La fal.làcia del Bilingüisme al segle XXI

Quotidianament estem acostumats a sentir defensar de manera visceral el “bilingüisme” i a criticar també qualsevol mesura que promogui l'ús social del català com una discriminació del castellà,però darrera aquesta defensa del “bilingüisme” s'amaguen altres interessos, entre ells el més clar de tots el de mantenir la llengua catalana en una situació d'inferioritat respecte el castellà amb el desig més o menys evident que, a la llarga, el català acabi morint per un procés de substitució lingüística.
*El primer que cal desmentir és que “estem en una societat bilingüe (català-castellà)”.Evidentment que la societat catalana és molt més diversa i que en ella es parlen una infinitat de llengües, fruit de l'arribada de població de diferents indrets del món conegut.

*No obstant,la injusta legislació vigent a l'Estat espanyol assegura un estatus de superioritat per al castellà en exigir-ne l'obligatorietat a tot el territori i admetent una situació de cooficialitat amb les llengües pròpies d'altres territoris històricament no castellanoparlants-.I aquest Legalisme és el que s’agafen els defensors del bilingüisme com un pilar fonamental-.Ara bé,per molt legal que sigui aquesta llei,clar i sitgetà,el que defensa és una imposició a més d’històrica també política-.

*Aquest bilingüisme recollit en la Legislació no és “natural” ni “sempre ha existit” perquè no es parlava el castellà a Catalunya en l'Edat Mitjana com es fa hores d’ara al segle XXI-.Però la història és la que és: el castellà és parlat àmpliament als Països Catalans al segle XXI, fruit d'aquesta imposició històrica i política-.Sí,és ben bé cert que en determinats moments,part de les Èlits territorials dels Països Catalans el van adoptar “voluntàriament” perquè era la llengua de prestigi social i cultural i a més de poder tant des de la trona pels predicadors com pels comediants al carrer (sobretot a partir del segle XVI amb l'hegemonia de Castella), però la seva adopció per les classes populars és un fenomen del segle XX i XXI no gens “voluntari”.

*El projecte polític-social que hi havia darrera la creació de l'Estat espanyol des del segle XVIII i sobretot des del segle XIX - amb la implantació de l'Estat liberal – n’implicava una voluntat d'homogeneïtzar tots els seus territoris peninsulars i això passava per la imposició del castellà en tots els àmbits de la vida diària i l'eliminació o reducció fins a nivells testimonials de les altres llengües, entre elles la llengua catalana,per tant un bilingüisme gens “natural”.

*Als defensors a capa i espasa del bilingüisme se'ls hi veu el llautó,perque només denuncien les “discriminacions” del castellà respecte el català, però fan els ulls grossos davant el fet més evident: “Que és el català el que al segle XXI encara es troba en una situació d'inferioritat (sic i resic)” i el dic com a docent,el català es llatinitza,és a dir,s’aprèn a l’aula i fora no hi existeix.

*Cal tenir present que una cosa és el “Bilingüisme a nivell personal”, que ens hem criat en una llengua diferent de la catalana, però que hem fet el procés d'adaptar el català i que tampoc renunciem als nostres orígens i, per tant, podem parlar tant en català com en altres llengües habitualment en les nostres relacions personals-.Una altra cosa molt diferent és aquest “Bilingüisme territorial català-castellà” ,com a Dogma de Fe, amb la clara i subjectiva intenció de continuar mantenint la supremacia social de la llengua castellana.

*Esdevenir bilingües,s’hi val,però sempre a favor de l'adopció del català per aquelles persones d'origen espanyol i estranger, perquè s’ha d’adoptar la llengua pròpia on hi vas,perquè és la forma natural de comunicar-te i conviure a la nova societat, i això és el que faríem tots nosaltres si anéssim a viure i conviure a Alemanya, la Xina o el Iemen.

*El que sí cal respectar és el “Dret a ésser bilingües” a tots els qui tenim el nostre origen a l'Estat espanyol-.Però per què ha d'estar obligat a saber castellà una persona nascuda en una família de parla catalana?. Per què no pot triar lliurament ser bilingüe català-anglès?. Per què una persona arribada de la Xina ha d'estar obligada a saber castellà?. No es pot ser bilingüe xinès-català respectant així la llengua d'origen i la llengua del país d'acollida?.Com a bercià (antiga 5ena província a Galícia amb capital a Vilafranca del Bierzo) els 40 municipis de la franja Galícia i Castella en parlem gallec,bable,lleonès i imposat el castellà.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges