El Deucentisme és el nou Nacionalisme a Catalunya

A Catalunya amb les plataformes democràtiques pel Sobiranisme i no pas per la independència,s'hi està infantant des de la societat civil,no pas des de la política la inhumació del Noucentisme i l'exhumació del Deucentisme.
Un món global exigeix una ética global i una política que hi transcendeixi.Els problemas que assetgen Catalunya ja no es resolen des de les formes de sobirania del Noucentisme,sinó que exigeixen un canvi de mentalitat,és a dir,un nou paradigma.Tots els indicadors apunten envers la necessitat de canviar d’un Noucentisme a un Deucentisme,que ja s’està articulant en la cerca de solucions als problemas col.lectius,tot considerant Catalunys con un Tot i no pas un conjunt de comarques inconnexes-.
Cal bastir una ética total catalana,capaç d’afrontar els urgents problemas que assetgen Catalunya:la desigualtat entre el Nord i el Sud,els fluxos migratoris,l’augment demogràfic i l’esgotament de recursos naturals que no són qüestions que afectin només a una veguería o comarca,sinó que,directament o indirecta,més tard o més d’hora,incidirán en tots els nivells de la realitat i,de retruc en la vida quotidiana dels ciutadans catalans-.
Per tant el trànsit d’una consciencia local a la consciencia global,és oblidar el Noucentisme i trovar el Deucentisme o nova actuació de la societat catalana tot i prenent consciencia que formem part d’una nova societat,tot i adonant-se que hi vivim en una societat interdependent des del punt de vista social,ecològic,econòmic i no gaire a remolc d’una política sobiranista que va a remolc dels fluxos econòmics i cada cop més reduïda-.
Clar i català,en aquest context el Noucentisme ja és una rèmora del passat,com una mena de provincianisme romàntic incapaç d’adaptar-se als nous temps del segle XXI i a sobre com una mena de miopía ética.Passa que la consciencia global no ha de significar mai un despit contra el Noucentisme,ni l’oblit de les seves singularitats aportades a Catalunya-.La ja claríssima transició de la societat envers el Deucentisme exigeix amb tot el sets i els uts un nou nacionalisme,que no es miri el melic,ni ubiqui la patria catalana en un raconet,sinó que sabedors de la interdependencia,aconseguir un carácter propi i identitari-.
La historiadora vilanovina Montserrat Guibernau en parla d’un nou nacionalisme més obert,cosmoplita,que no es construeix sobre el Noucentisme,ni sobre els complexos,sinó que miri d’aportar el bo i millor de la propia identitat catalana a travé del Deucentisme per a la solució dels problemas catalans i contribuir així a què la mateixa societat catalana per a contribuir activament com a societat global a millorar la marxa de Catalunya.Les identitats minoritàries com ara el nou nacionalisme o Deucentisme a Catalunya,en tenen la gran oprtunitat d’una nova situación histórica catalana: la societat a Catalunya aportaría-hi el seu talent,la seva creativitat,molt més enllà de les barreres i dels obstacles que tradicionalment van posat els Estats a travé del nou nacionalisme a través del Deucentisme.
La nau catalana del Noucentisme fa aigües pertot arreu.No s’hi val a mirar al Noucentisme i conservar la seva petita esfera de confort.Cal extirpar del Noucentisme l’objecció que pesa sobre ell,segons la qual és “una forma d’egocentrisme tribal que vetlla pels interessos del clan” i res més.El millor capital que Catalunya i els catalans poden oferir a les futures generacions és el Deucentisme,que la societat catalana creï una altra identitat,un cop inhumat el Noucentisme.L’Ètica social i política del segle XXI es projecta com una política global de tota la societat en la línea que el gran filòsof il.lustrat,el Kant va imaginar fa més de dos segles.