Cinquantanari del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010)

Ara fa cinquanta anys,en 2010 i el dia 24 Octubre 1960 s’inaugurava solemnement el primer Grup Escolar estatal-.A través d’aquest aniversari o Noces d’Or de la primerea Escola pública a Sitges hem de buscar les arrels sitgtanes,hem d’enfondir seriosament per on estem units a la nostra terra sitgetana-.Aquesta invitació imperativa haurà d’enllaçar amb aquella altra recomanació del bisbe Torras i Bages: “Penseu en la pedrera d’on heu estat tallats”,és a dir,que totes dues memòries,les arrels,la pedrera,ens porten a recordar d’on venim,on es movem i qui són els sitgetans-.
Les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960.2010) i el seu Cicle de Tardor (octubre i noviembre) als voltants del dia 24 Octubre 2010,el mig segle de la inauguració oficial de la primera escola pública a la Vila de Sitges m’ha convidat a parlar d’ella mateixa-.De momento,vaig pensar: “Bé,jo he estat mestre públic d’aquest centre escolar durant 16 cursos com a Tutor de la Segona Etapa d’EGB i Coordinador dels diversos Cicles d’ensenyament am´res de membre del Claustre de Professors,és a dir,que de sempre ha estat propera a mi,tot i fent recerca i estudi de la corresponent documentació,sobretot la més propera a l’any 1960,del qual celebrem l’any 2010 els cinquanta anys.
Vaig extreure tant dels llibres d’actes dels arxius escolars i dels arxius municipals,sempre tan apassionants i apassionats,i d’alguns llibres de comptes,que són la versió numérica de les mateixes passions-.Els papers,els llibres d’actes sempre comprometen-.Tots els que tenim i teniu paperam sabreu com era convenient de desprendre-se’n-.Una llibreta,una simple llista de noms podien ésser motiu de molèsties que hores d’ara poden ésser divertides,això fa que del primer Grup Escolar estatal de Sitges,anterior als anys 60,durant la primera dècada de la dictadura franquista (1939-1950) més pura i més dura ben poca cosa en resta de papers-.
Així,doncs, vaig anar espigolant les col.leccions de premsa de Sitges a la Biblioteca Santiago Rusiñol i alguna cosa s’ he trobat-.Són les mostres que conservo en volums enquadernats durant més de 10 anys de recerca arxivística-.Però la la reconstrucció d’aquesta història escolar i educativa a Sitges,de debò que no pot ser la labor personal d’un afeccionat que hi passi estones i anys sempre que no hi hagi vancances o festes de guardar,perquè la família tira i molt-.Per tant,jo crec que tant la Regidoria Municipal d’Educació com el Consell Escolar del CEIP Esteve Barrachina i la Coordinadora de les AMPAS dels establiments escolars de la Vila sitgetana haurien de cercar totes les aportacions amb què ex-alumnes o antics membres del Claustre de Professors,dels Consells Directius i dels antics membres de la Junta Directiva de l’AMPA per tal d’enriquir aquesta historia dels cinquanta anys de vida i així,entre tots,podrìem reconstruir alguna cosa de tot el que va significar l’establiment-després de cinquanta anys del primer grup escolar en règim graduat,qui era el problema escolar a l’emblemàtica Vila de Sitges,quina és la prehistòria de l’Escola pública sitgetana i quina va ser la solució a què van arribar les diferents Corporacions Municipals de Sitges,que volien i lluitaven per l’establiment d’un primer edifici escolar propi i no tants lloguers d’edificis estranys per a l’ensenyament de la población infantil en edat escolar-.
He pocurat limitar el marge d’aquest tema: el paper que va fer i encara fa a Sitges la Regidoria d’Educació,el Consell Municipal d’Ensenyament i el Consell Escolar de Centre,tot i partint de l’any 1958 en què es col.loca la primera pedra al C/ Rafael Llopart,en uns terrenys en forma de trapezoide fins a l’any 1960,en què ja podem cantar victoria per unes Noces d’Or i mig segle d’un edifici propi i sitgetà-.Per algunes altres coses he hagut d’omplir els buits de la feinada,acdint a les golfes dels meus records (són 16 cursos (1983-1999) de docent al CEIP Esteve Barrachina) que he procurat encabir-hi com a mals endreços-.
Durant els més de 10 anys de recerca a l’AHMS,en algún moment m’hi he trobat amb un escrit en una capsa,que pot servir d’encapçalament per plantejar el problema de la qüestió escolar a Sitges-.És un escrit amb data del 19 Setembre 1906,(any en què n’arriba a Sitges el titular de l’escola l’Esteve Barrachina i Benages com a mestre de l’Escola pública de nois amb una metologia com ara l’Escola Nova,a més de creador de la revista La Fita,butlletí de la Comunió Tradicionalista de Sitges),i que en Josep Planes i Robert informa el Diputat del Districte,en Josep Bertran i Musitu i que descriu el fet sense embuts,dient-ne: “La necessitat en què es veu tot pare de familia de regular posición d’emigrar del nostre Sitges quan desitja que els seus fills coneguin alguna cosa més que les Primeres Lletres”-.Una qüestió escolar força anguniosa per als escolars sitgetans que a l’edat de l’Educació Secundària,només li quedaven l’Escola Nacional al C/ Sant Pau del Magí Casanova,àlies el Col.legi Sant Josep i el de Sant Joan del mossèn Joan Lloveres a Can Fals-.Però arribats els nois i noies als 12 anys i encaminats al Batxillerat haurien d’emigrar fora de Sitges-.
Tot repassant la prensa local i el Diari de Vilanova a la Biblioteca Santiago Rusiñol n’hi ha l’eterna cançó sobre el Problema Escolar a Sitges,amb escrits d’en Miquel Utrillo a l’Eco,l’Antoni Maria Canals al Baluard amés d’una conferencia d’en Josep Martino i Arroyo l’any 1932 sobre els moderns edificis escolars,ell que ja era autor del projecte de Grup Escolar que l’Ajuntament republicà li va encarregar-.