Arxiu Reial de Barcelona i no pas Arxiu de la Corona d'Aragó

L’Arxiu Reial, aquell Arxiu de la Monarquia Catalana Medieval que al segle XXI hom designa amb impropietat "Arxiu de la Corona d'Aragó",que des de la seva fundació fins al segle IX s'anomenava primer Arxiu Comtal i més tard Arxiu Reial de Barcelona,tot s’ha de dir i és que aquella designació d’ “Arxiu de la Corona d'Aragó” és un abús més del vell procés de descatalanització total de l’Organisme estatal dels països aplegats sota el poder de la Monarquia Catalana Medieval-.
Clar i català,més que mai és el procés pel qual es mira d’esborrar tot el bàsic i no bàsic d'aquell Estat Medieval,amb la finalitat de negar-ne l’existència per tal de poder actuar impunement en la vida política del segle XXI,tant per poder negar els Drets de l’espoliat com per gaudir de la glòria de l’altre;perquè la denominació “Arxiu de la Corona d'Aragó” és dolent de tot en tot, i n’és és per tal com al llarg dels segles va ésser anomenat per tothom des dels Reis i els alts Oficials i les Corts i acabant pels Cronistes, amb els noms assenyalats amunt i més predominantment, com és natural, pel d'Arxiu Reial de Barcelona en assolir els Comtes de Barcelona, la categoria de Reial.
Altrament, la seva seu va ésser sempre Barcelona i,les proves d’aquesta afirmació són nombroses,atès que la Documentació que s’hi referia el feia amb la designació indicada i,així es pot llegir a l’ ”Acta Aragonensia" d’Heinrich Finke,on es llegeix que els Reis de la Monarquia catatalana medieval escrivien "In archivo palatio nostro Barchinone" o "In archivo nostro regio"-. I,si consultem l'Antoni Rubió i Lluch,a la Biblioteca Santiago Rusiñol, hi llegim: "si aquells llibres de la ordinació de casa nostra són acabats metats aquells dos que són en pergamí en l'arxiu nostre de Barcelona (Barchinona) e aquell de paper, nos trametats per persona certa (lletra de Pere III). I el mateix Rei al document de creació del Ducat de Girona per al seu fill l'infant Joan: "'Instrumentis, scripturis et registris que in archivo nostro regio Barchinone recondita sunt"-.
Tot i citant el Diccionari d’en Torres Amat,hi consta aquest fragment,força interessant: "El bateig dels indis consta en les escriptures recondites en el Racional de Barcelona i en el Reial Arxhiu de Barcelona"-.L'expressió "Archivo Real y General de la Corona de Aragón” és massa modern, tot i va ésser introduït,jo diria cautelosament, com es pot veure clarament en la pròpia expressió, que continua amb la nota de Reial,que no contrastat,té l'afegitó de General i un altre afegitó, el de Corona d'Aragó i una supressió força reveladora, la del nom del la ciutat, seu de la institució, Barcelona-.
Aquesta nova expressió la podem ja trobar en volums com ara les "Ordenanzas Navales de la "Corona de Aragón", de l’historiador Antoni de Capmany,preses de les Ordinacions marítimes del Rei Pere III,traduïdes al castellà-.En Pròsper de Bofarull i Mascaró,més actual, en la seva obra "Los Condes de Barcelona vindicados" (1833) del Rei Ferran VII,diu que estava a la seva cura el "Real y General Archivo Diplomático de la antigua Corona de Aragón".
Els fets explicats que l'Arxiu Reial sigui i estigui i hagi estat des de la seva creació a Barcelona i que hagi estat conegut,sempre i per sempre, amb la denominació d' “Arxiu Reial de Barcelona”, són d’una extraordinària importància-.I,en tenen perquè la situació de l'Arxiu Reial implica per si mateixa que on radica, és on hi ha la Seu del negocieig i de les decisions, és a dir, la Seu de l'Estat Medieval-.I en tenen encara molt més si tot això es relliga, amb el fet d'ésser també Barcelona la Seu de la Cancelleria, la del Mestre Racional amb el seu arxiu particular, l'Escrivania Reial, i sobretot, la Casa dels Reis, la Seu de la Monarquia Medieval-.La conjunció de tots aquests fets determina la capitalitat d’un Estat Medieval català-.
Així el pensava també l’Antoni de Capmany,quan esmenta com a nota significativa l’existència a Barcelona de l'Arxiu Reial,tot i posant el fet en relació arnb algunes altres institucions que com aquesta acaben de refer la indiscutible catalanitat d'aquell Estat Medieval, tot i tractar-se hores d’ara de realitats menors: la Capella Reial de Barcelona, l'Abat de Santes Creus que era segons les Ordinacions de Pere III, el capellà dels Reis; el fet de les tombes reials al Monestir de Poblet,i l'altre fet molt singular, el d'haver estat sempre, en tota avinentesa, “catalans i ben catalans” els títols dels Primogènits Reials: Duc de Montblanc, Duc de Girona, Príncep de Girona, Comte de Cervera.
Cal, doncs,estudiar i saber més sobre aquesta maliciosa expressió (sic) d’Arxiu de la Corona d'Aragó, aplicada al vell i actual Arxiu Reial i nomenar-lo amb el seu nom històric, d’Arxiu Reial de Barcelona,perquè aquesta és l'única denominació escaient per raó del seu contingut: la Documentació Reial composta per les Cartes Reials Diplomàtiques i els Llibres de la Cancelleria Reial-. En aquest sentit, l’Arxiu Reial de Barcelona era al seu temps l’únic Registre o Arxiu Reial de l'Estat Medieval català.
Froilan Franco,àlies El Mestre
Mestre Especialista en Ciències