Desconstruir el President màrtir,Lluís Companys i Jover (2010)

El Sant Màrtir del Catalanisme-.
*Lluny d’aquesta santedat va ser un President que anava de l’Eufòria a la depressió,de l’egolatria i la vanitat agressiva a la humilitat i el fatalisme desaforat-.
Hom destapa sense miraments els draps bruts de la trajectòria del President Màrtir,tot dient-ne que exemplifica el fracàs d’una Catalunya mediocre-.Doncs,que hi ha rere el mite català Companys ?-.Com era l’homa que va morir afusellat com a President de Catalunya?-.Quina trajectòria política el va portar a aquell final tràgic recreat amb admiració tant pel cinema com per la historiografia?-.Hom té el convenciment que rere la figura del President de Catalunya afusellat pel Franquisme hi ha un polític de carn i ossos amb més ombres que no pas llums,un home amb una personalitat inestable,per no dir malaltissa,i,un símbol que exemplifica el fracàs de tot un poble de Catalunya-.
A l’Assaig de l’Enric Vila,periodista i historiador “Lluís Companys-.La veritat no necessita màrtirs”,publicat per l’Esfera dels Llibres dins la col.lecció Punt de Vista,dedicada a l’Assaig Històric,no a la Monografia Acadèmica,com precisa l’Editor Fèlix Riera-.L’Enric Vila és la Crònica d’un drama personal i polític,descrit sense miraments cap al Biografiat,que és tractat amb més compasió que admiració-.L’autor,en comptes de dirigir el Focus cap a la mort tràgica d’en lluís Companys i Jover,com es fa habitualment,ha resseguit la vida pública i íntima del personatge-.
L’Enric Vila ha fet el llibre amb unes pretensions que no amaga: ha agafat en el President de Catalunya com a exemple del fracàs de tot un Poble,o de com és pot fer mal valent fer el bé,o de l’ambigüitat de la glòria,o com a metàfora d’una conversió de l’espanyolisme al catalanisme forçada per l’interès polític i l’experiència de la brutalitat castellana-.
És a partir d’aqui que l’autor confirma que en lluís Companys i Jover és una figura molt interessant que el simple paradigma del Sant Màrtir del Catalanisme,que és com creu que fins l’any 2006 ha estat presentat al gran públic-.I,posant èmfasi en el desastre de l’episodi del Sis d’Octubre-1934,en aquest cas qualifica el President Companys de “Maquiavel d’estar per casa”,i,en la polèmica actuació de Companys durant la guerra-.
Pel que fa a la seva personalitat,l’Enric Vila tampoc no es queda curt: diu que anava “de l’eufòria a la depressió,de l’egolatria i la vanitat agressiva a la humilitat i el fatalisme desaforat”-.L’Enric Vila remarca la malaltissa Herència familiar i recorda el fill esquizofrènic del President: “En Lluís Companys era depressiu i va haver de fer cures de repòs per als nervis,la primera l’any 1917”-.L’Enric Vila anota que més d’un,com ara l’historiador en Jesús Pabon,li va atribuir un caràcter “ciclotímic,un terme usat als anys 1930 que seria equivalent a una esquizofrènia molt lleu”-.
A través d’en lluís Companys i Jover,tot combinant la seva acció política i el seu drama personal- “és curiós que dos homes amb problemes familiars com en Lluís Companys i en Josep Tarradelles siguin els que s’aferren tan fort al Poder”-.Per una altra banda,analitzant el poble de Catalunya,l’Enric Vila,també repassa l’evolució de Catalunya i assegura que el mes de Juliol 1936 va obrir les portes a un drama pitjor que la Desfeta de l’any 1714: “Aleshores es va sentenciar a mort la Catalunya ben bé catalana”,una Catalunya que tenia un paisatge que encara no estava destrossat i on la llengua catalana es parlava com l’aire que es respira-.
Sobre el catalanisme del President Màrtir
L’historiador Enric Vila,sobre el catalanisme d’en Lluís Companys i Jover,opina que “a diferència d’en Cambó,d’en Macià,d’en Prat de la Riba,d’en Jordi Pujol,el motor sentimental d’el President Màrtir és Espanya i no pas Catalunya-.L’Enric Vila confirma que el seu biografiat “pertany a la tradició política que ha vist Espanya com la metàfora de la Solució universal per a la Convivència dels pobles i dels individus,és a dir,com l’actual President en Pasqual Maragall i Mira i el gruixut dels socialistes catalans-.
No és fins al seu progressiu aïllament durant la Guerra Civil,cada cop més enfrontat Lluís Companys amb en Manuel Azaña i sobretot amb Jorge Negrin,que el President Màrtir es refugia en l’exaltació de Catalunya i,amb el seu característic To melodramàtic,diu frases com . “Per lluitar per altres ideals,hi ha molta gent a tot el món-.Però Catalunya m¡només ens té a nosaltres els catalans-.Per això,més que mai, cal supeditar-lo tot a la seva defensa” -.O aquella altra expressió,no tant repetida: “Els catalans no podem actuar mai més com a figuretes del Retaule espanyol,ni en les comèdies ni en les tragèdies”-.Clar i català,és l’últim President Màrtir que ja coneixem-.