De vegades l'ortografia i la gramàtica amaguen un debat socio-cultural-polític,és a dir,que l'ús de certs topònims en una llengua i no en un altra provoca també certs debats-.Catalans i castellans,que tenen el català per primera i per segona llengua,respectivament,escrivim en català “Catalunya” en comptes de “Cataluña”-.Curiosament,això no en passava al País Basc,tot i exercint-ne com a docent,un debat que mai no passava amb companys que escrivien "Euskadi" o "Donosti",bo i tenint noms com País Basc o San Sebastián... tan correctes i tan vàlids com els anteriors-.
Bé,partint de la premissa major que els que escrivim Catalunya no el fem per tocar els nassos a ningú, sinó com una forma d'expressar-nos-en i utilizar-ne un terme que ens és més identificador que no pas Cataluña-.I,partint de la premissa que els que escrivim Catalunya, el fem tot i sabent que hi ha el terme Catalunya i que sabem que en espanyol el fonema [ñ] ve definit per la lletra "ñ" i no com en català la "ny" o en francès un fonema semblant per la "c"-.
Deixem de banda les "ni" ...!,m’hi pregunto per què fem servir un terme o un altre per un accident o un element geogràfic (muntanya, vall, regió, comarca, ciutat)?.Clar i català per identificació-.A ningú se li acut trucar al "Montblanc" per "Mont blanc" o al cognom “Bonmatí” per “Bon matí”-.A Andorra s’utilitza una adreça en francès per a les seves ciutats, muntanyes i valls, i per tant no és estrany que utilitzin el nom en espanyol (el d'Andorra la Vella no l'utilitza gairebé ningú en aquest petit país del Pirineu)-.Curiosament,mai no no he vist en cap lloc de Catalunya la traducció de Montserrat (que seria Monte Serrado), i si n’hi ha persones que utilitzen Nova York i altres New York, EUA o USA.
N’hi ha de tot.Des de noms que només es fan servir el terme en l'idioma original (per exemple Lancashire, en lloc de comtat de Lancaster, o Midi-Pyrinees),altres on s'utilitza el terme de forma indistinta (Euskadi o País Basc) i altres on el comú és utilitzar la traducció (Trento-Tirol del Sud, en lloc del seu nom italià Trentino-Tirol del Sud) . És a dir,no hi ha un Sistema Homogeni ni tan sols en l'ús social-.N’hi ha regles per fonetitzar idiomes sense grafia llatina (algunes d'elles contradictòries entre elles, per exemple el terme "Tao" pot també fonetitzar-se com "Dao"), però no n'hi ha regles tan clares per traduir a l'espanyol elements geogràfics en altres idiomes amb grafia llatina .
Ara bé,la lógica i natural tendència,és respectar el nom en la seva llengua original (o el primer nom que se li va proporcionar)-.D'aquí que no sigui comprensible traduir el Montblanc,llevat en italià Monte Bianco perquè també és italià o Montserrat-.Perquè l'idioma també forma part dels conflictes socio-polítics,un exemple el tenim en la disputa ,no en sé si se’n recordaran sobre “ l'Illot Julivert “, que també va tenir i encara el té el seu debat geogràfic-.Els marroquins en diuen "Laila" i els espanyols “Peregil”,coa que vol dir que el debat sobre la seva denominació, amaga també un afany d'apropiació territorial-.En altres casos és el Dret de Conquesta…!.
També,n’ès el cas de Conflent (Catalunya Nord), on conviuen els noms catalans i els noms francesos, per exemple fan servir tant el nom de “Vilefranche Conflent” o “Vilafranca de Conflent”,que són tots dos correctes i no m’oblido pas de “El Canigó” que també té el nom de “Canigó”,un nom que fins i tot els propis francesos del Conflent li donen menys que el seu nom en llengua catalana-.
En el meu turismo a la Catalunya Nord,n’hi hem observat fins i tot indrets que tenen tres noms traduïts, que s'utilitzen de forma prou diferent: Rosignol, Rosselló, Rosselló, encara que per a referir-nos-hi al Departament Francès s’acostuma a aparèixer més vegades el de Llenguadoc-Rosignol (sic)-.En penso que que el que devem utilitzar els termes amb els que més comoditat, més acostumats estem o que més ens identifiquin amb l'element geogràfic que volem anomenar-ne-.Ja sé que alguns els pot semblar un “snobisme progre ...”,però jo mateix els diria que per què els sembla tan natural escriure “Donosti o Euskadi”,torno a insistir-hi,la meva experiencia a Munguia i Elgòibar no semblava aixecar cap tipus de sorpresa que s'utilitzessin termes en euskera quan hi ha una clara opció en català i castellà, en canvi quan això es fa servir amb el català o castellà ,per exemple,varia (sic) des del rebuig a la mirada de reüll-.
Per mi,la meva pròpia relació amb el "terme" Catalunya em sembla més natural i més normal escriure amb "ny",ja que forma part de la meva segona identitat personal en escriure’l d'aquesta manera, i sense haver una norma ortogràfica que m’obligui a escriure New York o Nova York, podré referir-me a les ciutats i regions amb l'idioma que em vingui de gust,ai las!-.Clar i sitgetà,és un ple acte de llibertat, que a més no intenta condicionar ningú-.
viernes, 27 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario