La Síndrome del Treballador Cremat al segle XXI

Cada curs augmenta el nombre de mestres i professors afectats per la Síndrome del Treballador cremat.Aquest símptoma, també anomenat "burnout" afecta, principalment, les persones que tracten, directament, unes altres persones: els mestres i professors envers els alumnes, els pares/mares envers els fills/es,i fins i tot els Caps de Personal envers els seus súbdits,ai las!.

*Com a pedagog, m'interessa força la problemàtica en el cas dels mestres d'Educació Primària, dels professors de l'ESO i Batxillerat, i, fins i tot de la Universitat, també relacionats amb la crisi del "rol docent", així com en les contradiccions entre la Societat civil i l'Educació pública.

*El "burnout" és la fase final d'un llarg procés molt dur,duríssim d'estrès en què el subjecte, en aquest cas el mestre i el professor, es cremen en la seva professionalitat docent.

*Aleshores, se senten incapaços de respondre a les seves exigències laborals-escolars perquè es pensen que els manquen els recursos necessaris per tal de poder tirar endavant la tasca a les respectives Aules.

*Això es tradueix en un veritable i esquerp cansament físic, incloses fins i tot les somatitzacions en psicoanàlisi, manifestació d'impulsos, angoixes, o conflictes psíquics inconscients per mitjà de símptomes orgànics o funcionals.

*Aquest símptoma de la Síndrome del Treballador Cremat, en la seva primera etapa es correspon amb una fase de fugida davant dels problemes escolars, tant a l'aula com a l'entorn de l'edifici escolar.L'enfrontament amb els alumnes és, per als mestres,professors i els docents, una impressionant amenaça per a ells mateixos.

*I, per descomptat, a una acció li correspon una reacció, és a dir, l'enfrontament mestre-alumnes es veu reflectit en l'enfrontament alumnes-professor.El trist problema és que els mestres i els professors veuen i confirmen que no poden pas ajustar-se a les demandes laborals més normals, ja que han de buscar els recursos per tal d'adequar-se al seu treball escolar, la qual cosa els suposa un major nivell personal d'exigències, que els augmenta molt l'estrès.

*El cansament pateix un major increment en la recerca de les noves vies, cosa que provoca l'entrada a una segona fase molt dura,duríssima del "burnout". Els mestres i professors comencen a sentir molta POR dins l'aula, a més de sentir-se massa incòmodes a la classe, bo i veient estranys els alumnes i, en alguns casos, fins i tot, sentint una fastigosa irritabilitat.

*Sense voler-lo, augmenta la seva tensió envers els companys del Claustre de Professors, tot i se sent angoixat, amb força depressions i les subtils somatitzacions que acompanyen, inevitablement, el cansament, a més de perdre un gran nombre d'habilitats, l'objectivitat i la il·lusió pels alumnes de l'aula.

*Tot això fa augmentar encara molt més l'estrès i com a conseqüència de tots aquests símptomes, acompanyat de la vulgo dicto "Síndrome de l'Entrepà", és a dir, per un costat els alumnes i, per l'altre, els pares/mares més l'administració i,al bell mig, els mestres i els professors, apareix ben aviat l'absentisme o la recerca de les baixes escolars.

*Fins i tot,hom pot arribar a tenir conductes additives, com ara prendre diverses tasses de cafè durant el dia a la Sala de Professors o a la pròpia llar o begudes alcohòliques com ara una copeta de conyac abans de ficar-se a l'aula per tal de poder enfrontar-se a la seva dura jornada laboral.

*En els casos més extrems de psicosi, fins i tot poden aparèixer les idees de suïcidi, un fet gens ni mica absent entre els mestres i els docents. Els psicòlegs i psiquiatres més responsables asseguren que aquest símptoma encara està molt qüestionat perquè el concepte d'estrès no està pas ben bé definit a tot arreu.

*A més,n'hi ha un gran nombre d'accepcions sense un comú acord. El gruix de mestres i professors, tant del CEIP, de l'ESO i dels IES, ja afectats per la síndrome del treballador cremat és força ampli, però alguns psicòlegs comenten que «encara és molt difícil tenir estadístiques, per la manca de consens».

*De bell antuvi, només hi ha hagut una Sentència favorable, a un mestre d'Educació Especial, afectat per aquest símptoma de "la Síndrome del Treballador Cremat", per la manca d'estímuls en la seva tasca escolar.

*Que tot són "síndromes" i "símptomes" a la vida laboral al segle XXI ja és prou sabut.Ni fresses, ni tant de soroll, ni superproteccions, ni secretismes i criteris restrictius. Les Jornades de Portes Obertes o les respostes clarividents en són la solució.