Anar a Escola i a Soldat durant el Sexenni Democràtic (1868-1874)

A la Vila de Sitges,durant el Sexenni Democràtic,com arreu de Catalunya,encara n’hi havia les dues reivindicacions populars del segle XIX:el reconeixement de les Llibertat d’Associació i la Llibertat d’Expressió,però que hores d’ara assolirien lla máxima difusió i sense entrebancs-.A primer cop d’ull,l’accés popular a la Cultura i el rebuig a la incorporació forçosa a l’Exèrcit español,semblen deslligades deslligades una de l’altra,però van constituir dos elements centrals de la nova mentalitat progresista.
*Anar a l’escola,fornir els mecanismos que permetrien accedir als Coneixements culturals,fossin els estrictament utlitaris –llegir i escriure,dominar les regles de l’Aritmètica- que podien facilitar la promoció social per a escapar-se de la miseria o els coneixements d’un abast superior,és a dir,allò que sintetitzem com a Cultura,va ésser des del primer momento un plantejament mai no deixat de banda pel Liberalisme español-.
*N’hi ha prou amb recordar la Constitució de Càdis de l’any 1812 que establia la superació de l’Analfabetisme com una porta que obria el pas a la plena consecució dels Drets polítics i socials,un cop consolidat el Liberalisme-.Des de l’any 1830,en l’exercici dels Drets de Ciutadania era obligatori saber llegar,escriure i calcular-.Els primers liberals,conscients que la Cultura era una imprecindible eina per a acabar amb l’Absolutisme borbònic,van establir-constitucionalment-el compromís d’obrir Escoles de Primeres Lletres arreu dels pobles de la Monarquia-.
*L’home i la dona,creien,només arribarien a ésser lliures,a éssrer plenament home i dona si eren capaç d’accedir a la riqueza dels Coneixements que els permetrien enraonar pel seu compte-.Hom deia que només la Instrucció garantiría el Sistema Constitucional,mentre que la ignorancia i l’analfabetisme collava la Vila de Sitges a restar oprimit i lligat a les dures cadenes de l’esclavitud,però,la teoría topava amb la realitat.L’oferta pública sitgetana era insuficient i moltes famílies de la Vila no podien asumir els costos de l’ensenyament privat o l’anar-se a Barcelona o Vilanova,ni menys encara prescindir de la migrada ajuda económica que els representava el salari obtingut amb l’explotació del treball infantil (sic)-.Pitjor era la situación de les dones sitgetanes,per a les quals s’him establien escoles dominicals per a les joves ocupades durant la semana.

*L’actitud per anar a soldat va ésser molt més complexa i generava una valoració ideológica molt més complicada-.Durant l’Antic Règim,l’exèrcit es nodria de rodamons i cercabregues,arrambats a la força i del joven reclutat per les Quintes contra la seva voluntat-.Malgrat els nous canvis en la Legislació,només els joves de les clases populars acabaven endogolats a un Servei Militar d’una duresa i llargària inusitades-.Dos factors empnyien el joven amb risc de ser sortejats a mutilar-se,ai las ¡ per tal d’esdevenir totalment inútils: a)amputar-se els dits de la mà dreta per tal de no poder primer el gallet o lesions als peus o les cames per quedar rancs,o el trencament de les dents per fer imposible trencar les bales prer tal d’abocar la pólvora a la cazoleta de l’arma per a provocar la detonació o els ulls buidats…,tot un catàleg d’hoorors que la Legislació intentaba frenar amb fortes penalitzacions-.Davant aquest panorama,aviat els sectors més avançats del Liberalisme denunciaven la “batejada” com a Contribució de Sang i a reclamar com a alternativa un Exèrcit profesional-.
*I així Professionals a l’Exèrcit eren els Oficials i també professional un dels exèrcits més poderosos del món,com ara l’anglès-.L’any 1869 durant la campanya electoral a les Corts Constituents,les primeres eleccions amb Sufragi Universal masculí directe,tots els candidats sitgetans s’afanyaven a fer pública, com feien arreu de Catalunya,la proposta de suprimir Les Quintes i Les Lleves de la Marina-.De fet,ja l’havia incorporat al seu Programa la La Junta Revolucionària catalana,i com ella els de la majoria dels pobles de l’Estat español-.Clar i sitgetà,el prestigi de l’Exèrcit español estaba sota mínims i així el Ministre de la Guerra,el General Joan Prim,molt conscient de la situación,n’oferia l’any 1989 a l’estiu un idìl.lic retrat-.Era ben bé cert,confirmava a les Corts Espanyoles,que fins feia ben poc els soldats catalans i espanyols rebien un “tractament horribilis” i molt més que dur,però està canviant de tal manera la condició del soldat,que la majoria dels joves que entren a les Casernes,només pasar un mes,no només están contents,sinó que tan bon punta gafen les llicàncies semestrals ni les volen perquè prefereixen quedar-s’hi als Regiments,perquè hi viuen millor que a casa seva-.
*Tan ben menjats i tractats estaven que “arribarà el dia en què no es necessitarà apel.lar a les Quintes per al remplaçament.Els soldats que sortien de casa pàlids,esquàlids i mal vestits al cap de tres mesos no els reconeixien ni a casa seva,tan robustos i tan sans com es posaven;no endebades fins els feien els uniformes i la roba interior a mida-.Estirabots a part,cal recordar que el General Prim ja havia defensat la creació d’un Exèrcit profesional quan a les Corts actuava com a Diputat de l’oposició progresista.