Les Colònies Escolars a Catalunya

Les primeres experiències a Catalunya tenien un caràcter higiènico-sanitari i benèfic.

*L’any 1893,un grup de 62 nois de famílies molt humils de Barcelona van fer una estada al Balneari de la Garriga (Vallès Oriental),horers d’ara convertit en un Hotel de luxe de cinc estrelles,i,un altre grup de 20 noies es va allotjar al Col.legi La Granja al barri barcelonès de les Corts-.Els dos grups de nois i noies anaven acompanyats per un parell de mestres públics: dos homes amb el grup de nois i dues dones amb el grup de noies-.
Són les dues primeres tandes de Colònies Escolars que es van organitzar a Catalunya sota la iniciativa de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País-.I,disset anys abans ja s’havia fet a Suïssa la primera experiència europea de Colònies Escolars-.
Aquesta data de l’any 1893 marca a Catalunya el tret de sortida d’un conjunt d’activitats escolars que.sota diverses denominacions:colònia,semicolònia,banys de mar,casals,etc, i amb un mateix paraigua d’ “Educació en el Lleure”, es va consolidar fins a l’any 2010 amb una multiplicitat de promotors i propostes educatives-
Tota una història fins l’any 2010 no gaire ben documentada ,ofereix una panoràmica general,bàsicament descriptiva,que recull l’evolució de les Colònies Escolars des dels inicis fins al 2010-.La investigació al respecte és una obra col.lectiva dirigida per persones vinculades a l’ “Associanisme Juvenil” amb una llarga trajectòria en l’àmbit d’Educació en el Lleure,no pas en el temps lliure-.En la seva elaboració,a banda d’hores incomptables a la recerca d’arxius i de consulta bibliogràfica,s’ha anat a buscar el testimoni dels protagonistes de les Colònies Escolars de l’última meitat del segle XX-.
Podem distingir tres parts: a) Dels inicis de les colònies a la Guerra Civil-.b) La recuperació i la iniciativa social-.C) La consolidació de la diversitat-.Totes tres parts obeeixen al fet que,com en tot,la guerra civil estableix un abans i un després,també en l’Educació en el Lleure-.La primera part explica les Colònies Escolars que van ser durant els primers temps i seguint la tradició iniciada a Europa un “fenomen urbà” que va néixer amb una clara finalitat higiènico-sanitària,sense oblidar el caràcter benèfic-.La segona part ,la iniciativa social,liderada per la burgesia de l’època va ser la principal impulsora de les Colònies Escolars en aquests primers anys,és a dir,eren Colònies Escolars adreçades als fills i filles de famílies proletàries que vivien en ambients insalubres,en els quals els infants es convertien en subjectes molt vulnerables a agafar qualsevol malaltia,la més temuda de les quals era la tuberculosi-.
El component higiènico-sanitari queda corroborat pel fet que se sotmetia els infants que hi participaven a una revisió mèdica abans i després de la marxa,que incloïa el “Control de Pes i Talla”-.Així,lluny de qualsevol interès educatiu i més enllà del paternalisme de voler tenir el proletariat content,les Colònies Escolars incloïen llargues passejades,abundants àpats,relaxants banys i moltes hores de descans a la nit amb l’objectiu de “fer salut”-.Fins als anys 1920 no podem parlar-ne d’una inquietud pedagògica més marcada en l’organització de les Colònies Escolars.
Es tracta de Colònies Escolars que enllacen molt més amb la tradició recent,i,que persegueixen l’objectiu que els infants es relacionin amb el medi i l’entorn que els acull. N’hi havia dues modalitats bàsiques d’aquells anys 20:a) Les Colònies Escolars de Platja,en les que els infants prenen contacte amb els pescadors i la pesca del peix i,les Colònies Escolars de Muntanya,on els infants descobreixen la vida dels pagesos-.
Als anys 1930,les Colònies Escolars destaquen per la seva importància municipal,doncs són organitzades pels Ajuntaments,vinculades sempre a la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE),mentre que les organitzades per l’Església tenen un marcat accent religiós-.També d’abans de la Guerra Civil daten les primeres experiències de les Semicolònies,el que al segle XXI es coneix com a Casals d’Estiu,que consistien a dur a terme una activitat escolar que ocupés tot un dia,però tornant-ne al capvespre-.En contra del que es podria pensar,la Guerra Civil no impedeix que es continuïn fent Colònies Escolars,si bé en canvia totalment la finalitat,que no és una altra que la d’acollir els infants refugiats,com va passar a Sitges-.Es tracta,de Colònies Escolars de desigual durada,algunes de llargues,mantingudes per la Generalitat Republicana i fins i tot per països estrangers-.
La victòria del Franquisme suposa,a partir de l’any 1939,un punt i a part en el treball que havia començat a gestar-se abans de la guerra-.Es prohibeixen les Colònies Escolars organitzades pels Ajuntaments i únicament s’autoritzen els Campaments del Frente de Juventudes-.I,en aquest context,les primeres Colònies Escolars del Franquisme,de la postguerra al marge de l’àmbit oficial,comencen de la mà de l’Església,l’única Institució que va poder recuperar les Colònies com a activitat apostòlica-.Una de les novetats d’aquest perìode franquista és la introducció de la figura del Monitor/a,i,si bé és cert que en una primera etapa,l’activitat d’aquestes Colònies Escolars va estar molt marcada per la dimensió apostòlica i pastoral,a mesura que va anar passant el temps i fins a la mort del dictador,l’Església va convertir-se en un aixopluc de moltes altres iniciatives de caràcter no confessional-.
Els anys 1950,la relativa suavització del règim franquista va fer aflorar de nou les Colònies Escolars organitzades per les Empreses,per exemple la Hispano Olivetti,FECSA,Telefònica,La Caixa,destinades únicament als fills i filles dels seus treballadors-.Cadria,però,esperar fins al final de la Dictadura perquè la situació es normalitzés i les iniciatives civils de qualsevol entitat o ideologia recuperessin el Protagonisme en l’organització de les Colònies Escolars-.