Volem Bisbes arrelats a Euskadi

El bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, s'ha mostrat preocupat per la unitat de l'Església basca arran de la polèmica designació del seu substitut, José Ignacio Munilla. El fins ara bisbe de Palència, que prendrà possessió el dia 9 de gener, té una forta oposició entre els capellans de la diòcesi: més del 77% dels religiosos han signat una carta crítica amb la designació de Munilla.

Aquesta situació ha fet que Uriarte afirmés, en una entrevista a ETB, que és un moment "de patiment per a la comunitat cristiana de Guipúscoa, per al seu presbiteri, per al bisbe que marxa i per al bisbe que entra".

*Coneixedor d'Euskadi per la meva docència enllà,un cop més,entre el Nacionalisme surt el lema:"Bisbes arrelats al País".Des dels orígens històrics del Nacionalisme basc té un component "postcarlista o tradicionalista i fortament clerical",cosa que fa que a la vegada,amb una desproporcionada obsessió,la Sagristia hagi estat vista des de Primo de Rivera fins a arribar a l'actual govern Zapatero passant pel franquisme,com a inspiradora última de totes les estridències abertzales.
*Des dels bisbes Añoveros i Setién fins a arribar a Ricardo Blàzquez,José Maria Uriarte i Miguel Asurmendi a Euskadi,trobem exemples d'una Església arrelada al,País Basc i sensible a les realitats nacionals d'una terra basca en la qual més d'un 70 % de la ciutadania euskalduna es declara Catòlica,malgrat que tan sols-segons la meva experiència,només siguin practicants al
segle XXI un 30",si fa no fa...!
*De fet,personalment,no trobo gens reprovable,no tan sols des d'una ètica cristiana sinó des del meu pur punt de vista,que l'Església exerceixi el seu Mestratge Psstoral també en temes terrenals,té tot el dret a fer-ne en el lliure exercici de la llibertat d'expressió i en la necessitat de fer conèixer el seu capteniment a la Comunitat eclesial dels fidels bascos.
*Com a docent a Munguia (Biscaia) preferiria sempre una Església imbricada en la realitat nacional que no pas el distanciament hieràtic,la manca de diàleg,els processos involutius i l'absència de sensibilitat pels seus fets diferencials,que centenars de preveres i fidels de base atribueixen a Monsenyor Juan Maria Uriarte,tot postulant-ne la renúncia.
*De debò que rebutjo les intoleràncies mediàtiques al titllar els bisbes bascos i la seves pastorals com quelcom no ètic.Me'n refermo en la idea de "Bisbes arrelats al País" amb l'objectiu que no es retardi l'arribada de la Pau.És que
la Pau no pot ser mai moneda de canvi per
a un determinat model de país.
*Fins i tot,el capteniment enfront de les postures sobiranistes és exquisida en la seva neutralitat:ésser o no ésser-ne nacionalista,no és bo ni dolent en si mateix,"és una qüestió de conviccions,d'història familiar,de tradició cultural i de sensibilitat personal".
*Tant de bo a Euskadi s'iniciï ben aviat el diàleg com a instrument insubstituïble que porti a la vertadera Pau,que no consisteix en la victòria sinó en l'acord...!!.Volem bisbes arrelats al País!