Borbònica-.I no cal dir-ne que se’n parla molt més del Catalanisme com a fracassat intent de revolució burgesa,però,com argúcia dretana per a desprestigiar-lo-.Aquesta mobilització va ser molt malament acollida per les classes populars,ja que,acausa de la Legislació de Reclutament,es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant elpagament de 6.000 rals,quantitat que no estava a l’abast dels mes pobres.
El 25 de juliol de1909 es va convocar una vaga general que,a causa de la manca d’organització i a la deixadesa del Governador Civil l’Osorio i Gallardo,degeneraria en actes de vandalisme provocats pels individus més exaltats.Després d’uns avalots pel centre de Barcelona,les Forces de Seguretat disparen sobre els manifestants,provocant molts ferits-.Enverinats els ànims es fan barricades als carrers i la proclamació de la Llei
Marcial-.S’incendien edificis religiosos,atès que els amotinats consideren l’Església com a part de la burgesia catalana,els fills de la qual no van a la guerra-.S’assalten i incendien convents,es profanen sepultures i es balla al carrer amb els cadàvers extrets de les tombes.El govern central presidit per en Maura porta a terme una duríssima repressió i arbitrària.Es deté centenars de persones,és detingut el pedagog i lliurepensador en Francesc Ferrer i Guàrdia,creador de l’Escola Moderna d’ideologiaracionalista,seguint una acusació formulada en una carta dels Bisbes de Barcelona,qui l’acusen de ser l’instigador de la revolta-.És afusellat en el Castell de Montjuïc juntament amb l’Eugeni del Hoyo,Antoni Malet,Ramon Clemente i Josep Miquel i Bar-.Afusellaments que ocasionen una gran repulsa envers Maura-.Alfons XIII els destitueix i és substituït per Segismundo Moret.