En Josep Pallach,un mestre públic d'excel'encia

Mai no cap alumne universitari va discutir-li la seva “vàlua acadèmica”-.Una bona mesura de la seva prepació científica va ser la seva Tesi doctoral,publicada després de la seva mort amb el títol:”Els Mestres públics i la Reforma de l’Ensenyament de Catalunya” ,on hi va destacar el paper del Magisteri públic de Girona en el Moviment de l’Escola Nova,que va arrelar a Catalunya en els inicis del S.XX-.A Sitges amb el mestre públic l’Esteve Barrachina i Benages (1905-1939)-.
Durant l’any-2002 es va celebrar a Catalunya el 25è Aniversari de la mort d’un personatge, que de no haver mort,hauria condicionat fins i tot el futur de Catalunya-.Ara bé,el que ens cal més interessant és destacar la seva dimensió com a excepcional Pedagog,a més de polític-.Aquesta dimensió pedagògica té ,avui,els següents signes externs,encara molt significatius:una Escola pública de Figueres porta el nom CEIP “Josep Pallach”-.Un prestigiós Premi de Pedagogia porta el seu nom,any rere any des de 1978,any del seu traspàs-.Una placa de recordatori a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona-.
La seva docència,com a mestre públic, sempre va desbordar el marc de les aules per fer-se present en tota la vida universitària quotidiana: tant en reunions de Departament com en assemblees de Facultat,als passadissos de la Facultat,així com en els menjadors on els professors universitaris anaven a dinar i les Escoles d’Estiu de l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”-.
En Josep Pallach,a més de ser un obligat referent en qüestions socials,també era un bon punt de referència en els vigents plantejaments pedagògics,on miraven la Tradició Pedagògica catalana, que la Dictadura franquista havia fet desaparèixer de l’Escola pública de Catalunya,així com dels estudis de Pedagogia a la Normal de Magisteri-.La docència impartida als estudiants de Pedagogia es debatia entre el compliment dels seus fins acadèmics i professionalitzadors i el fet de ser un lloc preferent de debat polític públic-.La Universitat Autònoma de Barcelona, creada amb nou professorat de Catalunya i amb esperit renovador afegia el propòsit de voler recuperar l’esperit de catalanitat,no pas catalanisme,que recordava el seu nom,idèntic al de la Universitat catalana creada per la Generalitat Republicana l’any 1933-.
Els mestres públics eren jutjats més per les seves vinculacions polítiques que no pas per la seva vàlua acadèmica-.La ideologia marxista era la més activa i organitzada entre els diversos Moviments estudiantils i professors-.A cops era molt difícil,en certes situacions,el manifestar-se no-marxista,tal com es presentava en Josep Pallach en aquells temps,vinculat ideològicament a la Socialdemocràcia de Suècia i Alemanya i,per tant força allunyat del Socialisme marxista,a més del Comunisme-.Els altres mestres eren considerats de l’entorn d’en Josep Pallach,és a dir “els Pallaquistes”,amb la conseqüent classificació ideològica-.En Josep Pallach va defensar,sempre i arreu, l’Escola pública a Catalunya en Català,en un moment que la Rosa Sensat,del grup d’esquerra,demanaven el bilingüisme (sic)-.
Va ser fundador del Consell Català d’Ensenyament (CCE),que integrava membres polítics des d’Unió Democràtica (UD) fins al Partit dels Socialistes de Catalunya “PSC”,però els vulgo dicto “Reagrupament”,on s’aplegaven prestigiosos noms com:Jordi Pujol,Heribert Barrera,Anton Canyelles,Maria Rúbies,Octavi Fullat,Joan Triadú,Ramon Ticó,Jordi Guillén,Jaume Serramona-.