Teresa Mañé i la "Revista Blanca" (1898)

La “Revista Blanca” era una publicació quinzenal d’orientació anarquista dirigida per la vilanovina Teresa Mañé,actual Titular de l’Escola Municipal de les Persones Adultes de Vilanova i la Geltrú i més coneguda al seu temps pel pseudònim “Soledad Gustavo”-.El nom de la revista el va prendre de “La Revue Blanche” de París a causa del suport econòmic del financer Thadée Natanson,el propietari de la revista francesa-.
*La Revista Blanca es va editar primer a Madrid,on residia la Família Mañé temporalment-.Era una revista dedicada a la Sociologia,les Ciències i les Arts,no adreçada exclusivament a les Dones,ara bé sí que n’hi ha alguns articles que parlen sobre la condició social de les Dones,escrits per col.laboradors de gran talla com el republicà radical l’Odon de Buen o l’anarquista Tarrida de Mérmol-.Clar i vilanoví,aquesta Revista Blanca va ser la difusora del Lliurepensament i dels lliurepensdadors a la cloenda del segle XIX-.
*La Teresa Mañé era una dona d’excel.lència a Vilanova i la Geltrú com a redactora del Setmanari El Mensajero,una publicació de la ciutat vilanovina-.Un dels primers articles de la Revista Blanca era adreçat a les Dones i signat per Aurora Vilanova,un altre pseudònim de la Teresa Mañé amb el títol “Movimiento Feminista”-.En aquest article la Mañé es referia al Moviment Feminista Internacional de França,Anglaterra,Alemanya,Rússia,Holanda,Dinamarca i Nord-Amèrica-.En el text hi rebutjava la doble explotació de les Dones:la laboral i la de la llar de foc,promoguda per unes injustes Lleis i creades només pels homes,tot i reclamant poder deslliurar les Dones d’aquesta tirania i incmprensió de l’home “Una constant víctima de l’explotació,dels costums i dels homes,qui intentant trobar solucions només impliquen més brutalitat i més degeneració”-.
*Teresa Mañé,àlies Aurora Vilanova demanava complicitat dels homes en la lluita per la Igualtat de Drets i els recriminava que,en comptes de protestar davant la usurpació dels Drets de les Dones,se’n burlaven de les Dones que lideraven a Vilanova i Catalunya els moviments feministes,tot i presentant-les “como marimachos de risa y chacota”-.Un altre article de la Teresa Mañé “El Feminisme”,ens explica que s’havia tractat de desviar l’atenció sobre les diferències entre els sexes,però el que s’havia de discutir no era la diferència de capacitats sinó la Desigualtat de Drets.”No ha de discutir-se capacitats,sinó drets” i per tant l’Estat de Dret ha d’imposar-se a l’Estat Naturalesa-.
*Que en condicions d’igualtat,les Dones vilanovines i catalanes podrien desenvolupar les seves capacitats i en aquest punt,per refermar aquesta idea esmentava la seva experiència com a mestra-directora d’una Escola mixta,en la qual els nois i les noies majors de 12 anys,la clau del desenvolupament,els nois i les noies s’assemblaven intel.lectualment en aptituds i facultats-.
*Apel.lava la Teresa Mañé a la Sociologia,que reconeixia drets i deures semblants per ambdós sexes,tot i considerant la reproducció com una funció econòmica (sic) dins de l’esfera material i per tant es mostrava en desacord amb les Teories de Malthus i la seva teoria catastrofista demogràfica-.
*En un altre article “La societat futura” exposava claríssimament les Arrels del Patriarcat o la “Llei del més Fort” que s’imposava sobre les Dones,més febles i els negava tots els mitjans per a poder-se guanyar la vida amb Independència Econòmica,que només serien lliures amb l’economia pròpia-.En feia front comú amb els homes del poble per avançar plegats en la conquesta de la Digninitat de la Dona i l’Emancipació Humana-.
*A través de la “Revista Blanca,any 1898” n’ hi havia més veus i més moderades,que mantenien a capa i espasa l’Emancipació de la Dona,una lluita per la llibertat,en la qual les dones feien servir armes més subtils com eren l’amor,la intuïció i l’abnegació,és a dir,no es tractava d’una Guerra contra l’Home sinó amb tots els homes-.Les Dones eren tan necessàries com els Homes per a conduir els pobles envers el progrés,en la construcció d’una societat vilanovina i catalana que reconegués la dignitat i la llibertat de tots els seus membres-.
*Les Dones,acostumades a la submissió mai no s’havien de resignar a aquest Estat de Dependència i havien de fer tot el possible per a contribuir de forma força activa en el seu Procés d’Emancipació,és a dir,la Teresa Mañé manifesta que la Dona no ha de voler acostumar-se a la seva actual condició,sinó que ha de buscar per tots els mitjans el vertader camí envers la seva Emacipació en una al.lusió a les seves amigues de Gibraltar,Algeciras i Tànger-.
*L’any 1899 un altre article de la Teresa Mañé i presentat per el Ferran Tarrida i de Màrmol al Congrés Internacional de Dones a Londres,sota el títol “El trabajo de la mujer en España”,exposava les condicions de treball de les Dones a l’Estat espanyol,bo i utilitzant-ne termes com “bèstia de càrrega”,”víctima de l’esclavitud”,”època medieval”,”explotació,aprenentatges inútils,a fi de comptes,a les dones catalanes i espanyoles se’ls tancava l’accés al món del Treball digne,eren explotades i malbarataven el seu Capital de Salut en activitats molt poc rendibles,recriminant la manca de voluntat política en la Reforma Educativa que havia de permetre l’accés de les Dones a les Universitats-.L’única dona esclavitzada del món civilitzat era la Dona catalana i espanyola,sota la tutela del pare o del marit-.Feia una crida a la Revolució Social per a restablir la Dignitat,la Justícia i els Drets de la Dona-.